Articles per tema Educació
El blog d\'El món Suscripció al feed RSS
En profunditat
Els centres educatius poden decidir
04/08/2010
L’endemà que el govern hagi aprovat el decret d’autonomia de centres, hem analitzat el que ha de suposar pel futur de l’educació al nostre país amb dos professionals del sector. Continuar llegint
Entrevista d'actualitat
“En llengua, matemàtiques i idiomes som lluny d’on hauríem de ser”
29/06/2010
Ho assegura Ángel Gabilondo. El ministre d’Educació ha reconegut que “mirant Europa, Espanya està en una situació molt dolenta en idiomes” i lamenta que el fracàs i l’abandonament escolar fregui el 30%. Continuar llegint
Entrevista d'actualitat
Ments del futur
29/06/2010
Han fregat la perfecció a l’examen de selectivitat. Un 9′65. Volen ser advocats, filòlegs o enginyers biomèdics. Són l’Elena Laura Álvarez, el Juan Vela i l’Elisabeth Parés.
En profunditat
A secundària sense saber llegir
16/06/2010
Així ho apunten les dades del Departament d’Educació i del Ministeri. Les hem analitzat amb l’escriptor i professor de primària, batxillerat i universitat, Gregorio Luri. Continuar llegint
Entrevista d'actualitat
“Els sindicats caricaturitzen”
18/03/2010
L’endemà de la vaga de mestres, el conseller d’Educació, Ernest Maragall, assegura que els representants sindicals dels mestres “deformen la realitat per obtenir suport” i ha afegit que està “cansat que es perjudiqui l’escola pública d’aquest país”. Sobre el polèmic article que va publicar a La Vanguardia ara fa cosa d’un mes ha dit que “segurament, em vaig equivocar”. Continuar llegint
Les píndoles del món
Esforços de tots
18/03/2010
Fidel Masreal, periodista
Crec que davant l’escàs seguiment de la vaga d’ahir, els sindicats de mestres haurien de fer un pensament. Un pensament per als seus interessos, perquè com deia el savi, els esforços inútils generen malenconia; i un pensament extern respecte al seu sector, perquè les vagues afecten als alumnes, als pares i als mestres que volen continuar amb la normalitat.
Dit això, que reclamin més plantilla i menys alumnes per aula sembla de sentit comú, però en educació com en altres prioritats socials, els diners dels governs comencen a ser més que limitats degut a la crisi, així que entre tots haurem de decidir d’on els traiem. L’educació és estratègica precisament per sortir de la recessió, i per això l’esforç hauria de ser comú, també dels mestres en vaga, assumint per exemple que la nova llei és fruit d’un consens polític força notable i té voluntat d’estabilitat en un sector massa trinxat per normes canviat, que una major autoritat pels directors i una major professionalització dels centres és ben vista per la opinió pública, i que el risc que corren els vaguistes es que la seva acció sigui entesa només en clau corporativa perquè hi ha eleccions sindicals a la vista.
En profunditat
“No calia fer una llei nova per lluitar contra el fracàs escolar”
17/03/2010
És el que ha defensat David Rabadà, professor de l’IES Bruguers de Gavà i autor de diferents llibres sobre l’educació, que aquest dimecres s’ha afegit a la tertúlia per analitzar les raons que han portat els sindicats a convocar la vaga de professors. Continuar llegint
Les píndoles del món
Quan les aules es buiden, el saber ocupa lloc
17/03/2010
Rafael Vallbona, periodista i escriptor
Estic d’acord amb el conseller Maragall: l’educació és un servei d’interès general per al país. És per això que no em cap al cap que no hagi fet prou per evitar la situació a la que s’arriba avui amb la vaga de mestres.
Fa temps que tinc la sensació que, el que menys importa tan als mestres com a l’administració són els estudiants, llur formació i les seves famílies. Uns perquè viuen perpètuament ancorats en un gremialisme tronat, i els altres perquè fan de l’educació un terreny, o d’adotzenament ideològic, o de baratament polític.
Si uns i altres es prenguessin seriosament i generosa el futur de l’educació, com pertoca a la feina d’un i altre col·lectiu; l’ensenyament seria realment considerat per tothom un interès general de país i no s’arribaria a vagues com les que avui buidaran les aules.
Ja l’aixecarem dreta la paret, deia el meu avi quan no em sabia les taules de multiplicar. Pobre home, poc es podia imaginar que una cosa tan sagrada per la seva generació com era poder aprendre de lletra, acabaria convertint-se en un instrument de mercadeig polític.
Així, com podem pretendre que el saber tingui el prestigi que li pertoca?
Entrevista d'actualitat
Ernest Maragall: “Els sindicats van en contra de la lògica democràtica”
25/02/2010
El conseller d’Educació ha tensat la corda de la relació amb els sindicats acusant-los de voler demostrar “muscle” convocant una vaga “sense motius” per marcar terreny de cara a les eleccions sindicals. Continuar llegint
Les píndoles del món
Antifranquistes de pissarrí
25/02/2010
Enric Vila, periodista i historiador
La vaga convocada pels mestres posa de relleu l’evidència que el problema de l’educació no se solucionarà només amb lleis. N’hi ha prou d’escoltar el sindicat per veure el paper que l’antifranquisme té encara avui en els mals del país. La retòrica de l’antifranquisme tenia valor durant el franquisme però ha derivat en un idealisme autojustificatiu que permet totes les inconsistències amb la condició que es perpetrin en nom de paraules boniques, com aquelles que escrivíem amb gumets als murals de l’escola. El primer que caldria fer és endurir la carrera de magisteri, que sempre ha estat la carrera dels tontos. Si la carrera fos tan difícil com la de medicina el percentatge de mestres sense vocació baixaria i també disminuiria el nombre de mestres histèrics i amb tendència a la depressió. Per atraure gent forta i intel·ligent caldria que les escoles paguessin millor. Si paguessin millor potser els mestres no serien tan bones persones però segurament l’educació també hi guanyaria. Ens queixem dels pares, però els responsables de donar exemple a les escoles també es mereixen una bona repassada. Ancorats en els valors i el complex de superioritat de l’antifranquisme de pissarrí, comprenc que no s’entenguin amb el conseller Maragall, que és el prototip d’antifranquista oportunista, o evolucionat cap al cinisme.
%s1 / %s2
