El món a RAC1

Despatxos i carrer

Fidel Masreal, periodista

Iniciativa proposa una aliança social i política de totes les esquerres. Seria compatible unir en una coalició l’espai que representen el PSC, Nova Esquerra Catalana, Esquerra Republicana, Iniciativa, la CUP i el moviment d’Arcadi Oliveres i Teresa Forcades? És a dir, unió de les esquerres, per fer exactament què? Expropiar la banca privada, com vol Arcadi Oliveres, proclamar la independència dels Països Catalans, com reclama la CUP, o renovar l’oferta socialdemòcrata, com defensa el PSC? Sovint l’error dels polítics és creure que en un despatx es pot fer una suma de forces que després electoralment aconsegueixin la mateixa suma de vots.

Els ecosocialistes també han de tenir molt present que els moviments socials tenen molta més credibilitat. No n’hi ha prou que Iniciativa digui: “som el referent de l’oposició més nítida a les retallades”. Cal que millori, com diu el seu document congressual, en transparència, participació i activisme.

Treballar la proposta d’unitat d’Herrera i Camats vol temps. Per veure si la humilitat d’Iniciativa per fer autocrítica del tripartit, sumar i cosir és real, fins i tot a costa de perdre protagonisme com a organització. I per veure si l’oferta es fa pensant en el carrer o en els despatxos.

Una OPA hostil

Iu Forn, periodista

Iniciativa Verds–Esquerra Unida i Alternativa es reivindicaven com els antisistema i van arribar al govern i va passar el que era previsible: que l’antisistema no passa la prova del cotó del sistema i qui va acabar rebent va ser la cúpula. Aquest cap de setmana tocava recosir el pinyol de la cosa, també coneguts com a Iniciativa. Sense verds ni esquerra unida i alternativa. I tocava fer-ho internament i sobretot marcant una posició política en un moment en què tot s’està movent. I tot es mou tant, que els propietaris tradicionals i exclusius d’un espai ideològic molt propi veuen com cada cop més vénen ocupes al que seria la casa gran de l’antisistemisme. Primer va ser la CUP, i ara s’hi ha afegit la plataforma Forcades Oliveres, SL. I amb un afegidor inquietant: que el mateix Oliveres va anar ahir a casa Iniciativa a dir-los,  “vosaltres i nosaltres som el mateix”. I com que ho som, “vull oferir-vos la col·laboració de la nostra petita plataforma a veure si podem construir una gran plataforma de cara a les properes eleccions al Parlament”. Vaja, que fins i tot una monja i el doble de l’avi de Heidi s’han vist amb cor de fer una OPA a l’espai d’Iniciativa. Una OPA hostil i a més intentar comandar-la. Això, amb Rafel Ribó, no passava pas.

Gandhi arreu

Marta Lasalas, periodista

Diuen que el dia que van despenjar la bandera roja amb el logo del PSUC de la mítica seu del carrer Ciutat, l’històric Antoni Gutierrez Díaz, el Guti, va plorar com una criatura. Si avui aixequés el cap, ell tan fidel a la seva barba perfil Lenin, constataria que al míting d’Iniciativa, el color vermell brilla per la seva absència. Tot és verd. A més quan arriba el candidat la música que sona no parla precisament dels pàries de la terra. La banda original d’Iniciativa és Soul Sister una cançó que va fer furor a les municipals després de ser escollida per la gran virtut de sortir barateta.

Herrera va arribar ahir a Badalona, encara eufòric per l’èxit de la manifestació de dimecres. Va carregar contra el ja famós austericidi, contra Rajoy i sobre tot contra Mas, al qual va avisar que no compti amb ell per a res. Ni tan sols per facilitar-li la investidura amb l’abstenció, i aquí va arribar la primera guitza al PSC. En vindrien més.

No és cap secret que entre Mas i Herrera no hi ha química. I no obstant això, ahir van coincidir dos cops, primer citant Gandhi –tan fràgil i alhora tan elàstic- i després reclamant un vot excepcional per a una situació excepcional. Herrera va llançar la canya als votants del PSC. Sense manies i de bon rotllo. Amb un “em sap greu, però és l’hora de canviar de vot”. El candidat va confessar que està fart de ser una força simpàtica, sempre vista com la millor segona opció. Va ser un instant de sinceritat esquinçadora que, ves per on, va provocar el somriure dels presents.

Enginyeria ‘mecatrònica’

Marta Lasalas, periodista

Matí de trens. Joan Herrera explicarà avui el seu pla ferroviari. La cita és a la universitat de Vic, que precisament està a tocar de l’estació de la Renfe. I això no obstant, el candidat no ve en tren! Ni en bicicleta. Arriba en cotxe! Sí senyor, amb un d’aquests vehicles que consumeixen combustible fòssil! La candidata ecosocialista del territori es desfà en explicacions: Tenia un fòrum al matí a Barcelona, l’horari dels trens no li anava bé… Total, que arriba en cotxe contaminant com el comú dels mortals i, a més es fa esperar. Es un retard breu però dolorós per al comitè de benvinguda i per als fotògrafs perquè aquest matí a Vic no es nota gens ni mica l’escalfament de la terra. El dia s’ha aixecat gris i gèlid.

Tan bon punt arriba, i després de repartir petons i abraçades, el candidat es planta davant dels periodistes i els pocs convidats presents. L’objectiu és vendre un revolucionari i assequible pla ferroviari que ha de permetre que l’any 2014 Catalunya compti amb una xarxa de trens inspirada en el model de Suïssa. Això serà en part possible gràcies a què avui, ves quina casualitat, el govern espanyol i la Generalitat han tancat, gairebé ja en temps de descompte, el traspàs dels trens regionals a la Generalitat.

El candidat s’ha estudiat bé la lliçó. Parla amb convenciment i seguretat. Orgullós dels seus principis i propostes. Tant que fins i tot s’intueix certa intransigència. És un perfil gairebé calcat al del Joan Saura de fa set anys. Al del Saura previ a passar per la pragmàtica trituradora del tripartit. El govern ha estat implacable amb el conseller. I el seu partit també.

Malgrat tot, Herrera insisteix a defensar la fórmula del tripartit. I això que ningú li ha preguntat! Segons ell, aquest model de govern no és més soroll sinó més pluralitat i més complexitat. No hi ha dubte que un argument magnífic per reforçar aquest autoconvenciment és el fet que aquesta és la única fórmula que pot permetre a Iniciativa mantenir-se al govern.

Poc més de tres quarts d’hora i la xarxa d’inspiració suïssa ja està venuda. Només queda una visita llampec a la facultat on s’imparteixen els grau d’enginyeria mecatrònica. En menys temps que el que cal per dir enginyeria mecatrònica, la facultat ja ha estat vista. Petons i abraçades i apa, cap a Tàrrega en cotxe.

Il·luminats

Enric Vila, periodista

Em fa molta gràcia que Iniciativa es mantingui a les enquestes tot i les bufetades que està rebent de tot arreu. Ja vaig dir que convertir-la en el cap de turc dels problemes que té el país, a la llarga serà contraproduent. En l’entrevista que Jordi Basté va fer a Saura ahir al matí ja va quedar clar que els dirigents del partit són senyors molt segurs de les seves opinions. El comunisme ja ho té això; forja caràcters impassibles, aquesta mena de polls ressucitats insensibles al dubte i a les reaccions del món que tenen al davant. Atacar Iniciativa, buscar-los les pessigolles amb la gestió, és massa fàcil i, precisament per això, és contraproduent. Els problemes que ha generat la nevada no tenen a veure amb la gestió, sinó amb problemes de fons que no es volen afrontar. Iniciativa desapareixerà quan aquest país es faci gran, quan es comenci a fer un discurs de poder, quan algun govern estigui disposat a atacar, per exemple, el monopoli de les empreses privatitzades per l’estat, com s’ha fet, timidament, amb Spanair. Mentrestant, convertir Iniciativa en l’ase dels cops, fugir d’estudi ressaltant els seus errors, augmentarà la insatisfacció general amb els polítics, però no pas la dels votants d’Iniciativa, que són gent monolíticament satisfeta, que han vist la llum del galliner i l’han confós amb la de Déu.