Articles per tema BCE
El blog d'El món Suscripció al feed RSS
Les píndoles del món
Rescat a la vista
07/09/2012
Martí Saballs, subdirector d’Expansión
Els mercats financers van brindar ahir per l’anunci del governador del Banc Central Europeu, sant Mario Draghi, que l’entitat monetària està disposada a comprar, de manera il·limitada, deute a curt termini dels països que ho demanin. El principal índex de la borsa espanyola, l’Ibex-35, va pujar gairebé un 5% i la resta dels principals mercats ho va fer entre un 1,5% i un 4%. Ara bé, el BCE no enviarà aquest flotador gegant a canvi de res. Aquells països que demanin l’ajuda saben que hauran de tornar a passar pel forat fiscal. Què vol dir? Europa, els homes i les dones de negre, que també n’hi ha, posaran més deures. Més retallades i, no cal dir-ho, continuaran escanyant el ciutadà amb més impostos.
Per molt que continuï afirmant que, de rescat, per ara res, els mercats han descomptat que Espanya demanarà que el BCE li compri el deute que necessita per finançar-se. Els actuals tipus d’interès que paga l’Estat i, per efecte dominó, les autonomies i altres organismes locals, són molt alts, malgrat que ahir la prima de risc baixés a 447.
Les declaracions de Draghi van coincidir amb la trobada entre la senyora d’Europa, Angela Merkel, i el senyor No se sap, Mariano Rajoy. Una reunió que va anar acompanyada d’una cimera entre empresaris de tots dos estats per dir-se com s’estimen. Merkel, com va dir a l’expresident Zapatero, fa un temps, va reafirmar la seva confiança en les mesures del govern de Madrid. No canvia res.
Cert. Europa ha guanyat una mica més de temps. Les finances públiques de l’Estat són les que són. El perill ve després. Hi ha flotadors enverinats. Però, malauradament, faran falta.
Les píndoles del món
Govern vs. BCE
15/06/2012
Ramon Rovira, periodista
A vegades sembla que els que ens governen són una caterva de nihilistes convençuts. Ja saben, aquell pensament que defensa la destrucció radical de les estructures sense plantejar alternatives. Només així es pot entendre la cadena d’errors i la contumàcia amb què els repeteixen els responsables dels executius europeus. Perquè, després de cinc anys de crisi, de la intervenció de quatre països, i de viure permanentment al costat de l’abisme, encara no s’han adonat que aquí rebrà fins i tot l’apuntador?
Mentre la cancellera Angela Merkel observa com un Neró modern el foc que crema als seus veïns, no veu que ja té les flames a la porta de casa?
Els pegats tipus rescat s’ha demostrat que són inútils per fer front a la magnitud de l’epidèmia. Aquí calen decisions globals, dràstiques, definitives. Cal un Banc Central Europeu que actuï com un veritable banc central, a l’estil de la Reserva Federal Nord-americana, capaç d’intervenir per frenar les esbojarrades claus dels interessos del deute, crear uns eurobons que dilueixin el risc país i impulsar una major integració fiscal i bancària. Però per a això, cal tenir coratge polític, visió a mitjà termini, generositat, carisma, i idees clares. Valors a la baixa en un continent regit per la política de campanar de volada gallinàcia.
Entrevista d'actualitat
“A la cimera del BCE amb els Mossos n’hauríem tingut prou”
04/05/2012
El conseller d’Interior, Felip Puig, ha criticat indirectament el Ministeri de l’Interior per haver enviat efectius de la Policia Espanyola i la Guàrdia Civil quan, “amb els Mossos, n’hi havia prou”. D’altra banda, Puig està satisfet del resultat perquè creu que ha evitat més imatges d’aldarulls a Barcelona. Continuar llegint
Les píndoles del món
Encomanem-nos al BCE
08/08/2011Ferran Casas, periodista
El setembre del 2008, quan la crisi ja feia estralls, Nicolas Sarkozy va voler exercir de líder mundial i va proclamar que calia “refundar el capitalisme”. La seva grandiloqüència va quedar, però, en uns ajustaments dels mercats que, com totes les reformes que s’han fet, han estat pedaços.
I tres anys després, d’allò al dilluns negre que, asseguren els analistes, ens espera avui a les borses, ara més útils com a termòmetre econòmic i polític que per recollir-hi dividends. Dilluns negre per més que ahir, en l’enèsim cataclisme, el Banc Central Europeu acordés comprar deute espanyol i italià per evitar que l’interès continuï pujant i aboqui al rescat dos grans estats de la Unió.
I mentre, a Catalunya i Espanya estem enfangats amb el debat sobre si cal o no l’avançament de l’avançament. Com si el problema fos només de Zapatero i les seves polítiques. Espanya, amb un govern que es reclama socialdemòcrata, va ara del bracet d’Itàlia, amb un executiu al qual no se li coneixen desviacions esquerranes. El problema és, doncs, global. A l’esquema dels que voldrien, si pogués ser, eleccions diumenge que ve hi falla alguna cosa.
Zapatero no ha fet els deures i no ha satisfet ningú. No ho ha fet perquè no n’ha sabut i ha dubtat, però també perquè el PP no ha estat generós. Si hi ha eleccions i el govern canvia, ho farà la política espanyola? Em temo que no. Encomanem-nos, doncs, al BCE.
Entrevista d'actualitat
“Hem de patir per l’euro”
05/08/2011
Ho ha dit en Guillem López-Casasnovas, conseller del Banc d’Espanya i catedràtic d’economia de la UPF en una entrevista a El món a RAC1. De fet, Casasnovas ha constatat que hi ha gent que està treballant en la sortida de l’euro perquè, segons diu, “si la cosa no funciona, s’ha de reparar”. Continuar llegint
%s1 / %s2
