Alfons Godall, fins ara el cap de llista de la candidatura continuïsta de la Junta Directiva de Joan Laporta, ha defensat la necessitat d’una candidatura unitària, que pugui liderar l’exdirectiu Ferran Soriano. Aquesta idea ha fet que el president del Barça li retirés el suport i passés a apostar per Jaume Ferrer. 

Alfons Godall ha dit a El món a RAC1 que:

- “Sempre he estat partidari de buscar espais d’integració, de suma, i penso que és un objectiu desitjable integrar una proposta de futur amb més gent, en particular, amb en Ferran Soriano. [...] És una proposta que incomodava el president i altres membres de la Junta.”

- “Em posaven com a condició sine qua non que jo fos el número 1. Jo sempre he pensat que l’ordre no fa la cosa. Com que el president i alguns companys no ho han compartit, [...] a proposta del president, la Junta ha decidit fabricar un nou candidat continuista.”

- “El president Laporta no opta a la reelecció i hem de pensar en projectes de futur. I, en aquesta clau, Ferran Soriano pot aportar coses molt positives. Això no ho comparteix en Joan Laporta.”

- “No estic disgustat amb el meu amic. Ho entenc. I entenc millor que és important saber marxar. Ell vol influir en el futur del Barça, ho entenc, és legítim. La meva és una proposta de futur que continua tenint sentit.”

- “Hi ha d’haver un espai entre una candidatura continuista, unida i monolítica [...] i, en l’altre extrem, un canvi radical. [...] Crec que aquí al mig hi ha un espai d’entesa, de suma, molt interessant, on té cabuda Ferran Soriano. Un espai que s’ha d’omplir.”

- “La limitació de mandats és per això, per donar pas a una certa renovació. Sóc partidari de defensar la continuïtat d’aquest el model, perquè ha funcionat. [...] Ara bé, el Barça està per damunt de les persones.”

- “Jo no he dit que plegui. Continuo pensant que [la meva proposta] és una bona opció, que existeix aquest espai, que comptaria, tal com suggereixen les enquestes, amb un suport molt important, i el temps dirà. Però això no vol dir que plegui veles.”

- “Les enquestes diuen que una entesa és molt potent i, segurament, és la millor de les possibilitats per guanyar.”

- “Mai he posat com a condició sine qua non ser el primer o el segon, el més important és que el projecte tingui sentit, tingui viabilitat, i estic al servei d’aquesta proposta.”

- “En Jaume [Ferrer] ahir, en la reunió, va manifestar la seva intenció d’arribar fins al final. Entenc que, per tenir el suport de Joan Laporta, ha de ser sense el Soriano, si vol arribar fins al final.”

- “Soriano està esperant saber si la candidatura al Barça és compatible amb la presidència d’Spanair.”

- “Sempre he entès que la integració, la suma, és positiva i dóna la força. Estic en disposició de poder avançar en aquesta línia.”

- [La voluntat d'Alfons Godall és una gran candidatura i, si Joan Laporta no vol donar suport a aquesta candidatura unitària, que s'hi posi fulles?] “Sí, sí. Hem de pensar en clau de futur i crec que aquesta [una candidatura unitària amb Ferrer i Soriano] seria una excel·lent proposta amb un espai important per al foc nou, noves il·lusions i persones.”

Uns minuts més tard, i ja dins de la tertúlia d’El món a RAC1, el tresorer del Barça i tertulià del programa Xavier Sala i Martín ha dit que:

- “No sé ben bé què faré. [...] No estic en condicions de dir a qui donaré suport, ni si donaré suport a ningú.”

- “Divendres i dissabte passat, Joan Laporta em va demanar que fos el candidat i vaig dir que no.”

- “El Laporta lidera el laportisme i el Sala i Martín ha de liderar el salamartinisme. I, per coherència intel·lectual, haig de dir que no [a liderar una candidatura].”

- “Agraeixo a Joan Laporta haver-me donat la possibilitat d’estar en aquesta junta que ha fet el millor Barça de la història.”

- “Joan Laporta no decideix el president, decideix a qui li dóna suport, i ell té tot el dret de decidir a qui li dóna suport.”

- “La opinió de Joan Laporta és molt important [...] i qui es cregui que contra l’opinió del president serà fàcil guanyar les eleccions s’equivoca [...] i pensar que [si no li agrada a Joan Laporta] s’hi posi fulles, no és la millor estratègia.”

- “Pensar que guanyaran aquestes eleccions dient que el Joan Laporta s’hi posa fulles em sembla una equivocació.”

- “Les virtuts del Joan Laporta es veuen amb els resultats. Cap president en la història del Barça ha aconseguit el que ell ha aconseguit en sis anys.”

- “Les seves virtuts de lideratge [de Joan Laporta] són molt més conegudes que els seus defectes.”

- “D’aquí a cinc anys tothom enyorarà Joan Laporta i ningú se’n recordarà de les coses de què ara s’escandalitzen.”

- “El Joan Laporta fa molts, molts, mesos que em diu a mi que lideri una candidatura. No és d’un dia per l’altre.”

- “Hi ha hagut moviments [a l'entorn del Barça] que són estranys.”

- “Els moviments estranys que dic que hi ha no són precisament de Joan Laporta. Els que jo veig són d’altres ambients, no només dintre de la Junta, sinó de fora de la Junta, amb reunions estranyes entre polítics, financers i directors de diaris.”

- “A les escoles de negocis s’estudien models de negoci, i una de les coses que ha passat en aquest club durant aquests anys és que s’ha creat un model esportiu que és una lliçó.”

- “El canvi copernicà que hi ha hagut a les finances del Barça [...] és una cosa que s’estudia ja en aquests moments.”

- “A la Universitat de Harvard ja parlen d’aquest model com un exemple d’un canvi radical en la direcció d’un club.”

- “Ara mateix, el fet de portar Unicef a la samarreta genera al Barça molts més diners del que generaria portar una marca normal i corrent.”

La cursa preelectoral del Barça va fent camí i tancant temes pendents. Alfons Godall no serà candidat. De fet, mai ho havia volgut ser. Per tant, la fugida estava cantada. Sala-i-Martín tampoc ha volgut jugar al joc del president amb les regles del president; una altra carpeta a l’arxiu. Si Joan Laporta vol tenir una candidatura continuista, ara només li queda la de Jaume Ferrer: un corredor de fons que ha driblat la tempesta de la moció, ha passat xiulant per l’escàndol de ser investigat i ha entomat l’esbroncada del president per haver presentat candidatura pel seu compte. Amb respecte per totes les opcions, el 13 de juny la decisió del soci serà continuisme o Sandro Rosell. El més intel·ligent no era formar tres candidatures continuistes sinó una de forta i liderada per la figura més potent del continuisme, que no és Godall ni Sala-i-Martín ni Ferrer, sinó Ferran Soriano, el president d’Spanair. Però aquesta ja és una altra carpeta, encara oberta i amb molta teca per tramitar, començant per l’oposició de Laporta. Ja és gran, però mai el continuisme ho haurà tingut tan fàcil i alhora tan difícil.

• “Aquesta situació no esdevé a partir d’un tema de llistes. [...] És un debat que no s’havia produit. [...] És fictici. [...] Tot això no és cert, no s’ha produit mai.”
• “En la junta directiva, el president [Carretero] els planteja [als quatre crítics] que, per diferents motius que ja venien de lluny, els ha perdut la confiança [...] i se’ls acaba demanant que pleguin de la direcció de l’associació.”
• “La petició del president té el suport de la junta directiva. [...] Aquestes persones decideixen que no volen plegar. I [...] dos no es barallen si un no vol. Decidim [...] que nosaltres pleguem.”
• “Manifestem que això no ha de sortir a la premsa, que no se n’ha de parlar perquè Reagrupament no en surti perjudicat.”
• “D’aquesta situació, es produeix un cop d’estat, en els termes clàssics, i aquestes quatre persones es fan càrrec de la direcció, donen instruccions perquè es talli qualsevol comunicació entre nosaltres i els associats, es fan càrrec de la web, ens tallen tots els accessos, pengen la informació que consideren oportuna, nosaltres no tenim aquesta possibilitat.”
• “A partir d’aquell moment, el moviment a favor que la situació torni al seu punt inicial [...] ha estat molt fort i se’ls ha demanat que acceptessin la seva dimissió.”
• “En el moment en què facin efectiva la seva dimissió, desapareix qualsevol impediment perquè la junta directiva es torni a formar com estava.”
• “Han passat moltes coses. Els membres de la junta ens hem de tornar a trobar i parlar entre nosaltres. [...] Encara no ho hem concretat.”
• “Aquest tipus de situacions no són agradables. No estic particularment contenta amb tot el que ha passat.”
• “El projecte està per damunt de les persones i els interessos particulars no tenen cabuda en la nostra associació.”
• “No em consta. Una de les coses que han portat a aquesta situació és que la seva actitud [dels crítics] no havia estat molt d’aproximar-s’hi [a Joan Laporta].”

Fidel Masreal, redactor de societat de

Una de les escenes que més em fan riure de la pel·lícula “La vida de Bryan”, dels genials Monthty Pyton, és aquella en que el grup revolucionari protagonista, que odia els romans, es baralla: el front jueu popular, acusa de dissident el front del poble jueu, enfrontat al mateix temps a la Unió popular de Judea.

L’espantada interruptus de Carretero m’ha fet recordar la pel·lícula i em sembla un símptoma més del mal endèmic de l’independentisme català i d’una part de l’esquerra: la divisió interna. N’hi ha prou amb recordar els insults entre Hortalà, Colom i Carod el 89, l’escisió de Colom i Rahola fundant el PI, i les quatre corrents internes que pugnaven per Esquerra fa només un any i mig.

És legítim discrepar. És sa i necessari qüestionar les estructures dels partits tradicionals. Fins i tot, en temps de crisi i desafecció, poden ser exitoses, a curt termini, ofertes amb personalitats fortes i propostes contundents. Però a la llarga, crec –o vull creure– que la ciutadania castiga les apostes personalistes i basades en eslògans fàcils. Vegi’s a tall d’exemple el PI de Colom i Rahola però, també, salvant les distàncies, les intencions de Montserrat Nebrera fora del PP o la crisi interna del partit Ciutadans.

I és que la crítica és fácil, el que no ho és tant és oferir una base ideològica sòlida, objectius a llarg germini i lideratges que vagin més enllà del regat curt per ser a les llistes. Serà interessant, doncs, veure què ofereix exactament Joan Laporta.

El fins ara president de Reagrupament, Joan Carretero, s’ha mostrat partidari de donar suport al president del Barça per crear un nou partit polític a Catalunya. “Sempre he comptat amb el senyor Laporta, i ell em tindrà a la vora per aconseguir el seu objectiu”. En una entrevista a El món a RAC1, Carretero ha confirmat que aquest dilluns mateix espera parlar-ho amb Laporta. El fins ara president de Reagrupament, Joan Carretero, ha dit a El món a RAC1.

Martí Perarnau, periodista

Joan Laporta acostuma a parlar clar, tant els dies que està lúcid com aquells altres en que no sembla que no hi toqui gaire. Ahir va parlar clar a cal Basté per explicar-nos que no vindrà Robinho, que no hi haurà doble candidatura continuista i també per fer-nos saber que està dubtant sobre la data electoral. Molt bé. Però la qüestió més important pel barcelonisme va quedar sense resposta i, sobre tot, sense explicació: Guardiola renova o no renova? Aquesta no és una pregunta més. Guardiola es el pal de paller del Barça de les Sis Copes i la seva tampoc és una renovació rutinària

Algú imagina la continuïtat d’aquest Barça sense la presència de Guardiola? Sense la seva personalitat omnipresent? Probablement estem parlant de la incògnita més transcendent pel Barça en molts anys, força més important que el fitxatge de qualsevol jugador. Però després d’escoltar Laporta estem com abans: no hem aclarit res, ni esbrinat perquè l’entrenador es nega a renovar i vol seguir reflexionant. Aquest silenci negatiu de Guardiola està dient més coses que totes les paraules de Laporta.

Xavi Puig, cap d’esports de RAC1

Joan Laporta és president del Barça, tertulià polític, agitador de masses, comunicador impagable… De futbol en parla, d’eleccions a la presidència, poquet, de títols i finals al Bernabeu prefereix dir que no hi pensa, i encara que hi somiï, no se’n recorda o prefereix no recordar-ho.

Ara bé, quan la reflexió és política, de país, de futur, d’independència o dependència, de nació o d’Estat, d’Espanya i Catalunya, es deixa anar. No té responsabilitats en aquest terreny, encara, diu el que pensa i té clar on ha d’arribar el país. Encara, però, no ha fet el pas de ser un actor principal de l’escena política. O més ben dit, un actor principal de l’escena política professional. Han estat 7 anys tan intensos de cara al públic, de ser a l’aparador de forma constant, que ara Laporta ha trobat el refugi i la continuïtat d’aquesta visibilitat en l’esfera política. Sense mitges tintes, tal com raja, amb un discurs contundent i uns anhels llunyans, però atractius.

Creu que els millors anys de la seva vida encara no s’han acabat. El mandat, però, agonitza. I la gent al carrer es pregunta: Però i Guardiola, continuarà o no a la banqueta del Barça? Laporta vota sí, com al referèndum de la independència de diumenge. Tant de bo haguem de dependre de les decisions d’en Pep uns quants anys més.

El president de la Junta de Extremadura, Guillermo Fernández Vara,  ha confirmat a El món a RAC1 que Joan Laporta el va trucar i li va dir “imbècil” en “diverses ocasions”. El motiu de la trucada va ser un article del diari Marca en què Vara, declarat culé i conegut de Laporta, li retreia al president del Barça que utilitzés el club com a plataforma política.Guillermo Fernández Vara ha tret ferro a la notícia que aquest divendres publica El Mundo. Amb un to conciliador, ha assegurat que Laporta el va trucar el 14 d’agost per retreure-li un article escrit per ell al diari Marca. En aquest article, titulat “Querido president”, Fernández Vara demanava a Laporta que no barregés les seves legítimes aspiracions polítiques (recordeu que era la setmana que el president del Barça va parlar d’independentisme) amb el club. Vara és conegut per ser culé declarat, i Laporta fins i tot l’havia convidat a entrar als vestidors en alguna celebració del Barça.

Segons ha explicat a El món a RAC1, Laporta el va trucar molt alterat, “em va dir imbècil en diverses ocasions”, però segons Laporta “imbècil no era un insult”. Vara ha matisat que en cap cas li va dir “barcelonista de merda”, com diu El Mundo. Però el to de la conversa va ser tan desagradable que Vara va penjar el telèfon.

El president de la Junta ha dit que fins ara no havia fet pública aquesta conversa perquè “no volia fer mal el Barça, ni a Catalunya”. En un to més asserenat s’ha mostrat convençut que el Barça continuarà fent un gran paper a totes les competicions on pren part, i no ha tingut cap problema a parlar una mica en català.