16/07/2010
Aquest divendres el Toni de la Torre ens ha posat deures per l’estiu i, de pas, hem repassat les millors sèries de l’any. Abans de setembre heu d’haver vist aquestes 10 “delicatessen”.
Comencem per Breaking Bad, una sèrie que trenca l’axioma clàssic entre bons i dolents. La història gira entorn un professor a qui diagnostiquen càncer i, a partir d’aquest moment, decideix ser tan dolent com la vida ha estat amb ell. És una sèrie amb molta personalitat, d’autor, i el procés de transformació del personatge principal és brutal. De fet, el Toni creu que si durant l’estiu només en podeu veure una, ha de ser aquesta.
La segona recomanació ja es gairebé un clàssic. Mad Men té una cadència molt clàssica. A través del dia a dia d’una agència de publicitat es reflecteix la societat dels anys 50 (i de pas l’oposa amb l’actual). És una sèrie d’aquelles per degustar. El De la Torre diu que se la mira amb un got “delquesigui” amb gel. El 25 de juliol estrena la seva quarta temporada als EUA.

Una de les estrenes que més li ha agradat aquest any ha estat Treme, una sèrie meravellosa que ens parla de la reconstrucció de Nova Orleans (Katrina) però sobretot de la reconstrucció dels seus personatges. David Simon té una gran capacitat per captar el llenguatge del carrer: les olors, la música, les converses… Et transporta, és com ser allà.
I també l’ha sorprès molt positivament Caprica. Venia de Battlestar Galactica, que és una obra mestra, i aquesta preqüela li creava molts dubtes que ha acabat solucionant oferint una història que planteja de forma molt seriosa què passarà en el futur quan els éssers humans artificials siguin possibles. A més, té una de les poques sèries de ciència-ficció que agraden als més reticents al gènere perquè se centra en els personatges.

Tampoc podia faltar el nostre assassí preferit. La quarta temporada de Dexter ha estat senzillament brillant, amb un últim capítol que serà recordat durant molt de temps. Michael C Hall continua clavant el personatge i la sèrie, a més,
aconsegueix fer evolucionar molt bé un personatge complex.
I com a sèrie curta es queda amb The Pacific. Tot i que creu que pel que fa a la sensació de germanor, de ser un soldat més, no supera Hermanos de Sangre, el seu impacte és molt més potent. Aconsegueix ficar-te ben bé dins de la guerra fent servir plans subjectius i la càmera a la mà. Spielberg i Hanks han fet una molt bona feina.
Fringe és especialment recomanable pels fans de Lost. Se li ha de donar una segona oportunitat ja que canvia molt des del plantejament inicial i acaba tenint misteris que estan perfectament a l’altura de Lost. La segona temporada ha tingut episodis per emmarcar. I John Noble mereixeria estar nominat als Emmy com a Walter Bishop.
Una altra sèrie que no para d’apujar el llistó és Friday Night Lights. És la sèrie més emotiva que es pot veure a la tele.
El Toni ha confessat que ha arribat a passar-se capítols sencers amb un nus a la gola. La sèrie recordem, explica la vida en un poble de Texas on el més important és l’equip de futbol americà. Explora la importància de l’esport en la vida de les persones i és especialment recomanable per als que viuen amb intensitat el futbol.

La sèrie amb què ha rigut més ha estat The Big Bang Theory, tot i que tampoc n’és un gran fan. La història Leonard-Penny se li fa pesada, però s’ha de reconèixer que en Sheldon ha donat els moments més divertits de l’any, per sobre de Modern Family o Community. Torna als EUA el 13 de setembre.
I com a aposta de futur de cara a l’estiu ens quedem amb l’adaptació d’Els Pilars de la Terra.
I per acabar la secció, hem regalat l’últim videojoc de la temporada: El Crackdown 2. La història d’aquest joc gira entorn un poli amb superpoders que defèn la ciutat. Combina missions i llibertat com a bon sandbox estil GTA. Els gràfics celshading i la jugabilitat són igual que l’anterior. Però el mode multijugador permet fins a 16 jugadors. Per jugar en cooperatiu o competint contra els altres és una aposta excel·lent i inesgotable per la varietat d’escenaris. És per Xbox360.