El món a RAC1

http://www.racalacarta.com/audio/el_mon_a_rac1/0521%2011h%20(Dimarts%2021-05-13)%20Entrevista%20(Mourinho%20).mp3 Descarrega-te'l Els adéus

Martí Perarnau, periodista

Mentre Tito i Abidal aixecaven el trofeu de la Lliga, “L’hora dels adéus” semblava sonar per alguna gent d’aquest equip. El campionat encara no s’ha acabat, tot i que el dia del Bayern vàrem creure que quelcom sí que havia arribat a la seva fi: la dictadura blaugrana a Europa. Els equips alemanys s’han refermat de valent i encara ho faran més la propera temporada i el Barça haurà de reinventar-se un cop més si vol recuperar el seu domini.

Com ha dit en Tito Vilanova, la Lliga només ha estat un any lluny del Camp Nou i ha tornat d’una manera complicada: el curs ha estat dur pel vestidor, marcat pels problemes excepcionals de les malalties, i encara no està tot fet, perquè ara tocarà prendre decisions importants i no equivocar-se per excés ni per defecte. Justet de forces i amb dificultats, l’equip ha aconseguit un gran títol. Ara li toca al club encertar perquè l’any que ve n’hi hagin més i millors.

http://www.racalacarta.com/audio/el_mon_a_rac1/0521%2011h%20(Dimarts%2021-05-13)%20Entrevista%20(Mourinho%20).mp3 Descarrega-te'l Celebració i reflexió

Martí Perarnau, periodista

Guanyada la Lliga hi ha dues feines a fer: aficionats i jugadors del Barça, a celebrar-la. Tècnics i executius, a analitzar-la. Aquesta Lliga, la mirem com la mirem, té dos rostres i un d’ells està relacionat amb la manera de caure a la Champions. Aquesta Lliga ha estat brillant, espectacular i fantàstica en alguns trams. Històrica per la ratxa de triomfs consecutius, pels gols d’en Messi, per la impressió deixada a la primera volta que era possible, fins i tot, fer-ho millor que als anys anteriors, que mira que era difícil.

Però també deixa sensacions d’anarquia, de joc esgarrat, d’una certa impotència en alguns moments i una evident dependència en d’altres. Abidal i Tito protagonitzen l’emoció i Cesc i Alexis la confusió. Anem o tornem? Pugem o baixem? Una Lliga sempre val el seu pes en or i encara més quan en són quatre en cinc anys. Aquesta és una Lliga que té els dos rostres gravats al trofeu: el rostre de la celebració i el rostre de la reflexió.

http://www.racalacarta.com/audio/el_mon_a_rac1/0521%2011h%20(Dimarts%2021-05-13)%20Entrevista%20(Mourinho%20).mp3 Descarrega-te'l Orquestra

Martí Perarnau, periodista

El balanç de la temporada del Barça ja gairebé es pot fer. Podem dir que ha estat decebedora? No n’estic segur. Decebedora havent guanyat (gairebé guanyat) la Lliga i potser amb 100 punts? Si acabem dient que ha estat decebedora no pot ser pels resultats, tot i que la pallissa contra el Bayern sí que ho seria, sinó per la sensació d’equip que s’ha esfilagarsat, que ha perdut el tonus competitiu i col·lectiu.

Fa massa temps que parlem més de jugadors que d’equip. En alguns casos, sovint amb Messi, per lloar-los. En d’altres, perquè el seu rendiment ha estat impropi o, si ho preferiu, molt pitjor que els precedents. En tots els casos, lloem o critiquem individualitats i ens allunyem de la simfonia de la orquestra. Més que els fitxatges i les baixes, el més important és que necessitarà tornar a ser un equip. Una orquestra i no només solistes.

http://www.racalacarta.com/audio/el_mon_a_rac1/0521%2011h%20(Dimarts%2021-05-13)%20Entrevista%20(Mourinho%20).mp3 Descarrega-te'l No hi ha fam, toquen mesures

Jordi Costa, periodista d’Esports de RAC1

Digui el que digui Sandro Rosell, aquest cop el barcelonisme no està orgullós de com ha caigut el seu equip perquè no ha competit. El 7 a 0 al global de l’eliminatòria explicita la superioritat d’un Bayern que ha estat una màquina però que no ha trobat rival en un Barça impotent, deprimit i desorientat. I si ahir no hi va haver mocadorada a l’estadi és gràcies al crèdit que es va llaurar aquest equip de llegenda.
Però assumim-ho: el Barça ja no és el millor equip del món perquè ha naufragat en tots els partits grans de la temporada. I ni tan sols no és excusa l’absència de Messi; al contrari: la seva grandesa ha fomentat que altres companys s’hagin acomodat al voltant seu.
En aquesta eliminatòria s’ha evidenciat que les diferències al màxim nivell les marca la fam: el Bayern la té tota i el Barça l’ha perduda. La part positiva és que els futbolistes (com Iniesta i Piqué) se n’han adonat i reclamen les mesures necessàries per corregir-ho.
Però tenint en compte que són els que han de prendre decisions, són preocupants les anàlisis del president i, sobretot, de l’entrenador. Tito Vilanova es va refugiar en les lesions i en el físic per intentar explicar una mala planificació de la temporada i una absència absoluta de solucions futbolístiques per frenar la carnisseria. Els jugadors ja han fet autocrítica: és l’hora que l’entrenador, el director esportiu i el president agafin el toro per les banyes.

http://www.racalacarta.com/audio/el_mon_a_rac1/0521%2011h%20(Dimarts%2021-05-13)%20Entrevista%20(Mourinho%20).mp3 Descarrega-te'l Muntanya

Martí Perarnau, periodista

El Barça ja ho ha fet abans: contra el Bayer Leverkusen, contra el Xakhtar Donetsk, contra l’Stuttgart, contra l’Arsenal, contra l’Olympique de Lió, contra el Bayern de Munic… Contra tots aquests equips va aconseguir golejades importants, la majoria d’elles suficients per eliminar el Bayern dimecres que ve. Però potser era un altre Barça. Probablement, la diferència no està en el rival, sinó en el mateix Barça, que ha canviat i ha perdut aquella jerarquia que l’havia convertit en el gran dictador de l’Europa futbolística.

Què pot fer el Barça? Intentar-ho. Intentar-ho a partir dels seus punts forts, que ara mateix són ben pocs: bàsicament, la presència esgarrifadora de Messi. I la comprensió col·lectiva que és tant alta la muntanya que no es pot fer la quarta passa abans que la primera.

http://www.racalacarta.com/audio/el_mon_a_rac1/0521%2011h%20(Dimarts%2021-05-13)%20Entrevista%20(Mourinho%20).mp3 Descarrega-te'l Les dues cares del Barça

Joan Antoni Casanova, periodista de La Vanguardia

El Barça Regal no faltarà a la cita de Londres. Serà la seva quarta final four de l’Eurolliga en els últims cinc anys, cosa que diu molt de la continuïtat a la feina de la secció, encapçalada per Joan Creus i Xavi Pascual. És curiós que l’única vegada que no ha estat entre els quatre millors equips europeus fos precisament quan el títol es disputava a casa, al Sant Jordi, fa dos anys.

La sèrie contra el Panathinaikos ha estat molt tàctica i al final ha guanyat el millor entrenador…  i el millor equip. Un Barça de dues cares, aixó sí, en el cinquè partit. I dues cares molt diferents. Massa, francament. És difícil jugar millor del que ho va fer ahir al primer terç del matx: portava 28 punts al primer quart i 37 abans del minut 14. A la segona part, però, tot va canviar. Aleshores l’equip va saber patir i quan fallava l’atac li va quedar la defensa, la seva gran força. De tota manera, estar més de 7 minuts sense anotar ni un punt és posar-se en perill. Ahir, per sort, els grecs només van fer un triple.

I a  Londres, què? Els favorits són en teoria el CSKA i el Madrid, però qui pensava fa un any en l’Olympiacos?

http://www.racalacarta.com/audio/el_mon_a_rac1/0521%2011h%20(Dimarts%2021-05-13)%20Entrevista%20(Mourinho%20).mp3 Descarrega-te'l Bayern

Martí Perarnau, periodista

El Barça ha preparat el partit de Munic com el que és: una final. Deu dies de recuperació per als jugadors principals, sense estrès competitiu ni riscos. El Barça arriba molt justet a la semifinal contra el Bayern. Entre lesionats i esgotats, l’equip ha fet figa al mes de març i ha fet falta una decisió radical d’en Tito Vilanova perquè els jugadors titulars, els que ho venien jugant tot, paressin una mica i agafessin aire.

N’hi haurà prou amb aquest oxigen dels deu dies? L’ambientació externa diu que no, que el Bayern és molt superior, molt físic, que està molt en forma, però no recordo cap final a la qual el Barça hagi arribat malament quan ha tingut deu dies per refrescar el cap i les cames, ni tampoc cap rival, per físic que fos, que no acabés marejat quan el Barça ha jugat com sap. Bé, aquí hi ha la clau i el resum de tot: jugar com saben.