Articles per tema espectacles
El blog d'El món Suscripció al feed RSS
Entrevista d'actualitat
La Generalitat contra Justin Bieber
12/03/2013
El concert de Justin Bieber a Barcelona continua provocant controvèrsia. Ara és la Generalitat qui contradiu la promotora Doctor Music i creu que els pares dels menors de 16 anys sí que tenen dret a tornar l’entrada i recuperar-ne els diners. Ho ha dit la sotsdirectora general d’Espectacles Públics i Activitats Recreatives, Mariona Viñolas. També ha recordat que “els organitzadors del concert van sol·licitar una ampliació horària”. Continuar llegint
Les píndoles del món
‘El fraude’
05/10/2012
Toni Vall, crític de cinema
Hi ha poders intocables? Hi ha persones més enllà del bé i del mal? La justícia és igual per a tothom? Si han respost sí, sí i no a aquestes tres preguntes és que intueixen que alguna cosa fa olor de podrit en el sistema en què vivim. Per tant, els recomano que vagin a veure El fraude perquè sortiran del cinema emprenyats com una mona però havent vist quasi dues hores de bon cinema. Paradoxal, oi? Doncs sí, perquè el competent thriller d’Andrew Jarecki ens explica la història d’un d’aquests homes intocables, un Rchard Gere en la pell d’un poderós empresari que amaga perillosos secrets sobre el seu èxit i també sobre el seu comportament conjugal. Quan les coses se li torcen i el vent li bufa en contra haurà de moure els fils invisibles del seu poder per mirar d’escapolir-se’n. El fraude és, per dir-ho de forma planera, una ficció, però no resulta forassenyat trobar-hi una subtil mirada documental en el seu afany crític i incòmode. I quina és la conclusió? Doncs si recorden les respostes a les tres preguntes inicials, no cal afegir-hi res més.
Les píndoles del món
Shakespeare, Lynch… Rigola
05/10/2012
Xavi Pardo, periodista de RAC1
Bruixes amb cara de Mickey Mouse, monarques vestint la samarreta dels Celtic de Glasgow, boscos plens d’arbres de Nadal, i tot plegat amanit amb la banda sonora de Twin peaks. Així és com es veu Macbeth a través dels ulls d’Àlex Rigola. El muntatge que ha inaugurat el Temporada Alta flaqueja per algun punt, és cert. Ens hi sobra la gracieta d’en Gollum, per exemple. I sembla que està concebut més per als entesos que no pas per al públic en general, que si s’enfronta a Macbeth per primer cop pot quedar confós. Però Rigola és un mestre, i cada vegada refina més el seu talent a l’hora de crear imatges que queden gravades a la retina. La segona part del muntatge, en aquest sentit, és trasbalsadora, i recorda el seu immens 2666. Matrícula d’honor també a l’hora de crear un clima, un ambient de misteri que neguiteja l’espectador. Però els grans aliats de la peça són sens dubte els actors, en especial un grandíssim Joan Carreras, que treu tots els matisos del seu personatge, un Macbeth que primer veiem dubitatiu, després torturat i embogit pels remordiments, i finalment fastiguejat de si mateix. Normal, tenint en compte que l’únic crim que no se li pot retreure és el d’haver matat Laura Palmer.
Les píndoles del món
‘Blancaneu’
28/09/2012Toni Vall, crític de cinema
Que en cinema està tot inventat? Doncs no ho sé, però sempre he pensat que utilitzar aquest argument és d’una pobresa colossal. Sort que de tant en tant apareixen pel·lícules com aquesta Blancaneu entossudides a portar la contrària a qui ho afirma. Pablo Berger ha trigat vuit anys a posar dempeus aquesta imaginativa i a estones enlluernadora revisió del clàssic conte dels germans Grimm. Li ha donat la volta en forma de pel·lícula muda, en blanc i negre i ambientada en els ambients taurins de l’Andalusia dels anys 20. L’acaben de preseleccionar per als Òscars, està destinada a ser la pel·lícula de l’any, a guanyar tots els Goya i a fer una bona carretada de diners. No es deixin enganyar per aquests indicis aparentment comercials i vagin a veure-la. Es trobaran amb un film deliciós, una faula sobre la solitud, la superació i l’amor a la creativitat més enllà de l’infortuni. És alhora un senzill i bonic conte esperançat i un tractat sobre el fatalisme existencial. Hi són tots, Blancaneu, la seva àvia, la madrastra i els set nans. I creguin-me, li robaran el cor.
Cinema en català
Comèdia a la catalana
22/07/2011
L’humor envaeix la cartellera. De Hollywood arriba l’extraterrestre Paul i Jim Carrey torna amb les ganyotes a Los pingüinos del Sr. Poper, però també es fa comèdia a Catalunya. El director Robert Bellsolà estrena Passi el que passi. Continuar llegint
Cinema i televisió
La millor amb diferència
18/07/2011
La segona part de Harry Potter i les relíquies de la mort ha emocionat els nostres tertulians mediàtics, que han qualificat el film com el més trepidant i el que va més per feina de tota la saga basada en els llibres de J.K. Rowling. Continuar llegint
Cinema i televisió
Remenant sentiments
04/07/2011
En una versió express de la tertúlia mediàtica, aquest dilluns el David Broc, el Toni Vall i el Santi Suárez han repassat les novetats televisives, que cada cop s’enfoquen més a l’explotació dels sentiments de les persones. Continuar llegint
Cinema i televisió
“Game of thrones”, en formigues
27/06/2011
El Santi Suárez sempre és l’extrany de la tertúlia mediàtica. Ell ho sap, però no per això deixa de recomanar-nos coses comel documental El imperio de las hormigas (La 2, dimecres passat), que el va enganxar de mala manera. Continuar llegint
Cinema i televisió
Discrepància cinematogràfica
20/06/2011
Films com Micmacs, un gran follón, de Jean Pierre Jeunet, el mateix director que Amelie, han provocat aquest dilluns la polèmica entre els nostres tertulians mediàtics. I és que l’opinió que en tenen no pot ser més diferent. Continuar llegint
Cinema i televisió
Un gran entreteniment
06/06/2011
Aquest dilluns, els nostres tertulians mediàtics s’han posat d’acord amb X-Men: Primera Generación (de Matthew Vaughn). Tots tres creuen que és trepidant, divertida i que, en ocasions, supera la primera triologia de la saga. Continuar llegint
Cinema i televisió
Postals de cinema
16/05/2011
Tant el David Broc, com el Toni Vall i el Santi Suárez s’han adonat que cada cop més les pel·lícules esdevenen catàlegs turístics d’una ciutat, com passa aquesta setmana amb París a Midnight in Paris o amb Berlin a Sin identidad. Continuar llegint
Cinema en català
Doblet d’estrenes en català
13/05/2011
No haurem d’esperar per comprovar les bones sensacions que ha despertat Midnight in Paris a Canes. El film arriba avui mateix i, atenció, perquè es podrà veure en català. Però no és l’únic: també s’estrena Arthur i la guerra dels mons. Continuar llegint
Cinema i televisió
No fan gràcia
09/05/2011
Després de l’estrena de Los Quién (Antena 3) i BuenAgente (La Sexta), el David Broc, el Santi Suárez i el Toni Vall estan d’acord: les comèdies espanyoles cada cop s’assemblen més i aposten menys per un humor modern. Continuar llegint
Cinema en català
El català, residual als cinemes
06/05/2011El darrer 
premi del jurat al Festival de Cannes, Le père de mes enfants (El pare dels meus fills), de Mia Hansen-Løve, es pot veure en versió original subtitulada en català, però… només a dos cinemes: el Girona i l’Alexandra de Barcelona. Continuar llegint
Cinema i televisió
Realitats filmades
02/05/2011
Poques vegades els fets reals han estat tan presents en la pantalla com aquesta setmana, encara que el resultat hagi estat desigual, si comparem films com Loose change, sobre l’11S, No tengas miedo o The Company men. Continuar llegint
Cinema i televisió
Dating freak
18/04/2011
Tienes un minuto (Cuatro) és un nou exemple del retorn del dating show a la televisió però des d’un altre punt de vista. Aquest cop, els concursants no són guapos i musculats com els de “Mujeres y hombres y viceversa” (Telecinco). Continuar llegint
Cinema i televisió
Setmana de sorpreses
11/04/2011
Les darreres estrenes cinematogràfiques han portat un grapat de bones sorpreses. O almenys així ha estat pel David Broc i el Toni Vall, que han destacat especialment els films Sin límites, Hapyythankyoumoreplease i La legión del águila. Continuar llegint
Cinema i televisió
Rebuda immerescuda
04/04/2011
Antena 3 va estrenar aquesta setmana en prime time la sèrie The Pacífic amb una audiència fluixíssima, però el David Broc, el Toni Vall i el Santi Suárez la reivindiquen. Va estar mal programada i la competència la deslluïa. Continuar llegint
Cinema i televisió
Les piranyes tenen gràcia
28/03/2011
Tot i haver-hi sang a dojo, “Piraña 3D” ha estat una de les pel·lícules de l’estil on més bé s’ho han passat el Suárez, el Broc i el Vall. I és que cal tenir en compte que qui signa aquest pur entreteniment és un bon director, l’Alexander Aja. Continuar llegint
Cinema en català
La burgesia catalana, al cinema
25/03/2011
L’única estrena de la setmana en català és un documental, Barcelona, abans que el temps ho esborri, en què la directora i actriu Mireia Ros retrata la burgesia catalana durant la Revolució Industrial. Continuar llegint
%s1 / %s2
