Articles per tema Carretero
El blog d\'El món Suscripció al feed RSS
Rut Carandell: “Reagrupament va patir un cop d’estat intern”
02/02/2010
La vicepresidenta de Reagrupament ha acusat els quatre membres contraris a Joan Carretero de protagonitzar “un cop d’estat” per controlar la formació, i ha assegurat que “un fort moviment intern” els ha obligat ara a dimitir. Continuar llegint
El mal de la divisió interna
02/02/2010
Fidel Masreal, redactor de societat de El Periódico
Una de les escenes que més em fan riure de la pel·lícula “La vida de Bryan”, dels genials Monthty Pyton, és aquella en que el grup revolucionari protagonista, que odia els romans, es baralla: el front jueu popular, acusa de dissident el front del poble jueu, enfrontat al mateix temps a la Unió popular de Judea.
L’espantada interruptus de Carretero m’ha fet recordar la pel·lícula i em sembla un símptoma més del mal endèmic de l’independentisme català i d’una part de l’esquerra: la divisió interna. N’hi ha prou amb recordar els insults entre Hortalà, Colom i Carod el 89, l’escisió de Colom i Rahola fundant el PI, i les quatre corrents internes que pugnaven per Esquerra fa només un any i mig.
És legítim discrepar. És sa i necessari qüestionar les estructures dels partits tradicionals. Fins i tot, en temps de crisi i desafecció, poden ser exitoses, a curt termini, ofertes amb personalitats fortes i propostes contundents. Però a la llarga, crec –o vull creure– que la ciutadania castiga les apostes personalistes i basades en eslògans fàcils. Vegi’s a tall d’exemple el PI de Colom i Rahola però, també, salvant les distàncies, les intencions de Montserrat Nebrera fora del PP o la crisi interna del partit Ciutadans.
I és que la crítica és fácil, el que no ho és tant és oferir una base ideològica sòlida, objectius a llarg germini i lideratges que vagin més enllà del regat curt per ser a les llistes. Serà interessant, doncs, veure què ofereix exactament Joan Laporta.
Confrontació, que no enfrontament
01/02/2010
Tian Riba, periodista
Els mitjans de comunicació i els ciutadans hem fet la feina de confrontació, que no enfrontament, amb el govern, com corresopon, en aquest cas, al govern tripartit. Època que ha coincidit amb la més alta desafecció de la política i dels polítics que hi ha hagut mai en democràcia. Ara bé, si l’alternativa és una Convergència i Unió, a qui tant critica el PSC, li acaben tremolant les cames amb Ascó sense tan sols ser al govern, o un Reagrupament, que havia de regenerar la política, i a la primera de canvi ha caigut en els pitjors vicis que criticava és perquè s’ho facin mirar tots plegats. I en el cas concret de Reagrupament és per començar a pensar que, si vas en una autopista i tots els cotxes van contra direcció, potser qui va en contra direcció, en realitat, ets tu. Carretero va trencar el tripartit de Maragall impulsant el No d’Esquerra a l’Estatut, va trencar Esquerra per tot arreu, i ara ha trencat la seva pròpia joguina. A veure si resultarà que el Dragon Kahn no era el tripartit, sino que era Carretero. Escrivia Pere Martí aquest diumenge a l’Avui que potser Joan Laporta provoca una fisió nuclear en el sobiranisme per després fusionar-lo. Vista l’experiència, val més que no dinamitin res més.