Articles per tema Corrupció
El blog d'El món Suscripció al feed RSS
Les píndoles del món
Salvapàtries
28/05/2010
Tian Riba, periodista
El més inquietant del cas Pretòria és la sensació que dins i al voltant de la política s’hi mouen uns personatges que n’han fet un modus vivendi a costa del diner públic. El més inquietant del cas Pretòria és que els acusats parlessin sense embuts amb consellers i líders polítics sobre compres d’edificis i requalificacions i tot això és un secret a veus i des d’un silenci còmplice. El més inquietant és que sobre això no calgués una comissió d’investigació. El més inquietant és que les comissions fossin del 3%. Recorden Maragall? El més inquietant és que fa emergir aquelles misèries de la política que el políticament correcte ens amaga. Així que Mas és el nen pel vell sector negocis convergent. Està bé. El més inquietant és que tot un alcalde metropolità fos un titella en mans d’un espavilat i que ningú del PSC ho aturés. El més inquietant és que, efectivament, la política es fa a les clavagueres. El més inquietant del cas Pretòria és pensar com és en realitat l’agenda dels polítics mentre ens distreuen amb rodes de premsa i pessebres variats. El més inquietant de tot plegat és que Alavedra i Prenafeta es creguin amb el dret a estafar perquè, segons diuen, han fet tant pel país. S’ha parlat molt de la superioritat moral de l’esquerra. Potser que comencem a parlar de la que tenen els salvapàtries potentats o arreplegats que han fet o fan negoci amb la bandera.
Entrevista d'actualitat
Echániz: “No hi ha cap apunt de finançament il·legal del PP”
07/04/2010
Ho ha defensat el portaveu de Treball del PP al Congrés, José Ignacio Echániz, que també ha reiterat que el sumari del Cas Gürtel no aporta cap dada nova i assegura que “no és una trama del PP, és contra el PP”. De la mateixa manera, Echániz ha tret importància als regals rebuts pel president valencià perquè “són intrascendents a nivell penal”. Continuar llegint
Entrevista d'actualitat
“La fiança no és proporcional”
01/04/2010
L’advocat de Jaume Matas, Rafael Perera, ha avançat que el recurs que presentarà contra la fiança imposada a l’ex-president balear es basarà en la poca proporcionalitat respecte als delictes imputats. També ha posat en dubte que Matas aconsegueixi reunir els diners a temps i ha assegurat que el seu client ha patit la “pena del telenotícies” i un judici paral·lel. Continuar llegint
Les píndoles del món
Una altra garçonada
03/12/2009
Quim Torrent, periodista del diari Avui
A hores d’ara qui més qui menys es pregunta fins on arribarà el jutge Garzón. Més d’un deu estar tremolant al seu despatx. De símbols ja n’han caigut uns quants. Dos dels homes més representatius del pujolisme: Alavedra i Prenafeta. I un dels alcaldes més representatius del municipalisme socialista: Bartomeu Muñoz.
I ahir va caure el tercer. Emili Mas és el primer càrrec del tripartit esquitxat per un cas de corrupció. La reacció del PSC, igual que en el cas dels altres implicats, ha estat fulminant. Però, atenció, sense les
explicacions que unes acusacions d’aquesta magnitud requereixen.
Amb tot, l’experiència ens diu que les garçonades cal agafar-se-les amb cautela. De moment, Mas només està imputat i cal saber quina és exactament la seva relació amb la trama. Però, deixin-m’ho dir, Pretòria fa cada cop més ferum d’operació d’Estat. Com les massives detencions independentistes del 92 o les ràtzies contra l’esquerra abertzale. Una argument perfecte perquè la caverna espanyolista suqui pa al pantà català.
Les píndoles del món
Catalunya no té llei electoral
12/11/2009tQuim Torrent, periodista del diari Avui
Catalunya no té llei electoral. Sí, ho han sentit bé. En 30 anys de democràcia els nostres polítics han estat incapaços de consensuar una llei electoral. És cert que d’intents n’hi ha hagut, però cap dels partits s’ha atrevit a posar de manera decidida una proposta sobre la taula.
I per vergonya de tots plegats ho fan ara. No per convicció, sinó perquè és una de les poques sortides dignes a la crisi de la corrupció. L’exemple més clar és el president Montilla. Tot i no tenir cap proposta clara a la mà, el president es va mostrar ahir favorable a canviar la llei. Però en la mateixa entrevista va assegurar que no volia un sistema amb “partits febles”.
No és el millor començament perquè el primer que hauria de fer una bona llei electoral seria trencar el poder que tenen els partits. M’estalviaré la demagògia que les llistes obertes són la solució màgica, però el que no pot ser és que els partits tinguin les mans lliures per carregar les llistes de mediocres i floreros.
És hora de girar el mitjó i acabar amb la partitocràcia. Els ciutadans volen un sistema transparent i personal. Perquè cada 4 anys, abans de les eleccions, siguin els diputats i no els partits els qui donin comptes de la seva gestió.
Les píndoles del món
Calen dimissions
11/11/2009
Enric Sierra, director de La Vanguardia digital
En els temps que corren de corrupció política i de desconfiança en els nostres governants, qualsevol notícia que apareix en relació a com gasten els diners les administracions es mira amb lupa. I això és molt perillós si, com ha passat a la Generalitat i a l’Ajuntament de Barcelona, la despesa ha estat en nombroses ocasions inútil. Pagar-li 12.000 euros a una persona per aixecar acta d’una reunió o donar-li 3.000 euros a una arquitecta per a que, en tres folis, expliqui si l’Ajuntament ha de demanar permís d’obres al propi consistori, és tant impresentable com escandalós. Però, a més, obre una nova ombra de sospita sobre qui són els beneficiaris d’aquests encàrrecs del innecessaris. ¿Estem davant d’una línia de finançament cap a amics? ¿Estem pagant favors particulars amb diners públics? O simplement, ¿estem davant de la desídia i el disbarat? Sigui quina sigui la resposta, mereix una reacció que no es pot quedar en la de mirarem de no tornar-ho a fer. Costa tant dimitir en aquest país que, fins i tot, la renúncia de l’alcalde de Santa Coloma feta fa una setmana, encara ha d’arribar al consistori.
Entrevista d'actualitat
Felip Puig: “No em penedeixo de res del que he dit”
10/11/2009
El secretari general adjunt de CDC, Felip Puig, diu que no ha faltat al respecte a la dona del president Montilla. Sobre la contractació per part del Parlament d’un servei de traducció de català a castellà, creu que és una despesa “redundant”. Continuar llegint
Entrevista d'actualitat
Duran: “La gent no vol que ens tirem la merda els uns als altres”
09/11/2009
Ho ha dit el president d’Unió Democràtica, Josep Antoni Duran i Lleida. També ha carregat contra la gestió del govern espanyol en la crisi de l’Alakrana: “es porta amb els peus, començant per la ministra de Defensa, la senyora Chacón”. Continuar llegint
Entrevista d'actualitat
El govern desvincula l’INCASÒL de la presumpta trama de corrupció
03/11/2009
El conseller d’Obres Públiques, Joaquim Nadal, assegura del que hi ha a la interlocutòria de Garzón sobre “Emili Mas [gerent de l'INCASÒL], no hi ha cap mena de dubte”. Continuar llegint
Entrevista d'actualitat
PSC i CiU demanen al Síndic de Comptes que denunciï els delictes a la Fiscalia
03/11/2009
Ho han fet el secretari d’organització del PSC, José Zaragoza, i el secretari general adjunt de CDC, Felip Puig. Mentre Zaragoza ha distingit entre “irregularitats” i “il·legalitats”, Puig ha criticat la lleugeresa verbal del Síndic.
Entrevista d'actualitat
Els advocats dels acusats pel cas Pretòria denuncien la “pena de telenotícies”
02/11/2009
Albert Boada, advocat del director de serveis de l’ajuntament de Sta. Coloma, i Fermín Morales, advocat de Bartomeu Muñoz, creuen que s’hauria de depurar responsabilitats. Continuar llegint
Entrevista d'actualitat
La corrupció sacseja l’oasi català
28/10/2009
Foto: La Vanguardia – Jordi Play
La detenció de l’alcalde de Santa Coloma de Gramenet, Bartomeu Muñoz, d’un regidor i de dos exalts càrrecs de CiU en els governs de Jordi Pujol, Macià Alavedra i Lluís Prenafeta, ha posat Catalunya en el mapa de la corrupció a Catalunya.
- Jordi Basté explica la pel·lícula dels fetsDescarrega-te’l
La pel·lícula dels fets
- Qui és qui en el Cas Pretòria?Descarrega-te’l
Qui és qui
PSC i CiU es tiren els plats pel cap a RAC1
El secretari d’organització del PSC, José Zaragoza, diu que Felip Puig (CiU) és un i el portaveu parlamentari de CiU, Oriol Pujol, ha criticat les paraules de Zaragoza: “si la situació fos al revés, ens hauria escorxat com un xai a la plaça major”.
- José Zaragoza: “Barto Muñoz és una bona persona”
Descarrega-te’lZaragoza: “Barto Muñoz és una bona persona”
- Oriol Pujol: “”Demanen la presumpció d’innocència i, pràcticament, li tallen el coll [a Bartomeu Muñoz]“
Descarrega-te’lPujol: “Demanen la presumpció d’innocència i li tallen el coll”
Monzó estira de la manta
28/10/2009
Ara que tothom parla d’estirar de la manta en Quim Monzó ens ha explicat els seus orígens. El nom ve d’un empresari extremeny, Juan María Hernández Manta que es dedicava a la ramaderia.
Les píndoles del món
Corrupció
28/10/2009
Martí Perarnau, periodista
Quan el President Maragall va engaltar allò del 3% tothom va contenir la respiració, no fos cas que l’ idíl·lic oasi s’esgarrés. Aquella engarrotada d’en Maragall només va sacsejar consciències, però ara sí que l’oasi se’n ha anat a fer punyetes. Ara està esclatant tota la porqueria que durant dècades s’ha amagat sota les catifes quatribarrades.
Benvinguts al món real. Catalunya, com Itàlia, com València o com el maleït Madrid culpable de tots els nostres mals, Catalunya està plena de gent bona, de ciutadans honorables, treballadors feixucs i esforçats, però també de lladres i corruptes, de malversadors i facinerosos. Ho son alguns polítics, però no només alguns polítics. També ho son gent d’altres procedències, de l’alta burgesia o de la baixa estofa, tant se val.
¿Diferents? Sí, som diferents en la llengua, les tradicions culturals i el tarannà. Però la cobdícia pels diners ens fa igual als altres. Benvingut sigui aquest terratrèmol, aquesta purga terrible, aquesta vergonya col·lectiva que cal passar com un xarampió per assolir la realitat: l’oasi era un miratge. I que s’engegui ja, inevitable, una ràpida i profunda regeneració política i social.
Les píndoles del món
Camps entre l’espasa i la paret
14/10/2009
Enric Vila, periodista i historiador
Francisco Camps no s’ha atrevit a cessar definitivament Ricardo Costa i ha acordat amb ell una solució que no farà gens de gràcia a Rajoy. Suposo que té una bona raó. Pel facebook corre un grup que es diu Rick, tira de la manta. Rick és com els amics anomenen Ricardo Costa, que fa cara de ser un d’aquests polítics valencians que s’apunten a totes les festes.
Així doncs, Camps ha optat per fer pinya amb els seus i guanyar temps contra els desitjos de Rajoy, que volia un cap de turc per demostrar a l’opinió pública que ell no és com els socialistes i que no tolera la corrupció. Ara, amb Costa apartat temporalment de la secretaria general, mentre espera una comissió d’investigació que demostri que s’ha pagat tot solet les americanes, la política espanyola tornar a guanyar emoció. Les enquestes donen aventatge a Rajoy sobre Zapatero, però el PP valencià és una bomba de rellotgeria. Rajoy necessita els vots valencians per arribar al govern i els embolics de Camps amenacen de tornar-li a espatllar la festa. Com ja li va passar un cop, la victòria se li podria escapar a l’últim moment. Segur que hi pensa en això, Rajoy. El PSOE li ha trobat el punt feble i no deixarà de furgar-hi. Per això pressiona Camps perquè faci net. Però com s’ho pot fer Camps per fer net sense que també rodi el seu cap?
Entre l’espasa i la paret, entre Rajoy i Costa, Camps mirarà d’aguantar peti qui peti, Rajoy inclòs.
Les píndoles del món
La caixa B del PP
07/10/2009
Montse Oliva, delegada del diari Avui a Madrid
Orgies, cotxes de luxe, rellotges de 20.000 euros… Els vestits que Álvaro Pérez, el Bigotis, va regalar al president valencià Francisco Camps s’han quedat en un no res comparat amb els obsequis que se suposa que van rebre altres implicats en el cas Gürtel. Perquè al sumari de la trama de corrupció destapada dins les files del PP no hi estat faltant de res, ni tant sols noms il·lustres com el del gendre de l’expresident Aznar, el magnat de la Fórmula 1, Alejandro Agag. En el seu dia, el sogre li va organitzar un casori a l’Escorial digne d’un membre de la reialesa i des de llavors Agag ho ha sabut aprofitar i no ha deixat de créixer com a empresari del món esportiu i del que convingui.
Ell hauria estat, segons les investigacions policials, un dels afortunats receptors de la caixa B dels organitzadors de la trama Gürtel. Un cas de corrupció i finançament irregular de partits que ja no es queda en el Madrid d’Esperanza Aguirre o el País Valencià de Camps, sinó que ha estès els seus tentacles fins a la Galícia de Manuel Fraga. I qui sap fins a on anirà a parar. Rajoy pot seguir xiulant tant com vulgui, però els delators del cas Gürtel ja fa massa temps que canten davant la policia.
Les píndoles del món
Casablanca
22/09/2009Enric Vila, periodista i historiador
L’allau de declaracions indignades que ha desencadenat el cas del Palau de la Música em recorda aquella escena de Casablanca en què el cap dels gendarmes organitza una batuda policial al Bar del Rick i s’exclama: “Qué escándalo, aquí se juega”. D’un país on les classes dirigents es conformen a gestionar engrunes de poder només se’n pot esperar que fins i tot els taxistes siguin corruptes. Quan les institucions socials no serveixen per fer política, serveixen per robar, igual que quan un ciclista deixa de pedalar cau de la bicicleta. No entenc perquè ens sorprenem tenint tan a prop l’exemple de València. Fa molt temps que ni el Palau, ni el Liceu, ni la Generalitat, ni l’Ajuntament ni els Partits, ni cap de les institucions que tradicionalment havien servit per tirar endavant Catalunya, representen ni lideren res. El servei públic més net que s’ha fet en aquest país els últims anys ha estat la consulta d’Arenys. Tots som molt bones persones, però si manes i no estàs ocupat lluitant com un lleó per un projecte polític en el qual creguis, tard o d’hora t’entretindràs ficant la mà a la caixa. No cal ser gaire llarg per veure que el catalanisme representa un país massa prim i minoritzat perquè hi hagi tanta gent que en tregui benefici en nom seu.
%s1 / %s2
