Mònica Planas, periodista

És el mateix frau encarregar informes inútils i pagar-los, que fer bunyols i cobrar-los. I parlo de tota mena d’informes: els de l’ajuntament i els del govern, els d’ara i els d’abans. Els dels uns i els dels altres. Ens ensumem que la pràctica perversa de l’informe és l’esport nacional. Una mena de tripijoc per fer guanyar uns calerons fàcils a parents i amics, i sense que es noti gaire. ¿Per què ens indignem tant amb l’ajuntament o el govern i mai no parem atenció als autors dels nyaps? Els qui accepten fer informes d’un tema sense saber-ne un borrall no deixen de ser petits Millets. Han cobrat morterades de diners públics per fer estudis inútils, obvis, i dignes del rincondelvago.com. Posem-los, a ells també, en evidència. Ensenyem els seus informes lamentables. Ensenyem l’informe que han fet sobre Singapur copiats de la Wikipèdia. Demostrem que ho han escrit com si fossin repetidors de primària. Posem-los nom i cognoms i avergonyim-los amb les seves fotografies. Que donin la cara. Que surtin a defensar la feineta que han fet, que expliquin com van cobrar milers d’eurus per fer un copiar-enganxar del google. I com concloïa un d’aquests estudis inútils, “em sembla que ja estic”.

Turull ha apuntat que l’informe en qüestió correspon a l’any 2007  i que “pertany al departament de Relacions Institucionals  [...] N’hi ha uns quants [com aquests].”

Imatges d’alguns informes del 2007

Jordi Turull també ha denunciat que ”l’empresa que fa l’auditoria [...] ha facturat milers d’euros l’any 2007 en informes a la Generalitat” ”[Els responsables dels informes] són assessors encoberts”.

- “Hi ha gent que havien assessorat en alguna cosa, no sé en quina, i quan vam demanar d’anar a veure els informes, com que la despesa constava com a informe o dictamen, els van fer fer a corre cuita un informe.”

-  ”Hi ha informes manipulats. [...] Les versions canvien. [...] Hi ha un informe d’Innovació del qual tinc tres versions diferents”

- “N’hi ha de pendents [de veure] a Justícia, [...] a Acció Social no em van ensenyar ni l’import, Treball, [...], Innovació [...] i, a Agricultura hi podrem anar demà perquè han trigat 6 mesos a donar-me hora per veure els informes.”

- “El mateix informe diu que amb la legalitat no hi entra i el govern va dient que són legals. És inaudit.”

- “Això no és legal i no pot ser legal de cap de les maneres. [...] Potser el tripartit en dirà ‘efectes especials’.”

- “Hi havia un informe d’un tema [...] de finançament de l’ICASS, que valia més de 115.000 euros i el vaig demanar. [...] Espero que me’l donguin.”

- “Hi ha informes que estan molt ben documentats.”

- “La feina de les empreses auditores ha durat tres mesos. La feina de l’interventor n’ha durat sis. [...] És una cosa que no acaba de quadrar massa.”

- “L’empresa que fa l’auditoria [dels informes] [...] ha facturat milers d’euros l’any 2007 en informes a la Generalitat. No deixes de ser art i part.”

- “El senyor Ridao va anar a Fiscalia, [...] per dos o tres informes, [...] a denunciar aquesta pràctica [quan governava CiU]. I ara, tot és justificació i condescendència [...] i torna a l’arqueologia política.”

- “[El preu dels] informes que es van fer aquest 2007 pujaven a 32 milions d’euros, el total, la suma de tot.”

- “El pressupost pel 2009 amb informes és de 52 milions d’euros.”

Segons ha pogut saber RAC1, el tripartit va encarregar l’any 2008 informes que podrien ser inútils. Fins ara les auditories havien estudiat els del 2007. RAC1 ha tingut accés a un estudi del Departament de Salut que estudiava la percepció de la consellera Marina Geli entre els nens de 7 a 14 anys. L’informe tenia un títol pompós “Estudi qualitatiu de percepció, actituds i expectatives en relació a l’atenció sanitària entre la població pediàtrica catalana. El departament el va encarregar el desembre del 2008 a l’empresa Opinòmetre S.L., que el va aconseguir mitjançant un concurs públic. El cost de l’estudi superava els 12.000€.

A l’interior s’hi troben perles com (vegeu foto adjunta) preguntar als nens de 7 a 14 anys quina impressió els dóna la consellera de Salut, Marina Geli.

Entre les conclusions s’hi troben: els nens de 7 anys identifiquen la consellera per la seva aparició esporàdica al programa Polònia de Tv3. “La imiten fent ganyotes”, assenyala l’informe.

L’ex cap de comunicació de Presidència, Antoni Bolaño, s’ha defensat de les queixes dels  tres tertulians d’El món a RAC1, Vicenç Villatoro, Pilar Rahola, Màrius Carol, a qui el govern va estudiar en un informe per saber si eren o no afins al segon tripartit. L’estudi classifica molts periodistes, entre ells Antoni Puigvert, que ens ha atès per telèfon.  El govern actual ha qualificat l’informe d’”inútil”, tot i que va costar 27.000 €.

Toni Bolaño, ex cap de comunicació de Presidència, també ha dit que:

- “Només tres preguntes: es va analitzar l’opinió dels opinadors? Sí. Es va construir una política de comunicació arran d’aquest informe? Sí. Es van pressionar els periodistes per les seves opinions? No.”

Vicenç Villatoro, ha dit que:

- “Primer: em sembla un informe incompetent. Segon: em sembla un informe que té una visió del món que menysprea la feina dels periodistes. [...] Tercer: quan el govern encarrega informes és per actuar [...]. Si és per modular el seu discurs, perfecte, però si fas llistes de bons i dolents acaba sent per ajudar els bons i perjudicar els dolents.”

- “En Bolaño defensa un informe sobre arguments i aquest és un informe sobre argumentadors.”

- “Aquest informe és inútil i pervers i no és el que diu Toni Bolaño.”

Pilar Rahola ha dit que:

- “És una vergonya. [...] Han descobert l’ou de Colom.”

- “Tinc dret a saber qui l’ha encarregat i sota quina finalitat, perquè s’ha pagat amb diner públic.”

- “Aquest informe, tant si el vas encarregar tu [en referència a Bolaño] com un col·lega teu, és absolutament infumable. És una anàlisi de persones i actituds.”

Antoni Puigvert ha dit que:

- “Estic molt afectat. [...] Els analitzadors polítics intentem ser al màxim de profunds i objectius possibles, i em sembla horrorós que s’hagi fet això.”

- “Em sap molt de greu perquè és una síntesi molt esbiaixada del que jo vaig dir.”