Villarato 01/02/2010
Martí Perarnau, periodista
Les grans teories de la conspiració sempre tenen un risc: que la gent se les prengui a conya. Generalment fan referència a esdeveniments tràgics i, per tant, aquesta conya no es produeix. Però quan s’aixeca una gran teoria conspiratòria al voltant del futbol passa el que ara està succeint amb el Villarato. Va començar com la tonteria d’un periodista sense arguments, però amb bon gust pels adjectius; va continuar prenent volada a la capital i acabarà ben aviat a les “xirigotes” de Cádiz enmig de la conya general.
La teoria del Villarato amaga la manca d’arguments futbolístics de l’entorn madridista. Ara mateix, l’equip de Pellegrini és força més bo del que creuen els propis afeccionats blancs, que es veuen sacsejats a diari entre la teoria del Villarato i la dependència absoluta dels mitjans en Cristiano Ronaldo. La resta de jugadors sembla no existir i el victimisme s’ha apoderat del club. El barcelonisme farà bé en seguir el camí de la sobrietat que marca Guardiola i prendre’s això del Villarato com el que és: una conya marinera.
