Els expedients de regulació d’ocupació de moltes grans empreses han convertit en prejubilats milers de treballadors els últims anys, una figura que –curiosament– no preveu la legislació laboral espanyola. Són treballadors que han cobrat o cobren el subsidi de desocupació, tot i que no buscaven reincorporar-se al mercat laboral. Això s’ha fet en tots els casos, però ara el govern espanyol diu que obligarà les empreses que tinguin guanys a assumir el cost d’aquestes prestacions. Diuen que no té res a veure, però curiosament l’anunci s’ha fet ara que s’ha conegut que Telefónica ha fet coincidir el repartiment de bons milionaris entre els seus directius i l’anunci d’una nova tongada de prejubilacions. En tot cas, aquesta no és la primera vegada que s’anuncia la voluntat de posar fi a una situació que, si no és un abús, almenys ho sembla. Quan era ministre de Treball, Celestino Corbacho ja va anunciar la intenció de prohibir les prejubilacions a les empreses que van bé, però els serveis jurídics van arribar a la conclusió que no podien actuar contra uns acomiadaments legals pactats entre les parts. Què ha canviat ara? L’actual ministre podrà fer el que no va aconseguir el seu predecessor? O potser només estem davant d’una cortina de fum que s’esvairà quan s’apagui el foc de la polèmica?

El professor d’ESADE, Carles Torrecilla, qualifica de “nyap” les últimes propostes del govern espanyol per reformar el sistema de pensions, com endarrerir l’edat de jubilació als 67 anys o amplir de 15 a 25 els anys base de la cotització. A banda, també ha explicat com funciona el sistema i ha exposat quins haurien de ser els canvis que caldia fer de manera urgent.

Entre d’altres coses, ha criticat la incertesa que generen aquests tipus d’anuncis tant entre els ciutadans com en l’economia en general. El professor de màrqueting d’ESADE, Carles Torrecilla, ha advertit que l’únic que pot provocar això és fer replantejar les possibles inversors que es podrien fer al nostre país. Sobretot ha reclamat el candi de model, del solidari que actualment està en funcionament, al de capitalització.

El govern esta jugant amb foc i al final es cremarà. El tema de les pensions es material altament inflamable i no es poden deixar anar dia si, dia també, globus sonda. I no es pot fer perquè al final tindrem tots plegats la sensació de que no passa res, quan la realitat es que el sistema de repartiment que tenim està pensat en uns moments en que eren molts a treballar i pocs a cobrar. Ara som menys a treballar, més a cobrar i amb una vida més llarga. I això, qualsevol que tingui nocions elementals d’aritmètica, s’adona que cal canviar-ho si ho volem mantenir. La pregunta es qui afrontarà el problema de veritat, sabent que la solució comporta mesures molt impopulars.

Per complicar més les coses, els últims anys de bonança i una entrada desmesurada d’immigrants van crear el miratge de que els comptes anaven bé. Pero ara la truita ha canviat i a la Seguretat Social hi han baixes cada dia, és a dir, menys gent a cotitzar i la preocupació torna a aparèixer. No us enganyeu, això no és sostenible i al final o s’haurà d’allargar l’edat de jubilació, o ampliar el periode de càlcul o el nombre mínim d’anys cotitzats. I com més triguem, pitjor. És clar que dir això en uns moments en que el govern sembla que s’ho pren a conya i amb una butifarra de prejubilacions cada dia, sembla més aviat un acudit.

Pinche aquí para ver el vídeo

El ministre de Treball, Celestino Corbacho, s’ha mostrat partidari d’obrir el debat sobre l’edat de jubilació. Per això, ha llançat diverses propostes, com lligar l’edat de jubilació al tipus de feina -”un manyà no és el mateix que un oficinista”, ha dit- i al nombre d’hores que es treballi.

El ministre de Treball, Celestino Corbacho, també ha dit que:

• “Aquesta proposta no és neutra. Origina un gran debat en la societat. I no és dolent. Més tard o més d’hora s’ha d’abordar.”
• “No solament ho sabia, sinó que he participat, durant i abans, amb aquesta proposta, que s’ha coordinat amb la vicepresidència econòmica i amb la presidència espanyola.”
• “L’anunci no va ser de sorpresa. El president Zapatero va anunciar un calendari.”
• “Una proposta d’aquesta naturalesa neix del govern, de dos ministeris, Economia i Treball.”
• “El debat de la reforma ve motivat pels canvis demogràfics que hi haurà en els propers anys [...] a Europa.”
• “Espanya és el segon país del món amb més esperança de vida. Això vol dir que, cada dia, hi haurà menys gent que treballa.”
• “Estic totalment d’acord [que no és el mateix un manyà que un oficinista]. [...] El sector financer és el que més prejubilacions ha fet.”
• “Una empresa que estigui en benefici, que vulgui fer un reajustament de plantilla, no ho pot fer a càrrec dels pressupostos.”
• “S’ha d’obrir aquest debat. [...] Una persona que arriba als seixanta anys, en funció de la feina que ha de fer, ja no està en condicions.”
• “S’ha d’incentivar la permanència a la feina. En un futur, haurem de flexibilitzar la continuïtat de la feina que, potser, no ha de ser en el 100% de l’horari.”
• “L’objectiu és que hi hagi el major nombre de persones en el mercat de treball.”
• “Si aquesta mesura fos per donar una resposta a la crisi, seria dolenta. [...] El problema de què parlem no és del mercat de treball, és demogràfic.”
• “Aquesta proposta no hauria d’entrar en vigor fins d’aquí a tres o quatre anys.”
• Sobre les prejubilacions de RTVE: “Seria l’exemple del que no hauria de ser de cara al futur. [...] Una televisió pot reciclar el seu personal.”
• “Sempre s’ha parlat que l’acomiadament és molt rígid. El cas de SEAT és la clara demostració que una empresa pot prescindir, d’avui per demà, de tres-centes persones.”
• “Amb les pensions de viudetat, [les persones que les cobren] poden estar tranquil·les. El debat és per saber quines coses hem de fer, de mica en mica, a poc a poc.”
• Sobre les declaracions d’Esperanza Aguirre a El Mundo: “Ella és una neoliberal convençuda. [...] El model que ella voldria implantar és més proper als Estats Units. [...] Segurament, també estaria en contra del projecte de sanitat universal del president Obama.”
• “Els sindicats sempre tenen reaccions de desconfiança. Parteixen de la base que les reformes no són per ampliar drets, sinó per retallar-ne. La seva reacció és comprensible.”
• “Estem travessant la crisi més forta des del crac del 29. No és una crisi de sector, afecta tothom. [...] I s’ha unit a la crisi de la construcció. I hem tingut una pèrdua de llocs de feina més gran que a la resta d’Europa. La gran majoria d’ajustaments de plantilla s’han fet gràcis a les negociacions. Els sindicats han demostrat que han estat capaços de negociar, concertar, acordar i resoldre conflictes.”
• “Les dades del ministeri acabaran confirmant que el comportament de l’atur s’assembla més al 2008 que al 2009. [...] És lògic i comprensible que durant el gener, un mal mes per l’atur, es perdin llocs de feina. Estem ja en una fase final del que és l’ajustament de la pèrdua de llocs de feina.”
• “Els brots verds sempre són a la primavera. [...] En el segon semestre, tot pot començar a canviar raonablement.”
• “Mai m’he plantejat que Montilla li digui a Hereu el que ha dit Esperanza Aguirre a Alberto Ruiz Gallardón.”
• “Això és molt complicat [el canvi de les festes religioses, com el pont del desembre]. Perquè el que és perjudicial per a un sector, és molt beneficiós per a un altre.”
• Sobre la possible arribada de Joan Laporta a la política: “És bo que les eleccions estiguin concorregudes. I que tothom que tingui coses a aportar en aquest país, es presenti.”
• “Ens hem de felicitar tots, per Vic i pels seus ciutadans. Vic ha donat exemple, no ara, sinó al llarg de molts anys, que ha estat capaç d’integrar una diversitat molt àmplia.”
• “Jo vaig anar a Vic perquè m’expliquessin la política d’integració que portava a terme a l’Ajuntament, perquè volia agafar-ne referències per aplicar-les a l’Ajuntament de l’Hospitalet.”