Pinche aquí para ver el vídeo

L’entrenador del Girona, Raül Agné, va abandonar dissabte la roda de premsa a Osca quan no li van permetre respondre els mitjans catalans en català. El tècnic de Mequinensa apunta que en la situació inversa faria el mateix.Raül Agné també ha dit que:

- “Ho tornaria a fer”

- “S’ha dimensionat massa”

- “Ja m’havia passat anteriorment, el que passa és que normalment els companys periodistes catalans sempre esperen a la zona mixta i no entren a la roda de premsa (…) l’altre dia hi havia un pacte que els deixarien parlar i fer preguntes en català i després es va trencar”.

- “Tothom s’ha begut l’enteniment i no som capaços de conviure tranquil·lament”

- “Quan parlen així està clar el que busquen”

- “Jo no en faig cap tema polític (…) sóc bilingüe (…) Ho sé des de ben petit el tema aquest i sé la repercussió que té”

- “Si fos al revés també m’aixecaria”

- “Si fossin els mitjans catalans els que no respectessin els espanyols hagués fet el mateix”

- “És tant simple com ser correcte i no anar més enllà”

El senador de l’Entesa Catalana de Progrés, Ramon Aleu, el primer que va utilitzar el català a la Cambra Alta , ha recordat que el 1993 Manuel Fraga ja havia demanat poder parlar el gallec al Senat. També ha dit que “no m’han sorprès” les crítiques llançades des de la premsa espanyola per l’ús del català, el basc i el gallec al Senat.

Ramon Aleu, senador de l’Entesa Catalana de Progrés, també ha dit:

- “S’ha de reformular [el paper del Senat]. [...] La formació del Senat hauria de ser en funció de la territorialitat, no el d’avui, únicament i exclusivament, de segona lectura. [...] Per això, no és necessari. És una despesa supèrflua”

- “Em sembla normal i esperable [la reacció de certa premsa espanyola sobre l'ús del català, el basc i l'eusquera al Senat].”

- “Esperem que passi a ser una cosa normal [l'ús del català, el basc i el gallec al Senat].”

- “En aquest país [Espanya] es parlen diferents llengües [...] i hem intentat que hi hagi un reconeixement.”

- “[Durant la legislatura del 1993], en la primera compareixença en la Comissió d’Administracions Públiques, el senyor Rajoy va anunciar la necessària conversió del Senat en una autèntica cambra territorial.”

- “Les desautorització [...] del senyor Aznar ho va paralitzar tot.”

- “En aquell moment, Fraga deia aquestes coses i demanava poder parlar el gallec al Senat.”

- “[Hi ha diferents llengües], és una realitat [...]. I apropar les institucions a la realitat sempre és una cosa bona.”

- “La paraula pinganillo [...] està emprada per fer despectiva una cosa que per nosaltres és molt digna, que és la utilització de les llengües.”

- “Em van dir senadors castellanoparlants que m’havien entès molt bé.”

- “En els debats interns del Senat [...] sempre es podrà fer servir. Els debats amb altres institucions, com són les preguntes al govern o un tema legislatiu, no es podrà fer servir. [...] Es podrà fer servir en el 60 o 70% de les sessions del Senat.”

- “Quan es parla en castellà no es tradueix al català mai. Al diari de sessions hi haurà la intervenció en català, eusquera, gallec i la traducció al castellà.”

- “Esclar que s’ha de reformular [el paper del Senat]. [...] La formació del Senat hauria de ser en funció de la territorialitat, no el d’avui, únicament i exclusivament, de segona lectura. [...] Per això, no és necessari. És una despesa supèrflua si es mira des d’aquesta perspectiva.”

- “Algun dia s’haurà d’afrontar realment si és necessària una cambra territorial a Espanya i si realment ho és com és avui.”

Són dades de la Plataforma per la Llengua que ens ha portat Jordi Manent, el seu responsable en l’àrea de joguines de l’organització. En el dia de reis, hem debatut amb ell l’estat de la llengua en el mercat de joguines. També hem parlat amb el vicepresident de Joguiners Associats de Catalunya, Francesc Utesà. JAC és una de les principals promotores del català en aquest mercat.

A dia d’avui, segons Plataforma per la Llengua, hi ha prop de 750 joguines en català. La majoria, concentrades en el sector de 0-3 anys. El mercat on la situació és més complicada és a partir dels 9-10 anys. “Al català li costa entrar en certs cercles d’oci, sobretot el juvenil”. Tot i això, Manent ha dit que “el mercat va a més, i la demanda també”.

]]> http://rac1.org/elmon/blog/nomes-el-6-de-les-joguines-son-en-catala/feed/ 0 http://rac1.org/elmon/blog/una-vall-plena-de-flors/ http://rac1.org/elmon/blog/una-vall-plena-de-flors/#comments Tue, 04 Jan 2011 10:56:05 +0000 Marga Ortuño http://rac1.org/elmon/?p=41103 L’esport femení, els rumors sobre el futur de Jordi Basté mentre descansa a Tombouctou, l’aplaus o Núria Riquelme, han estat objectes de les crítiques dels oients. Tot ha quedat endolcit amb el retrobament del Quim i la Valldeflors.

Res a objectar ni en el jurídic ni en el polític a l’admissió a tràmit per part del Constitucional dels recursos contra la llei del Cine i el Codi de Consum, no penso perdre ni un segon en justificar el que no cal. La sentència sobre l’estatut dictada per un tribunal polític només pot portar conseqüències polítiques, tal i com ja s‘està veient amb els reglaments de l’ús del català per part d’algunes institucions.

I contra aquestes agressions polítiques, el conjunt dels partits democràtics haurien d’actuar políticament; ara mateix els que governen, i després els que ho facin a partir del dia 28; amb contundència, decisió i sense tacticismes. Ara, que ho facin ja és una altra cosa. Personalment no hi confio gaire.

Utilitzar la llengua i promoure la segregació lingüística des dels tribunals potser pot donar un cert rèdit al PP i a aquesta senyora que defensa no se quin poble, però la història els posarà al lloc que el correspon, un nom que no diré per evitar que em portin també als tribunals, doncs no estic etiquetat en castellà.

Per definir aquest nom el diccionari parla d’extingir una cultura.

Bernat Joan, secretari general de Política Lingüística, també ha dit que:

- “Una ofensiva més del sistema judicial que es recolza en una part molt minoritària de la societat i de la representació política a Catalunya per torpedinar qualsevol intent d’avanç en matèria de legislació lingüística.”

- “Una part molt petita de la societat està utilitzant el sistema judicial espanyol per imposar-se a la voluntat democràtica de la majoria del poble de Catalunya.”

- “Tenim els serveis jurídics [de la Generalitat] que treballaran amb les administracions afectades per trobar les escletxes per contrarestar allò que pugui implicar la suspensió cautelar.”

- “Hi ha un problema polític de fons i, els draps calents que es poden posar no són la solució.”

- “Hi ha un problema de dèficit democràtic, perquè una minoria s’imposa al que vol la majoria.”

- “No, per descomptat que no [dóna per liquidada la política de normalització lingüística]. Seria molt derrotista si ho veiéssim d’aquesta manera.”

- “La legitimitat del Parlament de Catalunya està molt per sobre de la de qualsevol tribunal, per molt que es recolzi en una legislació que li permeti fer el que fa.”

- “[El PP] està intentat generar una situació de conflictivitat en la qual ells es trobarien totalment còmodes, en un país que realment no està incòmode amb la política lingüística que s’ha fet fins ara.”

- “Hi ha moltes més lleis que imposen el castellà, que no pas lleis que imposen el català.”

- “S’estan fent servir mesures molt diferents si s’apliquen a una llengua o a una altra.”

- “A l’estat espanyol hi ha una ideologia majoritària que promou, o defensa, la desigultat entre llengües, en contra del que diu la mateixa Constitució Espanyola.”

- “El castellà és una llengua molt ben imposada, molt fermament imposada, i això ja es dóna com a normal.”

- Del recurs contra la Llei del cinema de Catalunya: “L’estat d’Estònia o el de Finlàndia deuen estar molt preocupats perquè tenen unes lleis del cinema molt similars a la nostra, i si afecta Catalunya, també els afectarà a ells.”

- “No crec que la via europea els sigui útil, perquè hi ha altres estats on es fan lleis del cinema que afecten la qüestió lingüística en un sentit semblant a Catalunya.”

- “Les converses entre el Govern i les majors estan represes. La primera trobada va ser interessant, encara no hi arribéssim a acords, perquè cadascú tingui clar com pensen els altres.”

Que se note el efecto sin que se note el cuidado, deien fa tres-cents anys. Ara, impacients per acabar d’una vegada per totes amb aquesta història, ja tant se’ls en dóna que el cuidado no tan sols es noti sinó que faci una pudor insuportable. Des de sempre, el patriotisme constitucional espanyol (i el que no és constitucional, també) ha desitjat amb totes les seves forces l’arraconament i l’abolició de la llengua catalana. És una veritable obsessió, i els recursos del PP i de Convivència Cívica Catalana (quin sarcasme de nom) que han donat peu a la lamentable actuació del TSJC en són només la penúltima manifestació. Pel terrible impacte social que pot tenir, una de les conseqüències més greus i més irresponsables de la sentència del TC sobre l’Estatut és la situació d’indefensió en què deixa la llengua catalana: avui són mesures cautelars a l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Lleida; demà seran sentències fermes sobre l’àmbit educatiu o els mitjans de comunicació públics. Benvinguts a l’Espanya plural.

Fotos: Andreu Gallen

L’Andreu ens envia aquesta sèrie de fotografies preses al Carrefour del centre comercial Gran Via 2. Diu que no entén com aquest tipus de cartells no passen un control lingüístic.

El conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, considera que l’actitud de les grans productores nord-americanes no és de boicot al cinema en català. A més, entén que els preocupi la Llei del Cinema “pel precedent” que pot significar amb altres llengües de països europeus sense estat. Joan Manuel Tresserras, conseller de Cultura, també ha dit que:

- “No tinc aquesta impressió [del boicot de les majors al cinema en català]. [...] Els preocupa, sobretot, el precedent [que pot sentar la llei]. [...] Els costa assumir que el català és com qualsevol altra llengua europea.”

- “Hi havia previstos 18 doblatges, se’n fan 15.”

- “El tracte [amb les majors] ha sigut molt respectuós, molt gentil, però amb algunes discrepàncies importants.”

- “D’aquí a final d’any, la gran notícia és que estrenem un gran cinema en català.”

- “‘Bruc’ [interpretada per Juan José Ballesta] és com Rambo a Montserrat a principis del segle XIX.”

- “Catalunya som, sobretot, una cultura, i la nostra cultura és absolutament homologable a tot el món.”

- “La llengua catalana ha de tenir en l’àmbit del cinema el mateix tracte que tenen [...] les llengües europees.”

- “El que no pot ser és que una llengua que es vol normal en l’àmbit del cinema sigui l’excepció.”

- “Les quotes [al cinema] són defensives.”

- “En algun àmbit encara es veu la llengua catalana com un obstacle pel negoci. Això és un handicap que ens hem de treure del damunt. Ja fa molts anys que es va acabar la dictadura.”

- “Fa molt temps que no em veig amb les majors.”

- “És evident que qui haurà d’acabar el reglament [que desenvolupi la Llei del Cinema] l’haurà d’acabar el proper govern.”

- “Entenc que les majors estiguin a l’expectativa de quin serà el proper govern.”

- “Haver-se de reajustar, no és un problema, és posar-se al dia. [...] Va en favor de tots.”

- “La llei aposta per la versió original subtitulada.”

- “El que he après aquests anys és respectar moltíssim la gent que fa política.”

- “Això és duríssim i crec que és bo per la política que hi hagi una renovació de gent sobretot en càrrecs de gestió.”

- Sobre si CiU li ofereix ser conseller de Cultura: “Faig de còmplice de la gent d’ERC.”

]]> http://rac1.org/elmon/blog/paciencia-fins-l11-doctubre/feed/ 0 http://rac1.org/elmon/blog/els-dracs-tambe-parlen-catala/ http://rac1.org/elmon/blog/els-dracs-tambe-parlen-catala/#comments Fri, 26 Mar 2010 10:53:19 +0000 Jordi Ramos http://rac1.org/elmon/?p=33917 D’entre les estrenes de la setmana destaca Com ensinistrar un drac, la nova aposta de Dreamworks Animation, l’estudi dirigit per Jeffrey Katzenberg, responsable de les sagues d’Shrek, Madagascar i Kung Fu Panda.

Pinche aquí para ver el vídeo

La pel·lícula, que explica les peripècies d’un jove víking que decideix revelar-se contra les normes establertes, es podrà veure doblada al català en els següents cinemes:

BARCELONA-GLÒRIES
BARCELONA-CINESA HERON CITY
BARCELONA-LAUREN GRÀCIA
ALPICAT (LLEIDA)-JCA CINEMES
GIRONA-ALBENIZ
GIRONA-OCINE
TARRAGONA-OCINE LES GAVARRES
BERGA-CATALUNYA
MANRESA-BAGES
OLOT-MULTICINES OLOT
SABADELL-SALÓ IMPERIAL
VIC-CINEMES SUCRE

Pinche aquí para ver el vídeo

Per si us interessa saber les sales que exhibiran la versió en català són les següents:

BARCELONA-LAUREN GRÀCIA
BARCELONA-CINEMES GIRONA (anteriorment Cinemes Lauren, al carrer Girona, que ara reobren amb nous gestors)
GIRONA-OCINE
LLEIDA-FUNÀTIC
TARRAGONA-OCINE LES GAVARRES
ANDORRA LA VELLA-ILLA CARLEMANY
ARENYS DE MAR-MULTICINES ARENYS
IGUALADA-KURSAL
MANRESA-ATLÀNTIDA
OLOT-MULTICINES OLOT
SABADELL-IMPERIAL
VIC-VIGATÀ

La Laura Rius ens ha enviat aquesta imatge d’un cartell de rebaixes real de la botiga Bijou Brigitte de Granollers. Aquest dimarts n’hem parlat a l’espai de queixes del programa, El contenidor.

Mònica Planas

Ahir Puigcercós i companys d’esquerra van anar al cine. Bé, van anar al cine amb una càmera i un grapat de periodistes al darrera. No van poder triar gaire: entre els cinemes que feien vaga i que volien una pel.lícula en català, la cartellera els va oferir una única opció: Petit Indi, de Marc Recha.

El Gremi d’Empresaris del cinema en comptes de dramatitzar ha de veure que feta la llei, fet el costum. Fa anys hi va haver un daltabaix per no poder fumar a la feina. Ara ens sembla impossible que treballéssim amb aquelles condicions. També ens va semblar un disbarat els 80Km/hora a la carretera i ara, quan ens passa un cotxe a 120 pel costat pensem que és un sonat. És una qüestió d’hàbits, de temps.

Amb la nova llei del cinema català acabarà passant el mateix. A mi, ara, el que no em sembla normal és que una nena de tres anys em pregunti si el Mickey Mouse és de Madrid.

Per cert Basté, friso per saber què els va semblar Petit Indi a Puigcercós, Simó i Benach. Jo m’esperaré que facin Rompedientes en català. Perdó, Trencadents.

El president de Mediapro, Jaume Roures, ha acusat les grans distribuïdores de cinema d’actuar de “mala fe” cap al cinema en català. El productor de Vicky Cristina Barcelona, de Woody Allen, creu que la llei que obliga a doblar o subtitular en català la meitat de les pel·lícules “era necessària”. Jaume Roures, president de Mediapro, ha dit a El món a RAC1, que:

• “El Barça i el Madrid queden exclosos de jugar en dilluns.”
• “Els partits del dilluns no s’emetran en obert.”
• “No hi és Mapa però tampoc La teta asustada.”
• “Hi ha una sèrie de productors que entenem que els criteris de selecció [dels premis Gaudí] no són correctes i no ens hi sentim identificats.”
• “És una història una mica llarga que té a veure amb els premis de l’any passat.”
• “Camino va ser nominada com a millor pel·lícula europea.”
• “Creiem que les coses no han canviat gaire [en l'edició d'enguany dels premis Gaudí].”
• “D’això n’hem parlat molt [amb en Joel Joan] i no per molt parlar-ne les coses canvien.”
• “L’any passat vam viure la gran contradicció [amb la nominació de Vicky Cristina Barcelona i l'exclusió de Camino].”
• “Vicky Cristina es va considerar com a pel·lícula catalana i, Camino, amb Carme Elias com a protagonista, no.”
• “Em sap greu personalment perquè en Joel l’aprecio molt. [...] Penso que no hi hauria un millor president per a l’Acadèmia que ell.”
• “La llei em sembla absolutament necessària, però hi ha un problema de base que hem de resoldre en el procés. Hem d’incentivar la gent a anar a veure cinema en català.”
• “No sé si els exhibidors han perdut diners o no, però segur que no ha estat per culpa del cinema català.”