Zapatero i l’elefant 11/01/2011
Marc Martínez Amat, cap de Política de RAC1
Aquest cop l’optimisme antropològic no salvarà José Luis Rodríguez Zapatero. L’estrella que s’atribuïa al president espanyol, que va guanyar pels pèls les primàries del PSOE i les eleccions, s’ha convertit en un forat negre.
Aquella agenda social reconfortada en superàvits públics que va dominar a la primera legislatura (amb un alto el foc frustrat d’ETA pel mig) s’ha convertit en aquesta segona part en un viacrucis de reformes imposades per Brussel·les que ha anul·lat qualsevol marge d’aparèixer com el president socialment sensible i amb tarannà dialogant.
Amb l’última carta forta que ha jugat Zapatero, la remodelació del govern, li ha sortit el tret per la culata perquè ha fet esclatar de ple el debat sobre qui el succeirà al capdavant del PSOE, alimentat per la figura incandescent de Rubalcaba.
Zapatero ha perdut el control de l’agenda, i això el converteix en un vaixell a la deriva.
Explica George Lakoff a No pensis en un elefant que si l’adversari aconsegueix imposar el seu marc conceptual (l’elefant en qüestió), un ja ha begut oli, perquè inevitablement hi acabarà enredat.
Per més optimisme que hi posi, per més que expressi confiança en la remuntada i incredulitat en les enquestes, per molt que esquivi la pregunta de si continuarà, ja no pot defugir el debat successori. Zapatero no se’n sortirà per més que demani al PSOE que no pensi en un elefant.
