El professor de direcció de màrqueting d’ESADE, Carles Torrecilla, ha advertit que les despeses relacionades amb el cotxe i els diners que podem gastar amb els fills són, de llarg, dues de les despeses més significatives que tindrem a l’estiu. Finalment, també recomana desconnectar la itinerància de dades del mòbil si marxem de vacances a l’estranger.

Vacances sí, però sabent el que gastarem. Aquesta és la tendència de la temporada d’estiu que ens han explicat el director general de Turisme, Joan Carles Vilalta, i el president de l’Associació d’Agències de Viatges, Francesc Carnerero. Segons la Generalitat, “les estimacions per aquesta temporada són iguals o millors que la passada”.

El director general de Turisme, Joan Carles Vilalta, també ha dit que:

- “Previsions no en fem mai, [...] la gent contracta cada vegada més a ultimíssima hora. [...] Les coses van prou bé.”

- “Fins al mes de maig, la gent està gastant més que l’any passat. Tenim un increment de més d’un 8% respecte del que s’havia gastat l’any passat.”

- “Rebem més de dos milions de creueristes. [...] Barcelona és inici i final [dels creuers].”

- Hem notat un increment del turisme català a Catalunya.

- “Els catalans rebem una quarta part dels turistes estrangers que rep l’estat espanyol. [...] Catalunya està per davant de la Toscana.”

- “[El sector] ocupa més de 400.000 persones.”

- “El gran mercat que va salvar la temporada l’any passat va ser el català, també l’espanyol, [...] però hem de recordar que dels 27 milions de turistes que rebem la meitat són turisme estranger.”

- “Hem frenat la caiguda del mercat francès i estem en números pràcticament com l’any passat i, probablement, notarem un cert repunt.”

- “Hi ha mercats que s’estan despertant. El mercat rus [...] gairebé triplica l’estada i triplica la despesa dels altres [mercats].”

- “[El turisme com el de Saloufest] és un cas absolutament minoritari. [...] A Catalunya hi cap tothom, el que no hi caben són comportaments incívics.”

- “El que s’ha de tallar de soca-rel són els comportaments incívics. [...] Si no els impedeixes, sí que poden tenir un efecte crida.”

- “Barcelona rep més de 6 milions de turistes l’any. La seguretat ens preocupa a tots. [...] No se’ns pot escapar de les mans. [...] Però som una destinació segura.”

- “És molt important el tracte que reben després [d'haver estat víctimes d'un furt, robatori, etc.].”

Francesc Carnerero, president de l’Associació Catalana d’Agències de Viatges, també ha dit que:

- “La gent no renuncia a fer vacances però ’sabent el que es gasta, no gastant menys’.”

- “L’any passat ja es va notar la tendència de reduir el període de vacances, [...] amb destinacions més a prop. [...] El tema d’última hora [...] també estarà molt present aquest [any]. [...] No és perquè sigui més barat, sinó perquè la decisió de compra s’espera a última hora.”

- “El 40% dels catalans fem vacances a casa i un 40% se’n va a localitats properes a casa. [...] L’altre 20% se’n va lluny.”

- No parlaria de destinacions estrella, parlaria de destinacions curioses: “Islàndia. [...] El volcà ens va fer la guitza a l’abril però [...] es va posicionar en el mapa. [...] S’ha incrementat la demana d’Islàndia.”

- Estem notant un auge evident en els creuers. “Els creuers s’han socialitzat. [...] És un producte madur i que encara està creixent.”

- “No es pot promocionar una localitat com a destinació de borratxera.”

- “S’ha de reforçar i s’ha d’insistir [en els mitjans de seguretat per als turistes].”

Joan Josep Berbel, director del Servei Català d’Ocupació de Catalunya, també ha dit que:

- “Són unes bones dades, però hem de ser prudents de cara a la resta de mesos que encara han de venir.”

- “El missatge és de realisme i de prudència. Portem tres mesos consecutius d’atur i fa tres mesos que encapçalem la disminució d’atur a l’estat. [...] La tendència és la bona i la correcta.”

- “No s’ha d’entendre com un comportament estacional pel turisme. [...] Juny és un mes on sempre acostuma a baixar l’atur.”

- “Hi ha sectors importants per a l’economia que han tingut una baixada destacada: el sector químic, la indústria farmacèutica, els transports, etc.”

- “La baixada de l’atur és força diversificada. És un bon senyal.”

- “És molt poc probable que la reforma laboral hagi influït en aquestes dades. Són dades tancades del mes de juny i és una mica prematur encara.”

- “Estem veient reduccions de l’atur en totes les demarcacions i en tots els col·lectius, com els menors de vint-i-cinc anys.”

- “Barcelona té certes particularitats, com ser el centre d’activitats professionals liberals -consultories, disseny gràfic- que també han tingut un descens pronunciat de l’atur després de molts trimestres en una situació difícil.”

El professor de direcció de màrqueting d’ESADE, Carles Torrecilla, vaticina que la pujada de l’IVA es notarà, sobretot, en les petites compres, les que es paguen amb els diners que portem a la butxaca. També ha justificat aquest augment però ha criticat que s’hagi hagut d’arribar a això.

D’altra banda, ha parlat de fet que algunes factures de consums del maig i del juny hagin arribat amb data de facturació a 1 de juliol i amb l’IVA ja incrementat. En aquest sentit, Torrecilla ha recordat que això no és correcte ni legal perquè l’impost s’aplica en el moment del consum, i no en el del cobrament.

Des d’avui tot sera una mica més car. Bé, quasi tot, ja que els bens de primera necessitat, com el pa o la llet, no canviaran. La pujada de l’IVA te dues lectures molt diferents. Una, la del Govern, que la veu com un pas necessari per a rebaixar el déficit public i, l’altra, la que jo gosaria dir de la resta dels ciutadans, que la sent senzillament com una retallada al seu poder adquisitiu en una situació ja molt precària. De fet, un IVA del 18% -com el que avui ja soportem- encara segueix essent un dels més baixos d’Europa, al igual que succeix amb els impostor especials, es a dir, la benzina o el tabac. Per això, la critica més clara que es pot fer a la mesura no es tant l’augment en sí –que s’hagués pogut fer fa uns anys quan tot anava bé, sense tant d’enrenou- com la poca oportunitat del moment, tot just quan sembla que el consum vol començar a repuntar. Si no es va fer llavors, es clar, va ser per la por a la inflació, pero ara es pitjor, perquè serà un frè adicional a la ja minça despesa de les families, que es tan com dir a l’activitat econòmica en general. Per cert, caldrà fixar-se bé amb els posibles arrodoniments dels preus…

Aprovar un decret llei tant cabdal pel futur del país com ho ha de ser la Reforma Laboral amb més abstencions que vots a favor no és, precisament, per estar-ne orgullós. Ningú: ni el govern, incapaç, ni l’oposició, impotent, ni els ciutadans, que tenim el que ens hem donat.

Amb l’economia sota tutela europea, amb el resultat d’ahir tot l’arc parlamentari en pes ha donat mostres d’un alarmant tansemenfotisme. Uns perquè, a hores d’ara, els fa por governar i són incapaços de defensar amb convenciment les mesures que prenen, i els altres per temor a donar suport a un seguit de mesures tan poc populars com necessàries, però que haurien dictat encara amb més ma de ferro d’haver estat al govern (és a dir, demostrant un grau d’hipocresia política que els inhabilita per al poder), han abdicat de la sobirania política que els toca exercir i han deixat la política de recuperació econòmica espanyola en mans de l’atzar, de l’humor d’Obama, de les puces dels de Brussel·les i de l’opinió pública financera alemanya.

Fa dies que es diu que el ministre Corbacho és a la corda fluixa. Després del debat d’ahir al Congrés n’hi ha 350 més que l’acompanyen. Aquesta corda te oberbuking.

Els països de la Unió Europea van arribar ahir a un consens sobre la taxa bancaria per anar tots units a la propera cimera del G-20. A mi em sembla un molt bon titular i engrescador. Que els bancs facin un fons i el vagin omplin per solucionar alguna crisi que hi pugui haver. Es a dir, que paguin el que els hi donem. Fantàstic. Però deixeu-me que , més enllà del titular, hi vegi algunes pegues. La primera serà definir quines operacions son gravables i quines no. No es el mateix deixar un credit a una pime que especular a borsa contra el deute espanyol, per exemple. D’això no s’en ha dit res. I es una incògnita molt important. La segona es si tots  estaran d’acord  en obligar als bancs propis i als dels paradisos fiscals, més o menys conxorxats. Perquè, es evident, o tots ens hi apuntem o no hi ha joc posible. I n’hi ha una tercera que te a veure amb una posible injusticia. Per exemple, a les entitats espanyoles ningú els hi ha donat diners, els hi han deixat, mentre que a moltes estrangeres sí els hi han regalat. Es a dir, juguen amb avantatge i això no està be en un mon tan competitiu. Si voleu que us digui el que en penso, jo em conformaria amb un  control a nivell multinacional.  Si fos rigurós en tindria més que prou. Pero ho veig tan dificil com desitjable

La consellera de Treball, Mar Serna, creu que la reforma “en profunditat” de la funció pública ha de ser una de les prioritats. El dia que ha entrat en vigor la reforma laboral, ha reclamat poder sancionar més les empreses que fan contractes irregulars.

Mar Serna, la consellera de Treball, també ha dit que:

- “[La reforma] estén el contracte de 33 dies a tots els col·lectius. No tenia sentit que els homes de 30 a 45 anys en quedessin exclosos.”

- “[L'acomiadament] de 33 dies per any treballat és un acomiadament improcedent per causes objectives, no disciplinàries.”

- “L’acomiadament procedent per causes objectives, de 20 dies per any treballat, ja existia.”

- “Aquesta reforma ha aclarit les causes d’acomiadament.”

- “L’acomiadament procedent de 20 dies ja existia.”

- “En el cas d’acomiadament improcedent objectiu o disciplinari, seran 45 dies per any treballat.”

- “S’abarateix l’acomiadament improcedent per causes objectives.”

- “La reforma elimina la dualitat del mercat de treball entre contractes temporals i indefinits, i millora la productivitat de les empreses amb mesures de flexibilitat. [...] També dóna molts incentius als joves perquè puguin ser contractats.”

- “No estic d’acord amb la patronal, no és una reformita. No es generarà més ocupació pel preu de l’acomiadament.”

- “Hi ha una cosa que penso que s’hauria de millorar en el tràmit parlamentari. Si intentem reduir la dualitat del mercat laboral, hem de ser més durs amb les sancions que s’apliquen a les empreses que han fet contractes irregulars.”

- “Em preocupa que torni a disparar-se la temporalitat. A Catalunya, ara és d’un 17%, set punts per sota de la mitjana espanyola. Som al lloc que ens toca.”

- “Hem de poder sancionar més les empreses que fan contractes irregulars.”

- “Hem d’incorporar més la formació en la vida de l’empresa, de la relació laboral, com un element positiu per a les persones i per a les empreses.”

- “FOGASA [el Fons de Garantia Salarial] és un organisme estatal que es nodreix d’unes cotitzacions que paguen, a més a més, les empreses en les cotitzacions de la seguretat social.”

- “Hem de veure si el FOGASA té recursos suficients per fer front als acomiadaments objectius que es puguin produir. Fins ara, no ha estat deficitari. Ara, això és un dubte.”

- “Confio que el FOGASA no sigui deficitari. Si no, potser s’hauran de revisar les cotitzacions o les formes de finançament.”

- “El preu de l’acomiadament és més alt però [acomiadar] és més fàcil que en d’altres països. Ara bé, en els contractes temporals, aquí es paga molt menys que en la mitjana dels països europeus. És necessari incrementar la indemnització pel contracte d’obra.”

- “La gran reconversió fruit de la crisi al nostre país ja s’ha produït.”

- Sobre la vaga general: “He de respectar l’autonomia de les organitzacions sindicals en l’exercici del dret a vaga, que és un dret fonamental.”

- “Segurament, la vaga de funcionaris no va tenir el seguiment que s’esperava.”

- “Si volem mantenir l’estat del benestar, hem de ser responsables. No hi ha alternativa [pel que fa a les mesures que afecten els treballadors públics].”

- “Necessitem una reforma en profunditat de la funció pública que en millori la productivitat. El repte és difícil, però hem de ser-ne conscients i hem de ser prou agosarats per fer-la.”

- “Hem de fer treballar el funcionari que no treballi.”

- “Les previsions pel que fa a l’atur, aquest mes, són bones. Crec que baixarà.”

- “Ens costarà cinc o set anys tornar a les taxes d’atur més a prop del 10%. Estarem al voltant del 15% en funció, també, del que creixi l’economia.”

- Sobre la proposta de Duran i Lleida de reformar el subsidi d’atur: “Tots hauríem de ser coherents. El conseller Franco, d’Unió Democràtica, va ser qui va proposar l’any 2002 que, durant els cent primers dies d’atur, es pugui rebutjar qualsevol oferta de feina. Així queda en les actes del Congrés dels Diputats.”

- “No ha de cobrar el mateix una persona que està a casa seva pensant que l’atur és un temps de vacances, que aquella persona que s’està esforçant i formant [per trobar feina].”

- “Si veiem què fan els països europeus, necessitem modernitzar [el calendari de vacances]. Però noto que s’està canviant la tendència.”

- “El debat en la nostra societat ha de ser sobre els temps de treball, de descans, d’oci i de família.”

- “El problema és que les responsabilitats familiars i les vacances escolars fan que la gent hagi de fer coincidir les seves vacances amb les escolars.”

- “El calendari laboral ha de ser més racional i menys irracional. Un dia de festa al mes és racional. Quatre és irracional.”

- Sobre la prohibició del burca: “S’ha de respectar els drets humans, la igualtat d’oportunitats i, sobretot, escoltar les dones. No n’he escoltat cap d’afectada.”

- “Hem d’obrir el debat i no tornar a reproduir el motí d’Esquilache, al s. XVIII, quan es van prohibir les capes per temes de seguretat.”

- “No hem d’afrontar aquest problema des de la prohibició.”