Articles per tema Champions
El blog d'El món Suscripció al feed RSS
Tertúlia esportiva
Un onze mític
15/09/2010
Espectacularitat, talent, bellesa… als nostres analistes se’ls acaben els adjectius per descriure el joc blaugrana en la seva primera cita amb la Champions. La il·lusió per arribar a Wembley ha fet oblidar la derrota contra l’Hèrcules.
Entrevista d'actualitat
“Si sues, una mica d’aigua va bé”
29/04/2010
L’endemà de l’eliminació de la Champions, el president del Barça ha justificat així l’ús dels aspersors durant la celebració de l’Inter, tot i que ha afegit que “a mi també em va sobtar”. Joan Laporta ha felicitat l’equip italià, “inclòs Mourinho” i ha afegit que ara “cal mirar endavant, perquè la lliga és molt important”. Continuar llegint
Tertúlia esportiva
Clatellot al somni
29/04/2010
Per Joan Maria Pou, la final del Bernabéu ha estat el motor de tota la temporada, però la defensa de l’Inter va fer que el Barça no remuntés l’eliminatòria. El Santi Nolla creu que l’èpica de la gent a la grada no es va traslladar al camp.
Tertúlia esportiva
Entre poc i massa?
26/04/2010
Bañeres i Rico creuen que la samarreta del Barça és suficient per saber que s’hi deixaran la pell perquè sempre ho fan. Badia pensa que les nits èpiques no es convoquen, sinó que succeeixen, però que es poden propiciar creant un bon clima.
Tertúlia esportiva
Resultat perillós
21/04/2010
L’Ibra, l’àrbitre, la pressió, un bon partit de l’Inter, un mal joc del Barça… són alguns dels aspectes que van portar l’equip a perdre la semifinal a Milà, segons els nostres analistes. Malgrat tot, són optimistes i creuen que es remuntarà.
Tertúlia esportiva
El millor blaugrana de la història
07/04/2010
Això pensen els nostres analistes i el 93% dels oients d’El món a RAC1. Amb el “hat-trick amb repicó”, diu Bañeres, falten adjectius per descriure el joc de Messi. Pou creu que modificant la seva posició, encara ha millorat el seu rendiment.
Tertúlia esportiva
Bojan o Henry?
05/04/2010
És el debat del barcelonisme davant les dues finals que el Barça afronta en quatre dies. Contra l’Arsenal i el Madrid s’ha de confiar en l’estat de forma de Bojan o en la veterania de Thierry Henry?
Tertúlia esportiva
Feliços, però tristos pel resultat
01/04/2010
Els nostres analistes esportius creuen que el resultat no reflecteix els 90 minuts que va disputar el Barça a l’anada dels quarts de final contra l’Arsenal. Segons el cap d’esports de RAC1, Xavi Puig, l’empat a 2 és un bon resultat per afrontar la tornada.
Les píndoles del món
El millor i el pitjor del Barça
01/04/2010
Toni Brosa, periodista
La visita al camp de l’Arsenal ha servit al Barça per posar mig peu a les semifinals de la Champions i acostar-se una mica més a la final del Bernabéu. Mirat de lluny, quin gran futbol, i quin magnífic resultat de la cara a la tornada al Camp Nou.
Mirat de més a prop, quin exercici d’estupidesa futbolística tenir un partit guanyat, un rival sotmès i un estadi emmudit, i no aprofitar-ho per deixar el duel liquidat. Pitjor encara, donar-li un empat que deixa l’eliminatòria pendent d’un segon esforç a quatre dies del clàssic del Bernabéu.
Després de tant de joc floral, de tanta complaença mútua, i de tant elogi del futbol estètic va arribar l’hora de competir. I aquí no hi va haver color. El Barça va passar per sobre de Wenger i de Cesc perquè té més talent i també més equilibri i més experiència.
Les bones notícies: una, que durant una horeta vam tornar a veure el Barça pletòric del triplet fent una exhibició a escala internacional. Dues, que Ibrahimovic té gols i arguments no només per posar en evidència la crítica histriònica i oportunista, sinó per fer-se un lloc al millor equip del món. I tres, que el Barça de Guardiola ja va arribar a la final de Roma empatant a Lió, a Munich i a Stamford Bridge.
Les dolentes, bàsicament una: que agradar és una virtut, però agradar-se és un error garrafal que ahir li va costar a l’equip una victòria de prestigi i perdre Puyol i a Piqué pel partit de tornada al Camp Nou.
Tertúlia esportiva
Una passejada cap al bombo
18/03/2010
Els tertulians coincideixen que el Barça-Stuttgart va ser extraordinari pel resultat, el joc i els riscos assumits en l’alineació. Però quin és el rival perfecte per a quarts: Inter, Olimpique, Arsenal, Girondins… La sort decidirà.
Les píndoles del món
La balança
18/03/2010
Jordi Costa, periodista d’esports de RAC1
Com no podia ser d’altra manera, el Barça va segellar sense despentinar-se i sense Xavi la seva classificació pels quarts de final de la Champions. Els exercicis de prudència previs al partit van ser del tot exagerats, perquè l’Stuttgart va demostrar ahir la seva dimensió real d’equipet, però com a mínim van servir perquè el Barça sortís amb el punt necessari de rauxa i perquè sentenciés l’eliminatòria en 20 minuts colossals de Messi i de Touré. Un partit molt complet i molt seriós. No calia més.
El cas és que el que ahir eren bolquers no es poden convertir ara en eufòria. És evident que, amb les eliminacions del Chelsea i el Madrid, el Barça passa a ser el clar favorit per guanyar la Champions, amb permís del Manchester United i de l’Inter, i que el camí cap al Bernabeu sembla molt més planer. De fet, amb el Barça de la temporada passada, no hi hauria dubtes sobre qui aixecaria l’orelluda el 22 de maig.
Però el Barça d’avui no està per tirar coets. Continua sent el millor equip del món, però no és la màquina que aclaparava els rivals, perquè Messi és l’única peça clau que funciona a ple rendiment. Això sí: quin rendiment! Henry i Touré han apuntat el camí del retorn però, com a la resta, se n’espera la millor versió. Especialment la d’Ibrahímovic, sobre qui Guardiola va col·locar ahir un enorme interrogant deixant-lo a la banqueta.
Mentre tornen tots plegats, em demano el Lió.
Tertúlia esportiva
Eufòria culer, fracàs galàctic
11/03/2010
Convocatòria urgent amb Santi Nolla, Enric Bañeres i Martí Perarnau després que el Madrid quedés eliminat aquest dimecres de la Champions per l’Olimpique de Lyon.
Les píndoles del món
Punt d’inflexió 2010
11/03/2010Jordi Costa, redactor d’esports de RAC1
Nova patacada del Reial Madrid i, tot i que ja comença a semblar una tradició, no té res a veure amb la de l’Alcorcón i ni tan sols amb les cinc anteriors que els blancs havien patit als vuitens de final de la Champions.
Aquesta suposa un daltabaix a tots els nivells a la casa blanca perquè fa fracassar un projecte faraònic de més de 200 milions d’euros en fitxatges, i condemna el vestidor galàctic a intentar aixecar-se sabent que facin el que facin d’aquí al maig, fins i tot si acabessin guanyant la Lliga, els serviria de ben poc.
El Reial Madrid va tenir ocasions per remuntar l’eliminatòria a la primera part però va acabar caient a la segona, víctima de la reacció de la banqueta lionesa, de l’ansietat i la pressió de saber que no podien faltar a la final que organitzen i, sobretot, de la prepotència que destil·laven els blancs en tots els seus comportaments previs al partit.
Pel Barça, aquesta temporada el punt d’inflexió no vindrà de Mallorca sinó de Madrid, perquè ja se sap que els vasos comuniquen i que els dubtes d’ahir són l’eufòria d’avui. I sense haver jugat.
Ara toca administrar la situació amb la determinació d’aprofitar l’oportunitat històrica de caminar cap a la final del 22 de maig al Bernabeu sabent que cada pas propi és una tortura institucional per a l’etern rival.
El cor barcelonista demana obviar la Lliga, però el cap exigeix prudència i sobretot humilitat: no fos cas que l’Stuttgart es converteixi en el nostre Lió.
Tertúlia esportiva
Un partit per oblidar
24/02/2010
Santi Nolla, Joan Maria Pou, Xavi Puig, Enric Bañeres i John Carlin han fet l’anàlisi de l’empat contra l’Stuttgart. Tots cinc han coincidit que el millor del partit, és el resultat. Escolta la tertúlia.
Les píndoles del món
Jugar amb foc
24/02/2010Jordi Costa, redactor d’esports de RAC1
Aquesta no cola. El Barça hexacampió té crèdit per fer un partit dolent com el del Calderón o a veure’s superat com ara fa un any a Lió, perquè la qualitat no se’ls qüestiona, però no és admissible que el rival hi vagi més.
I és el que va passar a la primera part d’ahir a Stuttgart. Els alemanys van posar tota la carn que tenien a la graella mentre el Barça estava absent: lent, apàtic, erràtic, poc agressiu, descol·locat i (en definitiva) fent el caldo gros a un rival limitat però que va rebre encantat les facilitats que li donaven per contraatacar, tot sigui dit una de les seves poques armes.
Un miracle que l’eliminatòria no es posés molt més coll amunt, i encara més que el Barça acabés marcant gairebé sense xutar a porta. El gol d’Ibra va matar l’Stuttgart i va tranquilitzar el Barça, però ni en aquest punt es va veure un equip més ambiciós.
No cal ser Cruyff per convenir que el partit d’ahir, la primera part si més no, va ser el pitjor de l’era Guardiola. I com diria el mateix Pep, seria massa simplista passar pàgina del partit quedant-se només amb un resultat immerescut, per més que obri al Barça les portes dels quarts de final.
Tertúlia esportiva
Monòleg blaugrana i cap a vuitens
10/12/2009
El Barça passa fase com a líder de grup després de ser amo i senyor a Kiev. Els possibles rivals són el Milan, el Bayern de Munich, l’Olimpique de Lió, el Porto, l’Olympiakos, el CSKA Moscou o l’Stutgart.
Les píndoles del món
Determinació de campió
10/12/2009Jordi Costa, redactor d’esports de RAC1
N’hi ha prou de revisar les últimes 5 Champions per reconèixer la importància del que el Barça va aconseguir ahir a Kíev: quan s’ha presentat a vuitens com a primer de grup, no ha caigut mai abans de les semifinals i ha aixecat dos títols, mentre que quan s’ha classificat segon, s’ha estavellat en tots dos casos als vuitens.
Però més enllà d’això, m’agafo a una frase pronunciada fa un mes per Pep Guardiola per constatar la determinació de campió que té el seu Barça. Sortint de Kazán com a tercers de grup, quan molts hauríem signat arribar a 8ens com fos, el tècnic va dir que si no sumaven els 6 punts que quedaven contra l’Inter i el Dínamo no es mereixien seguir. I dit i fet.
I això que ahir la cosa va començar de la pitjor manera possible, amb una cantada de Valdés que podria haver fet dubtar l’equip, però va ser tot al contrari. Amb la fortalesa mental i la seguretat que només els equips campions tenen en ells mateixos, el Barça va anar madurant el partit: no va deixar olorar una pilota al Dínamo, va empatar i quan ja semblava que s’havia acordat un armistici que convenia a tots dos, Messi i companyia encara van tenir la rebel·lia de voler guanyar.
Amb aquesta autoritat, al sorteig de 8ens ja pot tocar qui sigui, que només serà la pròxima víctima.
Tertúlia esportiva
Un mig camp “cum laude”
25/11/2009
El Barça va fer contra l’Ínter una primera part de museu sense dos dels millors jugadors del món: Messi i Ibra. El futbol coral que planteja Guardiola s’ha convertit en una marca. Inèdit: “9 xavals del planter jugant contra l’Inter”
Tertúlia esportiva
Mal símptoma en la setmana clau
23/11/2009
Els nostres analistes esportius creuen que l’empat de dissabte contra el Bilbao va ser decebedor i el joc va estar en la línia dels últims partits. Costa encarrilar el partit i es deixa escapar. Continuar llegint
Les píndoles del món
Torna la calculadora
05/11/2009Jordi Costa, redactor d’esports de RAC1
El Barça del triplet ens va acostumar tan bé, a fer els deures tan ràpid i tan ben presentats, que ara ens ve molt de nou haver d’agafar la calculadora, i fins i tot diria que ens molesta una activitat tan tradicionalment barcelonista com patir.
I el neguit té dues vessants: l’aritmètica és relativa perquè, tot i la marxa irregular a la Champions, el Barça en té prou amb 4 punts per assegurar-se el bitllet pels vuitens de final. A mi el que m’inquieta més és que el Barça, a dia d’avui, ho fa tot molt més lent que la temporada passada, no genera el futbol ni les ocasions d’abans, i això fa que l’equip vulgui però no pugui massa sovint. Per exemple ahir a Kazán, on el Barça va poder amb el fred però es va estavellar fins a la desesperació contra la muralla del Rubín.
Els que hi entenen m’intenten tranquilitzar; asseguren que només és qüestió de temps, que hi ha molts futbolistes clau fora de forma (Messi n’és el paradigma), i que la màquina tornarà a rutllar a ple rendiment quan arribin els moments decisius de la temporada. I el fet cert és que a l’equip no se li pot retreure res, perquè ho dóna tot, però no tomba rodó. I jo no puc deixar de pensar que, tal com s’ha posat el grup de la Champions i que d’aquí a tres setmanes vénen Eto’o i Mourinho amb els ganivets esmolats, potser ens ho estem agafant amb massa tranquilitat. Em fa por que fem tard, però potser és que estic massa ben acostumat.
%s1 / %s2
