Articles per tema Corrupció
El blog d'El món Suscripció al feed RSS
Entrevista d'actualitat
La corrupció sacseja l’oasi català
28/10/2009
Foto: La Vanguardia – Jordi Play
La detenció de l’alcalde de Santa Coloma de Gramenet, Bartomeu Muñoz, d’un regidor i de dos exalts càrrecs de CiU en els governs de Jordi Pujol, Macià Alavedra i Lluís Prenafeta, ha posat Catalunya en el mapa de la corrupció a Catalunya.
- Jordi Basté explica la pel·lícula dels fetsDescarrega-te’l
La pel·lícula dels fets
- Qui és qui en el Cas Pretòria?Descarrega-te’l
Qui és qui
PSC i CiU es tiren els plats pel cap a RAC1
El secretari d’organització del PSC, José Zaragoza, diu que Felip Puig (CiU) és un i el portaveu parlamentari de CiU, Oriol Pujol, ha criticat les paraules de Zaragoza: “si la situació fos al revés, ens hauria escorxat com un xai a la plaça major”.
- José Zaragoza: “Barto Muñoz és una bona persona”
Descarrega-te’lZaragoza: “Barto Muñoz és una bona persona”
- Oriol Pujol: “”Demanen la presumpció d’innocència i, pràcticament, li tallen el coll [a Bartomeu Muñoz]“
Descarrega-te’lPujol: “Demanen la presumpció d’innocència i li tallen el coll”
Monzó estira de la manta
28/10/2009
Ara que tothom parla d’estirar de la manta en Quim Monzó ens ha explicat els seus orígens. El nom ve d’un empresari extremeny, Juan María Hernández Manta que es dedicava a la ramaderia.
Les píndoles del món
Corrupció
28/10/2009
Martí Perarnau, periodista
Quan el President Maragall va engaltar allò del 3% tothom va contenir la respiració, no fos cas que l’ idíl·lic oasi s’esgarrés. Aquella engarrotada d’en Maragall només va sacsejar consciències, però ara sí que l’oasi se’n ha anat a fer punyetes. Ara està esclatant tota la porqueria que durant dècades s’ha amagat sota les catifes quatribarrades.
Benvinguts al món real. Catalunya, com Itàlia, com València o com el maleït Madrid culpable de tots els nostres mals, Catalunya està plena de gent bona, de ciutadans honorables, treballadors feixucs i esforçats, però també de lladres i corruptes, de malversadors i facinerosos. Ho son alguns polítics, però no només alguns polítics. També ho son gent d’altres procedències, de l’alta burgesia o de la baixa estofa, tant se val.
¿Diferents? Sí, som diferents en la llengua, les tradicions culturals i el tarannà. Però la cobdícia pels diners ens fa igual als altres. Benvingut sigui aquest terratrèmol, aquesta purga terrible, aquesta vergonya col·lectiva que cal passar com un xarampió per assolir la realitat: l’oasi era un miratge. I que s’engegui ja, inevitable, una ràpida i profunda regeneració política i social.
Les píndoles del món
Camps entre l’espasa i la paret
14/10/2009
Enric Vila, periodista i historiador
Francisco Camps no s’ha atrevit a cessar definitivament Ricardo Costa i ha acordat amb ell una solució que no farà gens de gràcia a Rajoy. Suposo que té una bona raó. Pel facebook corre un grup que es diu Rick, tira de la manta. Rick és com els amics anomenen Ricardo Costa, que fa cara de ser un d’aquests polítics valencians que s’apunten a totes les festes.
Així doncs, Camps ha optat per fer pinya amb els seus i guanyar temps contra els desitjos de Rajoy, que volia un cap de turc per demostrar a l’opinió pública que ell no és com els socialistes i que no tolera la corrupció. Ara, amb Costa apartat temporalment de la secretaria general, mentre espera una comissió d’investigació que demostri que s’ha pagat tot solet les americanes, la política espanyola tornar a guanyar emoció. Les enquestes donen aventatge a Rajoy sobre Zapatero, però el PP valencià és una bomba de rellotgeria. Rajoy necessita els vots valencians per arribar al govern i els embolics de Camps amenacen de tornar-li a espatllar la festa. Com ja li va passar un cop, la victòria se li podria escapar a l’últim moment. Segur que hi pensa en això, Rajoy. El PSOE li ha trobat el punt feble i no deixarà de furgar-hi. Per això pressiona Camps perquè faci net. Però com s’ho pot fer Camps per fer net sense que també rodi el seu cap?
Entre l’espasa i la paret, entre Rajoy i Costa, Camps mirarà d’aguantar peti qui peti, Rajoy inclòs.
Les píndoles del món
La caixa B del PP
07/10/2009
Montse Oliva, delegada del diari Avui a Madrid
Orgies, cotxes de luxe, rellotges de 20.000 euros… Els vestits que Álvaro Pérez, el Bigotis, va regalar al president valencià Francisco Camps s’han quedat en un no res comparat amb els obsequis que se suposa que van rebre altres implicats en el cas Gürtel. Perquè al sumari de la trama de corrupció destapada dins les files del PP no hi estat faltant de res, ni tant sols noms il·lustres com el del gendre de l’expresident Aznar, el magnat de la Fórmula 1, Alejandro Agag. En el seu dia, el sogre li va organitzar un casori a l’Escorial digne d’un membre de la reialesa i des de llavors Agag ho ha sabut aprofitar i no ha deixat de créixer com a empresari del món esportiu i del que convingui.
Ell hauria estat, segons les investigacions policials, un dels afortunats receptors de la caixa B dels organitzadors de la trama Gürtel. Un cas de corrupció i finançament irregular de partits que ja no es queda en el Madrid d’Esperanza Aguirre o el País Valencià de Camps, sinó que ha estès els seus tentacles fins a la Galícia de Manuel Fraga. I qui sap fins a on anirà a parar. Rajoy pot seguir xiulant tant com vulgui, però els delators del cas Gürtel ja fa massa temps que canten davant la policia.
Les píndoles del món
Casablanca
22/09/2009Enric Vila, periodista i historiador
L’allau de declaracions indignades que ha desencadenat el cas del Palau de la Música em recorda aquella escena de Casablanca en què el cap dels gendarmes organitza una batuda policial al Bar del Rick i s’exclama: “Qué escándalo, aquí se juega”. D’un país on les classes dirigents es conformen a gestionar engrunes de poder només se’n pot esperar que fins i tot els taxistes siguin corruptes. Quan les institucions socials no serveixen per fer política, serveixen per robar, igual que quan un ciclista deixa de pedalar cau de la bicicleta. No entenc perquè ens sorprenem tenint tan a prop l’exemple de València. Fa molt temps que ni el Palau, ni el Liceu, ni la Generalitat, ni l’Ajuntament ni els Partits, ni cap de les institucions que tradicionalment havien servit per tirar endavant Catalunya, representen ni lideren res. El servei públic més net que s’ha fet en aquest país els últims anys ha estat la consulta d’Arenys. Tots som molt bones persones, però si manes i no estàs ocupat lluitant com un lleó per un projecte polític en el qual creguis, tard o d’hora t’entretindràs ficant la mà a la caixa. No cal ser gaire llarg per veure que el catalanisme representa un país massa prim i minoritzat perquè hi hagi tanta gent que en tregui benefici en nom seu.
%s1 / %s2
