El món a RAC1

Escoltar

en directe a RAC1: El món a RAC1 amb Jordi Basté06:00 - 12:00

i després La competència
Patrocinador
El món a RAC1

El blog d'El món Suscripció al feed RSS

Veure tots

Articles per tema Esperanza Aguirre

Les píndoles del món

Barroer

21/05/2014

Fidel MasrealFidel Masreal, periodista

Un cop més, els responsables polítics comportant-se com uns irresponsables. Fent servir qualsevol argument per llençar atacs personals, tergiversant fins i tot situacions familiars i usant allò més íntim.
Sobre les qüestions a debat en aquestes eleccions no en sentim gairebé res, d’aquests polítics irresponsables. De quina estratègia laboral i econòmica ha de seguir Europa contra l’atur davant la globalització dels mercats, com s’ha d’actuar en matèria d’energies i de polítiques mediambientals, culturals, de democratització de la Unió Europea… Res de tot això, atac barroers i pólvora.
Si volen parlar de l’Alzheimer, el primer que haurien de fer és atendre i entendre, escoltar abans d’atacar. Demà passat en tenen una bona ocasió, la presidenta d’Alzheimer Catalunya, Eulàlia Cucurella, fa una confèrencia a Palafrugell. El títol: “Persona, família, entorn”.
Molts dels que s’han estripat les vestidures per la presència del president Maragall al míting són els mateixos que no van tenir cap pudor a fer servir el seu estat de salut per desacreditar la seva decisió de deixar el PSC.
Els mitjans de comunicació hauríem de contribuir molt menys al pim-pam-pum i donar veu a qui proposa, a qui ofereix i a qui respecta.

Entrevista d'actualitat

Aguirre: “Telemadrid perilla, està en la mateixa situació que Canal 9”

29/11/2013

La-presidenta-del-PP-de-Madrid_54387779628_53389389549_600_396

La presidenta del PP de Madrid, Esperanza Aguirre, adverteix que Telemadrid també “perilla” i podria seguir els passos que la Ràdio Televisió Valenciana. D’altra banda, sobre el procés sobiranista, assegura que “el dret a decidir és una trampa, perquè la decisió ja està presa”, però convida Mariano Rajoy a anar “més sovint” a Catalunya per tenir-hi debats “serens”. Aguirre també admet estar “contenta perquè Artur Mas ha dit que tot el que farà serà legal”. Continuar llegint

Les píndoles del món

El circ de la consulta

19/11/2013

130902_Jaume_Clotet Jaume Clotet, periodista

Ahir el debat sobre la consulta va deixar quatre opinions: dues d’intel·ligents i dues de lamentables. Comencem per les primeres. El secretari general de la UGT, Josep Maria Alvarez, va llençar dos missatges inequívocs: que Catalunya avança nacionalment quan avança socialment i que cap llei podrà impedir la voluntat dels catalans. Tenint en compte que durant molts anys el líder de la UGT ha sigut membre nat de la direcció del PSC, les seves afirmacions haurien de ser escoltades a la seu del carrer Nicaragua.

La segona cosa intel·ligent la va dir el conseller Andreu Mas-Colell. Va advertir que el sobiranisme no és conjuntural i que es fa més fort en la mesura que l’Estat és més agressiu. Va tenir el coratge de dir-ho a Madrid i davant d’algun alt càrrec del PP. Que no puguin dir que no se’ls avisa.

Les dues opinions lamentables les vam sentir a Madrid. D’una banda, Esperanza Aguirre va tornar a vincular independentisme amb ETA. Vostès no em poden veure, però em provoca un badall enorme. De l’altra, el cardenal Rouco Varela va proclamar que la unitat d’Espanya és un deure moral. El deure moral és la reacció inajornable dels bisbes catalans.

Per cert, ahir a Madrid va passar una altra cosa: Tortell Poltrona va ser guardonat amb el Premi de Circ que atorga el Ministeri de Cultura. A la capital del circ polític, van tenir, per un cop, l’encert de guardonar un professional.

Les píndoles del món

El flascó màgic d’Aguirre

20/09/2013

Marc Martinez AmatMarc Martínez Amat, cap de Política de RAC1

Aguirre va venir ahir amb un pal i una pastanaga a demostrar que té alguna cosa a dir en el procés català… i sobretot que no en diu el mateix que Rajoy.

En altres ocasions l’hem sentida parlar en català i anunciar que obria una escola catalana a Madrid (que al final no es va fer). Ahir va intentar seduir amb les velles reclamacions del catalanisme: el reconeixement del fet diferencial (i no el cafè per a tothom), les balances fiscals i animar els catalans a liderar l’economia, la ciència i la cultura a Espanya. I no la política (detall no menor).

Però també va repartir pals. En la seva particular visió de Catalunya, l’escola és sectària i adoctrina els nens, els mitjans de comunicació estem segrestats pel poder, les esquerres estan acomplexades, i les dretes no tenen un projecte liberal. Una societat intervinguda, asfixiada… feta un nyap, en definitiva.

És interessant que algú aporti idees fresques en un debat encallat, en què els arguments del no ja estan molt suats. Avui tornarem a sentir Soraya Sáenz de Santamaría dient per enèsim cop que la Constitució diu el que diu, i l’enèsim comissari europeu dient que els tractats diuen el que diuen.

Ara bé, veient la gran distorsió que té de la realitat catalana, costa de creure que Catalunya pugui encaixar en una Espanya com la concep la lideressa. Aquest flascó màgic que Esperanza Aguirre va portar ahir, amb l’etiqueta revisió de l’estat autonòmic, sembla més aviat una ampolleta de verí.

Les píndoles del món

L’especulador

05/07/2013

montse-olivaMontse Oliva, periodista d’El Punt/Avui

Ser el líder del PSOE al Parlament autonòmic de la capital de l’Estat és dur. L’has de dir molt grossa per aconseguir primer que se t’apropi un micròfon i després que les teves declaracions surtin per antena. Tomás Gómez lluita per evitar ser l’home invisible en un època en què la política local de Madrid cada dia ocupa menys espai als mitjans. Només barallant-se amb Zapatero o Rubalcaba li havia estat possible gaudir d’uns minuts de glòria. També Esperanza Aguirre li donava una mica de peixet. Però ara que la lideressa s’ha mig jubilat i a Rubalcaba li cauen per totes bandes, el madrileny ha decidit provar sort en el terreny de l’especulació. No seria gens estrany, però, que en l’assumpte de l’Eurovegas no toqui del tot d’orella. Adelson ja fa temps que pressiona l’executiu espanyol per aconseguir un seguit de privilegis fiscals i que se li faci una llei antitabac a mida. Mentrestant Rajoy es va fent el ronsa. Pot ser a Gómez li ha arribat el ressò d’un hipotètic xantatge del magnat nord-americà que veu com la competència -Barcelona World- treu pit anunciant la col·locació de la primera pedra pel setembre.

Les píndoles del món

Misteriosa Esperanza

18/09/2012

montse-oliva Montse Oliva, delegada d’El Punt/Avui a Madrid

Aguirre se’n va deixant un munt d’interrogants i una única certesa: ho fa en un dels moments més crítics per a Mariano Rajoy. Ella mateixa s’ha encarregat d’envoltar l’adéu d’un ambient de misteri gens habitual en una dirigent que si alguna cosa té és que sempre se la veu venir d’una hora lluny. L’argument d’una salut delicada i el de la necessitat de gaudir més de la família podrien resultar irrefutables si no fos perquè en els darrers temps la lideressa havia procurat fer més ostentós que discrepa de gairebé tot el que fa el president espanyol.
Aguirre fa temps que se sent personalment esgotada i políticament desplaçada. Els seus grans rivals copen els càrrecs de la Moncloa i això l’obliga a fer l’esforç periòdic de sortir amb un estirabot per mantenir la quota de protagonisme a la premsa. Fa un any i escaig que va guanyar unes eleccions per golejada, però ara ja començava a ressentir-se de la crisi. I el seu orgull no li permet anar-se’n per la porta del darrere. Això sí, generosa ella, ha deixat un últim regal a Rajoy: la seva mà dreta, Ignacio González, serà el nou president de la comunitat. I el líder del PP, que no el pot veure ni en pintura, se l’haurà d’empassar. Perquè ara no es pot permetre obrir un nou front de batalla.

Les píndoles del món

Esperanza Aguirre

25/05/2012

mlasalasMarta Lasalas, periodista

No hi ha cap dubte que Esperanza Aguirre és hàbil i atrevida a l’hora d’administrar el seu discurs, i que no té manies per traspassar ratlles vermelles. L’hem vist treure urpes felines per carregar sense pietat contra els enemics amb el mateix entusiasme amb què apunyala públicament companys de partit. Sense manies. La senyora és més perillosa que una piranya a un bidet i no la frena res ni ningú. Sobretot quan se sent acorralada. Just com es deu sentir ara que hem sabut que havia amagat la meitat del seu dèficit a un calaix i quan contemplem com el seu faraònic projecte de banc madrileny s’ensorra com un castell de cartes tremolós.

A Aguirre li calia una cortina de fum ben espès que ho tapés tot. I què és millor que defensar l’himne espanyol davant els descarats xiulets de catalans i bascos que, a més, competiran a Madrid i per la Copa del Rei.

La presidenta no ha tingut cap inconvenient a atiar la crispació. Ha aconseguit que aquest cop la xiulada a l’himne bati rècords atès que encara ningú ha començat a bufar i n’hem sentit a parlar gairebé tota la setmana. Ha proporcionat la millor campanya als impulsors de la protesta. I ha tapat durant uns quants dies les seves vergonyes. Però només uns dies, perquè quan la cortina de fum –i la pluja de crítiques- escampin, el seu dèficit i l’ensorrada de Bankia continuaran sent allà.

Aquest cop la lideressa pot haver fallat el càlcul i la seva fugida del Calderón n’és un primer símptoma. Sembla que avui Esperanza Aguirre ja no se sent ni tan hàbil ni tan atrevida.

Les píndoles del món

La lliçó de l’oncle Jaime

23/05/2012

tian-ribaTian Riba, periodista

Esperanza Aguirre Gil de Biedma no veu de codi penal mentir sobre els comptes públics ni ser la responsable política de la gran pedra a la sabata de l’economia hispana, però sí imitar Curro Savoy.

Cortina de fum? Potser. Però, sobretot, oposició al PP dins del PP. La lideressa assumeix sense manies el mateix discurs que la Fundación para la Defensa de la Nación Española. Denaes. L’entitat que va portar als tribunals Pepe Rubianes. Denaes. Una entitat amb Vidal-Quadras i Amando de Miguel de patrons que vol “articular una ofensiva contra los que han decidido socavar los cimientos de España”. Una fundació subvencionada per la Comunitat i  presidida pel fatxa Santiago Abascal, foragitat amb Maria San Gil del PP basc i que l’Espe va recol·locar com a director de l’Agència de Protecció de Dades de Madrid. Que no és un mal lloc per tenir les dades dels qui volen “socavar los cimientos de España”.

El Mundo, EsRadio, Denaes, Espe i la prima de risc. Vet aquí l’autèntica pinça que li vol posar a Rajoy cara de Papandreu. Catalunya és instrumental, com sempre, encara que amb la seva còlera Aguirre posi benzina a un partit d’alt risc on només hi falta la Falange desfilant al ritme que marca la justícia.

Però per molta tàctica del calamar, amb el desastre que ha muntat, ara Aguirre sabrà, com va saber l’oncle Jaime, que la vida va seriosament, però no ho comences a entendre fins més tard.

Les píndoles del món

‘Esperanza y cierra España’

11/04/2012

Maiol Roger 50x50Maiol Roger, periodista d’El País

La descoordinació comunicativa d’aquest govern és tal que Rajoy ha hagut d’aprendre a fer la volteta màgica de Xavi per esquivar els periodistes; cada ministre diu el que bonament li passa pel cap i Esperanza Aguirre té l’oportunitat d’estendre les plomes i demostrar el seu poder.
El que va fer ahir la presidenta madrilenya no és més que llençar un globus sonda. Obrir un debat que sura fa temps a les tertúlies de la ultradreta i que el Partit Popular, tard o d’hora, provarà. A Rajoy, de moment, no li interessa. Mentre pugui plorar a Europa amb el “despilfarro” de les autonomies estarà tranquil. Si sanitat i educació tornen a ser competències de l’Estat, el Govern no podrà fer-se trampes al solitari amb el dèficit i carregar el mort a les autonomies. El mort, que es quedi on és.

Si la política espanyola fos un esport, serien 17 jugadors i sempre perdria Catalunya. El cafè per a tothom va néixer per evitar privilegis per a catalans i bascos i així pot morir. Perquè per molt que a Rajoy ara no li interessi perdre el comodí autonòmic, acabarà pensant molt més la cançoneta de l’“España es una y no cincuenta y una” que un cert sentit de la racionalitat. La recentralització ha començat. Davant de la “Esperanza y cierra España”, Catalunya només té una opció: obrir-se.

Entrevista

“Boadella no té motius per pensar que els catalans el boicotegen”

05/03/2010

100305_mario_gas2

Mario Gas parla clar. En aquesta entrevista ens parla de Rubianes, de Boadella, de Flotats i fins i tot de toros. I és que el director del Teatro Español és nebot del mític torero Mario Cabré. Gas creu que uns i altres n’estan fent un gra massa i que Esperanza Aguirre està fent oportunisme. Continuar llegint

Les píndoles del món

El darrer estirabot

13/11/2009

montse-olivaMontse Oliva, delegada del diari Avui a Madrid

Quan semblava que la madrilenya Esperanza Aguirre ja s’havia cansat de fer la guitza a Mariano Rajoy pel control de Caja Madrid, el flanc mediterrani va tornar a revifar ahir amb més força que mai posant a Rajoy en una nova situació compromesa just la vigília que el president del PP inauguri la flamant convenció que el seu partit ha organitzat aquest cap de setmana a Barcelona. És evident que Francisco Camps no ha paït les desautoritzacions de la cúpula estatal, i ahir ho va fer pagar al portaveu del PSPV a les Corts Valencianes, al qual va acusar de voler-lo veure mort.

Camps està massa nerviós, encara que intenti camuflar el seu neguit amb aquell somriure permanent que llueix des dia que es va descobrir que no pagaels seus vestits. Però a Rajoy, un cop més no li fa cap gràcia que un dia el valencià i l’endemà la madrilenya li amarguin totes les festes. Perquè avui, primer dia de la pretesa conquesta de l’electorat català, al líder del PP li tornarà a tocar donar la cara per Camps enlloc de dedicar el dia a passejar a la sempre disciplinada Alícia Sánchez-Camacho.

Entrevista d'actualitat

Sánchez-Camacho: “Estic farta i cansada dels personalismes”

04/11/2009

Alicia Sánchez CamachoHo ha dit la presidenta del Partit Popular català, Alicia Sánchez-Camacho, en referència a l’actitud de la presidenta de Madrid, Esperanza Aguirre. Continuar llegint

%s1 / %s2