Articles per tema Guardiola
El blog d'El món Suscripció al feed RSS
Les píndoles del món
Per si de cas…
30/09/2009
Jordi Costa, redactor d’esports de RAC1
He dormit més tranquil després de sentir Guardiola explicar que ahir al Barça no li va passar res, que només va sortir una mica accelerat a la primera part i que per això li va costar governar el partit contra un Dínamo de Kíev millor del que sembla, amb una proposta futbolística generosa amb l’espectacle però, així i tot, notablement inferior al Barça.
D’entrada, s’ha de valorar un triomf important per avançar amb pas ferm a la Champions, i fins i tot la quantitat d’ocasions de gol que va generar l’equip en una nit irregular. Però un servidor va tenir la sensació, potser per primer cop des que Guardiola és a la banqueta, que el Barça sortia al camp una mica sobrat, o com a mínim més relaxat i menys tens del que és habitual, ves a saber si conscients tots plegats que són tan bons que acabarien guanyant.
De fet, si Leo Messi jugués al Dínamo, ahir a la mitja hora el resultat enlloc de ser d’1 a 0, hauria estat bastant més advers. És l’avantatge de tenir el millor del món.
Però també és una ocasió idònia per no ser resultadista. El marcador va acabar sent favorable i fins i tot curt, i l’entrenador no va qüestionar l’actitud inicial dels seus homes. Doncs no val la pena amoinar-s’hi, però, per si de cas, valia la pena fer-ho constar ara que les coses van de cara, molt de cara, perquè la màquina no afluixi.
Les píndoles del món
Competir o avorrir
23/09/2009Jordi Costa, redactor d’esports de RAC1
Al Racing-Barça d’ahir costa qualificar-lo de partit perquè aquesta paraula implica competir i els cantàbrics no en van tenir ni intenció.
Sigui per por, per incapacitat o per la gran superioritat que va exhibir un Barça que la va remenar bé i que va tenir punteria, el cas és que el Racing es va limitar a seguir el bany de prop sense oposar-hi cap agressivitat, ni cap resistència.
Que sí, que pot ser que la grandesa del Barça empetiteixi els adversaris, però sincerament no recordo una cosa semblant a la d’ahir.
També és cert que hi va haver coses admirables, com la seriositat implacable del Barça a la primera part, la condició d’obrellaunes d’Ibrahímovic i sobretot la màgia de Messi, que va tenir molt més respecte pel públic del Sardinero que els mateixos jugadors locals. Un gran gol a la primera part i un golàs just abans de marxar substituït, per rescatar-nos de la somnolència.
La nit ens deixa la sensació tranquilitzadora que a Guardiola li va agradar més el partit d’ahir que el de dissabte contra l’Atlètic de Madrid, tot i que francament la nul·la oposició fa difícil extreure conclusions sobre la finor de l’equip. Però sobretot em deixa una angoixa: si tots els rivals s’enfronten al Barça amb la mateixa por que el Racing, enlloc de divertir-nos aquest any ens avorrirem.
%s1 / %s2
