Francesc Cruanyes, periodista
Fa molta gràcia: al Gironès, comarca limítrofa de l’Alt i del Baix Empordà, del Pla de l’Estany, de la Garrotxa i de la Selva, hi ha dos municipis que es diuen així: Cassà de la Selva i, a tocar de Girona mateix, Fornells de la Selva! Què vol dir això? Que les fronteres comarcals no les van fer amb tiralínies com el mapa de l’Àfrica, i que tampoc obeeixen a criteris exclusivament geogràfics. A l’hora de fer el dibuix intervenen els mercats, l’economia i el paisatge humà, que ara mira cap aquí, ara mira cap allà.
Però per damunt de tot, què signifiquen els canvis? Ras i curt, que les fronteres no són inamovibles, i que al capdavall el que mana és la voluntat dels habitants d’un determinat territori. Com ara el Moianès, que ben aviat veurà assolides les seves aspiracions.
I com es determina, que la voluntat és majoritària? Posem-hi que amb un referèndum. I vet aquí que la nova llei catalana podria estrenar-se abans del 9-N, per sort dels veïns de Moià, Santa Maria d’Oló, Collsuspina i companyia, que fa anys i panys que es manifesten! Perquè… com ha explicat Marc Martínez Amat, si de les condicions de la futura llei de consultes depengués, ho tindrien cru. Tant o més cru que el conjunt dels catalans per ser independents amb la Constitució espanyola.