Voluntat 19/04/2010
Martí Perarnau, periodista
La Lliga ha deixat de ser un duel futbolístic per convertir-se en un desafiament de voluntats. A veure qui frena abans. A veure qui s’arruga a un metre de l’abisme. A veure qui afluixa per culpa de la tensió, els nervis o la pressió competitiva. Ara ja no es futbol, ni estil de joc o qüestions tàctiques. La Lliga ja no es disputa en estadis verds i plens, sinó en un espai fosc i solitari: el cervell dels jugadors de Barça i Madrid, allà on es reuneixen tots els dimonis per engarrotar muscles i esperits.
Guanyarà la Lliga qui millor sàpiga espantar aquests dimonis i gestionar la pressió. Qui mantingui la voluntat de vèncer per damunt de les casualitats del futbol o les peripècies del joc. Per dir-ho d’una manera més entenedora: molt més important que dur un punt d’avantatge és la voluntat ferma de no deixar-ne escapar cap més dels 15 que queden per disputar. Ara ja no és el futbol: és la voluntat la que competeix.
