El món a RAC1

http://www.racalacarta.com/audio/el_mon_a_rac1/0127%2008h%20(Divendres%2027-01-12)%20El%20davantal%20(%20).mp3 Descarrega-te'l Cartes damunt la taula

Fidel Masreal, periodista d’El Periódico

Segurament el Govern espanyol té poca autoritat moral per alliçonar altres sobre la xacra de l’atur. Un govern que va negar la crisi i que després ha fet girs de 180 graus en la seva política econòmica i laboral, difícilment pot ara eludir les seves responsabilitats respecte a un volum d’aturats que arriba a nivells que estan posant en perill la cohesió social.

Dit això, fóra bo que en un assumpte tan sensible com aquest es posessin les cartes damunt la taula. Si el govern espanyol afirma que més de 15.000 d’aquests llocs de treball s’han destruït al sector públic autonòmic i la Generalitat ho nega, seria convenient que ho fes amb dades sobre on treballaven els nous aturats catalans, i no amb retrets.

I encara seria millor que els partits expliquessin amb detall quin model proposen per crear ocupació. Si aposten per més reformes laborals –i en quin sentit-, si posen per damunt una bonificació empresarial a una prestació social o si justifiquen la paradoxa que per crear feina primer se n’ha de destruir, amb les retallades antidèficit.

http://www.racalacarta.com/audio/el_mon_a_rac1/0127%2008h%20(Divendres%2027-01-12)%20El%20davantal%20(%20).mp3 Descarrega-te'l Ciutadans com a criatures

Marta Lasalas, periodista

Fa tot just dos anys, la vicepresidenta Salgado va començar a parlar de brots verds, i a partir d’aquell moment, com una maledicció bíblica, es van anar succeint les retallades de sous, plans d’ajustament i amenaces de rescat d’Europa. També el ministre Corbacho, tot feliç ell, ens va pronosticar a començaments del 2009 que no arribaríem als 4 milions d’aturats, i en poc més de tres mesos les dades de l’atur se situaven en els 4.010.000. Amb aquests antecedents qui s’estranya que al personal se li posessin els pèls de punta la setmana passada quan el ministre Valeriano Gómez descartava arribar als cinc milions d’aturats? ¿Qui es pot estranyar que qualsevol exhibició d’optimisme del govern dispari els atacs de pànic entre la població?

De nou, ahir, el president Zapatero no es va poder reprimir: va pronosticar que el descens de 64.000 persones en els dades de l’atur marquen un canvi de tendència. L’home es deuria sorprendre que els diputats del Congrés no s’aixequessin dels seus escons per ballar una conga al voltant de l’hemicicle. Però la resposta de l’oposició va ser tirar-li en cara que es tracta d’un creixement estacional.

És lamentable aquesta tendència a disparar expectatives i tractar els ciutadans com si fóssim criatures. Tant per un president, que admetia en arribar al govern que no en tenia ni idea d’economia, com per un líder de l’oposició que fonamenta els seus avenços electorals en els retrocessos del govern. L’atur és un problema massa dolorós i angoixant per a moltes famílies per utilitzar-lo com un arma més en la batalla política.

http://www.racalacarta.com/audio/el_mon_a_rac1/0127%2008h%20(Divendres%2027-01-12)%20El%20davantal%20(%20).mp3 Descarrega-te'l El mercat mana

Jordi Goula, economista i periodista de La Vanguardia

La ministra Salgado, en apujar la previsió d’atur per al 2011 i el 2012, l’únic que va fer va ser apropar-se una mica més a les estimacions –encara més pessimistes– que la majoria d’institucions nacionals i internacionals ja fa temps que han fet públiques, tant en el creixement de l’economia com en el de l’atur.  Però el problema de veritat no és que el Govern erri en les seves estimacions, com ja li va passar al 2010. El problema real és que l’atur continua pujant. És a dir, no s’hi val a caure en el parany de les estadístiques; perquè una cosa és que una persona no sàpiga  sumar i una altra de més greu és que no sàpiga o no li deixin tallar la tendència negativa. De totes maneres, si hem de ser realistes, la flamarada de retalls a la despesa pública imposats des de Brussel·les no pot dur a cap més punt d’arribada. Sense creixement, no hi ha creació d’ocupació. Això ho sabem tots. El més trist de la situació, però, és tenir cada vegada més consciència que qui pren les decisions de veritat, no són els polítics, sinó els mercats. I els mercats, que no tenen ni cara, ni ulls, ni cor, no pensen precisament en el benestar de la societat.

http://www.racalacarta.com/audio/el_mon_a_rac1/0127%2008h%20(Divendres%2027-01-12)%20El%20davantal%20(%20).mp3 Descarrega-te'l L’atur no s’atura

Josep Maria Brunet, periodista de La Vanguardia

L’atur no s’atura. Es ralentitza, pero no s’atura. Ahir, coincidint amb la firma de l’acord sobre les pensions a la Moncloa, es van donar a conèixer noves dades sobre l’evolució de l’atur que fan esgarrifar. És veritat que ja no es destrueixen tants llocs de treball com fa un any, però aquesta evolució no pot amagar que hi ha mes de 4. 200.000 persones inscrites com aturats en els serveis públics corresponents.

Es comprèn que, en aquest context, l’esmentat acord social entre el Govern central, els sindicats i la patronal, quedés una mica deslluït. L’any comença, en definitiva, amb 182.000 aturats més que 2010. L’últim any s’han perdut 184.173 afiliats a la Seguretat Social, mentre que l’any anterior, el 2009, es van perde 635.732. La ralentització del procés de destrucció de llocs de treball no és, en tot cas, un consol. Si no fos per l’economia submergida, la tensió social esclarataria per un lloc o altre.

I tampoc és un consol rebre aprovats des de fora, encara que vinguin de la gran “cap” europea, de la cancellera alemanya, Angela Merkel, que avui arriba a Espanya per una cimera bilateral i per passar revista. Agraïm les bones paraules de la Merkel i les seves ofertes pels joves més qualificats, però el que necessitem és crear llocs de treball aquí, i ho necessitem amb urgència.