Articles per tema Convergència
El blog d'El món Suscripció al feed RSS
Les píndoles del món
Un pacte tardà
09/02/2010
Rafael Vallbona, periodista i escriptor
Donada la gravetat de la situació, el pacte d’estat contra la crisi que Convergència ofereix a govern i oposició em sembla una mesura inqüestionable sempre i quan tots els hipotètics firmants actuïn des de la més estricta lleialtat, és a dir, sense subterfugis electoralistes. Ho dic perquè ja hi ha qui insinua que, de fet, la proposta és una picada l’ullet als socialistes espanyols en clau electoral catalana.
Bo i creient en la bonhomia del pacte, convindreu amb mi que potser arriba molt tard, massa i tot. Perquè després de mesos i mesos de sentir les autoritats econòmiques internacionals advertir que Espanya anirà al furgó de cua de la recuperació, de veure com es dispara l’atur, de contemplar la borsa en caiguda lliure; no ha estat fins ara, quan ja ens comparen amb el desastre grec, que als polítics se’ls ha encès la bombeta de les idees i la constricció del pecador. S’hi podien haver posat abans, no?
O és que fa uns mesos l’únic que els interessava era deixar desgastar el govern i assistir impàvids a la ensulsida socialista per, un cop caiguts, sobrevolar com voltors el seu cadàver?
Les píndoles del món
La xarlotada nuclear
27/01/2010Rafael Vallbona, periodista i escriptor
La més absoluta falta de rigor polític ha portat a l’estat a subhastar l’allotjament del cementiri nuclear com si fos una panera de Nadal. La mateixa manca de serietat va portar dilluns al president Montilla a dir, amb la boca petita que el caracteritza i empès pels seus socis de govern, que a Catalunya no li toca un magatzem de residus nuclears. Convergència, està a favor de l’energia nuclear, però expedientarà l’alcalde d’Ascó per haver-se postulat per acollir el cementiri. Visca la coherència.
I és que al marge d’informes tècnics sempre manipulables, d’informacions interessades, d’alarmes per sort desconegudes, o de tranquil·litzants increïbles, a Espanya no hi ha criteri polític sobre l’energia nuclear. Es va tirant; qui dia passa any empeny. I quan es planteja un tema com el del magatzem, doncs esclata el festí de nyaps més propis d’una peli de Berlanga que d’un estat de dret.
Si s’ha decidit apostar per la fissió, siguin conseqüents: facin un pla nuclear, pactin amb qui puguin, i allà on toqui una central o un cementiri, doncs que s’hi posi be. La resta és una xarlotada i abusar de territoris menystinguts i necessitats com el sud d‘aquest país, que sempre és l’ase de tots els cops i encara el fan ser el dolent de la peli.
Les píndoles del món
Els referèndums
10/12/2009
Esther Vera, periodista de Cuatro
L’expressió de la voluntat popular no és en cap cas censurable i la convocatoria de referèndums és una legítima expressió del dret a decidir. Una altra cosa és la utilitat de les consultes i la representativitat del resultat.
La convocatoria de les consultes amb censos ampliats, l’animació de la tropa amb enquestes poc riguroses i la falta de vinculació del resultat creen unes condicions per a l’expressió del malestar ciutadà més enllà de qualsevol pregunta concreta sobre la independència.
Les consultes, ara també amb Barcelona a la llista, serviran per escalfar motors cara a les eleccions previstes per d’aquí un any. Es beneficiaris? Esquerra i Reagrupament, que situen la seva oferta en el centre del debat. Convergència haurà de fer front a les seves contradiccions entre la moderació del seu electorat tradicional i el sobiranisme. I el PSC? Fora del joc pregant perque no hi hagi sentència del constitucional.
Les consultes vehicularan un difús malestar, però difícilment seran un termòmetre real de l’opinió pública en condicions d’un referèndum.
Les píndoles del món
Una amenaça pel nacionalisme
09/12/2009
Quim Torrent, periodista del diari Avui
Oriol Pujol va reconèixer ahir que l’entrada en escena de Reagruament li preocupa. Quan Joan Carretero va abandonar Esquerra molts companys de partit de Pujol van sucar pa a la ferida dels republicans. Un any després d’aquella escissió, no és cap secret que la puixança de l’exalcalde de Puigcerdà també és una amenaça per Convergència.
Carretero ha deixat de ser un problema intern d’Esquerra per esdevenir un maldecap per tots els partits catalanistes. I és que igual que Joan Laporta, Carretero és un personatge incòmode per la sinceritat amb què s’expressa.
És evident que la partició del mapa electoral és una amenaça pel nacionalisme català. I que la fractura entre les diferents forces polítiques debilita. Però també és evident que ni Esquerra ni Convergència han sabut donar respostes clares a un electorat que cada dia que passa es radicalitza més.
Que el nacionalisme sigui fort no depèn del nombre de partits que ocupin l’espai sinó de la voluntat dels seus líders de donar resposta conjunta al creixent independentisme de la societat.
%s1 / %s2
