Veure tots
Articles per tema Esports
Les píndoles del món
07/02/2012
Xavier Garcia Luque, periodista d’Esports de La Vanguardia
El ciclisme segueix immers en la seva espiral d’autodestrucció, incomprensible en qualsevol altre esport.
Era previsible una sanció a Alberto Contador, encara que tot arrenca d’una quantitat infinitesimal de clenbuterol sense cap efecte dopant, però el que ningú, crec, podia imaginar és que al ciclista de Pinto li caurien dos anys, la mateixa sanció que un positiu per manipulació sanguínia flagrant.
És curiós, llegir que el tribunal suís no dóna per bona la versió del filet però que tampoc veu solidesa a la transfusió de sang, que és el que proposava l’acusació.
Tot i així, aplica el càstig automàtic en grau màxim, els dos anys, perquè, i aquest és el gran problema, la legislació antidopatge fa recaure tota la responsabilitat exculpatòria en l’esportista.
A la vida real, si troben algú amb un cadàver als peus i una pistola a la mà, hauran de demostrar que va prémer el gallet, i que no ho va fer en defensa pròpia, etcètera. A l’esport és al revés.
El problema és teu per demostrar la teva innocència. No cal cap altra prova que el resultat de l’anàlisi i has d’esmerçar temps i diners per sortir net. Que li preguntin a Guardiola si no…
Les píndoles del món
06/02/2012
Martí Perarnau, periodista
El darrer quart d’hora del Barça-Reial Societat va ser un catàleg d’”ai, ai ,ais”, aquell vell crit del barcelonisme tan popular abans que en Cruyff canviés la història del club. Però els primers 75 minuts, malgrat l’absència de les vaques sagrades, va mostrar el Barça dels bons temps, el de l’associació i el joc mastegat. Sembla poca cosa, però després d’un gener ple de sotracs, l’equip necessitava retrobar-se amb si mateix, amb les seves certeses i creences.
A València ja va fer un pas endavant i dissabte un altre de més gran en el camí del retrobament. Aquests són bons senyals que l’afició ha de valorar més que els ensurts. A l’esport no sempre es pot ser excels com els àngels i fins i tot els millors han d’agafar oxigen de vegades per tornar a arrencar amb més força. Sembla que ens trobem en un d’aquells punts. El d’agafar aire.
Les píndoles del món
02/02/2012
Jordi Costa, periodista d’Esports de RAC1
El Barça ha tornat de València amb l’eliminatòria oberta quan l’hauria pogut sentenciar àmpliament. És cert que l’equip ha empatat ja tres partits consecutius i que sembla barallat amb els pals i amb la porteria contrària. Quan no és Alexis qui en falla dues de claríssimes, és Messi qui malgasta un penal, i així costa molt guanyar.
Però resultat i encert al marge, la millor notícia d’ahir és la confirmació que l’equip ha reaccionat o com a mínim en té tota la intenció.
Molt més intens en la pressió en camp contrari, prou mòbil i fluid, no va ser un partidàs del Barça però sí un partit molt complet i seriós en un camp tradicionalment gens fàcil. I tot plegat, sense Iniesta, amb Xavi a la banqueta, amb Messi un xic encallat, amb Piqué despistat, però amb un to general d’equip endollat, que sembla haver entès el “vinga, tios” que els va llançar dimarts Guardiola.
Per descomptat que hi haurà qui voldrà interpretar el partit a partir de l’errada de González González en no expulsar Pinto però, qui ho vulgui fer, que no s’oblidi de la creixent permissivitat arbitral amb què són tractades les constants i descarades faltes que fan els rivals per tallar el joc del Barça.
Un servidor, com sempre, es queda amb el futbol i, pel que vaig veure ahir a Mestalla, “al loro, que no estamos tan mal!”
Les píndoles del món
30/01/2012
Martí Perarnau, periodista
L’afició del Barça mira sospitosament el seu equip pel rendiment fora de casa. Però després de tres anys i mig d’èxits extraordinaris, qui està sota sospita no és l’equip ni l’entrenador. En tot cas, el repte el tenim els periodistes, els qui analitzem i l’aficionat barcelonista, és a dir, tothom que durant aquestes temporades de triomfs ens hem omplert la boca dient que les coses havien canviat i que la pedagogia feta pels jugadors i per en Guardiola permetia creure en un canvi històric, en què el barcelonisme mai més es fixaria en els àrbitres, ni dubtaria del seu equip o de l’estil de joc. Deia en Pep: amb el vent a favor tots som mariners; haurem de veure quan bufi en contra…
Durant tres anys i mig el vent ha bufat sempre a favor. I ben fort. Ara, des de fa només uns dies, s’ha girat una miqueta en contra, aixecant un polsim de dubtes i un gran repte: ara és quan començarem a saber si de veritat es creu en aquesta manera de jugar, en el planter i en el Pep Guardiola. Aquest és un moment interessant de veritat.
Entrevista d'actualitat
25/01/2012

El president de Spanair, Ferran Soriano, ha explicat en una entrevista a El món a RAC1 que no marxarà a fer de director general del Manchester City, tal com es va filtrar ahir. “ No marxo enlloc. El projecte Spanair m’ocupa tot el dia i tota la nit i no marxaré fins que no estigui ben tancat”. Soriano ha confirmat que estan negociant amb Qatar Airways, que les negociacions estan obertes, i que l’empresa internacional no tindria més del 49%. Soriano confia en l’empresariat català per vendre Barcelona com a aeroport de connexió internacional “ja que Madrid no sap valorar-ho”. Continuar llegint
Entrevista d'actualitat
25/01/2012

Stefan Froreich, un soci alemany del Barça que viu a cavall entre Barcelona i Alemanya, ha fet el que el president del Barça va descartar: presentar una denúncia per la trepitjada de Pepe a Messi durant el Madrid-Barça de Copa. Ens ho ha explicat l’advocat del soci, Aleix Canals, que diu que el seu client considera que “a Alemanya no fer res seria com anar contra els interessos del Barça”. Continuar llegint
Les píndoles del món
23/01/2012
Martí Perarnau, periodista
Aquesta lliga promet ser distreta i interessant. La lliga de la goma, en què la distància de 5 punts en serà el termòmetre. Si s’amplia la distància, miau. Si s’escurça, hi haurà focs artificials. Podem imaginar, a dia d’avui, que Madrid i Barça sumaran els pròxims 57 punts? Que no deixaran escapar ni un sol punt, ni un miserable empat? És a dir: que el campió haurà de sumar 100 punts o més?
Es fa difícil de creure i més a partir del febrer, quan torni la Champions i continuïn repetint-se els esforços màxims cada tres dies, una dinàmica que provoca moltes ensopegades per raons físiques i mentals. Només s’ha jugat mitja lliga, el Madrid té un avantatge interessant i no sembla disposat a afluixar. Però el Barça recupera un Leo Messi que ja ha deixat enrere els torrons i ha tornat a casa després d’un Nadal molt llarg. Aquesta lliga no s’ha acabat. Tot just comença ara.
Entrevista d'actualitat
20/01/2012

Ho ha dit el vicepresident del Barça, Carles Vilarrubí, a El món a RAC1. Vilarrubí ha defensat l’actitud del Barça, no denunciant la trepitjada a Messi i, en canvi, prenent accions legals contra la COPE després d’acusar de dopatge els jugadors del Barça. A més, creu que el Comitè de Competició hauria d’actuar d’ofici amb Pepe, i denuncia que no ho fa.
Continuar llegint
Les píndoles del món
20/01/2012
Martí Perarnau, periodista
Faria plorar si no fes riure. Ja és força dur que l’entrenador es disculpés davant la seva afició per posar el dit a l’ull d’un entrenador rival. El normal és demanar perdó a qui has lesionat o maltractat o ferit o, simplement, a qui has ofès. Aquella disculpa ja va ser prou desafortunada i mal triada.
Però aquesta del defensa central passarà a la intrahistòria dels acudits dolents. Un acte involuntari. Aquesta és bona. Qui ha preparat el text s’hi ha lluït, doncs gairebé ha estat com una altra trepitjada. Tant costa dir les coses clares? Explicar que va perdre l’oremus i se li van creuar els cables? No era aquest un esport d’homes que rebutjava la hipocresia? No deu ser, en realitat, el refugi de gent amb pocs escrúpols, incapaç fins i tot de pronunciar un mot ben senzill? No costa tant demanar perdó de veritat.
Les píndoles del món
16/01/2012
Martí Perarnau, periodista
A l’hora de cercar els perquès de tot plegat, és a dir, els perquès de l’empat contra l’Espanyol i el patiment davant del Betis, no hauríem de fer com aquells metges que confonen els símptomes d’una malaltia amb les seves causes. Probablement, aquests dos entrebancs del Barça es tractaran d’imputar al compte corrent de la condició física o de la defenses de tres. Però a mi em sembla que aquestes no són les causes dels entrebancs. Penso que la causa obeeix a raons purament futbolístiques, ja que en Pep Guardiola està intentant barrejar la pausa horitzontal i el control del temps d’en Xavi amb el vertigen i la verticalitat d’en Cesc.
I la barreja encara no rutlla. No té l’harmonia necessària perquè els ballarins segueixin ballant com si la música no s’hagués accelerat. El problema consisteix exactament en això: l’orquestra ha accelerat el tempo, però ha caigut en la precipitació. Per no ser tan horitzontal, aquests dos darrers partits ha estat massa vertical. És greu, doctor? Doncs la veritat és que no ho sembla. Només cal barrejar una mica millor.
Entrevista d'actualitat
10/01/2012

Embolica que fa fort. Després que l’exrepresentant de futbolistes, Josep Maria Minguella, oferís ahir a El món a RAC1 el tovalló en què es va firmar el primer contracte de Leo Messi amb el Barça per exposar-lo al Museu del Barça, un altre dels representants de Messi, Horacio Gazzioli, ha dit que ell és “l’únic posseïdor del mocador” i que Minguella no diu la veritat. Gazzioli ha reconegut al Primer toc que “no he pensat” si el cediria “a canvi de diners”, però que està obert a parlar-ne. I en declaracions al Tu diràs, Minguella he reconegut que ell no tenia el tovalló en un banc, tal com havia dit inicialment, però que té la certesa que comparteix posessió amb Gazzioli, i que se’l sent com si fos seu.
Entrevista d'actualitat
10/01/2012

El president de Turisme de Barcelona, Joan Gaspart, s’ha mostrat “a favor” d’una taxa que gravi el turisme, tot i que no en les condicions proposades inicialment pel govern de CiU. Gaspart s’ha preguntat “Com hem de mantenir la competitivitat en el turisme si marxa Ryanair, perdem les estacions d’esquí o el Gran Premi de Fórmula 1?”. Gaspart veu diferències entre Barcelona i les grans capitals europees. Continuar llegint
Les píndoles del món
10/01/2012
Iu Forn, periodista
Messi, Pilota d’Or.
Molt bé, i la notícia, on és? Perquè, a veure, algú es pensava que ens alegrarien el dia premiant Xavi? No, oi? Fixi’s si alguns ho tenien clar que ja ni van anar-hi… vaja, el mateix que fan quan el Madrid juga contra el Barça, que tampoc hi compareixen. I ja sap de qui parlo, oi?
Per tant, si ja sabíem el final, quin sentit tenia aquella gala? Conscients d’això, els senyors FIFA van decidir donar-li un interès a la cosa fent que Ronaldo lliurés el premi… el Ronaldo que va jugar aquí, se’n recorda, oi?
Déu meu, quin impacte!!! El ninot Michelin al seu costat és Letizia fent el règim de la carxofa…
Diuen que és un problema de tiroide… Sí, que es tiroide de cap als bufets lliures… Quina gordura!!!
Jo vaig patir mooolt!!! Vaig pensar: mira, són ¾ de 8, hora de berenar, si aquest paio ha vingut amb gana es menja la pilota, l’or, i Platini… que, per cert, també està de molt bon any. Per sort, el xicot va controlar-se i crec que Messi i la pilota han tornat sans i estalvis per poder asseure’s al sofà de casa seva esperant rebre la pilota d’or de l’any vinent, i de l’altre, i de l’altre…
Les píndoles del món
09/01/2012
Martí Perarnau, periodista
Quan té la pilota i els seus jugadors estan ben juntets, el Barça pot jugar amb tres defenses, amb dos, amb un i, exagerant, gairebé sense porter. Perquè en aquests casos té el domini total de l’espai i la bimba. Normalment, això desemboca en moviments pausats i tranquils, amb tots els jugadors ocupant tranquil·lament les posicions, com l’exèrcit que avança sense pressa perquè coneix la seva superioritat. Tan sols quan s’arriba a prop de l’àrea és quan el Barça desferma la velocitat i l’artilleria.
A Cornellà, però, no ha succeït res d’això. L’equip d’en Guardiola ha jugat molt separat, amb totes les línies allunyades. En aquest context, no hi ha hagut ni control ni domini, sinó verticalitat convertida en precipitació. Per tant, descontrol. Això ha estat mèrit d’un gran Espanyol i demèrit d’un Barça que no ha sabut corregir-ho. No sé si la lliga està perduda, però sí que sé que no es pot guanyar repetint errades d’aquest tipus.
Entrevista d'actualitat
30/12/2011

Andreu Subies, president de la Federació Catalana de Futbol, ha apuntat que “ara la societat està més per temes econòmics que no polítics” però ha reconegut que a partir d’ara dedicaran més esforços perquè la selecció catalana de futbol no es limiti a jugar un únic partit a l’any. Subies també ha afirmat que, contra Tunísia “se superaran les 32.000 persones de l’any passat”. Continuar llegint
Entrevista d'actualitat
27/12/2011

El vicepresident de l’Àrea Social del Barça, Jordi Cardoner, ha desmentit que el club hagi avançat 10 milions d’euros per tenir “una opció preferent de compra per Neymar”. Tot i així ha lloat l’astre brasiler: “Crec que Neymar està capacitat per jugar al Barça”. Continuar llegint
Entrevista d'actualitat
19/12/2011

Carles Vilarrubí, vicepresident del Barça, considera que “l’equip ha traspassat una ratlla molt singular” i que actualment “el rival és circumstancial”. Vilarrubí també ha remarcat que “aquesta gent està posant el palmarès del club a l’altura de la institució”. El vicepresident ha insistit en el convenciment que “la continuïtat de Guardiola no depèn de l’èxit esportiu” i ha reconegut que sense David Villa a l’estadi, no hi haurà celebració. Continuar llegint
Les píndoles del món
19/12/2011
Martí Perarnau, periodista
Hi ha quelcom fins i tot més potent i poderós que els títols, els gols o la plasticitat del joc del Barça: és la sensació de seguretat que mostra en tots els partits grans, sigui una final de Champions contra el Manchester United, un duel a vida o mort davant el Reial Madrid o la lluita pel preuat títol mundial contra un equip brasiler ple de piranyes perilloses. Tant se val: el Pep Team sempre és fidel a sí mateix en les grans ocasions.
És el Barça de les finals; el Barça de les certeses. Passi el que passi damunt la gespa, aquest equip transmet conviccions profundes i la certesa que s’endreçarà amb la pilota i la mourà fins que faci falta. Si necessita cinc gols, els farà. Si ha de fer un rondo de vint minuts, el farà. La emoció d’aquest equip ja consisteix en la seva destil·lació del futbol, un joc que ha decidit interpretar a l’inrevés de la història: omplint el mig del camp amb jugadors semblants i trepitjant l’àrea només per deixar-hi records inesborrables.
Les píndoles del món
16/12/2011
Jordi Costa, periodista d’Esports de RAC1
Pocs cops un adversari ha estat tan generós amb el Barça com ho va ser ahir el porter de l’Al-Sadd, que va ‘cantar’ de manera més o menys vergonyant en tres dels quatre gols que li van marcar. Saqr va facilitar un partit en què els de Guardiola haurien pogut tenir més problemes, atesa l’espessor pròpia i la defensa de 9 qatariana, i va fer campanya a favor dels que pensem que el Mundial hauria de tornar al format d’Intercontinental entre Europa i Sud-amèrica.
Per desgràcia, David Villa li va prendre protagonisme. És curiós com un futbolista que fins ahir era discutit i motiu de debat per les seves repetides suplències en els últims partits importants, ara s’ha convertit en un problema pel Barça per la seva absència.
Titular o suplent, Villa havia de ser un home important en el desenllaç de la temporada, i el barcelonisme es planteja si cal fitxar un davanter al mercat d’hivern. I segurament sí que que caldria, tenint en compte que Afellay també està de baixa. Ara bé: l’arribada d’Alexis, l’eclosió de Cuenca i la reaparició de Pedro (que ha de recuperar ja el nivell de la passada temporada) fan pensar que el Barça no trobarà a fora res millor del que ja té a casa, i el mercat tampoc no ofereix jugadors del perfil i el nivell de Villa a preus ajustats.
La secretaria tècnica i l’entrenador tenen totes les vacances de Nadal per plantejar-s’ho amb la calma que dóna haver guanyat tots els títols en l’inici de temporada, però abans caldrà superar el Santos. Aquí sí que hi haurà rival. El Barça és millor que els brasilers d’aquí a Yokohama, però compte perquè Neymar, Ganso i companyia sí que saben jugar a futbol i (a partit únic) suposen una amenaça al contraatac.