Articles per tema Fidel Masreal
El blog d'El món Suscripció al feed RSS
Les píndoles del món
Nou PSC, vells problemes
01/10/2012
Fidel Masreal, periodista
És Pere Navarro el millor candidat del PSC? A tall d’exemple, l’enquesta d’El Periódico entre ell i Montserrat Tura la guanyava clarament Tura. És veritat que no hi havia temps per triar el cap de llista en primàries, quan altres forces com Iniciativa sí que ho fan?
Navarro no tindrà gens fàcil encertar el discurs respecte a la qüestió nacional. Més de la meitat dels seus votants és favorable a la celebració d’un referèndum sobre l’autodeterminació. En cas de convocar-se, gairebé un 30 per cent votaria que sí. Si el PSC volgués acollir i fins i tot promoure les diferents opinions internes, que en les llistes no hi sigui Montserrat Tura no és una bona notícia.
Constatada la divisió interna, probablement l’objectiu de Navarro serà centrar el missatge en les retallades del Govern de Mas. Aquí tampoc no ho tindrà fàcil. Per tres motius: perquè bona part de l’interès mediàtic estarà molt monopolitzat pel debat Catalunya-Espanya, perquè tampoc li serà fàcil de justificar presentar-se com el campió antiretallades quan el Govern de Zapatero iniciava el camí de les tisorades, i perquè el PSC haurà de competir amb una Iniciativa qua ha mantingut durant tota la legislatura un discurs molt més radical des del punt de vista social.
Les píndoles del món
El dogma de l’estabilitat
25/09/2012Fidel Masreal, periodista
La Llei d’estabilitat pressupostària del PP faculta el Govern espanyol per retallar l’autogovern fiscal a les autonomies que no compleixin la reducció del dèficit. Convergència i Unió va votar a favor d’aquesta llei que, de facto, permet a l’Estat intervenir sobre la sobirania autonòmica.
Després, a finals d’agost, quan el Goven havia decidit demanar el rescat (dit ‘fons de liquiditat’) a Madrid per valor de 5.000 milions d’euros, CiU va presentar una esmena al Congrés contra la llei que estableix els requisits d’aquest rescat, denunciant llavors que afavoreix la recentralització.
Ara s’han sabut les condicions concretes per a les autonomies que vulguin accedir al rescat, emmarcades en la Llei d’estabilitat. Es tracta de reduir el sector públic i, per sobre de tot, destinar els diners a pagar els venciments del deute. Després, sanitat, educació i universitats. Cap novetat venint d’un govern liberal que ha seguit fidelment, sovint amb el suport de CiU, la doctrina de les retallades que cada cop més experts denuncien que no serveix per reactivar l’economia. El darrer, el premi Nobel Joseph Stiglitz.
D’això també fora bo que se’n parlés en el debat de política general que comença avui al Parlament.
Les píndoles del món
Dignitat, no almoina
15/08/2012Fidel Masreal, periodista d’El Periódico
Quan fa tres anys es va crear el precedent de l’ajut dels 400 €, el govern del PSOE no va tenir en compte els aturats que feia mesos que ja no cobraven cap prestació i els sindicats van denunciar el nyap.
Fa un any, el Govern va restringir els criteris d’accés a la renda mínima d’inserció. Per rebre-la, no només s’ha de demostrar que no es tenen ingressos sinó també estar en risc d’exclusió social. A més, aquesta ja no és una ajuda universal, sinó que ara depèn d’una partida pressupostària que es pot esgotar. Per això, crida l’atenció que ara dirigents de CiU defensin tan aferrissadament els 400 euros estatals.
Ara el Govern del PP decideix prorrogar aquest ajut però ho fa en el darrer minut i sota pressió. I caldrà llegir la lletra petita de la decisió, per veure què ha volgut dir el president del Govern espanyol amb la seva intenció que la prestació funcioni millor.
Tots aquests canvis posen de manifest que mentre el pagament dels interessos del deute de les administracions és una obligació ineludible, marcada amb foc a la Constitució, els ajuts als milers de ciutadans sense gairebé cap ingrés, se sotmeten a la inseguretat jurídica i a la incertesa permanents.
Les píndoles del món
El finançament de CDC
19/07/2012Fidel Masreal, periodista d’El Periódico
El temps dirà si els indicis actuals sobre el presumpte finançament irregular de Convergència ara es ratifiquen. El que cal aquí és una actuació àgil del jutge instructor, fa tres anys que va començar la instrucció i d’explicacions exhaustives al més alt nivell de Convergència, a qui li toca pagar avui 3,2 milions de fiança.
Però el problema de fons (com em deia fa pocs dies un alt dirigent de Convergència) és el finançament dels partits. El problema és que sigui vox populi que el partit del govern de torn rebi donacions de les grans empreses que els adjudiquen contractes. El problema és que no sapiguem la quantitat d’aquestes donacions. El problema és que s’incompleixin reiteradament en els límits de despesa en campanya electoral i no passi res. El problema és que tothom sap que els partits obren fundacions al seu voltant, no tan com a escoles de pensament, sinó com a via indirecta de finançament.
Tan de bo la reforma recent de la llei de finançament aprovada al Congrés es compleixi, els partits facin públics als seus webs els balanços i, molt important, els crèdits que reben dels bancs. I que es limiti el finançament públic, però que això no serveixi per incentivar una vegada més, un finançament només privat, opac i clientalista.
Les píndoles del món
L’atzucac del president
17/07/2012Fidel Masreal, periodista d’El Periódico
Al president Mas i a Convergència i Unió se’ls està estrenyent el camí que ells mateixos van traçar fa dos anys. Van dissenyar una legislatura amb dos anys de retallades i dos de recull de fruit. Però la crisi persisteix i les tisorades no ho han evitat. Al contrari.
Van optar pel “wait and see” amb l’arribada de la majoria absoluta del PP, però l’agressivitat de les mesures de Rajoy i Montoro està dinamitant la confiança dipositada per Mas en pocs mesos.
Van posar tots els ous de la reivindicació d’autogovern en el pacte fiscal i, en canvi, l’horitzó no és la independència econòmica de Catalunya sinó el contrari: l’amenaça d’una intervenció estatal.
En política no és bo mostrar les cartes abans d’hora. Però al president se li comença a acabar el temps. S’ha autoimposat una negociació de pacte fiscal amb escasses possibilitats d’èxit. I els nous dirigents del seu partit ha escalfat a les bases amb una única alternativa: la sobirania plena. I la pregunta és: com? Mas no ho diu obertament però els terrenys “desconeguts” de què parlava Oriol Pujol fa uns dies són convocar eleccions amb l’estat propi al programa, o obrir el meló d’una consulta sobre el pacte fiscal.
Les píndoles del món
Cap a la independència?
28/06/2012Fidel Masreal, periodista d’El Periódico
El cens electoral s’ha renovat tant que més de la meitat dels catalans que avui tenen dret a vot són nous votants, respecte a la transició. Aquest relleu generacional, juntament amb la greu crisi econòmica i social que patim, porten a un comportament electoral inèdit, desacomplexat i extremament crític amb els poders establerts, el sistema de partits i institucions fins ara inqüestionables.
Aquesta pot ser una de les explicacions de l’increment de partidaris del sí en un hipotètic referèndum independentista. Un altre gran motiu és, òbviament, la indignació acumulada per la sentència de l’Estatut, els atacs al català o els incompliments de l’Estat envers Catalunya.
La qüestió és si el Govern de CiU emprendrà obertament la via independentista, aplaudida pel 64 per cent dels seus votants, o mantindrà la seva indefinició crònica per por de perdre la centralitat. Excepte si es conclou que la centralitat ja és independentista i això fa guanyar eleccions. Llavors el problema el tindria fonamentalment el PSC, on hi ha força divisió al respecte.
Amb tot, segons la mateixa enquesta, un 39% de consultats creuen que els problemes més importants de Catalunya són l’atur i la precarietat laboral; seguit del funcionament de l’economia i la insatisfacció amb la política. Un 7% esmenta el finançament de Catalunya i un 5,9%, les relacions Catalunya-Espanya.
No em resisteixo a constatar que anit a Barcelona es van llançar força coets per la victòria de “La Roja” i que aquests dies en barris com Llefià o la Salut, a Badalona, hi ha força banderes d’Espanya als balcons.
Les píndoles del món
El cerimonial
31/05/2012
Fidel Masreal, periodista d’El Periódico
La negociació del pacte fiscal es mou, però sota el cerimonial de les interpretacions i el tacticisme. Com en la negociació de l’Estatut, però possiblement amb un calendari més curt, perquè sembla que els partits han après en bona mesura la lliço d’aquella llarga i tortuosa negociació.
Ahir no es va avançar gaire, cadascú va fer els seus discursos preconcebuts. Més aviat estem en la política de gestos. El PSC s’acosta a les tesis de CiU amb un text prou ambigu. Convergència i Unió deixa al calaix el pla B del president Mas d’aprovar una hisenda pròpia si Madrid rebutja el pacte. El PPC promet que s’abstindrà al Parlament. I tot això fa que Esquerra amenaci el Govern de quedar-se al marge de l’acord, per tou.
La pregunta és si paga la pena recrear-nos en aquestes cerimònies del gest, especialment en dies com ahir, quan fora del Palau la crisi financera i social s’agreuja cada dia. El govern va dir que no creia en aquest tipus de cimeres, CiU considera que son un guirigall. Doncs bé, un dels pocs acords concrets d’ahir va ser… fer una altra cimera.
Les píndoles del món
Dignitat
17/05/2012Fidel Masreal, periodista d’El Periódico
Diu el president Mas que encara que Catalunya fos intervinguda ens quedaria un instrument més poderós que la doctrina econòmica que se’ns imposaria: la dignitat.
Interessant balança, dignitat versus submissió a la recepta del dèficit zero imposada des de fora.
Si traslladem aquesta dualitat de conceptes a les tisorades del Govern en relació amb la dignitat que tracta de preservar l’estat del benestar, convida a la reflexió que el president estigui tan convençut que a la ciutadania no li agraden les retallades, però les entén. I que ell les aplica, sense saber si n’hi haurà més ni fins quan ho farà.
Hi ha un punt d’imprevisibilitat i de submissió en tot plegat. I una pregunta clau: les línies vermelles. Diu el president que es generen incomoditats, però no s’estan traspassant les línies vermelles.
No era una línia vermella la renda mínima d’inserció que perceben els ciutadans sense recursos i a la qual s’ha restringit l’accés? És només una incomoditat el que estan patint aquestes persones?
No seria raonable apel·lar, aquí també, a la dignitat com a valor superior?
Les píndoles del món
El 15-M és viu i evoluciona
15/05/2012Fidel Masreal, periodista d’El Periòdico
Ara mateix s’estan preparant o posant en marxa en diversos punts de Barcelona un seguit d’accions dels indignats en col·laboració amb la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca. Poso aquest exemple tan concret i tan immediat per argumentar que un any després el moviment és viu i evoluciona. És viu: a les manifestacions de dissabte passat va demostrar que té darrere un ampli suport social fruit, és veritat, d’un reguitzell molt divers de malestars. I evoluciona: amb accions com les d’aquest mateix matí també està assumint la necessitat de centrar, de focalitzar objectius. Dació en pagament, control sobre el sistema financer, accions als bancs, auditoria del deute o defensa de la salut i l’ensenyament públic en escoles i hospitals són algunes de les seves reivindicacions concretes. Al costat, grups locals o de barri o sectorials, com el dels ‘iaioflautes’. Tot plegat té a veure amb una altra forma d’organització, com la dels grups de consum ecològic o les xarxes d’intercanvi o les empreses d’iniciativa social. Petits grups que es coordinen fent ús de les xarxes socials. Intentar encaixonar en aquests moviments estructures clàssiques de partit o sindicat és un error. La seva principal virtut i el seu principal risc, o potser defecte en el futur que afecta la seva manera de fer. Convido els que creuen que són quatre arreplegats, caòtics, a donar una ullada a acampadadebarcelona.org
Les píndoles del món
Dignitat i salut pública
11/05/2012Fidel Masreal, periodista d’El Periódico
El Govern ha tardat a respondre amb fermesa a la indigna decisió del Govern del PP de deixar sense targeta sanitària tots els inmigrants en situació irregular. Ha tardat perquè ha vacil·lat. El cas de la instrucció interna als centres de Girona és simptomàtic. Ha vacil·lat perquè a Convergència i Unió hi ha qui ha fet càlculs pensant que una mesura a mig camí entre la del Ministeri i el manteniment de tots els drets, com fins ara, podria ser un mal menor en el marc de les retallades, i a més rendible tenint en compte el caldo de cultiu contra els immigrants que alguns alimenten de forma irresponsable.
Amb certs drets, amb certs fonaments de la nostra convivència, és bo no jugar-hi. No només és una qüestió de salut pública, atendre bé tots els ciutadans. No només és un dels pilars de l’estat del benestar que tants anys ha costat de construir. És una qüestió ètica, de dignitat.
Sense gairebé temps a respirar, estem assistint cada dia al qüestionament d’elements essencials del nostre model social. Fora bo que, peti qui peti, tothom respongués sense dubtes i de seguida a determinats atacs que traspassen les línies vermelles més elementals. Tret que es pensi només en clau electoral i a fer cas a la dictadura de les retallades per damunt de qualsevol altra cosa.
Les píndoles del món
El dilema
01/05/2012Fidel Masreal, periodista d’El Periódico
Difícil situació la del Govern català. D’una banda, s’ha autoimposat l’etiqueta de ser el campió de les retallades -de l’austeritat se’n diu eufeumísticament. De l’altra, sap que si fa cas al Govern central i aplica una nova tisorada per valor de 1.533 milions d’euros, posa en risc la cohesió social.
I tot això en un context de creixent pressió social de la ciutadania catalana farta de greuges comparatius com el de les autopistes. Una ciutadania que ja sap que haurà de pagar triple per la salut –en impostos, en l’euro per recepta i en el preu del medicament augmentat per l’Estat.
Si a això hi afegim l’espectacle esperpèntic d’ahir, en què un govern diu haver rebut un document que l’altre sosté que no ha enviat, és fàcil pronosticar que la perplexitat dels ciutadans augmentarà.
A Convergència, més d’un prega perquè un canvi de presidència a França faci front a la dictadura europea del dèficit zero. Però si això passa, no serà de forma immediata. El que és immediat és la tercera onada de retallades. I ha de ser ja, diu l’Executiu del PP amb amenaça d’intervenció.
Potser serà veritat que la tensió institucional i la crisi porta a casos d’insubmissió. Però, com diu un destacat dirigent convergent, un govern responsable no pot animar a la insubmissió sense oferir una alternativa consistent que eviti la creixent sensació de viure en la incertesa i la improvisació permanents.
Les píndoles del món
Dues opcions
24/04/2012Fidel Masreal, periodista d’El Periódico
Diuen que de tot s’aprèn. Els dirigents de Convergència i Unió tenen ben presents les conseqüències dels pactes finals del president Pujol, amb aquella majoria absoluta de José Maria Aznar. Per evitar que es repeteixi la història, Artur Mas té dues opcions alternatives a l’actual negociació amb via morta amb el PP: pactar amb Esquerra Republicana o convocar eleccions. L’aliança amb el PSC, preferida pels dirigents d’Unió, es veu gairebé inviable. Però tot plegat és incert. Al govern temen que aliar-se amb els republicans tanqui definitivament les portes a l’oxigen econòmic que es reclama al Govern espanyol. L’opció de convocar les urnes pot agafar desprevinguda l’oposició, és veritat, però també té riscos. Perquè en temps de crisi s’acostuma a castigar el poder establert. Difícil situació, la del govern, que, a més, havia basat la legislatura en un pacte fiscal que té escasses possibilitats d’èxit. Mentre no es troba la sortida no estaria del tot malament que el debat politicomediàtic se centrés més en realitats tangibles, com és l’estat del benestar que no en hipòtesis tacticoelectorals, que generen més incerteses que seguretats en una ciutadania ja prou espantada.
Les píndoles del món
Fins i tot l’FMI
18/04/2012Fidel Masreal, periodista d’El Periòdico
“Un ajustament lleugerament més moderat hauria estat preferible per acomodar millor els esdevenimts cíclics.” La frase no és ni del col·lectiu dels indignats, ni de cap associació veïnal en defensa de la sanitat pública contra les retallades del Govern. No, forma part del darrer informe del Fons Monetari Internacional, un organisme poc sospitós de ser contrari al liberalisme.
L’anàlisi de l’FMI constata el que tothom assumeix, i és que l’Estat espanyol no complirà els objectius de dèficit dictats per la Unió Europea. El Fons Monetari, especialitzat a decretar receptes ultraliberals que tant han fet patir els països del sud en dificultats, fins i tot fa una certa crítica a la doctrina no menys severa que estan aplicant Brussel·les i Berlín als països de la zona euro i demana no excedir-se en els ajustaments.
Una de freda i una de calenta, perquè l’FMI també demana més reformes i ens anuncia per on pot anar el futur immediat. Parla de tocar les pensions i els sistemes de sanitat, així com el mercat laboral i el sector immobiliari. I, potser, el sistema financer.
En definitiva, es retarda un cop més la sortida del túnel. I alhora es fa un advertiment, un més, respecte a la necessitat de no passar-se de frenada en les retallades si volem estimular la recuperació del consum, del comerç, de l’economia, i generar l’esperança fonamental per a tants milers de ciutadans, que no és altra que tornar a trobar feina.
Les píndoles del món
Interrogants
10/04/2012Fidel Masreal, periodista d’El Periódico
Insaciables. Així es mostren els mercats i les ortodoxes autoritats europees. Mai no en tenen prou quan es tracta de reduir el dèficit. Costi el que costi. La setmana passada Rajoy presentava un pressupost amb una forta retallada en serveis essencials. Des de la salut a l’ensenyament passant per la dependència o les polítiques actives de l’ocupació. Una setmana després ja ofereix als mercats, a Brussel·les, deu mil milions més de retallades, i en capítols tan bàsics com són salut i ensenyament. A més, ho fa públic gairebé entre línies, en una breu nota de premsa, un mètode més aviat covard per la magnitud del que se’ns anuncia. Tot són interrogants, que no fan altra cosa que alimentar la por i la incertesa dels ciutadans sobre el futur. Com es retallarà? On? Hi haurà copagament sanitari, com ha dit el ministre d’Economia, o no, com ha replicat el mateix PP? En educació, que és eina fonamental per forjar una nova base de l’economia més sòlida i per garantir la igualtat, què es reduirà?, qui ho patirà? De moment ens hem de conformar amb tres fases de la nota de premsa, més racionalització, eliminació de duplicitats i eficiència en la gestió. Vaguetats amb una clara aroma recentralitzadora. És sostenible aquesta gota malaia de males notícies que pagaran, que pagarem, la majoria de ciutadans, a qui ja no ens queden forats al cinturó per cenyir-lo més?
Les píndoles del món
No tot és blau
26/03/2012Fidel Masreal, periodista d‘El Periódico
Rajoy té majoria absoluta però no el poder absolut. I això és bo. Catalunya i Andalusia, amb orientacions ben diferents, són dues excepcions, dues grans excepcions, a la taca blava del PP al conjunt d’Espanya.
En el cas andalús, fora bo d’entrada al PSOE reclamar allò que massa sovint els polítics obliden de seguida després de les urnes: autocrítica. Autocrítica pels escàndols de corrupció, per la divisió interna del PSOE andalús, per la realitat d’una comunitat amb un 31% d’atur després de trenta anys de govern socialista.
Ara s’obre un escenari interessant: el de la primera gran comunitat espanyola que haurà de girar clarament a l’esquerra si Griñán vol comptar amb el suport d’Esquerra Unida, que ahir va aconseguir doblar escons i esdevenir decisiva.
I en clau general, Rajoy constata que això seu no serà un passeig militar, que les retallades i la reforma laboral sí que tenen conseqüències polítiques. I que encara que hagi amagat els seus primers pressupostos fins després de les eleccions d’ahir, no podrà amagar que ni Catalunya ni Andalusia, per raons ben diferenciades, no seguiran ben bé la música que pretén imposar la majoria absoluta del PP.
Les píndoles del món
Dos camins
20/02/2012Fidel Masreal, periodista de El Periódico
Un cop constatat un notable rebuig social a la reforma laboral a Catalunya i arreu de l’Estat, l’escenari obre ara dues possibilitats. La primera, que el govern espanyol s’avingui a negociar el projecte, i fins i tot forces com CiU, que hi dóna suport, facin aflorar, ni que sigui per no quedar escorada a la dreta, veus internes que no aplaudeixen de forma tan entusiasta aquesta reforma i mostren posicions més moderades.
L’altra, més probable, és que Rajoy mantingui el rumb, amb el suport entusiasta de la CEOE i potser també de CiU i es vagi coent un malestar social que el govern català i espanyol creuen tenir controlat apel·lant a allò de “la majoria silenciosa”, però que vistes les concentracions d’ahir està alimentant-se cada dia que passa de petites o grans frustracions de malestars acumulats.
Ahir sentíem crits evidentment contra la reforma, però barrejats també amb el degoteig d’acomiadaments a la indústria i els serveis, les retallades en salut i ensenyament, i en tots els casos, un cert neguit i por per un futur cada cop més incert.
De la capacitat pel govern per entendre aquest clima i dels sindicats i els treballadors per saber canalitzar-lo en dependrà en els propers mesos el nivell de conflictivitat social o de capacitat de diàleg per trobar camins de sortida a la crisi compartits, però ni imposats.
%s1 / %s2
