El món a RAC1

Escoltar

en directe a RAC1: Versió RAC1 amb Xavi Bundó16:00 - 19:00

i després Primer toc
Patrocinador
El món a RAC1

El blog d'El món Suscripció al feed RSS

Veure tots

Articles per tema Corrupció

Les píndoles del món

A què juguen?

13/02/2013

Fidel MasrealFidel Masreal, periodista d’El Periódico

A què juguen alguns dels nostres representants polítics? Se n’adonen, o no, del que està en joc? S’adonen que la seva feina és resoldre problemes i no jugar a l’espionatge de pel·lícula dolenta?

Si algú té coneixement d’un frau econòmic o és víctima de maltractaments, que ho denunciï, tant si el culpable es diu Pujol com si es diu Pérez o Zaragoza. I punt.

I si us plau, que donin explicacions. Que el senyor Zaragoza digui perquè presumptament va contractar una agència de detectius, que la senyora Sánchez-Camacho detalli quin interès tenia a rebre Maria Victòria Àlvarez i quin ús va fer de les converses. Que Convergència no faci servir sempre l’espantall de la guerra bruta contra el sobiranisme.

I sobretot, no ens desviem del tema: el senyor Jordi Pujol Ferrusola és objecte d’unes acusacions directes. I evidentment no és una persona qualsevol. Que s’expliqui. Tota la resta sens dubte ens remet a la política escombraries, a la claveguera més patètica, que també existeix, per desgràcia, però ens desvia de la qüestió. I la qüestió aquí és fer net. A tot arreu i sense mitges veritats. Del contrari, la porqueria esclatarà a la cara dels servidors públics sense equanimitat. Llavors ells es lamentaran del tracte injust, però com deia Brecht, ja serà massa tard.

Les píndoles del món

La “charca ponzoñosa” i les restes del pujolisme

12/02/2013

tian-ribaTian Riba, periodista

Avui fa només 5 mesos aquest país es va llevar amb una imatge d’esperança clavada a la retina i fregant-se els ulls després d’una riuada d’oxitocina que ens feia creure en el dret a la felicitat. Avui el mateix país contempla amb desgana l’espectacle lamentable d’un joc d’espies tronat i d’aficionats de Maquiavel i es pregunta si no li han malbaratat un somni.

Quan va esclatar el cas Pretòria, Montserrat Nebrera va dir que l’oasi català era en realitat “una charca ponzoñosa y asquerosa”. Tenim dret a preguntar-nos si el pujolisme, després de veure el país destruït des del Tagamanent, no va ser en realitat una màquina més o menys evolucionada que ens va endollar a un món imaginari amb l’excusa de reconstruir el país.

Però que les tapes de ferro forjat ja no aguantin la merda que puja de les clavegueres ens ha de fer pensar que el pujolisme entès com la Catalunya de la guerra freda entre convergents i socialistes, la de tensió controlada amb l’Estat i la de la connivència entre les elits, el pujolisme entès com un tot, es va desfent, i que deixarem de viure en un país virtual i que això no ens traurà, al contrari, ni un gram de raó com a país.

Les píndoles del món

A bona hora!

11/02/2013

montse-olivaMontse Oliva, periodista d’El Punt/Avui

Quan es descobreix un cas de corrupció es parla molt del polític que sucumbeix als feixos de bitllets i molt poc de l’empresari que els deixa sobre la taula. En els suborns sempre hi ha d’haver algú disposat a parar la mà i un altre encara més joiós de pagar si sap que el benefici es pot multiplicar per cent. Així que no està malament fixar-se en les dues cares d’una mateixa moneda a l’hora d’afrontar la corrupció. Rubalcaba busca una solució integral i diu que el que s’hauria de fer és eliminar qualsevol temptació i impedir que els empresaris facin aportacions als partits polítics.

Llàstima que no ho hagués proposat quan Zapatero va reformar la llei de finançament de partits, perquè ara ja faria temps que estaria vigent la prohibició. Però llavors el PSOE ocupava la Moncloa i el seu poder territorial i municipal era infinit. Per què havien de renunciar a l’ajut econòmic d’empresaris que volien estar a les bones amb el govern de torn? Sense ser una mala proposta, en boca de Rubalcaba sona una mica estranya. Recorda el cas d’aquell a qui el metge recomana fer règim i, per sentir-se millor, decideix obligar tota la família a menjar bledes sense sal.

Les píndoles del món

Polítics. La pregunta és: prefereixes xòped o Jabugo?

08/02/2013

Iu_FornIu Forn, periodista

Aviso: tot seguit defensaré que els polítics cobrin un bon sou. I quan dic un bon sou, vull dir un bon sou.

Nooo, esperi, no llenci res contra la ràdio. Almenys de moment… Esperi que ho argumento. I no, no és allò que si cobren més hi ha menys risc que robin, no.

A veure, vostè i jo paguem impostos, oi? Molt bé. I ho fem perquè funcionin la sanitat, les escoles, hi hagi pensions, etc. A vostè i a mi, què ens interessa? Que qui gestiona els nostres diners ho faci de la millor manera possible perquè tinguem la millor sanitat, la millor educació o les millors pensions… I perquè això sigui així, estem d’acord que el millor és que se’n encarregui la gent més preparada possible, oi? Molt bé, doncs si volem els millors, hem de pagar bons sous a professionals que estiguin un cert temps en política i que després tornin a la seva feina anterior. Pagant bons sous augmenta el nivell, dificultes la carrera al polític professional i els aparells dels partits poden controlar menys el sistema.

Si al teu equip hi vols un Messi, has de pagar-li la fitxa que demana. Si no vols pagar-la, jugues amb Afellay. Ei, molt bon xicot, però no fa els gols que fa Messi.

Dit d’una altra manera: posats a triar entre Jabugo i xòped, jo Jabugo. És molt més car, però és molt més bo.

Les píndoles del món

Espanya ha de fer dissabte

01/02/2013

tian-ribaTian Riba, periodista

Tenim uns correus electrònics que dosifica un imputat i que fan trontollar al rei. I tenim un llistat publicat pel diari espanyol més important que parla de pagaments irregulars al president del Govern espanyol. Doncs si Iñaki Gabilondo recomana al rei que triï entre el seu regnat o la monarquia, Rajoy ha de triar entre una democràcia liberal i moderna o la seva presidència.

En una democràcia avançada es facilitaria la investigació judicial, dimitiria el govern, s’exclouria perpètuament de la vida pública als qui van cobrar i es convocarien eleccions. I després es refundaria la dreta i l’esquerra, per molt que ara salivi el Rasputín de Ferraz, i es canviaria de dalt a baix l’arquitectura institucional i es farien els canvis legislatius imprescindibles per posar fi a aquest sistema d’elits extractives.

Aquesta vegada, l’estruç de la Moncloa no pot actuar com Don Tancredo, perquè no només deixaria podrir el seu partit, sinó que el mateix sistema entraria en descomposició. I la dreta extrema espanyola s’està fregant les mans entre el “cuanto peor mejor” i l’amenaça secessionista.

Espanya ha de fer dissabte. Una neteja a fons. Quina autoritat moral tenen ara per demanar sacrificis un president de govern sota sospita d’haver defraudat i un ministre d’Hisenda que menteix sobre l’amnistia fiscal? Disculpeu la contundència. Però ahir a mi em van cobrar l’IVA que pago per fer aquest humil comentari.

Entrevista d'actualitat

Puig defensa Xavier Crespo

30/01/2013

110530_Felip_Puig

El conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, ha defensat que l’exalcalde de Lloret de Mar i diputat de CiU, Xavier Crespo, presideixi una Comissió al Parlament perquè “el fet d’estar imputat no té conseqüències”. Crespo serà el vicepresident de la comissió d’Empresa, amb els vots a favor de tots els partits menys la CUP. El conseller també ha parlat sobre la imminent decisió de Nissan de fabricar un nou model a la Zona Franca: “Ahir estàvem  fora de joc i ara som els primers de la llista”. Continuar llegint

Les píndoles del món

3 en 1

30/01/2013

Maiol RogerMaiol Roger, periodista d’El País

Per als partits polítics, la corrupció és com un programa del cor: ningú els veu, però al final és líder d’audència. De tots colors: una mica de glamur monàrquic amb el secretari de les infantes; un clàssic nou ric que reparteix sobres de Suïssa a tort i a dret; i un alcalde que li ha agafat gust a Rússia, ensaladilla a banda. Total, que això fa tanta pudor que fins i tot el nas postís de Belén Esteban ho detecta. Tot presumptament, és clar.

I què fan els partits? La monarquia és intocable. És de per si una institució que fa ús dels diners públics, per tant que n’agafin uns quants més és una malifeta sense importància. El cas Bárcenas? L’extresorer del PP sap tantes coses que el seu cas pot acabar en un no-res. I Crespo? Passa a figurar a la nostrada llista de sospitosos, ara amb càrrec  gràcies a la permissivitat de l’oposició. Si la corrupció és una estructura d’estat, d’aquesta n’anem ben servits.

La solució no és una cimera anticorrupció perquè ja sabem que cimera vol dir reunió inútil per fer el numeret. Tampoc valen lleis de transparència potinejades per convertir-se en lleis translúcides. Ni que els partits fingeixin una revisió. Fan com presumptament amb tota ITV: la donen als amics i tot acaba tapat.

Cal una solució integral: uns partits que netegin de debò les clavegueres; un control realment independent, i una justícia que actuï de pressa. 3 en 1 perquè la política deixi de grinyolar.

Entrevista d'actualitat

Albert Rivera: “Obama no és un nacionalista nord-americà”

28/01/2013

130128_Albert_Rivera

El president de Ciutadans, Albert Rivera, considera “fora de lloc, patrimonitzar la democràcia, les llibertats i la catalanitat” i ha assegurat que es “nega a pensar que Obama és un nacionalista nord-americà, que Hollande ho és francès i que Cameron és nacionalista anglès”. Sobre el cas Clotilde, Rivera també ha assenyalat que “Xavier Crespo hauria de donar explicacions i oferir màxima transparència” i ha lamentat que no veu “la mateixa cautela en funció del color polític”. Continuar llegint

Les píndoles del món

Diputacions

18/01/2013

mlasalasMarta Lasalas, periodista

Ningú diu que la política local sigui fàcil. Que ho expliquin a l’alcalde Trias, que està fent tants malabarismes amb la geometria variable que sembla que prepari un número per al Cirque du Soleil… Però és evident que els ajuntaments tenen la seva pròpia dinàmica, les pròpies regles.

I això no obstant, aquesta famosa peculiaritat que fa diferent la gestió municipal, encara que es mogui a peu de carrer i mirant els ciutadans als ulls, no aconsegueix escapar-se de les dinàmiques generals.

Avui fer política a Catalunya és una activitat de risc. Hi ha joc brut, molt brut. I danys col·laterals. Mentre el PP i CiU han convertit la pell dels camells d’allò que se’n va dir l’oasi català en un ring de boxa i han fet de les palmeres bastons amb què estomacar-se, sembla gairebé impossible que els ajuntaments o mel·líflues entitats com la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió pretenguin viure en un mena de mític Xangri-La, on el temps no passa i tot és felicitat.

El viatge a Ítaca té aquestes coses, les inclemències del periple poden fer sorgir tigres i hienes i fins i tot la política local pot aparèixer entre les poètiques evocacions d’una mena d’història de Pi on, per més que es vulgui endolcir el relat, la conclusió és que per sobreviure els personatges s’acaben menjant els uns als altres. Fins i tot a la Diputació de Barcelona, una bassa d’oli, on fins ara xipollejaven alegrement CiU i el PP, el poder amnèsic de la qual ha fet oblidar als nacionalistes la seva voluntat de desmuntar-la peça a peça.

Entrevista d'actualitat

“Mai m’han perdonat cap multa”

30/11/2012

121130_Manuel_Bustos

L’alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, ha assegurat que està “molt indignat” pel tractament mediàtic del cas Mercuri i considera que “és esperpèntic”. Bustos també ha assegurat que mai li han perdonat “cap multa a ell o a un familiar” per indicació seva. L’alcalde ha insistit en la intenció de querellar-se contra els que “han vulnerat els límits de la decència per enfonsar la seva honorabilitat”. Continuar llegint

Emès el

120126_Diaris_Camps

Les píndoles del món

http://www.racalacarta.com/audio/el_mon_a_rac1/0126%2008h%20(Dijous%2026-01-12)%20El%20davantal%20(%20).mp3 Descarrega-te'l La justícia, quan arriba

18/03/2011

brunet50x50Josep Maria Brunet, periodista de La Vanguardia

L’antic responsable de finances de Convergència, Daniel Osàcar, ha estat imputat juntament amb altres persones pel cas Palau, en relació amb el possible cobrament de comissions per obres públiques. El mateix Osàcar ha dit que podia esperar que aquesta decisió arribés i que està tranquil.

La decisió judicial té dos fonaments. Primer, l’ha demanat la Fiscalia i, per tant, des d’aquell moment era, efectivament, molt probable que s’acordés. Segon, que el nom de pila d’Osàcar, Daniel, apareix en la documentació confiscada en el cas. Ara és feina del jutge establir si aquell Daniel de què es parla en algun dels papers trobats correspon realment al nou imputat.

La declaració d’una persona com a imputada no implica ni molt menys la seva culpabilitat. Però a la vista dels dos antecedents mencionats s’entén que la decisió tingui lloc en els termes en què, cautelarment, ho ha fet el jutge. Tant de bo que la investigació sigui ràpida i l’assumpte no s’eternitzi als jutjats.
Són molts els exemples dels casos que, amb càrrega política o sense, es passen anys davant la justícia sense que el ciutadà arribi a saber què va passar realment.

http://www.racalacarta.com/audio/el_mon_a_rac1/0126%2008h%20(Dijous%2026-01-12)%20El%20davantal%20(%20).mp3 Descarrega-te'l “Canviaven cocaïna per calç amb sucre”

17/12/2010

La comissaria dels Mossos d’Esquadra de Gavà era un dels centres d’operacions de la xarxa de narcotraficants i policies. És el que es desprèn de les declaracions dels agents detinguts, als vídeos dels quals ha tingut accés RAC1. És l’últim fil que faltava per estirar del sumari que s’ha aixecat totalment i que ja us va avançar aquesta emissora. N’ha informat la Gemma Liñán. Continuar llegint

Les píndoles del món

http://www.racalacarta.com/audio/el_mon_a_rac1/0126%2008h%20(Dijous%2026-01-12)%20El%20davantal%20(%20).mp3 Descarrega-te'l Els fils de la corrupció

10/12/2010

enric_sierra1-50x50Enric Sierra, redactor en cap de La Vanguardia

Ahir era el dia internacional contra la corrupció i, a més de conèixer les enquestes oficials sobre com de farta està la ciutadania respecte dels casos que afecten la classe política i les administracions públiques, vam saber d’una trama a Catalunya que tenia muntada una xarxa de narcotraficants amb policies de tota mena i altres funcionaris. En primer lloc, ens hem d’alegrar perquè hagi estat la mateixa policia qui destapi aquest assumpte tan lleig. Però també s’ha d’encendre un llum d’alarma perquè, si es demostra tot el que ara hem conegut, podríem arribar a la conclusió que la delinqüència ha trobat els mecanismes per incorporar-se dins de la mateixa administració per cobrir-se i fer-se més grans. Tot això ens recorda el món de l’hampa amb Al Capone comprant voluntats i ens genera una inquietant pregunta: fins a quin nivell de l’administració arribava la taca corrupta?

Les píndoles del món

http://www.racalacarta.com/audio/el_mon_a_rac1/0126%2008h%20(Dijous%2026-01-12)%20El%20davantal%20(%20).mp3 Descarrega-te'l Les dentetes dels rivals

04/11/2010

mlasalasMarta Lasalas, periodista

És evident que Convergència té un problema. Des que Pasqual Maragall va fer volar l’acusació del tres per cent per l’hemicicle del Parlament l’ombra del dubte fueteja aquest partit. Tant se val que aquella sospita s’enlairés afavorida per la lleugera alegria del rumor que ningú està disposat o en disposició de provar. Tant se val, també, que aquell foc s’atiï ara amb els papers recollits al cau del Millet. Tant se val que atesa la irritant parsimònia  del jutge no tinguem cap conclusió abans de les eleccions de novembre, ni de les municipals dels març, ni de les generals de ves a saber quan…  Convergència té un problema perquè la fiscalia l’ha assenyalat, i, per més que clami la seva innocència, anirà amb aquesta llufa a les eleccions.

Però atenció aquesta oposició que es frega les mans. Aquests partits que com diria el poeta, se’ls esmolen les dentetes quan senten que es fregeix a l’oli bullent el flaire d’una acusació de corrupció a casa del rival. Atenció aquest president Montilla que es va fer fonedís quan va esclatar el cas Pretòria i quan Millet ha fuetejat l’Ajuntament i el seu propi govern, però que ahir li va faltar temps per sortir a donar lliçons.

De fet, la imatge que van oferir ahir tots els partits, sense excepció, tenia cert aire gore. I això fa témer el pitjor. Seria interessant que la pròxima campanya no acabi provocant el vòmit. Els ciutadans tenim dret a exigir màxima transparència sobre finançament dels partits i ús del diner públic però tampoc cal que se’ns castigui més del compte d’aquí al 28-N. Tinguin pietat dels pobres electors que han d’anar a votar. No els ho posin més difícil.

Les píndoles del món

http://www.racalacarta.com/audio/el_mon_a_rac1/0126%2008h%20(Dijous%2026-01-12)%20El%20davantal%20(%20).mp3 Descarrega-te'l Ramon Garcia Bragado

01/07/2010

albert_gimenoAlbert Gimeno, periodista

Està clar que la vida tranquila no està feta per dirigir els designis de Barcelona. L’alcalde Hereu, que ahir defensava desde aquests estudis la integritat del tinent d’alcalde Ramon Garcia Bragado, va haver de fer front ahir a un altre sotrac que està malmetent la resistencia de l’equip de govern municipal: la imputació d’aquest alt càrrec pel cas Palau de la Música. Més enllà del que pugui determinar la justicia, el risc per qui governa la ciutat es situa especialment en la sensació de descontrol que pren cos entre la ciutadania. Si la credibilitat es un dels principals actius que tenim a la nostre societat, l’ajuntament seguéix acumulant massa dubtes, massa contratemps, massa errors que estan fartant al ciutadà. És posible que Millet i companyia enganyessin als regidors de Barcelona, com han fet amb moltes altres institucions, però el problema es que a la capital catalana els problemes estàn ploguent sobre mullat. Qui té raó? Encara no ho podem saber, per moltes pistes que aporti sobre el cas la ex regidora de Ciutat Vella. El que si sabem es que la confiança del ciutadà està en coma. En coma profund.

Les píndoles del món

http://www.racalacarta.com/audio/el_mon_a_rac1/0126%2008h%20(Dijous%2026-01-12)%20El%20davantal%20(%20).mp3 Descarrega-te'l Un fil per on estirar la troca

29/06/2010

rafael-vallbona-50x50Rafael Vallbona, periodista i escriptor

La irrupció de l’acusació popular en el cas de l’hotel del Palau sembla que pot portar llum a un cas que serà més embolicat que el propi cas Palau per les implicacions politiques que se’n deriven.
Les pressions que ha admès la regidora dimissionària Itziar González, per bé que no es poden qualificar de sorpresa, doncs darrera la seva dimissió alguna cosa s’intuïa, si que han obert ben clarament un interrogant al que la justícia ha de trobar resposta: perquè tenia tant d’interès l’ajuntament de Barcelona en que es fes l’hotel del Palau si, tal i com ha reconegut la pròpia declarant, el projecte tenia deficiències importants?
I encara una altra pregunta: quins són els ‘interessos particulars’ a que Itzíar González s’ha referit per dir que, en la seva dimissió, el tema de l’hotel tenia un pes específic doncs les coses estaven molt embolicades?
Potser aquest lleu fil que ha començat a estirar avui l’acusació popular és dèbil, però donar-li argumentació és cosa de la jutge. No estaria malament que el seu company, que porta el cas Palau, prengués model sinó volen acabar convertint tot l’afer en un vodevil encara més esperpèntic.

Les píndoles del món

http://www.racalacarta.com/audio/el_mon_a_rac1/0126%2008h%20(Dijous%2026-01-12)%20El%20davantal%20(%20).mp3 Descarrega-te'l La base de la corrupció

28/06/2010

tian-ribaTian Riba, periodista

S’ha escrit que Miquel Roca gairebé perd a mans de Leopoldo Rodés la seva casa al Port de la Selva després de la bancarrota de l’operació reformista. Llegeixo a El Virrei, que el primer butlletí de campanya del PSC de les eleccions del 1989 ja deia que el Banco Hispano Americano es va cobrar el deute d’aquesta operació a través de Ferrovial, que va aconseguir la construcció i gestió de l’Autopista Terrassa-Manresa per ordre expressa del president Pujol. Va ser CDC, que manejava el pressupost de la Generalitat i la concessió d’obres públiques, qui va pagar les factures del Partit Reformista.

21 anys després passo per aquella autopista i escolto la informació d’una suposada connivència que convertia en un tot CDC, la Generalitat, algunes constructores i el Palau de la Música, tot embolcallat amb la bandera i acompanyat de sucoses comissions. Les tares del pujolisme que presumptament estan a punt de tornar, avisa encara el PSC, que governa, però fa d’oposició.

La democràcia és cara. La base de la corrupció política continua sent el finançament dels partits polítics i el mal finançament dels ajuntaments. Si no es resolen aquests dos punts, pot ser que d’aquí a 21 anys continuem parlant del mateix. Per tant, presumpció d’innocència, explicacions convincents, investigació judicial i reformes estructurals en profunditat d’una vegada.

Entrevista d'actualitat

http://www.racalacarta.com/audio/el_mon_a_rac1/0126%2008h%20(Dijous%2026-01-12)%20El%20davantal%20(%20).mp3 Descarrega-te'l Artur Mas: “Al PSC li interessa espanyolitzar les eleccions”

16/06/2010

100616_Artur_Mas2

El president de CiU, Artur Mas, creu que als socialistes catalans els beneficiaria que s’avancessin les eleccions espanyoles i que coincidissin amb les catalanes. Ha comparat la Comissió del Cas Palau amb un “tribunal contra Convergència” per fer una judici paral·lel a la seva formació.  També ha assegurat que “només s’ha de convocar un referèndum per la independència de Catalunya per no perdre’l”. Continuar llegint

Les píndoles del món

http://www.racalacarta.com/audio/el_mon_a_rac1/0126%2008h%20(Dijous%2026-01-12)%20El%20davantal%20(%20).mp3 Descarrega-te'l Salvapàtries

28/05/2010

tian-ribaTian Riba, periodista

El més inquietant del cas Pretòria és la sensació que dins i al voltant de la política s’hi mouen uns personatges que n’han fet un modus vivendi a costa del diner públic. El més inquietant del cas Pretòria és que els acusats parlessin sense embuts amb consellers i líders polítics sobre compres d’edificis i requalificacions i tot això és un secret a veus i des d’un silenci còmplice. El més inquietant és que sobre això no calgués una comissió d’investigació. El més inquietant és que les comissions fossin del 3%. Recorden Maragall? El més inquietant és que fa emergir aquelles misèries de la política que el políticament correcte ens amaga. Així que Mas és el nen pel vell sector negocis convergent. Està bé. El més inquietant és que tot un alcalde metropolità fos un titella en mans d’un espavilat i que ningú del PSC ho aturés. El més inquietant és que, efectivament, la política es fa a les clavagueres. El més inquietant del cas Pretòria és pensar com és en realitat l’agenda dels polítics mentre ens distreuen amb rodes de premsa i pessebres variats. El més inquietant de tot plegat és que Alavedra i Prenafeta es creguin amb el dret a estafar perquè, segons diuen, han fet tant pel país. S’ha parlat molt de la superioritat moral de l’esquerra. Potser que comencem a parlar de la que tenen els salvapàtries potentats o arreplegats que han fet o fan negoci amb la bandera.

%s1 / %s2