Articles per tema Guardiola
El blog d'El món Suscripció al feed RSS
Les píndoles del món
El penúltim gir del gurú
30/08/2011
Jordi Costa, periodista Esports RAC1
Partits com el d’ahir demostren que d’aquest Barça i de Pep Guardiola no se’n pot dubtar mai, ni en cap circumstància, per més difícil d’entendre que sigui, perquè et deixen retratat.
Alguns, i un servidor el primer, ens vam posar les mans al cap en saber que el gurú havia dissenyat una alineació amb només tres defenses per enfrontar-se a una de les millors davanteres de la Lliga. Però n’hi va haver prou amb el primer quart d’hora de partit, fins i tot abans de marcar el primer gol, per veure-hi clar, per constatar que el Barça destrossaria el Vila-real.
Guardiola va sublimar el 3-4-3 de Cruyff: no calien més defenses, simplement perquè el partit que s’havia imaginat es desenvolupava al mig del camp dels de la Plana. I així va ser: gràcies a la pressió asfixiant dels davanters i els migcampistes, el Barça va recuperar la bola sempre molt a prop de l’àrea rival i, a continuació, el talent de Thiago, Cesc i Messi enmig d’un caos ordenat de mobilitat infinita va fer la resta.
Gràcies a la visió privilegiada (gairebé inhumana) del tècnic i a l’aplicació d’uns futbolistes que fa tres dies van guanyar un títol i que no es van donar cap mena de treva, el que havia de ser una estrena de Lliga complicada es va convertir en un recital majúscul de futbol.
Una resposta immediata al 0-6 del Madrid i una sensació deliciosa de cara al curs que tot just comença: el Barça té tants futbolistes bons i tan polivalents que Guardiola pot anar variant la recepta i el seu equip és del tot imprevisible. Per als rivals i per als espectadors.
Tertúlia esportiva
Messi ens acosta a Wembley
28/04/2011
Després de la roda de premsa, John Carlin creu que Mourinho necessita un terapeuta. Santi Nolla pensa que el Barça és molt superior a un Madrid ple de carències provocades més pel tècnic que no pas per la plantilla. Escolta la tertúlia.
Tertúlia esportiva
Reaccions al dopatge
14/03/2011
Miguel Rico creu que vincular el dopatge amb el Barça no és res més que un nou intent de desestabilitzar l’equip en la recta final de la Lliga. Enric Bañeres recorda que no és el primer cop que surt aquest rumor i que els blaugrana ja van guanyar una querella.
Tertúlia esportiva
Perdent els papers
28/02/2011
El Barça ja és altre cop a set punts del Madrid i els nervis comencen a entreveure’s a la premsa madridista a cada nova excusa que posa Mourinho per treure’s responsabilitat de sobre. Una jornada més Cristiano jugava per ell i Messi, per l’equip.
Tertúlia esportiva
El millor Barça malgrat “l’incident”
06/12/2010
Miguel Rico creu que haurien d’haver marxat a primera hora en autocar per prudència. Enric Bañeres pensa que mentre es demanava a la gent que no anés als aeroports, el Barça va fer cas omís a l’estat d’alarma. Continuar llegint
Tertúlia esportiva
L’un a l’atac i l’altre al contratac
29/11/2010
Jordi Badia, Toni Brosa, Miguel Rico i Enric Bañeres fan les seves previsions pel classicàs d’aquesta nit. Les tàctiques que farà servir cada equip, l’estil de joc, la incidència de l’àrbitre i la porra, a la nostra tertúlia esportiva. Escolta-la.
Tertúlia esportiva
Encara sense data
08/11/2010
Coincidirà el clàssic amb les eleccions? Com diu Toni Brosa, la patata calenta està en mans de Mediapro. Jordi Badia i Enric Bañeres creuen que Montilla ha comès una irresponsabilitat triant la data que, quatre mesos abans, havia marcat el Barça-Madrid.
Tertúlia esportiva
Empat a Copenaguen
03/11/2010
Raül Llimós va trobar a faltar el punt de ràbia que Guardiola va demostrar durant la picabaralla amb el tècnic de l’equip danès un cop finalitzat el partit. Santi Nolla, però, creu que mantenir-se en l’excel·lència no és fàcil. Escolta la tertúlia.
Tertúlia esportiva
Un Barça postmundial i un Madrid en construcció protagonitzen la Lliga
25/10/2010
Enric Bañeres està sobtat amb la potència física i l’ambició que està demostrant el Madrid en les últimes jornades. Toni Brosa creu que encara no coneixem el sostre dels blancs, però sí el del Barça, i és un sostre molt alt. Continuar llegint
Tertúlia esportiva
Mou fa enemics i Pep, seguidors
27/09/2010
El Barça treu un punt al Madrid, però els nostres analistes creuen que la distància de joc no es reflecteix en la classificació. Diuen que, mentre Guardiola va sumant aficionats a cada partit, Mourinho, en les seves rodes de premsa, fa enemistats a cada jornada.
Tertúlia esportiva
Clatellot al somni
29/04/2010
Per Joan Maria Pou, la final del Bernabéu ha estat el motor de tota la temporada, però la defensa de l’Inter va fer que el Barça no remuntés l’eliminatòria. El Santi Nolla creu que l’èpica de la gent a la grada no es va traslladar al camp.
Tertúlia esportiva
Resultat perillós
21/04/2010
L’Ibra, l’àrbitre, la pressió, un bon partit de l’Inter, un mal joc del Barça… són alguns dels aspectes que van portar l’equip a perdre la semifinal a Milà, segons els nostres analistes. Malgrat tot, són optimistes i creuen que es remuntarà.
Tertúlia esportiva
L’Espanyol acompleix l’objectiu
19/04/2010
Això pensen els nostres analistes esportius. Malgrat que, diuen, Pochettino va plantejar el partit millor que Guardiola, Enric Bañeres pensa que els blanc-i-blaus van confondre agressivitat amb intensitat i joc subterrani amb compromís.
Una entrevista sense química
22/03/2010
L’entrevista de Mònica Terribas al president Montilla ha estat analitzada per en Sergi Pàmies. Tot i la controvèrsia, per en Pàmies l’entrevista no va resoldre els dubtes de l’audiència. Continuar llegint
Les píndoles del món
Poesia
04/01/2010
Martí Perarnau, periodista
A la poesia s’amaga la veritat. El poeta de capçalera d’en Pep Guardiola, en Martí i Pol, ho va deixar escrit: Tot està per fer i tot és possible. I aquesta és la veritat del nou any pel Barça. S’ha fet tot i s’ha guanyat tot, molt més del que ningú es podia imaginar, però el poema torna a començar i el full és en blanc. Cal començar de bell nou, com si no hagués passat res, com si no s’hagués guanyat res.
És una experiència nova per tothom. Hi ha qui diu: “els culés no estan acostumats a això”. Cert. Però es que ningú està acostumat a guanyar sis títols. Ningú al món sap el que ens espera després de sis copes. Per qualsevol afecció, aquesta és una situació nova, inèdita, i el millor sistema per gestionar-ho sembla ser el clàssic de Can Guardiola: treballar avui més que ahir, però menys que demà; i anar pas a pas, sense exigir-se grans objectius, amb l’únic horitzó del pròxim partit.
Les píndoles del món
Forma
14/12/2009Martí Perarnau, periodista
El Barça arriba al Mundial de clubs tal com volia Guardiola: motivat, amb les idees clares, ràpid de cames i sense lesionats, si considerem que Messi s’acabarà de posar bé en pocs dies. Dissabte, contra l’Espanyol, semblava un equip amb les cames de plom, però tan sols va ser cansanci. L’equip està en plena forma tal com s’ha comprovat durant força estona del partits contra l’Inter, el Madrid, el Depor o el Dinamo de Kiev.
Ara fa un parell de mesos molta gent dubtava que el Barça arribaria al Mundial de clubs en forma, però l’equip s’ha comportat com havien planificat els preparadors físics i Guardiola: primer va adquirir força i resistència; més tard va treballar la velocitat; i ara, a base de partits intensos i baix volum d’entrenament, ha tocat el cim. Només falta un triomf a Abu Dabi per completar un any extraordinari. I tot seguit, a pel 2010, que començarà novament amb entrenaments durs i el consegüent empitjorament de la forma per tal d’arribar a la primavera altre cop en condicions de lluitar pels nous títols.
Les píndoles del món
Joan Laporta
11/12/2009
Xavi Puig, cap d’esports de RAC1
Joan Laporta és president del Barça, tertulià polític, agitador de masses, comunicador impagable… De futbol en parla, d’eleccions a la presidència, poquet, de títols i finals al Bernabeu prefereix dir que no hi pensa, i encara que hi somiï, no se’n recorda o prefereix no recordar-ho.
Ara bé, quan la reflexió és política, de país, de futur, d’independència o dependència, de nació o d’Estat, d’Espanya i Catalunya, es deixa anar. No té responsabilitats en aquest terreny, encara, diu el que pensa i té clar on ha d’arribar el país. Encara, però, no ha fet el pas de ser un actor principal de l’escena política. O més ben dit, un actor principal de l’escena política professional. Han estat 7 anys tan intensos de cara al públic, de ser a l’aparador de forma constant, que ara Laporta ha trobat el refugi i la continuïtat d’aquesta visibilitat en l’esfera política. Sense mitges tintes, tal com raja, amb un discurs contundent i uns anhels llunyans, però atractius.
Creu que els millors anys de la seva vida encara no s’han acabat. El mandat, però, agonitza. I la gent al carrer es pregunta: Però i Guardiola, continuarà o no a la banqueta del Barça? Laporta vota sí, com al referèndum de la independència de diumenge. Tant de bo haguem de dependre de les decisions d’en Pep uns quants anys més.
Tertúlia esportiva
Festival: tres gols, dos d’or
07/12/2009
Els nostres analistes esportius coincideixen a descriure com a festival el partit de dissabte a Riazor. Creuen que els blaugranes van jugar infinitament millor que els corunyesos i que el seu desànim va començar només sentir l’onze de luxe que va alinear Guardiola.
Les píndoles del món
Bloc i noms
25/11/2009Jordi Costa, redactor d’esports de RAC1
El millor equip del món, EQUIP amb majúscules, ha tornat. Perquè ahir finalment no hi van ser Messi ni Ibra però el grup va demostrar una confiança il·limitada en les pròpies possibilitats, també en un moment baix i en una situació límit, i va donar credibilitat (més encara, si és possible) a l’etern discurs de Guardiola: que el bloc pot més que els noms.
Iniesta va aprofitar el buit de poder per vestir-se de capità general en una exhibició colossal que, no obstant, no hauria servit de res sense la clarividència de Xavi, la maduresa de Busquets, el desgast de Keita, la generositat d’Henry, la insistència de Pedro, la solvència de Puyol i Piqué i així podríem continuar fins l’11è. El Barça va atropellar l’Inter perquè va estar més concentrat, perquè va ser més intens, més solidari i, sobretot, perquè va jugar un futbol de conjunt que no està a l’abast de cap altre equip al món.
Per tot plegat, el que havia de ser un calvari de patiment es va convertir en un festival, el millor partit de la temporada a les portes del clàssic, amb una capacitat sorprenent per canviar el xip i retrobar-se tot de sobte amb la seva millor versió.
I funcionant com un tot. Ahir el Camp Nou va tenir un instant de nostàlgia, però Eto’o la va patir 90 minuts, recordant quan el Barça li generava 5 ocasions de gol per partit. Ahir, amb l’Inter, no en va tocar ni una.
Les píndoles del món
Per si de cas…
30/09/2009Jordi Costa, redactor d’esports de RAC1
He dormit més tranquil després de sentir Guardiola explicar que ahir al Barça no li va passar res, que només va sortir una mica accelerat a la primera part i que per això li va costar governar el partit contra un Dínamo de Kíev millor del que sembla, amb una proposta futbolística generosa amb l’espectacle però, així i tot, notablement inferior al Barça.
D’entrada, s’ha de valorar un triomf important per avançar amb pas ferm a la Champions, i fins i tot la quantitat d’ocasions de gol que va generar l’equip en una nit irregular. Però un servidor va tenir la sensació, potser per primer cop des que Guardiola és a la banqueta, que el Barça sortia al camp una mica sobrat, o com a mínim més relaxat i menys tens del que és habitual, ves a saber si conscients tots plegats que són tan bons que acabarien guanyant.
De fet, si Leo Messi jugués al Dínamo, ahir a la mitja hora el resultat enlloc de ser d’1 a 0, hauria estat bastant més advers. És l’avantatge de tenir el millor del món.
Però també és una ocasió idònia per no ser resultadista. El marcador va acabar sent favorable i fins i tot curt, i l’entrenador no va qüestionar l’actitud inicial dels seus homes. Doncs no val la pena amoinar-s’hi, però, per si de cas, valia la pena fer-ho constar ara que les coses van de cara, molt de cara, perquè la màquina no afluixi.
%s1 / %s2
