El món a RAC1

Escoltar

en directe a RAC1: Última hora amb Víctor Vives20:30 - 21:00

i després No hi som per festes
Patrocinador
El món a RAC1

El blog d\'El món Suscripció al feed RSS

Veure tots

Articles per tema Cultura

Ens fotran fora

Fins els nassos!

23/07/2010

100723_Ens_fotran_foraAquest divendres no Ens fotran fora, sinó que ens n’anem nosaltres. Marxem de vacances! Abans, però el David Llorens ens ha preparat una Freakypèdia dedicada a perfums. Destaca la colònia Vulva. Continuar llegint

Cinema

Dues hores ben invertides

19/07/2010

100719_nocheVeient el tràiler de “Noche y día”, en David Broc s’esperava una pel·lícula d’acció molt tòpica, però el seu sentit de l’humor l’ha soprès. De fet, segons ell, en Tom Cruise és el primer que participa en aquesta broma que s’en riu del gènere. Continuar llegint

Ens fotran fora

Els altres mundials

16/07/2010

100716_PorcImbuïts per l’esperit de ‘La Roja’, el David Llorens ha parlat d’altres mundials que no tenen el ressò del de futbol. El Mundial del Porc, on un home va guanyar consumint 1′2 metres de butifarra negra, el mundial de guitarra aèria, o el de resistir en una sauna.

Televisió

Smuack i … “madre mía!”

12/07/2010

100712_CarboneroEl Sergi Pàmies ha analitzat (a contracor) el petó dÍker Casillas a Sara Carbonero, el final del Mundial, i els pronòstics del pop Paul. En realitat ell volia parlar d’altres tres propostes molt més trencadores. I és el que ha acabat fent… Continuar llegint

Cinema

Ni fu ni fa

12/07/2010

100712_gainsbourgCom a biopic, en David Broc creu que “Gainsbourg” és prou interessant perquè no és la típica biografia que tots ens podem imaginar. Tot i així, el retrat del personatge i la trascendència de la seva música queda molt coix. Continuar llegint

Ens fotran fora

Pop art

09/07/2010

100709_PopUn pop alemany ha pronosticat que Espanya guanyaria el Mundial. Si ens ho diuen fa dues setmanes ningú s’ho hagués cregut, però avui el pop -de nom Paul- és un Nostradamus. Continuar llegint

Especials

“Pell de sap?”

09/07/2010

100709_Pell_sap

Aquest anunci d’una oferta dels supermercats Eroski-Caprabo, que anuncia meló “Pell de sap”, ha captat la vostra atenció. Molts ens heu enviat imatges o referències. En Ramon Solsona ens ha explicat que el meló es diria “pell de gripau”.

Especials

Més que una commemoració

06/07/2010

100706_CN_1

Coincidint amb el 25è aniversari del concert de Lluís Llach al Camp Nou, El món a RAC1 s’ha emès des de l’estadi del Barça. Hem recordat el concert amb actuacions de Marina Rossell, Dani Flaco, Cesk Freixas, Els amics de les Arts, Feliu Ventura i Lídia Pujol. També hem parlat amb l’exrepresentant de Llach, Joan Molas, i la guitarrista Laura Almerich.

Sandro Rosell: “Hi ha jugadors del Barça que aquest mes no han cobrat”
Joan Molas: “Ningú creia que faríem història”
Laura Almerich: “Jo ja sabia que no podria tocar”
Jordi Margarit, la veu que també va fer història
Un bany de Llach, els rac1stics

Entrevista

“Ningú creia que faríem història”

06/07/2010

100706_Joan_Molas_1

Joan Molas, exrepresentant i amic de Lluís Llach ha recordat els detalls del concert que ell va organitzar, al Camp Nou, el 6 de juliol de 1985. Per Molas aquell recital va ser un dia històric, tot i que  ningú creia que transcendís tant.

Les píndoles del món

Cent mil Llachs

06/07/2010

rafael-vallbona-50x50Rafael Vallbona, periodista i escriptor

Hi ha tres concerts de Lluís Llach que han tingut una dimensió social i cultural més enllà de les cançons i del significat, tan políticament al·legòric: el primer concert a l’Olympia de París, el 21 de gener de 1973; el concert al Palau dels esports de Barcelona el 15 de gener de 1976 i el concert del Nou Camp avui fa vint-i-cinc anys, el primer macro recital que es feia a l’estadi (el segon va ser Frank Sinatra).

Els tres concerts marquen tres fites en la carrera musical de Lluís Llach que també ho són del país: l’exili francès, la repressió de la dictadura; la recuperació incipient de la llibertat en comunió col·lectiva i el camí comú cap a la normalitat que vam fer aquella nit al Nou Camp cent mil persones que veníem del nord, veníem del sud, de mar endins i de terra enllà.

I com que el que queda dit, doncs queda dit, la voluntat de caminar per voler ser i de voler ser per caminar d’aquella màgica vetllada, ho sento pels poders fàctics, no la pot malmetre ni el Tribunal Constitucional ni el fantasma del franquisme que, d’un temps cap aquí, cavalca de nou.

Encara corre per internet una pàgina on força gent demana a Llach que faci un nou concert a l’estadi per tots els que no el vam poder acomiadar a Verges. Tampoc cal, potser; amb que siguem capaços de mantenir viu el sentit dels moments estel·lars que col·lectivament hem estat capaços de crear, n’hi ha ben bé prou per conservar sempre la idea d’Itaca.

%s1 / %s2