Articles per tema Independència
El blog d'El món Suscripció al feed RSS
Entrevista d'actualitat
Junqueras: “ERC entrarà al govern si hi ha data i pregunta concretes”
12/06/2013
El president d’ERC, Oriol Junqueras, ha posat les condicions perquè ERC entri al govern: consulta aviat, pregunta concreta i resposta explícita. Junqueras ha respost així al president Mas després de la roda de premsa d’aquest dimarts, i ha recordat que ERC no descarta cap via democràtica, tampoc la declaració unilateral d’independència. Continuar llegint
Entrevista d'actualitat
Xavier Solano: “Cal marcar una data pel referèndum”
10/05/2013
Xavier Solano, assessor del Partit Nacional Escocès al Parlament britànic, assegura que “és important marcar una data” al calendari i que aquesta serà “la del referèndum, no la de la independència”. Solano considera que això anima el ciutadà perquè “llavors la gent veu que va de debò”. També assenyala que “el Salmond de Catalunya serà la persona que concreti aquesta data”. Ell proposa la setmana anterior a la del referèndum escocès. Continuar llegint
Entrevista d'actualitat
“Mas preconfigura el final del camí, que és la independència”
07/05/2013
El portaveu del PSC, Jaume Collboni, assegura que “Artur Mas preconfigura el final d’un camí, que és la independència, i que això posa més difícil” al PSC sumar-se a l’acord. Collboni, a més, ha insistit a assenyalar que “l’Estat ha de donar el vistiplau o pactar que el resultat de la consulta serà vinculant, si no no es pot fer”. Continuar llegint
Entrevista d'actualitat
Josep Rull: “Mas ha de liderar la proclamació de l’estat propi”
23/04/2013
Així ho ha assegurat el secretari d’organització de Convergència Democràtica, Josep Rull, després de remarcar que Artur Mas es tornarà a presentar a les eleccions. Rull ha aclarit que el president “és un actiu important per a l’èxit del procés” i que aquest “no acaba amb la consulta sinó que culmina amb l’estat propi”. Continuar llegint
Entrevista d'actualitat
Pla secret per frenar la sobirania
10/04/2013
El CNI tenia un pla secret per lluitar contra el gir sobiranista a Catalunya, l’operació Horizonte Después. L’informe amb tots els detalls l’ha publicat Interviú. El sotsdirector de la revista, Luis Rendueles, ha assegurat que “el CNI volia que jugadors del Barça es pronunciessin a favor de la unitat d’Espanya”. També ha afirmat que “és impossible que el pla el muntin tres policies patriotes”. Continuar llegint
Les píndoles del món
Orgue de gats
10/04/2013
Montse Oliva, periodista d’El Punt/Avui
Com que, en general, les aparicions públiques de Rajoy són tan escasses i, sobretot, parla de Pasqües i Rams, fa la sensació que cada vegada que obre la boca sobre el dret a decidir hagi de dir la gran cosa. Però ves per on que la d’ahir és la cançó de sempre. Una melodia ensopida i una lletra repetitiva i sense cap ganxo. El que no pot ser, no pot ser, i al damunt, és impossible! Aquest és el gran argument per negar la consulta.
Tenint en compte el temps que fa que s’arrossega el neguit català, s’agrairia per part del cap de l’executiu espanyol una mica d’improvisació i, a poder ser una mica més de ritme. Perquè agradi o no la sintonia, tot plegat sonaria més amè. Però en contra del que pugui semblar, la cantarella de ’senyor Mas, vagi-se’n al Congrés, que el tractarem igual o pitjor que al senyor Ibarretxe’, a Rajoy el diverteix força. Lògic, al cap i a la fi sap segur que Rubalcaba li farà de cor, encara que el PSC desentoni.
Però com que és conscient que Mas no caurà en aquest parany, prefereix passar per tediós i pesat, mentre el CNI, els Margallo i els Montoro es dediquen a tocar totes les tecles perquè l’assumpte català es converteixi en un orgue de gats.
Les píndoles del món
A la recerca del “no”
10/04/2013
Miquel Noguer, periodista d’El País
Ho deia fa poc un conseller: ara ens cal recol·lectar negatives a tot. No al dret a decidir, no al referèndum, no al pacte fiscal. Cada no que rebem, deia, ajuda el procés sobiranista.
Artur Mas ho segueix al peu de la lletra. D’amagat va anar a buscar el no de Rajoy a la consulta. Ara el de Rubalcaba. I amb el TGV de rebaixes amenaça amb noves incursions secretes a Madrid qui sap si per certificar el no de Rouco Varela.
El Govern català ja té les negatives que buscava. La darrera, el mur que es va trobar Mas a la seu del PSOE, un partit que es diu federal, però que fins ara no s’atrevia a dir que Espanya se’ls hauria d’assemblar algun dia.
El pla del Govern té lògica. Però Mas hauria de prendre nota d’aquells llops de mar que sempre tenien a mà una ampolla d’aiguardent per quan els ànims de la tripulació afluixaven.
Els catalans necessitem aviat alguna alegria del nostre Govern. Petita! Però alguna alegria; algun estímul que ens faci pensar que hi ha vida després de la retallada.
Si no ho fa aviat, Mas pot recollir un altre cop de porta: el dels seus votants.
Les píndoles del món
“Para romperse la camisa”
10/04/2013
Tian Riba, periodista
Tampoc calia una portada amb Soraya, “una gitana para romperse la camisa”, ensenyant els pits, i Carmen Alcaide declarant “soy choni pija”, per assabentar-nos que l’Estat ha utilitzat, utilitza i utilitzarà les seves clavegueres contra l’independentisme, perquè ja va quedar clar al novembre amb l’esborrany apòcrif que va dinamitar la campanya electoral.
L’Estat va arribar a la conclusió, encertada, que afeblint al partit dels establerts i al dirigent disposat a trencar l’statu quo, el procés sobiranista, com a mínim s’alentiria. I així ha sigut. El Mundo va rematar el que un cartell desafortunat, Duran i una vaga general en plena campanya havien començat.
El que hi afegeix la informació que signa, per cert, Luis Rendueles, subdirector d’Interviú, és la constatació que uns serveis secrets que paguem entre tots els fa servir un partit contra unes idees polítiques legítimes, democràtiques i pacífiques. Esperarem les explicacions de Soraya, no de la “gitana para romperse la camisa” sinó de la vicepresidenta. Però em temo que en el país del president plasma, com la bombolla del totxo, tot són catàstrofes naturals sense cap responsable.
Les píndoles del món
El sector econòmic es mou… cap a la independència?
26/10/2012
David Elvira, economista
Mas comença a recollir els fruits del seu tour evangelitzador pels sectors empresarials i econòmics del país. El Mas “candidat” sap que té a la butxaca part del carrer, però que la paraula “independència” posa nerviós a amplis sectors de l’entorn de “confort” clàssic per CiU. Fa uns dies no reclamava adhesions dels empresaris, però sí que no posessin bastons a les rodes del procés cap la “plenitud nacional” (primer eufemisme). PIMEC, a la crida de Mas, ha respost amb una enquesta exprés (que representa poc més del 10% del seus associats, els més motivats); que mostra una clara aposta per l’”estat propi” per Catalunya. Més enllà de dubtar sobre el mètode, és cert que marca tendència en un empresariat tan divers com la pròpia societat catalana, amb múltiples visions com les que, per exemple, ens ha donat el Col·legi d’Economistes. De tot plegat em quedo amb la constatació que s’ ha forçat a posicionar-se a un sector que tradicionalment no vol soroll. Ara, mentre especulem sobre l’impacte econòmic de la “interdependència” (segon eufemisme), voldríem saber la política empresarial del “president” o ja més “candidat” Mas, ja que la independència no serà, en sí, més o menys beneficiosa per l’empresa catalana; el que especialment serà útil per a una Catalunya dependent, interdependent o independent serà si el model econòmic i la política empresarial, en el cas que existeixi, fet que últimament he arribat a dubtar, sigui la correcta.
Les píndoles del món
“Ja som aquí”
24/10/2012Tian Riba, periodista
Ara resulta que l’Alícia, aquest Moisès postmodern que, al contrari que a la Bíblia, diu al poble hebreu que, si s’allibera, li cauran a sobre 10 plagues, potser no té tanta raó quan ens amenaça amb les llagostes.
Efectivament, no està escrit enlloc que una Catalunya independent hagi d’estar fora de la Unió Europea in saecula saeculorum, amén. Ja ho va dir la comissària Viviane Reding i el mateix Durao Barroso no s’hi ha posat mai d’esquena. Però, per fi, un socialista espanyol s’adona que el PP té segrestada la llei, la idea d’Espanya i el discurs i, per fi, un socialista espanyol comença a entendre que això va sobre democràcia i que la Constitució no va ser revelada per Jahvè a Moisès.
Potser Espriu va ser massa generós. El pensador George Steiner s’hi va acostar més. Dibuixeu un mapa dels cafès, dels cafès, i tindreu un dels indicadors essencials de la idea d’Europa. Ho ha dit d’una altra manera el vicepresident Almunia. Ciutadans europeus ho som tots. A veure si els del PP es pensaran que la seva Constitució també val a Europa i a la constel·lació de Raticulin.
Ahir va fer 35 anys del “ja sóc aquí” de Tarradellas. I la Constitució no existia. Es va fer política. Ara, bona part de la societat catalana diu “ja som aquí”. I Rajoy ja pot anar fent l’estruç i Vidal-Quadras homenatjant els seus avantpassats esclavistes que a aquesta Europa Nobel de la Pau, amb tant euroescèptic, populista i extremista campant, li interessa ser un àrbitre civilitzat i no Emilio Guruceta.
-
http://www.racalacarta.com/download.php?file=1017%2008h%20(Dimecres%2017-10-12)%20El%20davantal%20(%20).mp3
Artur Mas a Europa
Emès el Dimecres 17-10-12
Les píndoles del món
http://www.racalacarta.com/audio/el_mon_a_rac1/1017%2008h%20(Dimecres%2017-10-12)%20El%20davantal%20(%20).mp3 Descarrega-te'l Soroll i ombres
17/10/2012
Fidel Masreal, periodista d’El Periódico
Un dels millors periodistes de l’Estat, Iñaki Gabilondo, en un acte a Barcelona aquest dilluns, es preguntava si hi haurà dirigents capaços d’estar a l’altura del repte sobiranista català i fer política en majúscules.
Era més aviat una pregunta retòrica.
El Govern de Rajoy i el PP segueixen en l’amenaça i les esbroncades. Fins a les eleccions. Com més elevada és la seva contundència, més difícil ho tindran després per estar a l’altura i negociar, dialogar. Proposar, com ja li reclamen els entorns mediàtics al PP.
El Govern es proclama admirador de la pulcritud democràtica del model escocès, però fins a les eleccions, sembla decidit a deixar els electors sense elements clau, sota l’excusa de no mostrar les cartes a l’adversari. No sabem si acceptaria una proposta d’Estat confederal en lloc del referèndum, quina eina usarien per evitar que la consulta –en cas de convocar-se— fos impugnada o com pensen aconseguir el sí d’Europa a l’Estat català.
Tot plegat, soroll i ombres. Que, per desgràcia, sembla que no escamparan fins després de la cita amb les urnes. Llàstima, perquè llavors ja haurem votat, potser massa moguts per les vísceres i poc per la política en majúscules que reclama Gabilondo.
Entrevista d'actualitat
http://www.racalacarta.com/audio/el_mon_a_rac1/1017%2008h%20(Dimecres%2017-10-12)%20El%20davantal%20(%20).mp3 Descarrega-te'l Oriol Junqueras: “És molt difícil sumar amb algú que no vol”
05/10/2012
El president d’ERC, Oriol Junqueras, critica l’actitud de Solidaritat per la Independència durant les converses per fer una candidatura independentista unitària. Junqueras ha estat clar quan ha dit que “no hi ha opcions de fer marxa enrere” després del fracàs de les converses, però afegeix que “sí que hi ha opcions amb Reagrupament i amb Joan Laporta”. El líder d’ERC recorda que “el nostre rival no és un altre partit polític català o independentista, és l’Estat espanyol” i afirma que “no està enfadat sinó una mica trist i decebut”. Per la seva banda, el candidat de Solidaritat Catalana per la Independència, Alfons López Tena, ha criticat que “ERC va trencar les converses de manera unilateral” i ha exposat els punts de desacord entre les parts. Continuar llegint
Les píndoles del món
http://www.racalacarta.com/audio/el_mon_a_rac1/1017%2008h%20(Dimecres%2017-10-12)%20El%20davantal%20(%20).mp3 Descarrega-te'l L’oxitocina de Patrícia Mas
02/10/2012Tian Riba, periodista
L’admirat Sebastià Serrano diu que l’11 de setembre pels carrers de Barcelona va baixar una riuada d’oxitocina. I mantenir aquest alliberament de l’hormona de la felicitat i tocar de peus a terra com resa el timó que té Artur Mas al seu despatx no és feina fàcil.
I, justament, un dels mèrits del president és aconseguir l’equilibri que satisfaci els de l’estelada, els empresaris i el Bismarck de la Franja i que no generi anticossos entre els partidaris del no.
Una clau és que Mas no ha caigut del cavall com Sant Pau, sinó que ha viscut la mateixa evolució que les sogres que preparen els canelons.
L’altra, és que davant d’un repte èpic hi aplica l’econometria i transmet la sensació que ja ha previst totes les variables de futur i les seves respostes. Un Macià vestit amb el seny ordenador de Prat de la Riba. Prudent dins de la determinació, realista dins de l’èpica, serè dins de l’apassionament, valent dins de la gravetat.
Mas no és un independentista clàssic, i no només pel bany de color i les celles depilades, sinó perquè ha sabut canviar el llenguatge i el to, cosa que encara fa més ridícul el fantasma del cavall de Pavía reencarnat en diari. A veure si el pare ha de cridar a l’exèrcit perquè la nena se’n vagi a viure amb el promès.
Hem sigut un preàmbul, un accent i una oxitocina. Ara es veu que també som Patrícia Mas.
Les píndoles del món
http://www.racalacarta.com/audio/el_mon_a_rac1/1017%2008h%20(Dimecres%2017-10-12)%20El%20davantal%20(%20).mp3 Descarrega-te'l Somrigui, president
02/10/2012
Maiol Roger, periodista d’El País.
El president Mas té dos tendons d’Aquil·les: el primer, les retallades. Punt feble de la seva legislatura contra el qual Convergència ha dissenyat una filadíssima argumentació. Se la sap de memòria, però a l’exposar-la se’l va notar agressiu, desafiant. Excessiu per a algú que assegura que retalla perquè l’obliguen.
Però centrem-nos en el tema estrella: la independència, l’estat propi, o com li vulgui dir. Primer, queda clar que queda moltíssim per fer: els empresaris, la Unió Europea, i això plana sense que encara tingui un camí traçat. I segon, la claredat és imprescindible. El president en ocasions parla tan poc clar, evita tantes vegades dir “estat propi” que costa entendre de què parla. Tan acostumats a jugar a la puta i a la Ramoneta que costa desprendre’s d’una d’elles, no sabem quina. No només importa què diu, sinó el com. A Mas encara li costa treure’s el rictus de seriós estudiant de Liceu francès per transmetre alguna cosa més que seriositat i responsabilitat.
Si CiU vol generar il·lusió, haurà de fer alguna cosa. Somrigui, president. Sense passar-se, que no és qüestió de semblar arrogant. En la justa mesura, és la seva millor arma, l’antídot contra la por que vol generar Espanya. Somriure: és el que feien el milió i mig de catalans que van sortir al carrer a demanar la independència: somriure. Ja ho deia Martí Pol, que amb el somriure, la revolta. Si demana l’estat propi, somrigui, president. Amb il·lusió.
Les píndoles del món
http://www.racalacarta.com/audio/el_mon_a_rac1/1017%2008h%20(Dimecres%2017-10-12)%20El%20davantal%20(%20).mp3 Descarrega-te'l Enquestes coincidents
01/10/2012
Pere Martí, periodista
Encara falta molt per a les eleccions, però les enquestes d’aquest cap de setmana marquen una tendència que ja difícilment canviarà abans del 25 de novembre. Les dues diuen pràcticament el mateix i en podem treure tres conclusions:
La primera és que a Catalunya hi ha una majoria amplíssima a favor del dret a decidir i els partits que l’impulsen, els que van anar a la manifestació de l’Onze de Setembre i els que van votar al Parlament a favor de convocar un referèndum, són els més beneficiats electoralment.
La segona conclusió és que el vot de la por no funciona perquè els partits contraris a la independència baixen. El PSC continua en caiguda lliure i si els resultats es confirmen, representarà el final del bipartidisme a Catalunya. Globalment l’espanyolisme s’enfonsa, i ho confirma també el descens de vots del PP, que es veu clarament perjudicat per Ciutadans, que aguantaria la seva presència a la cambra.
I la tercera conclusió és que les retallades no perjudiquen el Govern, perquè CiU no només no baixa, sinó que guanya escons. El govern d’Artur Mas és l’únic govern d’Europa que no es veu afectat electoralment per la crisi, perquè en aquestes eleccions els electors prioritzaran el debat nacional per damunt del social. I alguns partits n’haurien de prendre bona nota.
Les píndoles del món
http://www.racalacarta.com/audio/el_mon_a_rac1/1017%2008h%20(Dimecres%2017-10-12)%20El%20davantal%20(%20).mp3 Descarrega-te'l ‘The village’
28/09/2012Tian Riba, periodista
Michael Night Shyamalan explica a The village la història dels veïns d’un poble de Pennsilvània acollonits per uns suposats monstres que habiten al bosc que envolta el llogaret. I la manera de salvar-se és que ningú travessi el bosc ni provoqui els monstres ensenyant el color vermell.
I d’això va la pel·lícula dels últims 17 dies. D’uns senyors que han decidit travessar el bosc i d’uns altres que esgrimeixen la Constitució com una simple superstició per mantenir una seguretat il·lusòria basada en la por.
Podem buscar arguments econòmics. Hutchinson ha inaugurat una terminal al port on ha invertit una milionada i encara espera els accessos que el Ministeri de Foment va prometre el 2002. Això sí, la ministra i el rei, a tallar la cinta a la velocitat del llebrer. Des d’ahir, el senyor Cheng de la multinacional xinesa, és un ferm defensor de l’autodeterminació.
Però, al final, autodeterminació significa llibertat, i llibertat significa triar el propi camí cap a la felicitat. I el dret a la felicitat existeix. Tanta mofa que es va fer d’Iniciativa quan ho volia posar a l’Estatut i ara resulta que aquesta és la clau. I som això, un poble a la recerca de la felicitat mentre uns senyors ens avisen que no ensenyem cap peça de color vermell que, si no, vindrà el papus. Fins que baixi algú de “nord enllà” i els clavi un calbot per cafres.
Les píndoles del món
http://www.racalacarta.com/audio/el_mon_a_rac1/1017%2008h%20(Dimecres%2017-10-12)%20El%20davantal%20(%20).mp3 Descarrega-te'l Una consulta sense data
28/09/2012<strong><a href=”http://rac1.org/elmon/files/2012/09/Albert-Montagut_edit.jpg”><img title=”Albert Montagut_edit” src=”http://rac1.org/elmon/files/2012/09/Albert-Montagut_edit.jpg” alt=”Albert Montagut_edit” width=”50″ height=”50″ /></a>Albert Montagut, periodista</strong>
La notícia que el Parlament ha aprovat una convocatòria de consulta d’autodeterminació sense fixar data és positiva es miri com es miri. El vot del Parlament frena, d’alguna manera, la cadena imparable de decisions polítiques adoptades des de la gran manifestació de l’Onze de Setembre. Molts catalans, molts, creuen que els esdeveniments s’havien precipitat, i el fet que la consulta no tingui data es pot interpretar clarament com un intel·ligent senyal del Parlament. Per una banda, el Parlament no retrocedeix amb els seus objectius, però a la vegada llança un clar senyal de serenitat i control de la situació. Una vegada més, el Govern del PP té un senyal que el diàleg és encara possible. Una cosa és aprovar una consulta d’autodeterminació que de fet hauria de ser possible constitucionalment en un país democràtic, i l’altra cosa és posar una data que, sense cap dubte, hauria fet créixer la tensió generada pels esdeveniments de les darreres setmanes. Si el procés català reclama serenitat, no posar data de la consulta d’autodeterminació ha sigut una decisió intel·ligent del Parlament.
Les píndoles del món
http://www.racalacarta.com/audio/el_mon_a_rac1/1017%2008h%20(Dimecres%2017-10-12)%20El%20davantal%20(%20).mp3 Descarrega-te'l Decidir
27/09/2012Maiol Roger, periodista d’El País.
La segona jornada del debat de política general va deixar dos titulars. El primer, que tot i la transcendència del moment, sempre hi ha espai per l’humor. Així s’explica que el president Mas aprengui a dir de sobte paraules complicadíssimes com independència; que Sánchez-Camacho anomenés “Esteve” l’efímer cap de l’oposició, Xavier Sabaté; o que la cambra aplaudeixi Joan Herrera perquè es pronuncia la paraula bicicleta. Més enllà de la broma, el segon titular és que això sembla que va de debò.
Estem en un moment històric, sí. Tirem 365 dies enrere. Fa un any, el debat de política general va acabar amb 1.000 votacions impossibles de seguir i propostes irrellevants. Avui, s’assentaran les bases perquè Catalunya decideixi si vol ser independent. La oposició està al seu lloc: Esquerra i Iniciativa sumaran a l’autodeterminació des de l’esquerra. Ciutadans i el PP brandaran el discurs de la por per justificar la permanència a Espanya. I el PSC; el dia que es trobi, ja decidirà.
Si en un any hem passat de debats esperpèntics a posar gairebé data a un referèndum és perquè el poble ha parlat. I ho ha de seguir fent. Perquè per moltes pors que ens vulguin posar al cos, per molts tractats que ens barrin el pas, els catalans decidirem en referèndum què volem ser. El procés no serà fàcil, però senzillament, serem allò que decidim tots plegats. Perquè com canten els Obrint Pas, “no podran res davant d’un poble unit, alegre, i combatiu”.
Entrevista
http://www.racalacarta.com/audio/el_mon_a_rac1/1017%2008h%20(Dimecres%2017-10-12)%20El%20davantal%20(%20).mp3 Descarrega-te'l Carme Forcadell: “El full de ruta de l’ANC ha quedat superat”
26/09/2012
La presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Carme Forcadell, creu que a partir del moment en què el Govern català vol fer un referèndum, han de canviar el full de ruta “perquè ha quedat superat”. També ha dit que 15 dies després de la manifestació, “el president Mas ha escoltat la veu del poble”. Forcadell ha afegit que “Catalunya està fent història”, una conseqüència de la mobilització del poble i que esperaven que canviessin les coses però “potser no tan de pressa”. Continuar llegint
%s1 / %s2
