Articles per tema Justícia
El blog d'El món Suscripció al feed RSS
Les píndoles del món
Judici de moviola
26/01/2012
Tian Riba, periodista
Segurament els periodistes hem d’aprendre, entre altres moltes coses, a no fer judicis paral·lels i a no condemnar ningú abans d’hora. I vagi per endavant que en un judici hom no s’ha de defensar d’una acusació, sinó que és qui l’acusa que ha de demostrar el suposat delicte. I si el jurat declara Paco Camps no culpable perquè no veu proves suficients és que és no culpable. I punt. Escola Guardiola.
Dit això, anem malament quan la crònica política i judicial es converteix en crònica esportiva. Que ningú s’enfadi. Vull dir que anem malament quan ens veiem obligats a valorar una decisió d’un tribunal com si fos la d’un àrbitre davant d’un penal. Quan hem de fer servir la moviola per determinar si un jurat té raó o no.
Anem malament quan un suposat delicte és interpretable. Quan hi ha cinc àrbitres que ho veuen d’una manera i quatre d’una altra. Anem malament quan hi ha arbitratges que ens semblen escandalosos perquè veiem –i escoltem- la trepitjada amb els nostres propis ulls. Anem malament quan la justícia ens dóna la sensació que els innocents som nosaltres. Quan hi ha sentències que ens fan perdre la confiança en una justícia democràtica que, per cert, jutja a qui vol jutjar els crims d’una dictadura.
Camps, però, ha de recordar que la justícia té dos sentits: conformitat al dret i igualtat ètica. I aquí sí que cadascú pot valorar lliurement.
I una pregunta final sobre això dels tribunals populars. Algú em pot explicar perquè carai hi ha una gent que estudia dret durant tants anys?
En profunditat
Desapareguda però no oblidada
23/01/2012
Font: El Punt-Avui
La Ramona Ossul va desaparèixer misteriosament a Castellar del Vallès l’any 1917. El seu marit, Anastasi Miralles, no va denunciar mai la seva desaparició ni es va preocupar de saber què li havia passat. Ara els néts han decidit investigar el cas. Ens ho ha explicat el nét que porta el mateix nom que l’avi, Anastasi Miralles, després que hem descobert la història gràcies a en Jordi Panyella, que l’explica a El Punt-Avui.
Les píndoles del món
D’un temps, d’un país
30/12/2011Tian Riba, periodista
L’afer Urdangarin, de confirmar-se que va prevaricar, malversar fons públics i cometre frau a l’administració és la cirereta del pastís d’una època. La història d’un temps i d’un país que s’explica gràficament amb un mapa on podríem anar punxant xoriços, o presumptes xoriços, i amb un totxo com a vedell d’or adorat per Millet i Montull, els vestits de Paco Camps, els Pajares i Esteso de la trama Gürtel, les trobades sòrdides del número dos del PSOE en una gasolinera o la història no aclarida del trio maravilla del cas Pretòria.
Sempre presumptament, però, ¿és pitjor Iñaki Urdangarin que totes les persones que van acceptar especular amb el preu d’un dret com l’habitatge, sabent que condemnaven milions de persones a una vida de misèria? ¿És pitjor el gendre del Rei que els directius que han enfonsat bancs i s’emporten pensions milionàries?
Disculpin, però aquest no és un debat sobre la monarquia. El gendre perfecte tenia més responsabilitat, no ho dubto. Però aquest és un debat sobre com tanta gent, la majoria anònima i que vostè coneix, es va deixar arrossegar per un capitalisme de fantasia, una economia de casino, l’hedonisme i el consum insaciable de béns i parelles, on no ser feliç estava mal vist, i ens han deixat arruïnats i amb un rècord de consum d’ansiolítics. Feliç 2012.
Entrevista d'actualitat
Hi ha un raser legal per a l’extrema esquerra i un altre per a l’ultradreta?
14/10/2011
Ho hem debatut a la tertúlia amb un advocat penalista, Sergi Atienza, atesa la diferència entre el tractament al raper de Lleida, Pablo Hasél, i la permissivitat al concert d’extrema dreta feixista a Barcelona.
Les píndoles del món
El joc dels disbarats a l’era de les comunicacions
11/10/2011
Laia Espín, periodista
En ple segle XXI, en què tots, com a mínim, tenim un mòbil que ens facilita poder parlar, piular, xatejar i un seguit llarguíssim de verbs, no hauria estat més fàcil que el jutge de l’Audiència Nacional que instrueix la causa del Parlament hagués fet saber les seves intencions de detenir els indignats en seu judicial, encara que fos extraoficialment, a la jutgessa degana de Barcelona i màxima responsable de la Ciutat de la Justícia, a més d’ordenar l’entrada als mossos?
La solució d’aquest problema era comunicar-se i no jugar al joc del disbarats, que quan érem petits tanta gràcia ens feia, però ara que ja no ho som, ja no ens en fa tanta. I menys encara, quan això comporta que els actors que han de protegir la nostra justícia, ja prou criticada, novament no s’entenguin. Només era necessària una trucada i coordinació dels diferents actors de l’obra: Audiència Nacional, jutjats de Barcelona i Mossos d’Esquadra per aconseguir una actuació al gust de tothom.
Entrevista d'actualitat
L’exarquitecte de Santa Coloma estudia querellar-se contra l’ajuntament
07/10/2011
Ha quedat absolt de la presumpta trama de corrupció del cas Pretòria, i en la primera entrevista que ha concedit, Lluís Falcon, exaquitecte municipal, ha explicar “la profunda pena” que ha sentit ara que sap que és lliure, però que ha hagut de passar per un veritable calvari. Com que l’Ajuntament no accepta readmetre’l, ara estudiarà si es querella. Continuar llegint
Entrevista d'actualitat
“Va dir ‘zorra’ com una metáfora”
04/10/2011
Ho ha apuntat Santiago Castillo, advocat de l’home que va dir “zorra” a la seva dona i ha acabat als jutjats. Assegura que a la sentència es recull el context en què es va dir zorra i que el significat era ‘que viva que és’. Castillo apunta que el seu client ha estat condemnat per un delicte per falta d’amenaces per dir a la seva exparella que ‘la veuria al cementiri, dins d’una caixa de fusta’.
Entrevista d'actualitat
Irene Rigau: “Si haig de plegar per la interlocutòria del català, ho faré”
05/09/2011
Irene Rigau es juga el càrrec amb la interlocutòria del TSJC sobre el castellà com a llengua vehicular. En una entrevista a El món a RAC1, la consellera d’Ensenyament ha admès que si el debat es polititza ella s’arrisca a acabar pagant “una multa, la inhabilitació, o si cal, plegar”. El president del TSJC, Miquel Àngel Gimeno creu que se n’està fent “un gra massa”, i ha reconegut que probablement hauria estat millor publicar la interlocutòria en català. També diu que parlar de “Generalidad de Cataluña” ha estat “un error en la traducció”. Continuar llegint
Entrevista d'actualitat
La defensa de Millet i Montull creu que, al final, se salvaran de la presó
20/07/2011
L’advocat de Jordi i Gemma Montull, Jordi Pina, es mostra “esperançat a no veure’ls a la presó”. Això contradiu el que el mateix advocat deia en aquest programa el setembre del 2010. Pina assegura que treballa perquè, si els condemnen, la pena de presó no passi dels dos anys. Afegeix que “els acusats estan bé” i calcula que “el judici es podria celebrar a finals del 2012″. Continuar llegint
Les píndoles del món
Murdoch, culpable
20/07/2011
Salvador Cot, director de Nació digital
El cas de Rupert Murdoch s’ha convertit en un problema greu per a la credibilitat dels mitjans de comunicació. En matèria de periodisme, la finalitat no justifica els mitjans i obtenir informació de forma fraudulenta n’invalida el resultat. La temptació sempre hi és però, en una democràcia, cap periodista pot incórrer en un delicte per aconseguir un bon titular. I això, en general, es respecta.
El problema arriba quan alguns periodistes utilitzen la seva condició per derivar cap a l’entreteniment, pagant per escàndols vinculats a la crònica negra o els afers sexuals dels personatges populars. Aquesta és l’especialitat de la premsa groga britànica, un equivalent aproximat del que per aquí acostumem a veure per determinats espais de la televisió privada que es fa a Madrid.
Els periodistes i les capçaleres per les quals treballem només tenim un patrimoni, que és la credibilitat. Si els lectors -o els oients- no ens creuen ja podem plegar. Que és el que haurà de fer Rupert Murdoch, al marge del que sentenciïn els diputats i els magistrats. En aquest cas, els encarregats de fer justícia són els lectors.
Entrevista d'actualitat
El PSOE acusa el PP de voler controlar el Tribunal Constitucional
14/06/2011
Foto: Dani Duch (LV)
El secretari d’organització del PSOE, Marcel·lí Iglesias, ha acusat al PP, en una entrevista a El món a RAC1, de voler tenir majoria parlamentària per renovar el Tribunal Constitucional i, així, que li sigui favorable. Iglesias ha reconfirmat que la voluntat del govern espanyol és esgotar la legislatura. Continuar llegint
Les píndoles del món
No hi ha dret
14/06/2011
Josep Maria Brunet, periodista de La Vanguardia a Madrid
No hi ha dret. No hi ha dret que la situació del Tribunal Constitucional sigui la que és. Ahir volien dimitir tres magistrats d’aquesta institució amb el mandat caducat, i no els han deixat. Una llàstima, perquè el millor que li pot passar al Constitucional és que la seva crisi, tan evident des dels temps de les deliberacions sobre l’Estatut, esclati d’una vegada. Llavors també es van demanar dimissions, i no n’hi va haver. Quan la que es queixa es Catalunya, tot pot esperar.
Després diem que el Constitucional no és un tribunal polític. No ho hauria de ser perquè els seus judicis no són d’oportunitat, sinó de legalitat. Però el comportament dels dos grans partits estatals sí que l’ha convertit en una instància carregada de connotacions polítiques, de la qual no es poden esperar solucions armonioses i pacificadores.
La meva conclusió és que algun dia d’aquests haurem de començar una campanya sota el lema de “Salvem el Constitucional”. Però per salvar-lo cal que primer es regeneri des de dins, lliurant-se de l’ofec al que el tenen condemnat el PSOE i el PP, que només volen dominar-lo per sotmetre’l als seus interessos. Ja us ho he dit i ho repeteixo, no hi ha dret.
Les píndoles del món
Anatomia d’una absolució
02/06/2011Josep Maria Brunet, periodista de La Vanguardia a Madrid
Lluís Corominas, el gendre de la família Tous, ho hauria tingut més difícil amb un tribunal compost per jutges professionals. Corominas ha sigut absolt per un jurat que ha cregut la seva versió en el sentit que quan va disparar sobre els dos homes que volien assaltar el xalet dels Tous creia que s’estava defensant, perquè va pensar que els assaltants portaven una pistola.
D’aquesta suposada arma no se n’ha trobat mai cap rastre, perquè no existia.
La defensa ha sigut, per tant, molt hàbil. No ha fet gala del suposat dret de Corominas a defensar a trets la propietat del seus parents, sinó que ha plantejat que va tenir tanta por, que va creure que l’anaven a disparar, i ho va fer ell primer.
Però el propi jurat ha admés que l’acusat havia incorregut en contradiccions al llarg del procés. I d’altra banda, el fet és que va anar al xalet portant, ell sí, una pistola carregada, que va utilitzar quan els assaltants emprenien la fugida.
És possible que aquest episodi reobri la polèmica sobre el jurat. No hi ha res d’estrany en això. N’hi ha prou de veure la pel·lícula d’Otto Preminger Anatomia d’un assassinat per entendre com poden haver anat les coses en el cas Tous. James Stewart, l’advocat d’aquella pel·lícula, ha tornat a guanyar.
Entrevista d'actualitat
Fernández Bozal: “Falten jutges per la manca de competències”
28/02/2011
La consellera de Justícia, Pilar Fernández Bozal, ha apuntat que cal exigir al ministeri el traspàs total en matèria de personal de l’administració de Justícia. Bozal també ha assenyalat que “tenim una organització judicial del segle XIX” i sobre la presència del català a la justícia ha assegurat que “hi ha més sentències en català que demandes”. Continuar llegint
Les píndoles del món
La Constitució diu moltes coses, il·lustríssim senyor
23/12/2010Salvador Cot, director de Nació Digital
En uns fulls de paper, que anomenen Constitució, hi consta, per escrit, que “l’home i la dona tenen dret a contraure matrimoni”, i a hores d’ara, els homosexuals es casen més que no pas els altres. Una mica més enllà hi posa que “cap espanyol podrà excusar-se del servei militar, quan i en la forma que sigui cridat per la llei”, i fa dotze anys que ningú no fa la mili. I encara més enllà hi diu que tots els espanyols tenen dret al treball i “a una remuneració suficient per satisfer les seves necessitats i les de la seva família”. I, com se sap, hi ha cinc milions d’aturats.
Així que si el Tribunal Suprem considera que ha trobat més coses en aquells fulls de paper, doncs, em sembla la mar de bé. Però que comencin desfent milers de matrimonis, si s’atreveixen. Que cridin a files a uns quants centenars de milers de joves, si s’hi veuen amb cor. I que proporcionin un salari digne als milions de persones que busquen feina, si volen que creguin en la Constitució.
Mentrestant, la majoria som partidaris del matrimoni homosexual, l’eliminació de la mili, la plena ocupació i el català a les escoles. I, si pot ser, de viure en pau, i sense que ens vinguin a tocar les immersions.
Les píndoles del món
Entocidis
11/11/2010
Rafael Vallbona, periodista i escriptor
Res a objectar ni en el jurídic ni en el polític a l’admissió a tràmit per part del Constitucional dels recursos contra la llei del Cine i el Codi de Consum, no penso perdre ni un segon en justificar el que no cal. La sentència sobre l’estatut dictada per un tribunal polític només pot portar conseqüències polítiques, tal i com ja s‘està veient amb els reglaments de l’ús del català per part d’algunes institucions.
I contra aquestes agressions polítiques, el conjunt dels partits democràtics haurien d’actuar políticament; ara mateix els que governen, i després els que ho facin a partir del dia 28; amb contundència, decisió i sense tacticismes. Ara, que ho facin ja és una altra cosa. Personalment no hi confio gaire.
Utilitzar la llengua i promoure la segregació lingüística des dels tribunals potser pot donar un cert rèdit al PP i a aquesta senyora que defensa no se quin poble, però la història els posarà al lloc que el correspon, un nom que no diré per evitar que em portin també als tribunals, doncs no estic etiquetat en castellà.
Per definir aquest nom el diccionari parla d’extingir una cultura.
Entrevista d'actualitat
Montserrat Tura: “Estic a favor de desenvolupar el concepte de nació-estat”
05/11/2010
La consellera de Justícia també ha parlat de la visita del Papa Benet XVI a Barcelona que ha qualificat de “fet excepcional” i ha reconegut que “els membres del govern hi han de ser”. De la polèmica entre CiU i la Fiscalia pel cas palau, Tura considera “que no és casual” que hagi passat durant la campanya electoral perquè és el jutge qui marca els terminis. Continuar llegint
En profunditat
El món de la presó
05/11/2010
Hem conegut la realitat dels interns del centre penitenciari de Quatre Camins amb el Toni i el Rafael, que formen part del grup de Teatro Dentro; de l’Antonio i l’Emilio, part de l’equip que fa funcionar la ràdio de la presó i l‘Ossama, que realitza el curs de Rehabilitació d’edificis que finança l’Obra Social de la Caixa. A la tertúlia també els ha acompanyat una de les psicòlogues del centre, la Flor, i el cap de serveis, Domingo.
Montserrat Tura: “Estic a favor de desenvolupar el concepte de nació-estat”
La reinserció, el més difícil.
En profunditat
Periodistes i paparazzis
27/09/2010
Des de l’Audiència de Màlaga, Gemma Liñan ens explica l’expectació que ha generat l’inici del judici pel cas Malaia. Més de 300 periodistes s’han acreditat per seguir un dels processos més grans de la història judicial espanyola. Continuar llegint
Entrevista d'actualitat
Tura defensa els antiavalots
20/09/2010
Ho fa davant la sentència que condemna Interior a indemnitzar la víctima de l’impacta d’una pilota de goma rebuda per part dels Mossos, la nit de la celebració del títol de Champions del Barça, l’any 2006. Tura també ha reconegut que desconeix si serà la número 2 de la llista del PSC. Continuar llegint
%s1 / %s2
