Wait and see 22/11/2011
Fidel Masreal, periodista d’El Periódico
Quan José María Aznar va guanyar les eleccions amb majoria absoluta l’any 2000, el president Pujol va fer servir una expressió que va fer fortuna, per definir l’actitud que tindria al respecte: “wait and see”, esperar i veure. Pujol es marcava com a objectiu el pacte fiscal i millores en l’autogovern. Poc després, va ordenar votar la investidura d’Aznar sense res a canvi i depenent del PP al Parlament de Catalunya.
El president Mas diu que no vol repetir la història. D’entrada mantindrà el “wait and see” amb Rajoy però no vol quedar atrapat pel PP català si Alícia Sánchez-Camacho posa un preu inassumible a la col·laboració. Per això a CiU pensen en alternatives com Esquerra, que ja s’ha ofert, o fins i tot en el PSC, segons quin sigui el resultat del congrés dels socialistes catalans el desembre. La darrera carta, amb un PSC enfonsat, seria avançar les eleccions.
Tanmateix, i mirant cap a Madrid, Mas i Duran ahir semblaven ja virar cap al pragmatisme del Pujol del 2000. No votaran a favor de la investidura de Rajoy i per una col·laboració estable, que ningú els ha demanat encara per cert, la condició seria el pacte fiscal. Però tota la resta CiU està disposat a ser-hi. Hauran d’anar amb compte de no quedar atrapats en una teranyina popular, aquí i allà, que al president Pujol li va costar molt cara.
