La ministra Báñez, Fátima Báñez García, d’Ocupació i Seguretat Social, o més aviat d’Atur i Seguretat Social, té un currículum envejable. Fa com a mínim 15 anys que ha tingut tot tipus de llocs de treball en la política. En el partit popular, a l’administració andalusa, al Congrés de Diputats, ara en el Govern de l’Estat. Imparable, a un nomenament el seguí un altre.  Cap dia sense feina.

Costa trobar algú tan entregat a la casta, perdó causa, política, i tan allunyat de l’atur.

No és estrany que, amb aquestes formidables referències, hagi decidit que abans de fer quelcom amb valentia per donar oxigen a la creació de llocs de feina, prefereix agafar l’arma predilecta dels que opten per la reacció i el conservadorisme, un exemplar de la constitució. I si pot ser amb tapes dures que pesa més i fa més mal.

En aquest país, quan es vol posar fi de cop a alguna expectativa de canvi, o reforma important hi ha consens: garrotada amb la constitució.

L’experimentada i tenaç política sembla que no tindrà miraments amb l’anhelada reforma laboral: cop de constitució i a pastar fang.

El ministre d’Economia, Luis de Guindos, i el seu contracte únic, encara es recuperen de la patacada.

A Grècia se li acaba el temps. Ara ja no té opcions. O accepta més sacrificis econòmics i rep ajut o suspèn pagaments i adéu-siau. Hi ha una sèrie de fets evidents. El primer és que necessita 15.000 milions d’euros el mes vinent per fer front a venciments i no té diners per pagar. El segon és que demà ha de presentar davant l’Eurogrup el pla pactat entre el govern i els partits, un pacte que s’ha ajornat, en principi, fins demà. Sembla que el punt de més fricció a hores d’ara és la demanda que fa la troika sobre una rebaixa del salari mínim, avui més alt que a Espanya i Portugal, països amb una productivitat més alta. La tercera, que sembla que els grecs obliden, és que ara la troica ja no negocia amb ells, senzillament els imposa un “caixa o faixa”. És obvi que tenen una mala peça al teler. Per si fos poc complicat l’escenari, recordem que a l’abril hi ha eleccions generals i cap partit voldrà aparèixer com el  responsable d’haver enfonsat una mica més l’economia grega a la recessió –si accepten el pla de la troica- o d’haver-la dut a la fallida, si no l’accepten.

AQUESTA EDICIÓ DE LA BORSA JA ESTÀ TANCADA

La Borsa de treball d’El món a RAC1, ha rebut més d’un centenar d’ofertes de treball. En aquesta edició, la quarta, també hem inclòs una quarantena de traspassos de negocis. Ja les podeu consultar i enviar el vostre CV a borsa@rac1.net. És molt important indicar a l’assumpte del correu l’oferta/es per la qual voleu optar o el traspàs que us hagi interessat. Gràcies a tots per la vostra col·laboració.

Alguns alumnes de la Facultat d’Econòmiques al final dels anys 70, que anàvem curts de quartos i llargs de gana, tenim encara ficat al cap aquelles safates magnífiques d’aperitius que els cambrers del bar de la facultat li pujaven al Dr. Estapé.

I és que tot i tenir llavors poc més de 50 anys, Estapé ja ho havia estat quasi tot en l’economia espanyola: catedràtic, divulgador de grans economistes, autor, degà de facultat, rector d’universitat i tecnòcrata rellevant en el “plan de desarrollo”. Ja s’havia guanyat fer bons aperitius i poder dictar unes classes caòtiques però que seguíem al detall, esperant aquella frase intel·ligent, quasi sempre amb dosis adequades d’ironia i de saviesa.

El mateix dia del seu traspàs es publicava el seu darrer article en què deia, parlant de la visita de Rajoy a Berlín: “Rajoy se presentó sin abrigo que mitigara los rigores berlineses. Nos figuramos el pasmo que debía tener Mariano Rajoy Brey por convencer a la señora Merkel de que España va bien que le impedía sentir la gelidez de la mañana berlinesa”

Em diuen que ja no n’hi ha de professors que es facin servir l’aperitiu al despatx del departament. Malament. Senyal que no es concentren prou per ensenyar, més que per dictar, i sobretot per treure la punta, amb distància, escepticisme i brillantor a la realitat econòmica.

Deia Karl Marx que la història es repeteix, la primera vegada com a tragèdia, la segona com a farsa. Assistir ahir a l’acte de l’Ateneu va fer créixer els interrogants més que no pas les certeses respecte al concert econòmic.

Hi van assistir, és cert, representants de tots els partits i del Govern, però hi haurà unitat per plantejar-ho a Madrid? O tornarà a passar com amb l’Estatut, on tots van defensar els seus interessos? I eren tots menys el partit que serà decisiu per al pacte fiscal: el Partit Popular. I el discurs del representant de Foment del Treball, l’altra peça clau en tot plegat, va ser més que moderat respecte a aquesta reivindicació.

Més interrogants. Si com el 1899 Madrid diu no al concert, hi haurà com llavors tancament de caixes? Quin és el pla B del govern i de les institucions catalanes? Per cert que, com recorda Cambó a les seves memòries, el tancament de caixes va acabar amb una persecució implacable a un a un dels industrials que el va promoure i la campanya d’insubmissió es va ajornar, diu textualment, per una altra ocasió.

El Govern prepara un pla per intentar que els 2.075 treballadors despatxats per la línia aèria puguin trobar feina en altres companyies. Aquest dimarts el conseller d’Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, presentarà el pla al consell de govern. Ho ha avançat a El món a RAC1 el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, que s’ha mostrat “optimista” amb el futur de l’aeroport del Prat. “No volíem una companyia de capçalera, com Iberia amb Madrid, sinó tenir el control individualitzat del Prat”.En una entrevista a El món a RAC1, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, ha dit que:

- “No em sento responsable de la fallida de Spanair. La presentació del concurs de creditors deriva de les dificultats del negoci, i que el 2008 quan la Generalitat va decidir ajudar la companyia ja estava tocada de mort, la situació era terrible.”

- “Crec que va ser una bona idea de l’anterior govern. Si l’aeroport no tenia una companyia que apostés pel Prat, no podíem fer de Barcelona un hub internacional.”

- “Vaig saber que Qatar es retirava un dia de la setmana passada. Des de Brussel·les ens confirmen que no aclarirà si els ajuts que es van donar són computats com a ajuts d’estat, i per tant no s’han de retornar, que era la garantia que demanava Qatar Airways.”

- “Crec que Soriano ha fet una bona feina, i que no ha mentit. Sabia que les coses no anaven bé i no ha cridat a l’espantada.”

- “No sé si la Generalitat serà responsable civil subsdiària. És la propietària del 24% de les accions. Tenim poca expectativa de recuperar la inversió.”

- “El nostre objectiu és aconseguir un hub intercontinental. No volíem una companyia de capçalera, com Iberia amb Madrid. Volíem algú que apostés pel Prat, però sobretot que el Prat tingui una gestió individualitzada.”

- “Sóc optimista. Ens hem creuat paraules amb la ministra en aquest sentit. No és veritat que per Madrid el Prat no importi. Juguem un partit i estem al final. Cal que siguem una economia competitiva i no admet dilacions. Els firmants de l’IESE continuen estant unànimement al costat d’aquesta reivindicació.”

- “Tenim l’obligació d’entendre’ns amb el nou govern i veure quins resultats ens dóna. Hem vist un tarannà que convida a un cert optimisme. D’aquí a dos mesos tindrem respostes.”

- “No estic gens d’acord en [les amenaces de sanció a Spanair de la ministra de Foment] perquè trenca els esquemes de la competència econòmica dels aeroports.”

- “Demanem el control de l’aeroport des d’aquí. Les decisions sobre la nostra economia es basen en la connectivitat i ara no podem perdre oportunitats de futur.”

- “Ara per ara no ens plantegem ajuts a cap altra companyia. És un tema que jurídicament es pot estudiar. La nostra prioritat és trobar formes per recol·locar la gent que no té feina. El conseller Mena presentarà un pla. Volem intervenir perquè trobin una nova feina.”

- “Vueling s’ha ofert per ocupar les vacants que ha deixat Spanair. Amb Ryanair ja es veurà. No es poden adjudicar els drets d’operació aeroportuària a dit.”

- “Encara no ha arribat el moment de posar damunt la taula el pla B. Iberia va rebre més de 1.300 milions d’euros de l’Estat. Si Spanair va rebre menys de 100 milions no poden parlar de deliris nacionalistes. Han actuat dirigits políticament per convertir Iberia en una gran companyia amb seu a Madrid. Estem obligats a trobar una companyia que aposti pel Prat.”

- “El Prat serà el que nosaltres vulguem que sigui, com Catalunya. Però no tinc cap compromís concret de la ministra. Els enganyaria si els ho digués.”

- “Els gestors de Spanair han fet la seva feina raonablement bé. Tant de bo hi hagués més gent que se la jugués.”

[Sobre el complex que vol instal·lar Sheldon Adeldon]

- “És un projecte que es vol instal·lar a l’Estat. Hi ha un gran suport a Madrid. Des de Catalunya, també. És una inversió molt important de diners i no podem dir que no a estudiar la proposta.”

- “Veig molt difícil fer una illa on no es respecti la llei general. Són propostes amb un futur molt magre a Catalunya i em temo que també en altres llocs de l’Estat.”

- “L’empresa busca llocs a prop de Barcelona, de l’aeroport, i del mar. Pretén atreure gent de tots els punts del món.”

- “No sabem si és seriosa, l’oferta. És un moment de tempteig. Hi ha una proposta damunt la taula. Estem buscant possibles terrenys on ubicar-los. Demanen unes 200 hectàrees.”

- “No tenim cap interès específic. És una proposta que ajudaria a crear ocupació. Apostem per una economia industrial que es doni suport al talent. Aquest país té un notable PIB pel sector serveis, i el turisme. Estem en l’obligació d’estudiar-ho. Això no vol dir que faci aposta pel coneixement en la indústria tradicional.”

[Pel que fa a l'accident ferroviari del Clot]

- “Tenim un problema de saturació en els túnels de Barcelona. No ens ha arribat l’informe de seguretat del Ministeri de Foment, que ens ha de garantir que això no ens pot tornar a passar.”

L’economia en general no és un joc de suma zero. És a dir, aquell en què tot el que un perd, un altre ho guanya. Però hi ha excepcions. I el tancament de Spanair en pot ser una, perquè d’entrada, no tothom hi sortirà perdent. És evident que deixa un forat en el mercat i que ben aviat serà aprofitat pels seus competidors, alguns dels quals –tot s’ha de dir i és bo no perdre la memòria- van ser els primers a denunciar la companyia a Brussel·les pels diners que hi havia posat la Generalitat. Doncs bé,  gairebé abans que s’hagués apagat el soroll de les protestes de la gent que ha perdut el bitllet i gairebé al mateix temps que la companyia  presentava el concurs de creditors – vet aquí que Vueling, presumptament el competidor que més hi guanyarà- veia com les seves accions pujaven a la borsa un 25%. Una puja espectacular que molt poques vegades es pot veure al mercat de valors,  amb un volum de contractació que multiplicava quasi per cent el que estava sent habitual. I de retruc, Iberia, que té el 46% de Vueling, era l’únic valor de l’Ibex que ahir no va baixar. En definitiva, el que dèiem, no tothom hi haurà perdut.

Ferran Soriano, president de Spanair, ha assumit la fallida de l’aerolínia com un fracàs personal i ha explicat que “divendres se’ls havia de comunicar si hi havia acord”, però al matí es va quedar “molt sorprès quan va llegir als diaris que no”. En una entrevista a El món a RAC1 també ha confirmat que divendres “els avions es van fer aterrar per seguretat aèria”.

Ferran Soriano, president de Spanair, també ha dit que:

- “No els vaig enganyar [quan dimecres vaig dir que l'acord amb Qatar Airways estava a la recta final].”

- “En 48 hores [de dimecres a divendres], de les opcions de socis industrials que hi havia, cap tenia prou viabilitat o la Generalitat va decidir que no eren les correctes en aquell moment. [...] Per tant, la Generalitat decideix deixar de donar suport a la companyia com havia fet fins al moment.”

- “No vull donar la idea que algú ha fet alguna cosa malament. [...] No és just dir que si ens haguéssim esperat una setmana això no hauria passat.”

- “El 30 de desembre era el termini i estava tot enllestit, però un problema ho va endarrerir i ens vam donar un mes de termini per solucionar-ho.”

- “La informació que hi havia [després del viatge de Mas-Colell a Doha] era que hi havia una dificultat [en les negociacions] i es va buscar una solució que al final no era acceptable per les dues parts.”

- “Divendres, a partir del migdia, la companyia no tenia visibilitat financera i es va prendre la decisió de tancar.”

- “Divendres al matí se’ns havia de comunicar si hi havia finançament o no. [...] Em vaig quedar molt sorprès quan divendres al matí vaig llegir als diaris que no hi havia acord amb Qatar Airways.”

- “Divendres, tot el dia, vam monitoritzar el que passava per seguretat aèria [...] i els avions es van posar a terra perquè un pilot i una assistent de vol no volien pujar a l’avió perquè estaven estressats.”

- “El concurs de creditors es presentarà avui i s’ha redactat aquest cap de setmana.”

- “Hem d’agrair el comportament dels treballadors perquè, en alguns casos, ha estat exemplar.”

- “Els aeroports estan tranquils perquè molts treballadors han fet sobreesforços per gestionar tot el problema.”

- “Intentarem fer un ERO ràpid i poc traumàtic.”

- “El projecte ha fracassat, i jo també.”

- “No em mouré d’aquí fins que això no hagi acabat, o fins que algú no vulgui que continuï.”

- “Barcelona necessita una companyia de xarxa, no cal que sigui pròpia, però no la farà ningú. [...] Necessitem que algú faci, sense el suport d’un estat, una companyia de xarxa.”

- “Els avions es tornaran als seus propietaris, perquè tots eren de lloguer. [...] Això permetrà aconseguir els diners necessaris per retornar els diners dels deutes.”

- “El tractament que ha tingut la companyia sempre ha estat excel·lent, per això no és just dir que les autoritats hagin tingut res a veure amb el tancament.”

- “La Generalitat va fer tots els possibles i més, i va fer el que creia.”

- “Les converses, en l’últim tram, van ser liderades per l’accionista i la companyia hi va col·laborar activament. [...] La Generalitat ha fet un paper de suport, i de lideratge en altres qüestions.”

- “Ara és més difícil convertir l’aeroport del Prat en un gran hub internacional, però hi ha alternatives. [...] Ara, el Prat serà un aeroport amb més companyies de baix cost que no fan connexions.”

- “Vueling ens ha donat per morts cada mes durant 3 anys, i afortunadament ens hem mort al final.”

- “Les companyies de baix cost que tenen avions disponibles aprofitaran el forat per buscar més clients.”

- “És possible que hi hagi ofertes d’aerolínies noves per recol·locar els treballadors de Spanair.”

La Generalitat ho va saber “dijous, cap al tard”, segons el secretari de Mobilitat i Territori, Damià Calvet. Però el president de Spanair, Ferran Soriano, diu que no en va saber res fins divendres “quan vaig llegir els diaris”. La Generalitat ha defensat el seu paper en la gestió de la crisi, i ha reivindicat que havia de retirar-se com a inversor preferent en saber que el soci industrial per reflotar la companyia es retirava.En una entrevista a El món a RAC1, el secretari de Mobilitat i Territori, Damià Calvet ha dit que:

- “Per la Generalitat, la gestió del cessament de les operacions ha estat la nostra màxima prioritat. Hem estat al peu del canó des de divendres perquè la crisi fos ben rebuda pels usuaris.”

- “Nosaltres no som els gestors. Som uns accionistes de referència, que només hem donat suport a la gestió el 2011 per buscar un soci industrial.”

- “La Generalitat no arribarà allà on Spanair no arribi. Hi ha un equip encapçalat per Ferran Soriano que ha de respondre.”

- “El mateix dimecres encara hi havia intercanvi de correus amb Qatar Airways. Dimarts hi va haver una reunió a Brussel·les en què vam visualitzar que les demandes serien molt difícils. Fins aquell moment era possible, però ens havien donat condicionats molt forts. Vam jugar el partit fins al darrer minut.”

- “Qatar volia un bussines plan molt ambiciós. El govern havia de posar el 51%, i el soci el 49%. Dijous, cap al tard, rebem definitivament el no. En aquell moment decidim reunir els departaments que porten el tema i decidim comunicar als dos presidents (Spanair i EASA) que, com que Qatar no entraria, l’accionista de referència optava per no seguir injectant tresoreria.”

- “Spanair ho va saber dijous, tot i que jo no parlava amb Ferran Soriano. Divendres vam convocar la reunió habitual, en què vam palesar això. Els consells d’EASA i Spanair havien de fer consells d’administració divendres.”

- “Amb Aena, el Ministeri i Aviació Civil hi ha un contacte permanent. Ara bé, fa uns mesos que tot estava en traspàs i la relació no ha estat gaire clara. Perquè una companyia pugui operar ha de pagar taxes a Aena i el que es va parlar era com fer front al pagament de les taxes per facilitar l’entrada al soci industrial.”

- [L'anunci de sancions per part de la ministra de Foment, dissabte] És la part de la gestió de la crisi que he entès menys. Hem estat junts tor el cap de setmana i hem estat en perfecta sintonia. Dissabte sentir la ministra em va semblar sorprenent i inoportú.”

- “Hi ha bona col·laboració amb les dues administracions. Jo opino que la part de posar l’accent en les possibles sancions l’haurien d’haver deixat per la setmana vinent.”

- “Aquesta setmana hem tingut molta moguda. Volem entendre que volia suspendre el concurs anterior, i no repensar les relacions. Aena és un reducte de funcionaris antiquat. La millor manera de gestionar els aeroports és d’una manera individualitzada i amb participació de la societat que els acull. Per aconseguir allò perquè ens vam apuntar al carro de Spanair. No ho podrem fer amb Spanair, però hi ha vida després de Spanair.”

- “Dijous no ens reunim amb Vueling. Ens vam reunir amb la Cambra, de Comerç, Foment del Treball, el Cercle d’Economia i el RACC. Va ser en aquest acte que ens vam trobar amb en Josep Piqué.”

- “El comitè de crisi es reuneix divendres a les 8 h i aquell mateix dia cridem als presidents d’EASA i Spanair. A Vueling la convoquem amb la resta de companyies, que s’han comportat molt bé. Però Vueling no ho va saber abans que Spanair.”

- [Resituar els treballadors] És la part que ens preocupa més. És un tema dolorós. Treballarem perquè  puguin ser recol·locats.”

- “Continua existint la possibilitat que Barcelona tingui un aeroport de connexió internacional i aconseguim la connectivitat que algun dia necessita. Veig això, i que el Prat estigui gestionat per la societat catalana.”

Autogovern és tenir un aeroport amb connexions intercontinentals continuades que generin activitat econòmica i no una carcassa molt bonica amb avions de fireta. Autogovern és un corredor ferroviari que faci dels ports catalans la porta d’entrada al mercat europeu dels productes asiàtics i no uns grans ports connectats per camins de carro.

Un estat competent faria dècades que hauria facilitat a la zona més dinàmica econòmicament aquestes eines imprescindibles. I, com que no ho fa, aquí hem intentat crear la nostra Iberia. Potser no era el camí. Però almenys, en un país poruc i piulador, hi ha hagut qui ho ha intentat. Però l’aixeta s’ha tancat, i ha quedat demostrat que autogovern és la caixa. La de la Diagonal i la de la plaça Letamendi. Sense diners, no hi ha poder polític. I aquesta crisi ens està deixant ofegats, amb l’Estat com a cooperador necessari.

Autogovern és un aeroport no sotmès als designis centralistes d’una empresa pública i al tàndem format per Iberia i la Vueling de Piqué. Autogovern són uns ports amb accessos viaris i ferroviaris de primer nivell i amb sortida eficient a Europa. Autogovern són diners per a sanitat i educació. En aquesta Espanya jacobina, autogovern és prosperitat. A veure si ho entenem d’una vegada nacionalistes, catalanistes, independentistes, anacionals, sobiranistes, ecologistes, espanyolistes, cosmopolites, internacionalistes, nihilistes i anarquistes.

El president de Spanair, Ferran Soriano, ha explicat en una entrevista a El món a RAC1 que no marxarà a fer de director general del Manchester City, tal com es va filtrar ahir. “ No marxo enlloc. El projecte Spanair m’ocupa tot el dia i tota la nit i no marxaré fins que no estigui ben tancat”. Soriano ha confirmat que estan negociant amb Qatar Airways, que les negociacions estan obertes, i que l’empresa internacional no tindria més del 49%. Soriano confia en l’empresariat català per vendre Barcelona com a aeroport de connexió internacional “ja que Madrid no sap valorar-ho”.

En una entrevista a El món a RAC1, Ferran Soriano també ha confirmat que:

- “No em sorprèn el que està passant al Madrid. S’ho podrien haver imaginat. [...] Quan vam entrevistar a Mourinho per substituir Rijkaard vam veure que no podia ser perquè ens posaria en un foc mediàtic cada setmana.”

- “La seva actitud, la forma com s’expressava i parlava, i la manera com va explicar que faria les coses si era l’entrenador [va fer descartar Mourinho].”

- “Un dels problemes que va identificar Txiqui [a Mourinho] és que gestionar la interacció de Mourinho amb la premsa seria molt complicat i d’altíssim risc.”

- “El Madrid té un problema perquè té un bon equip però com que no guanyen s’han de comprar l’anti-Barça, que és Mourinho.”

- “El Reial Madrid no té un fusible, té un interruptor, perquè el dia que marxi l’entrenador no els quedarà res. I això és d’un altíssim risc per al club.”

- “El Madrid té mèrit perquè fa temps que no guanya res i continua venent samarretes. [...] No crec que estigui en fallida. Està en dificultat esportiva i, fins i tot, en dificultat sociològica per perdre constantment davant el Barça.”

- “Al futbol les coses no passen immediatament. Quan perds ho comences a notar al cap de 2 anys. [...] Serà un problema el dia que Adidas es pensi si li vol pagar tant si va posant el dit a l’ull de la gent.”

- “[Les últimes polèmiques del Madrid] són un problema per a la marca perquè l’estàs omplint de valors que no són esportius.”

- “Rosell ho està fent bé.”

- “És una injustícia que els companys de junta hagin hagut d’avalar. Crec que és el gran error dels últims temps.”

- “Que els nous gestors s’hagin dedicat a anar contra els antics gestors és una cosa que no entenc i que crec que fa mal al club. Crec que és tard per reconduir el tema, ara ja està a la justícia.”

-  ”Mourinho volia tenir el poder abosolut. O no ens el vam creure quan van dir que no volia tenir-lo i que acceptava l’estructura.”

- “Mourinho volia fer les coses amb un estil autocràtic. [...] Guardiola té un respecte per la història, per l’estructura, pels que hi eren abans i per la filosofia que ens va semblar que Mourinho no tindria.”

Sobre la seva possible marxa de Spanair ha confirmat que…

- “He rebut altres propostes per fer altres coses, de futbol i d’Anglaterra. Fins que no ho acabi, no penso pensar a marxar.”

- “No li diré qui ha fet ofertes, però la resposta sempre ha estat ‘Ara, no’.”

- “Quan ens associem amb una línia internacional, tots haurem de replantejar-nos què fem: Spanair i jo. Inclús empènyer aquest projecte.”

- “Com he dit abans, l’arquitecte dels èxits d’avui és ell. No hi vaig parlar ahir, però el Txiqui tindrà propostes per fer. Jo no dic que me l’emporti… però.”

- “A la recta final. Operació complexa. No serà imminent. Potser en els propers dies o en les properes hores. No sé si hi haurà acord. Però sí que hem avançat molt. Hi ha altres opcions i altres aerolínies. Contrasta amb el poc interès de Madrid amb Barcelona. Estem venent l’accés a un dels millors aeroports de connexió que queden a Europa.”

- “Ho considero molt desafortunat. No entenc el president d’Iberia, que s’asseu sobre inversions bilionàries de l’Estat. Iberia va decidir fer el hub a Madrid i no a Barcelona. Una part d’aquests diners, el 25% són de tots. A dia d’avui hi ha 200 vols intercontinentals des de Madrid. A Barcelona n’hi ha dos. És una manca d’interès que no ens va bé i hem hagut de comprar una companyia per millorar aquest resultat. I això mereix respecte.”

- “Sense la política no es pot fer. Cal la política, l’empresariat, la societat civil… Hem tingut suport dels polítics i de les infraestructures.”

- “Els passatgers de Madrid i Barcelona són idèntics. Espero que el govern espanyol recapaciti. Si la potencialitat de Barcelona com un aeroport de connexió no la veuen allà, ja la veuran en altres llocs.”

- “El Prat juga a segona divisió. A Europa hi ha Barajas, Schipoll, De Gaulle, Heathrow entre els primers. Barcelona és el tercer en nombre de passatgers i és 11è  a la llista perquè no tenim hub internacional.”

- “Amb una visió de l’Estat radial i centralista Barcelona no interessa. El que fem és lluitar contra això.”

- “La història es repeteix: autopistes, trens. Primer et queixes, després fas coses. I ara queda el tercer pas. Jo he vist molt compromís de l’empresariat. Però el rival és més a dins que a fora. Al Madrid se’l pot guanyar sempre. Però a dins tenim rivals, com Iberia, que precisa una dosi extra de compromís. I el veig cada cop més.”

- “La crisi ens afecta a tots igual. Hem resistit la crisi bé, no pitjor que Madrid. A llarg termini que l’aeroport estigui gestionat per AENA ens perjudica igual, però no a Spanair. L’aeroport dóna un bon servei i no ens aturarà.”

- “Seria bo que Barcelona treballés amb Girona. L’aeroport gran ha de ser intercontinental i les companyies de baix cost han d’anar als perifèrics. Aquí el problema és que les companyies de baix cost ja han entrat a Barcelona marxant de les altres. Ningú pensa que el Congrés Mundial de Telefonia Mòbil o el Congrés de Cardiologia es mantindran a Barcelona sense vols internacionals.”

- “Qualsevol inversor ha de ser minoritari. En aquesta companyia manaríem els catalans. Seríem lliures de mantenir Spanair, en principi sí. El nom que tenim ara funciona i ens va bé. Fem això per plantar avions de gran format al Japó i Sud-amèrica, i també ha d’agradar als clients.”

- “Si vostè mira la llista de destinacions des de Barcelona, les més visitades són Nova York, Buenos Aires, Tòquio, Xangai i Sao Paulo. I només tenim tres vols amb Nova York.”

- “Si tenim la inversió trobarem els permisos.”

- “Com a màxim un 49%. Per ara, negociem un percentatge proper a aquest.”