Articles per tema CiU
El blog d'El món Suscripció al feed RSS
Les píndoles del món
El micropenis de Mick Jagger
16/05/2013
Tian Riba, periodista
Keith Richards va escriure el 2010 que Marianne Faithfull, l’única dona que ha trencat el cor a Mick Jagger, el va deixar perquè no es podia divertir amb el penis petit del cantant. “Té un parell de boles enormes –va escriure el guitarrista-, però no pot omplir el buit que hi ha entremig”.
Les dues ànimes de Ses Satàniques Majestats sempre han tingut una relació d’amor i odi, però la dignitat de Jagger no li permetia tornar a la carretera pels 50 anys dels Stones si l’autor del riff més famós de la història no demanava disculpes. “Hi ha coses –ha dit el propietari dels morros impossibles- que no es poden deixar passar”.
Ara podríem recordar, perquè aquesta història és tan llarga com la dels Stones, que Catalunya pateix des de fa 30 anys un drenatge del 8% del seu PIB, de la seva riquesa anual, i ningú diu res. I és una bestialitat el que se’n va i no torna si ens fixem que ara hi ha una batalla per una dècima de dèficit en funció del PIB. O podríem recordar que l’Estat deu diners a la Generalitat. O que obliga a retallar més a qui ha d’assumir els serveis socials. I que, un cop ofegat, et deixa els teus diners i et fa pagar interessos.
Tot això és veritat. Però, el que ho explica tot és una altra cosa. La dignitat i el respecte és important fins i tot entre l’home que va esnifar les cendres del seu pare i el paio que li canta a Satanàs.
Les píndoles del món
Ui sí, els pressupostos
15/05/2013
Maiol Roger, periodista d’El País
Ui sí! Els pressupostos! El Govern els prorroga per no tenir desgast polític, i l’oposició els demana per tenir alguna cosa per criticar. Política de curta volada, tot plegat. Però la diferencia entre tenir pressupostos o no tenir-ne, ara, és ben minsa: la misèria és la mateixa.
Misèria? El Govern no vol ni sentir-se a parlar. Ni que el president Mas es posés a pidolar menjar a la Castellana es plantejarien donar un tracte just a Catalunya. I quan hi ha un tímid pas que es diu dèficit a la carta, arriben els barons del PP a dir que som uns insolidaris i uns independentistes malgastadors. Els barons del PP actuen com els pinxos de la classe, que es dediquen a atonyinar qui hi posa colzes. Perquè Catalunya ha fet els deures: és la comunitat que més ha retallat. I això, carregant un maltractament que es diu 8.000 milions de deutes de l’Estat i 8% de dèficit fiscal.
Rajoy donarà un cop sobre la taula? Difícil de pensar en un home que es famós per haver marxat d’una reunió important per veure un partit de futbol. S’imposarà la fatxendaria de l’extremeny Monago, l’odi lingüístic de l’Aragó, el señorito d’Ignacio González de Madrid i l’estil presumptament “narcofriendly” de Núñez Feijóo.
Els barons del PP són com els insectes: viuen de picar-nos i són bastant molestos. L’única diferència és que l’ONU ja ha trobat beneficis nutritius a les bestioles, i encara és hora que trobi alguna cosa positiva als barons del PP.
Entrevista d'actualitat
Duran dubta si presentar-se
06/05/2013
El secretari general de Convergència i Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, ha reconegut en una entrevista a El món a RAC1 que no sap si es tornarà a presentar el 2015. ”M’afecta molt que, aquí, em diguin botifler i, a Madrid, independentista o cabró”. Duran creu que la Generalitat ha d’estudiar si es denuncia el reportatge de Telemadrid, i ha criticat Carme Chacón perquè creu que “no li importa gens ni el PSC ni Catalunya, només la seva estratègia personal per liderar el PSOE”. Continuar llegint
Les píndoles del món
Donar exemple
17/04/2013
Fidel Masreal, periodista d’El Periódico
Segons el portaveu del Govern, a Oriol Pujol ja se l’ha declarat culpable. Mediàticament, s’entén. Crec que la immensa majoria de mitjans s’han fet ressò de què diuen els informes de la fiscalia que assenyalen que, presumptament, Pujol és, i cito textualment, qui coordina, dirigeix i empara el grup per constituir un negoci amb les ITVs i lucrar-se personalment. Pujol ha argumentat que el sumari permet interpretacions falses, sobre les converses i que va actuar per interès de país. Molt bé, les garanties processals hi són. I la justícia, més o menys lenta, actuarà i esclarirà els fets.
El focus mediàtic sobre els imputats o encausats és objecte d’un debat infinit sobre dret a la informació i l’anomenada pena del Telenotícies. Però no oblidem que Oriol Pujol era secretari general, presidia el grup parlamentari de CiU i continua sent diputat. Càrrecs d’aquest nivell han de ser curosos en el fons i en les formes. I si es vol donar exemple fent un pas enrere en responsabilitats de partit, costa d’entendre que es mantingui a les executives tot i haver delegat, que no cedit, la secretaria general.
Les píndoles del món
Ding dong la bruixa ha mort
15/04/2013Tian Riba, periodista
Als 32 quilòmetres quadrats del Baix Llobregat hi viuen 800.000 catalans, mig milió dels quals en edat de treballar i hi ha 300.000 nascuts fora de Catalunya, molts dels quals arribats fugint de la misèria i amb fills nascuts aquí. I filles, com la Choni de Castefa amb el nom de Jenifer que van caricaturitzar Els Catarres. Ara mateix hi ha un 17% d’atur, però aquesta comarca encara amb fort pes industrial genera cada any de manera sostinguda un 10% del PIB català.
Doncs bé, tenint en compte que Catalunya pateix un dèficit fiscal crònic del 8% del PIB és com si cada any, gairebé tota la riquesa que genera el Baix Llobregat a base de suor, l’enviessin a Madrid per no tornar a veure-la mai més. Ara la pedagogia s’ha de fer Catalunya endins. I no entre els convençuts, si no allà on el suport a l’Estat propi és més baix.
Els estudiosos de la literatura castellana encara no s’han posat d’acord sobre l’origen de la frase “los muertos que vos matáis, gozan de buena salud”. Però va bé per explicar que els fets desmenteixen les proclames. Ni el procés ha mort ni Artur Mas és The walking dead. Més aviat hi ha ganes d’espantar la por de la caverna cantant “Ding, dong! La bruixa ha mort”.
Les píndoles del món
Ja no volem molles
04/04/2013Maiol Roger, periodista d’El País
Després de reunions secretes, cimeres amagades, i altres exhibicions d’incomunicació política, el president Mas ha sortit a explicar els seus 100 dies de Govern. Que fan de poc lluïr, tenint en compte la situació. Catalunya viu un final de mes diari. Ofegats, i tot perquè paguem un lloguer excessiu que es diu dèficit fiscal, per tenir una habitació d’una casa en ruïnes que es diu Espanya. Un propietari que alimentem i a sobre ens assetja. En això no li falta raó al president, però li va mancar autocrítica: quan la situació és tan greu, quan les entitats no cobren i això afecta el més essencial de l’estat del benestar, no pots dir que tota la culpa, tota, és de l’altre.
Però la solució és a la mà: viure a casa nostra i prescindir d’un propietari barroer i poc raonable. En això Mas va llençar un missatge tranquil·litzador: el camí cap a la consulta segueix endavant. Com dirien els espanyols, “sin prisa però sin pausa”. Ni s’accelera com vol Esquerra ni es frena com vol Unió: en cinquena, i anar fent. Avançar a velocitat de creuer sense fer cas als cants de sirena del Govern espanyol. Ni model de finançament nou, ni reformes de pa sucat amb oli com a moneda de canvi de la consulta. Mas va deixar clar que no caurà en el ‘timo de l’estampeta’ que ofereix l’Estat. Però vistos els precedents i la tendència històrica al pactisme Convergència i Unió, haurem d’estar atents perquè no hi hagi marxa enrere. Com cantava Ovidi Montllor, “Ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer”.
Les píndoles del món
El tripartit de Mas
25/03/2013
Pere Martí, periodista de 8TV
No hi ha cap dubte que CiU, ERC i el PSC ocupen la centralitat de la política catalana. Aquests tres partits són la columna vertebral del país i els que en un moment d’urgència nacional, haurien de fer pinya. Aquest moment ja ha arribat i Mas, ofegat financerament, i assetjat nacionalment, els ha obert les portes.
Però l’oferta de Mas és difícil que arreli. Esquerra està molt còmode amb la seva situació actual. Té un acord de governabilitat amb CiU que li permet participar en els èxits del Govern i no compartir cap dels seus fracassos. No es desgasta i segons les enquestes, és el partit que més creix.
En el cas del PSC és diferent. Davant la sorpresa de molts, Pere Navarro ha anat ressuscitant un partit que va sortir moribund de les eleccions però que a poc a poc ha anat recuperant centralitat. De moment, les enquestes no l’acompanyen però un pacte amb CiU li serviria per tornar a entrar en el terreny de joc.
El problema per CiU és que pactar ara amb el PSC és incompatible amb mantenir l’acord amb ERC. Pactar amb el PSC voldria dir, entre altres coses, endarrerir la data de la consulta i ERC no ho acceptarà. Però també és cert que si ningú vol assumir responsabilitats, Mas no té majoria ni per aprovar els pressupostos. I si ningú fa el pas, podríem anar a unes eleccions anticipades que deixarien un Parlament més ingovernable que l’actual.
Entrevista d'actualitat
“Oriol Pujol no arribarà ni a judici”
20/03/2013
El portaveu de CiU al Parlament i, des d’avui, president del grup, Jordi Turull, considera que Oriol Pujol “té corda per estona” en la política i assegura que “deixar de ser diputat s’associaria a una culpabilitat”. Turull denuncia que “hi ha una guerra bruta” i insinua que “s’està creant un caldo de cultiu que fa que hi hagi desafecció i separació”. Continuar llegint
El davantal
Expliqueu-ho molt bé
19/03/2013
Imatge: La Vanguardia
Jordi Basté ha dedicat el seu editorial a demanar al Govern que expliqui bé l’estratègia a seguir per dialogar amb el Govern espanyol: finançament, dèficit, sobirania, concessions, negociacions, referèndum.
Les píndoles del món
L’últim roquista
07/03/2013
Pere Martí, periodista de 8TV
Diu que plega, que ja en té prou i que se’n va a fer d’advocat. Que un polític plegui voluntàriament i ho faci per poder exercir la seva professió és una bona notícia. Dignifica la política i qui ho fa. Normalment els polítics no pleguen mai i alguns ni tan sols tenen professió, més enllà de la política i per això són esclaus de l’aparell del seu partit.
Però que plegui Lluís Recoder no és una bona notícia.
Alumne avantatjat de l’escola roquista, tothom li reconeix la seva vàlua, per damunt de sigles. Recoder té tot el dret a baixar d’un tren on va pujar un llunyà 1986, mitjançant la JNC i del qual no ha baixat fins ara, després de ser diputat, alcalde i conseller. Malgrat la seva vàlua, no l’han deixat mai agafar el timó, ni tan sols estar a la cabina de comandament. I sempre ha mantingut la independència de criteri, cosa que en política no està ben vist.
Potser és veritat que es retira. No seré jo qui ho posi en dubte, però tinc la sensació que més que retirar-se, s’enretira. No dic que sigui un gest calculat, perquè no ho és, però potser la política, i concretament Convergència, tornarà a necessitar Lluís Recoder en el futur. Mentrestant, només podem assistir perplexos al fet que en aquest país no dimiteixen els que haurien de dimitir i en canvi pleguen els que haurien de continuar.
Entrevista d'actualitat
Puig defensa Xavier Crespo
30/01/2013
El conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, ha defensat que l’exalcalde de Lloret de Mar i diputat de CiU, Xavier Crespo, presideixi una Comissió al Parlament perquè “el fet d’estar imputat no té conseqüències”. Crespo serà el vicepresident de la comissió d’Empresa, amb els vots a favor de tots els partits menys la CUP. El conseller també ha parlat sobre la imminent decisió de Nissan de fabricar un nou model a la Zona Franca: “Ahir estàvem fora de joc i ara som els primers de la llista”. Continuar llegint
Entrevista d'actualitat
Homs desafia Espanya a impugnar la declaració de sobirania del Parlament
24/01/2013
Imatge: Generalitat de Catalunya
“El Parlament està habilitat per aprovar lleis i fixar posicionaments polítics i textos con el d’aquest dimecres. És un plantejament institucional. Ningú impugnarà. I si es fes, no tindria cap recorregut”. Amb aquestes paraules, el conseller de Presidència, Francesc Homs, ha desafiat l’estat a dur la declaració de sobirania als tribunals. En una entrevista a El món a RAC1, també ha explicat que s’està buscant la fórmula per fer la consulta, que no podrà ser jurídicament vinculant, que s’està estudiant que la puguin votar els més grans de 16 anys, i que Mas i el rei Joan Carles se citaran “en els pròxims dies”. Continuar llegint
Entrevista d'actualitat
“CiU no es trenca”
23/01/2013
El secretari general de CDC, Oriol Pujol, ha garantit que “CiU i UDC no s’acabaran separant”. Pujol creu que “el procés obert és tan important que no ens podem empetitir, sinó que cal buscar tota la musculatura possible”. Per això ha valorat el suport d’ERC, ICV, i el sí crític de la CUP, tot esperant que també s’hi sumi el PSC. Pel que fa a la federació, ha destacat que “avui votarem com un sol home, o com una sola dona, o com un sol cos”. Continuar llegint
Les píndoles del món
Adéu a l’esperit de la Diada
23/01/2013Pere Martí Colom, periodista
Afortunadament avui es votarà la declaració sobre el dret a decidir. I dic afortunadament perquè l’espectacle que han donat les últimes setmanes tots els partits ha aconseguit trinxar qualsevol ombra d’èpica sobre la votació d’avui. L’esperit de la gran manifestació del passat 11 de setembre s’ha perdut pels passadissos del Parlament, marejat amb tants esborranys, cimeres i reunions a porta tancada.
L’esperit de la Diada ha acabat devorat pel partidisme, el tacticisme i el curterminisme i la declaració d’avui corre el risc de passar sense pena ni glòria, enmig d’un guirigall polític que apunta més a final d’etapa que no a inici de projecte.
Els treballs de la declaració ja va començar grinyolant, amb CiU i ERC anant a la seva, però almenys van saber rectificar a temps, i sumar al consens una Iniciativa que està deixant en evidència el PSC, que serà dubte fins a última hora. La direcció del partit ja havia decidit no donar suport a la declaració, però la reacció contundent d’alguns diputats ha posat contra les cordes un Pere Navarro cada dia més debilitat, incapaç de remuntar un socialisme català en plena crisi i que avui, segons què voti, pot acabar-se d’immolar.
Malgrat tots els entrebancs, la declaració s’acabarà aprovant i hi haurà majoria més que suficient per tirar endavant la consulta, però després del que s’ha vist, la sensació de fatiga és inevitable.
Entrevista d'actualitat
CiU presentarà una moció de censura contra Xavier García Albiol
18/01/2013
CiU ha posat data per desallotjar el PP de l’alcaldia de Badalona, un desig que ha intentat dur a terme des que Xavier Garcia Albiol va guanyar les eleccions a Badalona per una ajustada majoria. El president del grup municipal de CiU a Badalona, Ferran Falcó, creu que la ciutat és ingovernable i, en menys de quinze dies, presentarà la proposta al PSC, ICV i a la ciutat. Falcó assegura que la decisió és seva i que no té res a veure amb casos com Castelldefels o la Diputació de Barcelona, perquè no té cap pacte amb el PP. Continuar llegint
Les píndoles del món
Fer el circ
15/01/2013Maiol Roger, periodista d’El País
Entre el Barça, Polseres vermelles, Polònia i les rebaixes ja anem ben servits d’entreteniment. Així que, senyors polítics, gràcies per oferir-nos el seu circ però ja el tenim ben avorrit. Fem una anàlisi de la situació: ara que com a país sembla que anem de debò, els nostres polítics ens ofereixen el vodevil habitual: gestos innecessaris i posicionaments inútils. Convergència i Unió hi ha dies que fan semblar el tripartit un oasi; Iniciativa no sap què fer per diferenciar-se; Esquerra té atacs de grandesa i es passa de frenada, i el PSC va més perdut que Alexis Sánchez davant d’una porteria.
Els partits polítics han començat la consulta amb el xip de l’Estatut. Per trobar un acord han optat pel guirigall públic en comptes de per la discreció necessària. I per aquest camí s’acabarà amb el mateix destí: el fracàs més estrepitós. Aquest cop no era tan difícil: uns havien d’entendre que per començar no s’ha de tensar tant la corda i els altres han de tenir clar que la consulta és sobre la independència, no sobre on han d’anar els envasos que no sabem on van. Aquest cop no es poden permetre errors. Tenen a les seves mans una operació que requereix el rigor, la precisió i la cura d’un cirurgià. Si es dediquen a fer el circ, la ferida amb la política es farà més profunda.
Les píndoles del món
Esperança, tercera part
31/12/2012Fidel Masreal, periodista d’El Periódico
Missatge del 2010, el President Mas, acabat d’elegir, descriu la situació colpidora de moltes famílies però demana no tenir por, creure en nosaltres mateixos perquè aixecarem el vol.
Missatge del 2011, Mas torna a demanar no tenir por i reivindica el dret a l’esperança.
Ahir va tornar a admetre que la situació és greu i fins i tot angoixant, que el 2013 no serà senzill. I va subratllar, potser per allò del gir social i fiscal que Convergència està fent després de la patacada electoral i el pacte amb Esquerra, la necessitat de posar justícia i benestar al mateix nivell que la llibertat nacional.
Pero a diferència de l’any passat, i tot i el retrocés a les urnes, no hi va haver reconeixement d’errors, voluntat d’esmena. Mentrestant, com prometen en aquests missatges tots els presidents, ens quedem un cop més amb la crida presidencial a l’autoestima per aconseguir un país millor en el futur.
Les píndoles del món
War Room
28/12/2012Tian Riba, periodista
Més que un govern, Artur Mas ha creat una “war room”, una sala de la guerra, des d’on pilotar l’operació política més ambiciosa dels últims 300 anys. No hi serà el general Patton Madí envoltat de mapes, però sí el mariscal de camp Homs, principal estratega i ideòleg de tot plegat.
L’acompanyarà el seu Rahm Emanuel particular, el killer silenciós que des de Justícia ha de preparar tot el procés legal de la consulta, Germà Gordó. I l’almirall Mas-Colell tindrà la missió d’obrir portes i donar el prestigi internacional. Potser una dia haurem d’agrair al seu cèlebre manual de microeconomia, una referència a tot el món, la creació d’un nou Estat a Europa, i serà de lectura obligatòria a les escoles.
En la resta de llocs, el Govern ha passat pel taller de xapa i pintura i s’ha aplicat un bany de socialdemocràcia, de la mateixa manera que els bancs ara anuncien valors. L’economia continuarà sent de guerra, però es tracta que puguin dialogar el català emprenyat amb el català indignat i que es transmeti més mà esquerra que la del conseller Mena amb el Pirmi.
Ah! I, per cert, Mas ha fet un Montilla digne del millor Bad Boy.
Donar Interior a Unió, a veure si el Cambó de la Franja es crema una miqueta al camp de batalla.
Les píndoles del món
Malabarismes
27/12/2012Fidel Masreal, periodista d’El Periódico
Els consellers que avui prenguin possessió hauran de fer molts malabarismes. D’entrada, trobar l’equilibri entre el centredreta de CiU i el progressisme de qui els dóna suport, Esquerra Republicana. Més enllà del pacte signat, el dia a dia posarà a prova aquest equilibri, en un context social, laboral i econòmic dramàtic i que el Govern afrontarà amb més retallades. A això hem d’afegir que Unió no comparteix l’augment de la pressió fiscal davant una part de Convergència que sí que veu la necessitat d’un gir progressista.
El nou executiu s’enfronta també al repte de la consulta d’autodeterminació enfront del rebuig frontal del Govern espanyol, del PSOE i de bona part del poder mediàtic espanyol. El repte no només és jurídic i polític, és social. Mas i CiU saben que han d’eixamplar encara molt més el suport ciutadà a la independència si volen tenir prou força per convocar i guanyar la consulta.
Per si tot això fos poc, el Govern no neix del no-res, sinó de dos anys en què la gestió en salut, l’ensenyament, la policia i els serveis socials han acumulat malestars. I encara un altre repte vinculat a aquest: regenerar la democràcia i la participació per donar resposta a la creixent desconfiança ciutadana respecte a la capacitat dels polítics de resoldre la crisi.
Les píndoles del món
Astèrix i Obèlix
21/12/2012Tian Riba, periodista
Som a l’any 2012 després de Crist. Tota la Gàl·lia està ocupada pels romans. Tota? No! Un llogaret del nord-est habitat per catalans indomables rebutja una i altra vegada l’invasor. Un poblet que fins ara s’ha acontentat estomacant de tant en tant algun legionari, però que ara està arruïnat, desesperat i ofegat perquè li han pres massa sestercis per fer bacanals i aqüeductes sense sentit i fart que l’obliguin a integrar-se al món romà.
I Astèrix i Obèlix –que va caure en una marmita de petit i és capaç de fer discursos de mitja hora sense llegir cap paper- miren a l’esquerra i demanen, com mai, la col·laboració de tota la tribu, conscients que el moment és greu. I Pere Navàrrix haurà de deixar de tenir por que el cel li caigui sobre el cap i abandonar el ni si, ni no, sinó tot el contrari. I Joan Herrèrix deixar de tocar l’arpa i fer poesia, perquè no hi ha poció màgica contra les retallades.
I, per cert, ja poden deixar d’esbatussar-se per ser el cap de l’oposició, perquè el cap de l’oposició té nom de dona i l’envia el Cèsar. I per deixar de ser una província romana i que torni a funcionar la fàbrica de menhirs, el peixater i el ferrer, vinguin d’Olot, Sarrià o Malcocinado, han de sumar-se al referèndum per què el llogaret sigui un estat. Només així tornarem a menjar senglar. Són bojos aquests romans!
%s1 / %s2
