Articles per tema Esquerra
El blog d'El món Suscripció al feed RSS
Entrevista d'actualitat
Carod-Rovira demana la dimissió de Joan Puigcercós i Joan Ridao
10/12/2010
Ho ha afirmat a El món a RAC1 el vicepresident de la Generalitat en funcions, Josep-Lluís Carod-Rovira. Assegura que “en qualsevol país europeu democràtic” això “hauria quedat solucionat la mateixa nit electoral”. I ha afegit que aquesta “és l’única sortida digna” després dels resultats electorals aconseguits per Esquerra. Continuar llegint
Les píndoles del món
El mal de la divisió interna
02/02/2010
Fidel Masreal, redactor de societat de El Periódico
Una de les escenes que més em fan riure de la pel·lícula “La vida de Bryan”, dels genials Monthty Pyton, és aquella en que el grup revolucionari protagonista, que odia els romans, es baralla: el front jueu popular, acusa de dissident el front del poble jueu, enfrontat al mateix temps a la Unió popular de Judea.
L’espantada interruptus de Carretero m’ha fet recordar la pel·lícula i em sembla un símptoma més del mal endèmic de l’independentisme català i d’una part de l’esquerra: la divisió interna. N’hi ha prou amb recordar els insults entre Hortalà, Colom i Carod el 89, l’escisió de Colom i Rahola fundant el PI, i les quatre corrents internes que pugnaven per Esquerra fa només un any i mig.
És legítim discrepar. És sa i necessari qüestionar les estructures dels partits tradicionals. Fins i tot, en temps de crisi i desafecció, poden ser exitoses, a curt termini, ofertes amb personalitats fortes i propostes contundents. Però a la llarga, crec –o vull creure– que la ciutadania castiga les apostes personalistes i basades en eslògans fàcils. Vegi’s a tall d’exemple el PI de Colom i Rahola però, també, salvant les distàncies, les intencions de Montserrat Nebrera fora del PP o la crisi interna del partit Ciutadans.
I és que la crítica és fácil, el que no ho és tant és oferir una base ideològica sòlida, objectius a llarg germini i lideratges que vagin més enllà del regat curt per ser a les llistes. Serà interessant, doncs, veure què ofereix exactament Joan Laporta.
Les píndoles del món
Els referèndums
10/12/2009
Esther Vera, periodista de Cuatro
L’expressió de la voluntat popular no és en cap cas censurable i la convocatoria de referèndums és una legítima expressió del dret a decidir. Una altra cosa és la utilitat de les consultes i la representativitat del resultat.
La convocatoria de les consultes amb censos ampliats, l’animació de la tropa amb enquestes poc riguroses i la falta de vinculació del resultat creen unes condicions per a l’expressió del malestar ciutadà més enllà de qualsevol pregunta concreta sobre la independència.
Les consultes, ara també amb Barcelona a la llista, serviran per escalfar motors cara a les eleccions previstes per d’aquí un any. Es beneficiaris? Esquerra i Reagrupament, que situen la seva oferta en el centre del debat. Convergència haurà de fer front a les seves contradiccions entre la moderació del seu electorat tradicional i el sobiranisme. I el PSC? Fora del joc pregant perque no hi hagi sentència del constitucional.
Les consultes vehicularan un difús malestar, però difícilment seran un termòmetre real de l’opinió pública en condicions d’un referèndum.
Les píndoles del món
Una amenaça pel nacionalisme
09/12/2009
Quim Torrent, periodista del diari Avui
Oriol Pujol va reconèixer ahir que l’entrada en escena de Reagruament li preocupa. Quan Joan Carretero va abandonar Esquerra molts companys de partit de Pujol van sucar pa a la ferida dels republicans. Un any després d’aquella escissió, no és cap secret que la puixança de l’exalcalde de Puigcerdà també és una amenaça per Convergència.
Carretero ha deixat de ser un problema intern d’Esquerra per esdevenir un maldecap per tots els partits catalanistes. I és que igual que Joan Laporta, Carretero és un personatge incòmode per la sinceritat amb què s’expressa.
És evident que la partició del mapa electoral és una amenaça pel nacionalisme català. I que la fractura entre les diferents forces polítiques debilita. Però també és evident que ni Esquerra ni Convergència han sabut donar respostes clares a un electorat que cada dia que passa es radicalitza més.
Que el nacionalisme sigui fort no depèn del nombre de partits que ocupin l’espai sinó de la voluntat dels seus líders de donar resposta conjunta al creixent independentisme de la societat.
Les píndoles del món
Un altre suspens
01/10/2009
Enric Vila, periodista i historiador
Diuen que en l’època feixista, en un examen de medicina, el catedràtic li va preguntar a l’alumne:
- A ver, digame usted los huesos del cuerpo humano.
En aquell moment els exàmens eren orals i, com que l’alumne no podia copiar, va respondre:
- Viva Franco! Arriba España!
El catedràtic va saltar de la cadira, va corejar les patriòtiques expansions i, més desfogat, va reprendre el fil.
- Los huesos del cuerpo humano, por favor.
- Franco, Franco, Franco! José Antonio. Presente!, va respondre l’alumne barrut.
Tots els intents del catedràtic per fer l’exàmen van ser inútils
- España, Una, Grande y Libre. Viva España, cridava el patriòtic alumne. I així va aprovar l’examen, sense saber on estava el fèmur ni, per descomptat, l’os de bertran.
Doncs bé. Em pregunto què ha de passar a Catalunya perquè l’esquerra deixi d’aprovar exàmens a còpia de retòrica. Ara resulta que aquesta esquerra tan preocupada pels problemes REALS de la gent, que promet fets i no paraules, que ha de salvar-nos de l’escalfament global i de la dreta, i que ens ho prohibeix tot pel nostre propi bé, té abandonats els protocols per protegir la població d’incendis, nevades, inundacions, vessaments químics i terratrèmols. Que tornin a l’escola i algú els prepari per respondre aquesta pregunta: Què és la frivolitat?
%s1 / %s2
