Articles per tema Govern
El blog d'El món Suscripció al feed RSS
Els autors dels informes
16/11/2009
Mònica Planas, periodista
És el mateix frau encarregar informes inútils i pagar-los, que fer bunyols i cobrar-los. I parlo de tota mena d’informes: els de l’ajuntament i els del govern, els d’ara i els d’abans. Els dels uns i els dels altres. Ens ensumem que la pràctica perversa de l’informe és l’esport nacional. Una mena de tripijoc per fer guanyar uns calerons fàcils a parents i amics, i sense que es noti gaire. ¿Per què ens indignem tant amb l’ajuntament o el govern i mai no parem atenció als autors dels nyaps? Els qui accepten fer informes d’un tema sense saber-ne un borrall no deixen de ser petits Millets. Han cobrat morterades de diners públics per fer estudis inútils, obvis, i dignes del rincondelvago.com. Posem-los, a ells també, en evidència. Ensenyem els seus informes lamentables. Ensenyem l’informe que han fet sobre Singapur copiats de la Wikipèdia. Demostrem que ho han escrit com si fossin repetidors de primària. Posem-los nom i cognoms i avergonyim-los amb les seves fotografies. Que donin la cara. Que surtin a defensar la feineta que han fet, que expliquin com van cobrar milers d’eurus per fer un copiar-enganxar del google. I com concloïa un d’aquests estudis inútils, “em sembla que ja estic”.
On era tothom?
10/11/2009
Rafael Vallbona, periodista i escriptor
L’encaix jurídic amb Somàlia perquè els pirates detinguts acompleixin condemna o siguin jutjats allà sembla la sortida més plausible a la situació de l’Alakrana, però algú em pot dir perquè s’ha trigat tant en trobar aquesta solució?
On eren fins ahir el president del govern, la vicepresidenta, el ministre de justícia, el d’exteriors, la de defensa i el conserge de la Moncloa? Desapareguts, espantats pel caire que prenien les coses, capbussats pels maldecaps de les enquestes d’intenció de vot del CIS.
Les formes contemporànies de governar, pendents de l’enquesta més que no pas dels problemes reals, deuen seduir intel·lectualment Rodríguez Zapatero, però la banda de cafres que han segrestat l’Alakrana es deuen petar de riure quan veuen amb la facilitat que posen contra les cordes tot un país europeu que presumeix de modern; ells, que són una banda de trinxeraires. Ara, no s’atreviran a segrestar un vaixell francès. A que no?
Un govern de fireta
26/10/2009
Enric Vila, periodista i historiador
Jo crec que la base de qualsevol societat és, i serà sempre, per més formigó i tecnologia que hi tirem a sobre, una cosa tan primària com la propietat i l’explotació de la terra. Els pagesos catalans tenen per mi tota la meva simpatia. Crec que si el país hagués crescut més de cara als pagesos, la pedanteria urbanita hauria tingut més de gruix i tots hi hauríem sortit guanyant. També crec que el tripartit i, especialment, la seva branca ecologista, no ha sabut tractar amb la pagesia. No conec un sol ramader o agricultor que estigui content amb els salvadors de balenes. Això hauria de fer pensar tots aquests predicadors de l’amor a la natura que van a donar lliçons a pagès sense haver munyit mai una vaca ni plantat una ceba. La Catalunya social no s’acaba a l’àrea metropolitana. Si ens carreguem els pagesos en comptes d’un pais tindrem un parc temàtic. Tots els països amb mentalitat de poder, començant pels Estats Units, donen un tracte preferent a l’agricultura. Dit això, la policia és la policia i m’emprenya que els pagesos estovessin els mossos. Si els pedants del canvi climàtic coneixessin la història sabrien que no hi ha col·lectiu més irreductible i més bèstia que els pagesos, i haurien previst la situació. Els pagesos són la base del país. Per això un govern que no sàpiga tractar-los, dirigir-los i reprimir-los amb eficàcia, un govern que no tingui un discurs sòlid sobre l’explotació de la terra, és un govern de fireta.
Una altra del govern amic
09/10/2009
Quim Torrent, redactor de política del diari Avui
El govern amic en torna a fer de les seves. No content amb tenir encallat l’Estatut al Tribunal Constitucional ha decidit enviar més paperassa als senyors magistrats perquè siguin ells qui decideixin quines lleis convenen als catalans.
Després de cantar-ne les excel·lències durant tot l’estiu, el ministre d’Educació afirma ara que té dubtes sobre la constitucionalitat de la Llei d’Educació de Catalunya. A bones hores senyor Gabilondo. No serà que no s’atrevia a dir que la LEC no li agradava perquè s’estava negociant el nou sistema de finançament?
Ja fa temps que el govern Zapatero ha deixat enrere aquella proclama electoral de 2004 de l’Espanya plural. El seu nacionalisme no és tan ranci ni patriòtic com el d’Aznar, però el cap i a la fi és espanyolisme pur i
dur.
El problema no és que la LEC sigui constitucional o no, el problema és que a Catalunya s’ensenya en català. I això un espanyol, de dretes o d’esquerres, no ho pot entendre. Menys mal que amb la capacitat de treball dels jutges del Constitucional no hi haurà sentència fins el 2050.
Tian Riba, periodista