El món a RAC1

Escoltar

en directe a RAC1: Primer toc amb Raül Llimós19:00 - 21:00

i després El Barça de bàsquet juga a RAC1
Patrocinador
El món a RAC1

El blog d'El món Suscripció al feed RSS

Veure tots

Articles per tema Jordi Basté

Les píndoles del món

De carrossa a carbassa

13/08/2012

Jordi BastéJordi Basté, director d’El món a Rac1

S’han acabat els Jocs de Londres en una ciutat que n’ha viscut bastant al marge amb una mascota que, per exemple, han amagat, però en general amb molta brillantor. Amb dos noms propis per a la història, Usain Bolt i Michael Phelps, grans estrelles d’aquests jocs. Espanya tanca amb 17 medalles, una menys que a Pequín, dues menys que a Atenes, és a dir, tot igual. Igual, igual… tampoc, perquè les dones amagades i abandonades per l’esport professional en general, han salvat els mobles. 11 de les 17 medalles. És a dir, no fer soroll significa guanyar molts menys diners, no entrar a la xarxa de les audiències milionàries, però també vol dir que amb 4 anys han multiplicat el rendiment per Espanya.

Fracàs en els esports d’equip masculí, especialment el futbol i estrepitosa davallada un any més de l’atletisme, fet que confirma que José Maria Odriozola hauria d’acabar de fer les maletes com a president de la Federació Espanyola d’Atletisme. Però res no passarà. Debat sobre l’èxit femení enfront del masculí, la llegenda del bàsquet, ens preguntarem tots plegats per què no dediquem més minuts als esports minoritaris, però res. Avui tornarem a la crua realitat. “A qué quieres que te gane?” Demà serà un altre dia i la carrossa torna a ser carbassa.

Les píndoles del món

Augmentant la llegenda

10/08/2012

Jordi BastéJordi Basté, director “El món a Rac1″

Avui tothom parla d’Usain Bolt, i sí, és la llegenda dels Jocs del 2012, com ho va ser Phelps. Com ho ha estat històricament Comaneci, Carl Lewis, el Dream Team, Splitz, Bubka o tants d’altres. Però, com que Bolt ens sentirem a parlar molt avui, aquest matí vull comentar la figura del guanyador d’una cursa per a la història de l’atletisme mundial, la del kenià David Rudisha als 800 metres. Per primer cop algú va baixar del 1’41”, nou rècord mundial. Història pura de la doble volta a un estadi.

Aquest massai de només 23 anys va fer la carrera perfecte amb una temperatura immillorable, allò que comentàvem de les temperatures i de la humitat, i augmenta la seva llegenda. I l’augmenta perquè cada dia de competició afirma que obre la finestra i mira el cel perquè no plogui. No suporta la pluja. Des de fa tres anys només ha perdut un cop una cursa de 800 i va ser un dia que plovia. Però allò que vam viure ahir a l’estadi de Londres és una jornada per a la història de l’esport mundial. Bolt al marge, ahir un humà va baixar del 1’41” als 800 metres, i això és senzillament una gran passada.

Les píndoles del món

Estàvem equivocats

09/08/2012

Jordi BastéJordi Basté, director d’El món a Rac1

Avui he decidit no parlar de les medalles d’aquesta nit de taekwondo, sinó del dolor de l’handbol. Conec Valero Rivera i l’aprecio i l’estimo des de fa molts anys. Crec que és dels millors entrenadors de la història de l’esport, un bon estrateg que no es mereixia el final d’ahir, dolorós. Si parlem dels gimnastes expliquem sempre que aquell segon de desgràcia que fan que en lloc de posar la mà en horitzontal la poses en vertical i se’n van quatre anys a fer punyetes.

Ahir a l’últim segon de l’handbol tot es va trencar per a l’equip de Valero Rivera. Un gol, a més, de rebot, una crueltat intolerable, però l’esport té aquestes coses. Ha caigut el futbol masculí, va caure ahir l’handbol masculí, va caure també el waterpolo masculí, i l’olimpisme certament són més coses: el taekwondo, el piragüisme, la vela, la natació… i la dona! Una dona amagada olímpicament a Espanya als esports i que agafa força aquests Jocs Olímpics de Londres per l’equip espanyol. Potser caldria valorar-ho tot plegats, una lliçó per a la història. Quatre anys sense parlar de l’esport femení i quinze dies per dir entre tots plegats: “estàvem equivocats”.

Les píndoles del món

Comodí waterpolo

08/08/2012

Jordi BastéJordi Basté, director d’El món a Rac1

El waterpolo és aquell esport que molts vam saber de la seva gran dificultat a partir que ens van explicar que s’havia de jugar sense tocar amb els peus el fons de la piscina. El waterpolo és aquell esport que vam aprendre a saber com es jugava veient mites com Estiarte, Pedro García, Rollán, Ballart, Chiqui Sanz, o ara els Iñaki Aguilar o Guillermo Molina. El waterpolo és aquell esport en què un d’aquells jugadors un dia va decidir que ho deixava tot per fer de model. El waterpolo és aquell esport en què el model, que es diu Miki Oca, va decidir ser un dia el seleccionador femení. El waterpolo és aquell esport que salva medalles per aquest organisme carrincló, obtús i rectilini que és el Comitè Olímpic Espanyol.

El waterpolo és aquest esport que parla català tan en homes com en dones. El waterpolo és aquest esport que molts han descobert ara als Jocs de Londres que també hi juguen noies. El waterpolo és aquest esport en què unes noies s’han penjat com a mínim la medalla de plata per fer el que van fer els homes fa vint anys, pinya! El waterpolo és aquest esport que ara tot Espanya diu que n’entén i que aprecia. Definitivament, el waterpolo és sempre el comodí de les partides.

Les píndoles del món

Competir per Catalunya

07/08/2012

Jordi BastéJordi Basté, director d’El món a Rac1

El cas d’Àlex Fàbregas, aquest jugador d’hoquei herba que juga amb la selecció espanyola, però que ho voldria fer amb la catalana, és la confirmació fefaent que “amb mi o pobre de tu”. Fàbregas va dir al Cristian Segura a l’Ara que “fa uns dies que no sent el mateix quan sent els Segadors que quan sent l’himne espanyol, i que juga amb Espanya perquè no té cap més opció”. L’Espanya totalitària ha començat a vomitar la bilis habitual contra aquest noi. Ahir vaig tenir comunicació amb l’Àlex, que no parlarà ni avui, ni demà, ni quan acabin aquests jocs sobre aquest tema. En té un bull i es manté, només faltaria, amb el que va dir.

Ha hagut de tancar el Twitter, ha rebut insults d’altres clubs d’hoquei herba, com el Club de Campo de Madrid, i molts us preguntareu: i per què hi va? La resposta va amb una altra pregunta: i si diu que no hi va? O no ens recordem de l’Oleguer Presas? És el cas de la dona maltractada: si hi vas però no vols, clatellot, perquè queda’t a casa idiota i no surtis mai més. Si no hi vas perquè et prefereixes quedar a casa, castigada tota la vida a no poder sortir mai més. Sempre els dolents, sempre els perdedors, els nefastos. És en dies com aquest que un es pregunta què estem fent ara com a país, i què està fent el Govern per tenir seleccions catalanes pròpies, i evitar l’evident tràngol que el pobre Àlex està vivint aquests dies aquí a Londres per dir senzillament que prefereix competir per Catalunya.

Les píndoles del món

10 segons meravellosos

06/08/2012

Jordi BastéJordi Basté, director de “El món a Rac1″

Són els 10 segons, o els 9,63, més imponents de la història de l’esport. L’atletisme agafa una volada històrica. La d’ahir va ser la cursa més ràpida que mai s’ha corregut. Amb un extraordinari, amb una autèntica llegenda, Usain Bolt. Bolt, Blake, Gatlin, Gay, Bailey, tots per sota dels 10 segons, llevat d’Asafa Powel lesionat.Història pura de l’olimpisme i de la velocitat.

Però la pregunta és ara, quin pot ser el límit dels 100 metres? Per exemple, la pista d’ahir a Londres és la més ràpida de la història, tot i que no hi va ajudar el temps. Va fer fred en un dia certament de pluja. Què hauria passat amb un altre temps és difícil de predir. L’únic que és veritat és que mai l’esport va estar tan pendent de 10 segons tan meravellosos.

Les píndoles del món

El capítol Phelps

03/08/2012

Jordi BastéJordi Basté, director del programa El món a Rac1

Diuen que no es va alimentar correctament, que els dos anys després de l’èxit dels Jocs Olímpics de Pequín es va deixar anar, que no es va cuidar com toca, que no s’entrenava o ho feia poc, que massa nit i poc dia, que va deixar de ser el nano que s’entregava a l’entrenament cada dia com el seu entrenador deia, que preferia els amics que estar per casa, que li agradaven més els divendres que el dimecres.

“Està acabat”, van dir quan va quedar quart als 400 estils ara fa quatre dies. Res! Tot plegat, una gran mentida. És el més gran! Michael Phelps, la llegenda. Vint medalles olímpiques, quinze de les quals d’or. Què se li ha de dir? Doncs, que és un capítol sencer de la història de l’olimpisme i de l’esport. Una generació va créixer fa uns anys amb Mark Spitz, ara n’hi ha una altra que haurà de recordar d’aquí a 20 anys que hi havia un fenomen paranormal de la naturalesa esportiva que es va dir Michael Phelps. Guardem un racó de la nostra memòria per a ell.

Les píndoles del món

Medalla contra la urticària

02/08/2012

Jordi BastéJordi Basté, director del programa El món a Rac1

El company Xavi Puig va tenir l’honor de treure, amb un grup de periodistes catalans més, el banyador a Mireia Belmonte, la flamant medalla de plata a Londres. Va ser el cap de setmana passat. Aquests banyadors superlatius que s’incrusten a pressió literalment, que necessiten Déu i ajut per poder-los treure. Per això, el dolor que tenia la Mireia per gairebé arrencar-se’l, va fer que demanés als periodistes que li estiressin el tirant incrustat damunt l’espatlla.

Salva el set ball la delegació espanyola que a última hora d’ahir contra pronòstic va sumar la primera medalla. Va camí del desastre, però aquest somriure català d’última hora evita la urticària. I nosaltres que ens n’alegrem per la Mireia que, gràcies al canvi d’entrenador, a un canvi de mentalitat radical, ha aconseguit el miracle, que no s’enfonsin els nedadors com es deia fa uns quants anys.

Avui molt ens recordem d’aquella mítica nedadora catalana, la Natàlia Mas o la Mari Pau Coromines, i de tots aquells que amb discreció van pencar per la natació catalana femenina i que avui, anys després, han aconseguit el seu objectiu.

La medalla és de la Mireia, del seu entrenador i de la seva gent, i una miqueta de la natació catalana. La resta, sobren a la foto, i més quan veiem cada dia més com de deixat de la mà de Déu estan diversos esports, entre els quals hi ha la natació.

Les píndoles del món

Piscina juràssica

01/08/2012

Jordi BastéJordi Basté, director d’El món a Rac1

No ho havia vist mai a la meva vida! Tornar al segle XX amb el segle XXI allà presencial. Un jugador de waterpolo, en aquest cas espanyol, però podria ser de qualsevol altre país del món, a pocs segons del final i perdent contra Croàcia 8 a 7, rep una pilota d’esquena i la llença cap a la porteria contrària. Gol fantasma! Entra o no entra? La botzina i el final. L’àrbitre diu que no ha entrat, el jutge de línia que sí. L’àrbitre es manté ferm, no és gol. Per la pantalla gegant de la piscina el públic veu a la repetició 10 segons més tard que la pilota efectivament ha entrat. Ho repeteixen dues, tres, quatre, cinc vegades. El públic no espanyol comença a cridar “gol, gol, gol!” i l’àrbitre, obviant la repetició, obviant la televisió, les càmeres i la modernitat, fa que no amb el cap, com Neró ho va fer amb el dit. Crema Roma. “Però que no ho veu?”, crida l’esport. No, no ho veu. El que diu l’àrbitre es pensa que és sagrat. El poder exacerbat davant la consternació col·lectiva. És intentar esborrar amb Tipp-ex un error de l’ordinador. Era Jurassic Park en una piscina olímpica.

Les píndoles del món

‘Adiós, madre patria!’

30/07/2012

101111_Jordi_BasteJordi Basté, director d’El món a RAC1

“Adiós, madre patria!”, titula avui el diari La Nación d’Hondures. En un dia com avui recordo les crítiques d’El Mundo Deportivo, Joan Poquí a Luís Milla, una nit al Tu diràs. Milla és responsable d’una mala convocatòria i que l’equip espanyol no hagi fet ni un sol gol en dos partits contra el Japó i contra Hondures. Aquesta selecció ha demostrat que la força d’un treball en comú és sempre l’equip, no els noms. Els noms ajuden, l’equip és qui empenta. Massa noms, massa final, massa or i poc control. Espanya era favorita per penjar-se una medalla dels Jocs. La sensació després de la desfeta d’ahir és que només li venia a jugar la final a Neymar, sense passar per la penitència de la primera fase.

Cert, es va trobar amb un arbitratge lamentable, però és una excusa massa petita per la grandària del desastre. I deixa sobretot aquesta eliminació de la “Rojita” una immensa lliçó. No hi ha mai medalles garantides. La filosofia de l’olimpisme és que el més important és participar. Encertada o no la frase, l’objectiu final és la victòria. Guanyar sense participar és impossible. La “madre patria” se’n torna cap a casa sense ni tan sols haver passat per Londres. Magnífica metàfora, implacable lliçó!

Entrevista

Ens escoltem el 6 a les 6

03/09/2010

0309_baste_blog-545x316

Actualitat, informació, entrevistes, reportatges, converses, tertúlies, opinió, humor, música… El Món a RAC1 gira de nou a partir de dilluns amb Jordi Basté al capdavant i amb el seu equip habitual i algunes novetats i incoorporacions. Quedem el dia 6 a les 6? Continuar llegint

Especials

Hola, Riquelme! Adéu, Basté!

23/07/2010

100723_Equipestiu1

Aquest divendres la Núria Riquelme ha pres el relleu al Jordi Basté al capdavant  de El món a RAC1. L’equip d’estiu està a punt per fer-se càrrec dels matins, amb noves seccions, nous col·laboradors i tota l’actualitat perquè, el món no s’atura. Abans però, hem repassat els millors moments de la temporada.

Especials

Jordi Basté, Premi Nacional de Ràdio

15/06/2010

100615_Premis_Nacionals

La Generalitat ha lliurat aquest dilluns els Premis Nacionals de Comunicació. En la categoria de ràdio, el jurat ha reconegut  la trajectòria professional de Jordi Basté, director d’El món a RAC1. Continuar llegint

El davantal

El davantal del 30 d’octubre

16/11/2009

Aquest és el davantal de les vuit que el Jordi Basté va escriure el 30 d’octubre i que alguns dels oients del programa ens heu demanat que pengéssim.

%s1 / %s2