Articles per tema futbol
El blog d'El món Suscripció al feed RSS
Entrevista d'actualitat
“La renovació d’Abidal es gestionarà de manera extraordinària”
19/04/2013
El vicepresident institucional del Barça, Carles Vilarrubí, ha reiterat que “la direcció esportiva del club té tot el seu suport” en aquest tema. Vilarrubí també s’ha mostrat convençut que els socis fan “una valoració positiva de Sandro Rosell com a president” i, de fet, ha recordat que “és un president que va saber heretar un model d’excel·lència, mantenir-lo i projectar-lo”. Continuar llegint
-
http://www.racalacarta.com/download.php?file=0211%2011h%20(Dilluns%2011-02-13)%20Entrevista%20(Jaume%20Roures%20).mp3
El Madrid-Barça, dia 2, a les 16h.
Emès el Jaume Roures ha avançat que el clàssic de Lliga es disputarà el 2 de març a les 16 h, tal com va demanar el Reial Madrid. El president de Mediapro ha assegurat que els blaugrana "tornaran a jugar a les dotze del migdia aquesta temporada" tot i reconèixer que "serà molt difícil veure un Barça-Madrid" [...]
Jaume Roures ha avançat que el clàssic de Lliga es disputarà el 2 de març a les 16 h, tal com va demanar el Reial Madrid. El president de Mediapro ha assegurat que els blaugrana "tornaran a jugar a les dotze del migdia aquesta temporada" tot i reconèixer que "serà molt difícil veure un Barça-Madrid" a aquesta hora. Continuar llegint
-
http://www.racalacarta.com/download.php?file=1025%2011h%20(Dijous%2025-10-12)%20Entrevista%20(Lilian%20Thuram%20).mp3
“Tu i jo som de la mateixa raça”
Emès el Dijous 25-10-12
Quan jugava de defensa (Barça, Juventus, França) era un mur. Ara que Lilian Thuram presideix la seva pròpia fundació és una paret sòlida contra el racisme, els prejudicis i els odis que calen en la societat. Acaba de publicar "Mis estrellas negras. De Lucy a Barack Obama, de Now Books. Aquest dimecres ha passat per El món a RAC1 per donar una lliçó de tolerància.
Les píndoles del món
http://www.racalacarta.com/audio/el_mon_a_rac1/1025%2011h%20(Dijous%2025-10-12)%20Entrevista%20(Lilian%20Thuram%20).mp3 Descarrega-te'l Demà torna a rodar la piloteta
05/10/2012
Eduard de Batlle, periodista d’Esports de RAC1
Després del tercer capítol del vodevil d’aquesta setmana, crec que els pericos han d’estar satisfets. I no m’he tornat boig. Ja sé que la roda de premsa de Daniel Sánchez Llibre i de Ramon Condal, ahir, va ser… deixem-ho en “curiosa” per no utilitzar altres adjectius més feridors. Però deixant al marge això, l’afició ha aconseguit el que volia: canviar el rumb. Condal renuncia en només 24 hores per la pressió popular i Sánchez Llibre i companyia respiren tranquils perquè el poble els ha estalviat bona part de la feina. Avui el futur és menys negre que ahir. Ho crec sincerament. Ja sé que aquests dies, molts heu passat vergonya, però s’ha acabat. De moment, almenys. Si no passa res, el pròxim president serà Joan Collet. Agradarà més o menys però convindrem que això és una altra cosa. D’altres, en canvi, pensareu: “però si seguiran manant els mateixos!”. Doncs sí. Assumiu-ho. Fins que algú no posi 200 milions d’euros sobre la taula, el joc anirà així. I, per cert, el dia més important de la setmana, encara no ha arribat. Demà, torna a roda la piloteta.
Les píndoles del món
http://www.racalacarta.com/audio/el_mon_a_rac1/1025%2011h%20(Dijous%2025-10-12)%20Entrevista%20(Lilian%20Thuram%20).mp3 Descarrega-te'l La lògica espanyolista (2)
04/10/2012Eduard de Batlle, periodista d’Esports de RAC1
Que consti que fa 24 hores que ho avisàvem: a l’Espanyol no s’actua amb lògica des de fa temps, i un cop més s’ha demostrat. L’escenari que deixa la roda de premsa d’ahir és tan complex i difícil de desxifrar que em fa la sensació que només el tenen clar una o dues persones, i cap d’elles és Ramon Condal. Passi el que passi, ahir va donar una imatge impròpia d’un president que té al darrere gairebé 30.000 socis. Diu que es presenta a la reelecció, però no sap què ha fet malament. No sap què l’ha portat al bell mig de l’huracà. És un president que, la veritat, fa patir. Fa patir molt.
Amb els dies sabrem si tot plegat és una rabieta seva per mantenir un càrrec que li va gran o si al darrere hi ha l’ombra de Daniel Sánchez Llibre, l’expresident, el màxim accionista i gran germà, l’ull que tot ho veu i que tot ho manega. No descartem cap possibilitat, perquè la partida d’escacs tot just acaba de començar. L’únic que queda clar és que aquesta gent ha perdut el nord i el contacte amb la realitat, amb la gent, amb la massa social, amb aquells que realment importen.
Segurament se sortiran amb la seva. Però senyors, no oblidin que això no és el Monopoly; que comprar accions implica i obliga servir el club i la seva afició, i vostès mai han estat tan lluny d’això com ara.
Les píndoles del món
http://www.racalacarta.com/audio/el_mon_a_rac1/1025%2011h%20(Dijous%2025-10-12)%20Entrevista%20(Lilian%20Thuram%20).mp3 Descarrega-te'l Catàstrofe i esperança
03/10/2012
Jordi Costa, periodista d’esports de RAC1
La satisfacció de confirmar que el Barça camina amb pas ferm i sobrat cap als vuitens de final de la Champions va quedar completament aigualida per la lesió de Carles Puyol: perquè la imatge va ser esgarrifosa i perquè diumenge ve el Madrid.
Que consti que penso que Song acabarà sent un recurs útil com a central, però no encara i menys contra un equip mortal al contraatac. Tenint en compte que Piqué tampoc no hi serà, i que Bartra està fora de concurs, no puc evitar encarar el clàssic amb neguit.
En canvi, des del punt de vista col·lectiu, la segona part d’ahir a Lisboa deixa unes sensacions delicioses. En contrast amb el primer temps, marcat per la verticalitat però també per la impaciència, les imprecisions i el descontrol, després del descans vam tornar a reconèixer el Barça en què les peces estan endreçades, la pilota vola i els rivals semblen maniquins. Tal com està el panorama al darrere, aquest Barça autoritari és l’esperança per diumenge.
Les píndoles del món
http://www.racalacarta.com/audio/el_mon_a_rac1/1025%2011h%20(Dijous%2025-10-12)%20Entrevista%20(Lilian%20Thuram%20).mp3 Descarrega-te'l La lògica espanyolista
03/10/2012Eduard de Batlle, periodista d’Esports de RAC1
El polvorí ha explotat. El Consell d’Administració de l’Espanyol, en la forma actual, ja no és viable. El president, Ramon Condal, ha intentat (i encara ho intentarà) allargar l’agonia, però la decisió sembla presa. Tot plegat no és conseqüència –només- del pèssim inici de lliga de l’equip. Queda bastant lluny. D’una gestió erràtica, d’una economia de guerra mal explicada, d’un president que vol però que no pot, d’un consell dividit en dues faccions, d’un futbol base convertit en un solar, d’un vicepresident esportiu, Germán de la Cruz, jutjat i sentenciat per la graderia, i també d’un màxim accionista, Sánchez Llibre, que creu en el danisme sense Dani. La primera bala ja l’ha malgastada. A partir d’aquí, què passarà? La lògica diu que Condal marxarà, que Collet ha de ser el nou president executiu i que a Pochettino li queden tres vides. Això diu la lògica. El que passa és que en aquest club la lògica acostuma a passar de llarg; se la saluda, això sí, però no entra mai a casa.
Les píndoles del món
http://www.racalacarta.com/audio/el_mon_a_rac1/1025%2011h%20(Dijous%2025-10-12)%20Entrevista%20(Lilian%20Thuram%20).mp3 Descarrega-te'l El Clàssic
01/10/2012
Martí Perarnau, periodista
Ni Barça ni Madrid arriben bé al seu enfrontament. Per resultats, el Barça marxa fantàstic i el Madrid, lluny, tot i que no prou per considerar acabada la Lliga. És clar que no: si tot just acaba de començar! Els resultats aniran oscil·lant durant la temporada: hi haurà bons i mal moments i l’essencial serà el joc. El Barça no està jugant bé. Ho fa amb energia, passió i efectivitat i amb resultats extraordinaris, però amb un joc que encara és lluny del que sap i pot fer. Aquest no és el gran Barça dels darrers anys tot i que s’hi assembli. Encara necessita corregir força aspectes posicionals i tècnics per ser el gran Barça, per tornar a sentir-se indestructible i no haver de fiar-ho tot al cor i l’empenta, al pit i collons. No sembla senzill arreglar-ho en una setmana, però no és impossible.
El Madrid tampoc està jugant bé, digui el que digui la seva pallissa al Deportivo. Tot i que es pensi en la importància del cor, el duel sembla més que mai una pura qüestió de joc.
Les píndoles del món
http://www.racalacarta.com/audio/el_mon_a_rac1/1025%2011h%20(Dijous%2025-10-12)%20Entrevista%20(Lilian%20Thuram%20).mp3 Descarrega-te'l Debut amb més ombres que llums
20/09/2012Jordi Costa, periodista d’esports de RAC1
Debutar a la Champions amb victòria, exhibir la capacitat de reacció necessària per capgirar una situació delicada i que el Camp Nou acabi demanant la independència del país constitueixen una nit perfecta des del punt de vista pragmàtic. Ara bé, com que fa temps que vam quedar que no som resultadistes, val la pena constatar la imatge poc convincent que va deixar el Barça.
Jugar contra un rival ben aculat sempre és feixuc i difícil, però al Barça li va faltar desequilibri i, sobretot, un punt d’intensitat per desendreçar l’ordre defensiu de l’Spartak i, a més, no va tenir mai sota control els contraatacs russos, que van portar de corcoll la rereguarda blaugrana, desfigurada arran de la lesió de Piqué.
Rescatats per un parell de fogonades estel·lars de Tello, per la punteria de Messi i per l’entrada lubricant d’Alexis, els blaugrana van saber esperar el seu moment amb paciència però es van mostrar vulnerables en defensa, en la línia d’aquest inici de temporada, i no només perquè Song deixés molts dubtes com a central d’emergència.
De moment, els resultats del Tito Team són impecables però, a la Champions, la falta de consistència es paga cara.
Les píndoles del món
http://www.racalacarta.com/audio/el_mon_a_rac1/1025%2011h%20(Dijous%2025-10-12)%20Entrevista%20(Lilian%20Thuram%20).mp3 Descarrega-te'l La factura
17/09/2012Martí Perarnau, periodista
El Madrid es va passar tres anys sencers perseguint el Barça. Finalment, la temporada passada va aconseguir conquerir la Lliga. I amb aquest triomf va assolir el principal objectiu, pel qual s’havien esmerçat tots els esforços imaginables. Assolit l’objectiu, comencen els problemes. Això li succeeix a tot esportista: el principal problema un cop conquerit l’objectiu és el següent pas. De vegades, senzillament no hi ha següent pas perquè l’èxit esgota la fam i sense fam no hi ha competidor. D’altres vegades, l’objectiu assolit és un gran generador de problemes. És el cas actual del Madrid, que pateix l’habitual conflicte d’egos dins d’un vestidor més un esgotament mental extraordinari després de tres anys perseguint de manera ferotge el Barça.
Es va dir que aquells rabiosos partits Barça-Madrid de l’abril de 2011 li havien sortit gratis al Madrid. Que tota aquella excitació portada al límit de l’agressivitat no tindria mai cap conseqüència. Doncs no, ara ha arribat la factura i és força pesada: a la factura hi apareixen els egos desfermats, l’esgotament després de tanta tensió i les discrepàncies per haver de jugar sempre al límit.
Les píndoles del món
http://www.racalacarta.com/audio/el_mon_a_rac1/1025%2011h%20(Dijous%2025-10-12)%20Entrevista%20(Lilian%20Thuram%20).mp3 Descarrega-te'l ‘Adiós, madre patria!’
30/07/2012
Jordi Basté, director d’El món a RAC1
“Adiós, madre patria!”, titula avui el diari La Nación d’Hondures. En un dia com avui recordo les crítiques d’El Mundo Deportivo, Joan Poquí a Luís Milla, una nit al Tu diràs. Milla és responsable d’una mala convocatòria i que l’equip espanyol no hagi fet ni un sol gol en dos partits contra el Japó i contra Hondures. Aquesta selecció ha demostrat que la força d’un treball en comú és sempre l’equip, no els noms. Els noms ajuden, l’equip és qui empenta. Massa noms, massa final, massa or i poc control. Espanya era favorita per penjar-se una medalla dels Jocs. La sensació després de la desfeta d’ahir és que només li venia a jugar la final a Neymar, sense passar per la penitència de la primera fase.
Cert, es va trobar amb un arbitratge lamentable, però és una excusa massa petita per la grandària del desastre. I deixa sobretot aquesta eliminació de la “Rojita” una immensa lliçó. No hi ha mai medalles garantides. La filosofia de l’olimpisme és que el més important és participar. Encertada o no la frase, l’objectiu final és la victòria. Guanyar sense participar és impossible. La “madre patria” se’n torna cap a casa sense ni tan sols haver passat per Londres. Magnífica metàfora, implacable lliçó!
Entrevista d'actualitat
http://www.racalacarta.com/audio/el_mon_a_rac1/1025%2011h%20(Dijous%2025-10-12)%20Entrevista%20(Lilian%20Thuram%20).mp3 Descarrega-te'l “Ningú va oferir posar una pantalla gegant pels partits de la selecció”
02/07/2012
L’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ha assegurat que l’Ajuntament no va instal·lar una pantalla gegant per veure la final de l’Eurocopa entre Espanya i Itàlia perquè ”ningú m’ho va oferir”. La ciutat ha viscut la celebració per la victòria sense grans sobresalts. L’alcalde ha lamentat la sortida de to de la gerent de l’alcaldia de Badalona demanant al Twitter “que cremi Barcelona”. ”Els que tenim càrrecs polítics hem de procurar no perdre el sentit comú, no perdre els nervis, i no fer aquests tipus d’accions que no porten enlloc.” Continuar llegint
Les píndoles del món
http://www.racalacarta.com/audio/el_mon_a_rac1/1025%2011h%20(Dijous%2025-10-12)%20Entrevista%20(Lilian%20Thuram%20).mp3 Descarrega-te'l Els pebrots de Ramos
28/06/2012Jordi Costa, periodista d’Esports de RAC1
Espanya jugarà la seva tercera final en quatre anys, un mèrit tan indiscutible com evident és que els deixebles de Del Bosque no han jugat bé a futbol en tot el torneig. Passa que són una generació tan extraordinària que han anat fent via gairebé per inèrcia, sense que el marquès hagi estat capaç de resoldre els seus dubtes ni, especialment, l’absència de Villa. Primer va ser Cesc, després Torres i ahir (el que faltava per veure) Negredo.
El que alguns havien volgut vendre com un Barça-Madrid transportat a un torneig de seleccions va ser un bunyol, amb més brusquedat que espectacle i amb més respecte que ocasions de gol, que només va reviscolar l’emoció dels penals.
En aquest punt, a Cristiano Ronaldo li va tornar a sortir creu. Va fallar una ocasió davant Casillas en el temps reglamentari i després no va ser a temps de llançar el cinquè penal de la tanda. El portuguès es va quedar amb cara de pomes agres, lamentant la confabulació astral que el persegueix i deixant passar l’única oportunitat que tenia de fer ombra Messi en la lluita per la Pilota d’Or.
En canvi, la cara és Sergio Ramos, sigui per valentia o per inconsciència, no només va prendre la responsabilitat de llançar un penal venint d’enviar-ne un a la lluna contra el Bayern sinó que va triar el xut més agosarat possible. No li donaran el Nobel de Física però olé els seus pebrots. A falta de futbol, fúria.
Les píndoles del món
http://www.racalacarta.com/audio/el_mon_a_rac1/1025%2011h%20(Dijous%2025-10-12)%20Entrevista%20(Lilian%20Thuram%20).mp3 Descarrega-te'l Qui ha de pagar la seguretat?
24/05/2012
Enric Sierra, redactor en cap de La Vanguardia
El Ministeri de l’Interior vol plantejar als clubs de futbol que paguin part del cost del dispositiu de seguretat del partits d’alt risc, com el que disputaran demà el Bilbao i el Barça. Crec que aquesta proposta no té futur. Primer perquè, tret del Barça i el Madrid, la resta de clubs pateixen una delicada situació econòmica que tendirà a empitjorar en els propers mesos. Segon, perquè el fet que un partit sigui d’alt risc depèn de factors externs als clubs. Per exemple, se sap que no hi ha conflicte entre les aficions del Barça i el Bilbao però, en canvi, irresponsablement un jutge ha autoritzat una manifestació ultra per al mateix dia de la final, mentre la presidenta de Madrid escalfa l’ambient previ amb això de suspendre el partit i fer-lo a porta tancada si hi ha xiulades a l’himne i al príncep. Si demà hi ha merder, a qui hauríem d’enviar la factura dels policies mobilitzats, als clubs de futbol, al jutge que autoritza manifestacions feixistes o a la comunitat de Madrid? Qui són més violents, els brètols o els irresponsables que atien la violència? Em temo que, amb suports judicials i polítiques com les que hem vist aquesta setmana, els clubs demanaran que no els ajudin més.
Entrevista d'actualitat
http://www.racalacarta.com/audio/el_mon_a_rac1/1025%2011h%20(Dijous%2025-10-12)%20Entrevista%20(Lilian%20Thuram%20).mp3 Descarrega-te'l Un Barça de pel·lícula
18/05/2012
El periodista i escriptor britànic John Carlin ha confirmat que prepara una pel·lícula sobre el Barça de Guardiola amb el director de L’ultimàtum de Bourne, Paul Greengrass. Carlin apunta que es tractarà d’un documental per als cinemes, “d’interès mundial”, que “podria veure la llum el 2014″. D’aquí que no els interessin en absolut “les pugnes internes” sinó que “aquest equip ha encisat el món”. Continuar llegint
-
http://www.racalacarta.com/download.php?file=0514%2010h%20(Dilluns%2014-05-12)%20Tertulia%20esportiva%20(%20).mp3
Fi de temporada
Emès el
-
http://www.racalacarta.com/download.php?file=0514%2011h%20(Dilluns%2014-05-12)%20Entrevista%20(Jaume%20Roures%20).mp3
“El futbol a la TV ha de millorar”
Emès el Dilluns 14-05-12
El president de Mediapro, Jaume Roures, ha assegurat que el consumidor ha de tenir una oferta "no tan complicada, molt més clara i de més qualitat". Roures també ha apuntat que el futbol de pagament "podria baixar una miqueta de preu les pròximes temporades" i s'ha mostrat convençut que "els horaris dels partits no canviaran" perquè "han estat un èxit". Continuar llegint
Les píndoles del món
http://www.racalacarta.com/audio/el_mon_a_rac1/0514%2011h%20(Dilluns%2014-05-12)%20Entrevista%20(Jaume%20Roures%20).mp3 Descarrega-te'l Pep Machado
14/05/2012Martí Perarnau, periodista
En Pep Guardiola va estrenar-se en lliga a Sòria i ha acabat a Sevilla, és a dir, el mateix camí que Antonio Machado però a l’inrevés. En aquests quatre anys començats a Castella i acabats a Andalusia, en Pep ha fet molt camí i com ell deia sempre: pas a pas, com en els versos de Machado, partit a partit. Quatre lligues entre Sòria i Sevilla, tres títols i aquesta darrera perduda davant d’un Madrid impecable i impressionant que ha batut pràcticament tots els records, perdent només dos partits.
Ha estat molt gran la feina d’en Pep, que curiosament es va estrenar a la Lliga perdent un partit i tanca el seu cercle empatant el darrer i al darrer minut. Principi i final dolents, però entre mig la glòria absoluta: 152 partits de Lliga i gairebé el 80% conclosos amb victòria. Un balanç feliç, espectacular, probablement irrepetible.
Tertúlia esportiva
http://www.racalacarta.com/audio/el_mon_a_rac1/0514%2011h%20(Dilluns%2014-05-12)%20Entrevista%20(Jaume%20Roures%20).mp3 Descarrega-te'l Blaugrana optimista o patidor?
20/04/2012
En Carles Rexach i en Màrius Carol ens han presentat Dues maneres de viure el Barça. Patidors de mena o optimistes de soca-rel. Amb ells i amb en Fermí Puig i en David Carabén hem fet tertúlia per analitzar el clàssic del Camp Nou i la tornada de les semifinals de la Champions.
Les píndoles del món
http://www.racalacarta.com/audio/el_mon_a_rac1/0514%2011h%20(Dilluns%2014-05-12)%20Entrevista%20(Jaume%20Roures%20).mp3 Descarrega-te'l Futbol
22/03/2012Martí Perarnau, periodista
Pendents de saber si la impenetrabilitat de la matèria segueix existint i si la transmutació alquímica ha esdevingut real, ens quedarem amb el fet que l’impossible s’ha convertit en possible i amb tendència cap a probable.
Al mateix temps que el periodisme ha aconseguit anar més avall del nivell argumentari de la barra de bar, el futbol va col·locant cadascú més a prop d’on es mereix. Quan el Real Madrid jugava un futbol associatiu, directe però associatiu, va aconseguir marxar lluny del Barça. Quan s’ha girat la truita i el Barça ha tornat a ser el mestre del joc posicional i el Madrid ha retrocedit als seus fonaments de la temporada passada, la distància s’està reduint a tota velocitat.
Serà el futbol qui dictarà sentència al final. Hi ha tant soroll i tants mals de queixals al voltant de la gespa que aquesta realitat tan senzilla s’oblida sovint. No seran el arbitres ni els realitzadors de televisió els que atorgaran el títol. Serà el futbol. I ara per ara hi ha diferència.
%s1 / %s2
