Pere Mas, periodista
Ja em perdonaran però només faltava això del petit Nicolás com a cirereta del sainet en què s'ha convertit la política espanyola. Si alguna de les acusacions llançades és veritat, cosa francament dubtosa, seria el tret de gràcia a un sistema decadent qüestionat com mai. Hi són tots: la Casa Reial, la Vicepresidència del Govern espanyol, el CNI, el Madrid econòmic de la llotja del Bernabéu del «saludos, nos vemos y un abrazo» i fins i tot el cas Pujol.
L'Espanya freak de la cabra i la pandereta incorpora un nou personatge que faria les delícies de l'Arús, Cárdenas, Pepe Navarro i companyia. Al costat del Carlos Jesús de Raticulín i La Veneno, hi podríem afegir aquest espavilat i una senyoreta que el defensa en públic anomenada La Pechotes.
Però si alguna cosa és ben clara és que en Nicolás, d'espavilat, n'era una estona. Tenia prou capacitat de seducció per passejar-se dins el Madrid pepero sota el paraigua de la FAES, fer-se fotos i intercanviar telèfons per anar enredant cada cop un esglaó més amunt.
De moment, el petit Nicolás ja ha començat el circ mediàtic i per partida triple: El Mundo, La Sexta i Telecinco el mateix cap de setmana. En aquest darrer cas va protagonitzar una entrevista que semblava escrita pel creador de Chikilicuatre i que, per cert, va rebentar els audímetres d'un programa que fa dies no les té totes per falta d'audiència. Oli en un llum.
Va ser un festival d'insinuacions amb proves agafades amb pinces que requerien un acte de fe amb Telecinco, que ja és demanar molt. Si fem cas del forense que va examinar el nano, aquest té una «florida ideació de tipus megalomaníac», però, i si és veritat i té proves de tot el que diu? Bárcenas i les targetes black serien un joc de nens.