Articles per tema Madrid
El blog d'El món Suscripció al feed RSS
Entrevista d'actualitat
Un soci alemany del Barça denuncia Pepe per trepitjar Messi
25/01/2012
Stefan Froreich, un soci alemany del Barça que viu a cavall entre Barcelona i Alemanya, ha fet el que el president del Barça va descartar: presentar una denúncia per la trepitjada de Pepe a Messi durant el Madrid-Barça de Copa. Ens ho ha explicat l’advocat del soci, Aleix Canals, que diu que el seu client considera que “a Alemanya no fer res seria com anar contra els interessos del Barça”. Continuar llegint
Les píndoles del món
Lliga
23/01/2012
Martí Perarnau, periodista
Aquesta lliga promet ser distreta i interessant. La lliga de la goma, en què la distància de 5 punts en serà el termòmetre. Si s’amplia la distància, miau. Si s’escurça, hi haurà focs artificials. Podem imaginar, a dia d’avui, que Madrid i Barça sumaran els pròxims 57 punts? Que no deixaran escapar ni un sol punt, ni un miserable empat? És a dir: que el campió haurà de sumar 100 punts o més?
Es fa difícil de creure i més a partir del febrer, quan torni la Champions i continuïn repetint-se els esforços màxims cada tres dies, una dinàmica que provoca moltes ensopegades per raons físiques i mentals. Només s’ha jugat mitja lliga, el Madrid té un avantatge interessant i no sembla disposat a afluixar. Però el Barça recupera un Leo Messi que ja ha deixat enrere els torrons i ha tornat a casa després d’un Nadal molt llarg. Aquesta lliga no s’ha acabat. Tot just comença ara.
Les píndoles del món
Pepe
20/01/2012Martí Perarnau, periodista
Faria plorar si no fes riure. Ja és força dur que l’entrenador es disculpés davant la seva afició per posar el dit a l’ull d’un entrenador rival. El normal és demanar perdó a qui has lesionat o maltractat o ferit o, simplement, a qui has ofès. Aquella disculpa ja va ser prou desafortunada i mal triada.
Però aquesta del defensa central passarà a la intrahistòria dels acudits dolents. Un acte involuntari. Aquesta és bona. Qui ha preparat el text s’hi ha lluït, doncs gairebé ha estat com una altra trepitjada. Tant costa dir les coses clares? Explicar que va perdre l’oremus i se li van creuar els cables? No era aquest un esport d’homes que rebutjava la hipocresia? No deu ser, en realitat, el refugi de gent amb pocs escrúpols, incapaç fins i tot de pronunciar un mot ben senzill? No costa tant demanar perdó de veritat.
Les píndoles del món
Temps difícils per a la justícia
06/10/2011
Jordi Costa, periodista d’Esports de RAC1
Són temps difícils per a la justícia, o com a mínim per entendre l’activitat cerebral dels que l’apliquen: en pocs dies, hem sabut que zorra no és un insult sinó un sinònim d’astuta, i que ficar el dit a l’ull d’altri no és una agressió sinó només una desconsideració.
El problema no és tant la desproporció de 2 a 1 entre la ditada de Mourinho i el calbot reactiu de Tito Vilanova, ni que el càstig imposat al portuguès sembli ridícul tenint en compte la seva acció fastigosa.
El que no hi ha manera d’entendre és que, des d’ahir, si et fiquen un dit a l’ull, no n’hi ha per tant.
El més grotesc de la sentència és que el jutge Flórez apunta que no té proves que Mourinho vulgués ferir Vilanova. Home, ja ens imaginàvem que no li volia treure l’ull, però és que no n’hi ha prou de provocar el rival amb una agressió física perquè et fotin un paquet?
Mentrestant, el Barça no té res a fer perquè la sanció a Vilanova és justa, i la de Mourinho no la pot recórrer perquè va decidir no denunciar el portuguès quan tocava. I probablement tampoc no hi haurà res a dir fins que parli Guardiola d’aquí a 8 dies.
Però pitjor que això, i molt més que els penals que no li assenyalen a Messi, és que Mourinho torna a escapar-se gairebé sense càstig d’una nova animalada. És la demostració que el futbol espanyol està en mans d’un jutge únic amb l’arròs passat, i que es dedica a fer política en lloc de justícia. Potser és per això que la balança sempre es decanta cap al mateix costat.
Les píndoles del món
Dues maneres de fer
28/09/2011
Carles Torras, periodista i autor del blog “Vivir en campo contrario”
El Barça va tenir molts problemes amb el règim franquista, entre altres motius, per voler ser un club democràtic. El Barça sempre va defensar que els socis elegissin el seu president, i no que fos designat a dit per la Federació Espanyola.
El president Agustí Montal, tip dels abusos governatius, va tenir la valentia de demanar públicament a finals dels seixanta la democratització dels organismes federatius espanyols. I democràcia no n’hi havia enlloc!
Mentrestant, al Real Madrid hi havia un president vitalici que va mantenir-se al càrrec tants anys com Franco. Els socis del Madrid van poder votar abans en unes eleccions generals que en unes eleccions al seu propi club.
Al Barça no ha faltat mai el debat. Fins i tot, massa debat, hi ha hagut. Després d’uns anys de pau institucional, pensava que n’havíem après.
I interpreto que Guardiola, ahir, es va pronunciar en aquest sentit. Necessitem la concòrdia per seguir guanyant.
Les píndoles del món
Estil
19/09/2011Martí Perarnau, periodista
Mourinho va decidir al seu dia que el Madrid jugués a futbol com qui es baralla. És a dir: que no jugaria, sinó que es barallaria. Alguns dels seus jugadors s’ho van prendre al peu de la lletra i prioritzen les picabaralles per davant del futbol. Amb aquesta decisió perden pistonada. Són excel·lents futbolistes, capaços de jugar molt bé com van demostrar a la Supercopa contra el Barça, però viure sempre al límit de revolucions els fa perdre l’oremus. El Madrid d’enguany té prou futbol per centrar-se només en el joc però està perdent el temps i, de vegades, també els punts. És un equip passat de revolucions per decisió tècnica.
En canvi, guanyant o perdent, el Barça sempre té un coixí al qual agafar-se: el seu estil de joc. Bufi el vent a favor o en contra, mai dimiteix del joc de posició. Quan no estàs en forma o el rival et supera, aquest estil serveix per seguir respirant. Quan tot és al seu lloc i els mecanismes funcionen, com dissabte contra l’Osasuna, l’estil serveix per fer-ne un cabàs.
Les píndoles del món
B-16, una icona pop
19/08/2011
Rafael Vallbona, periodista
Pel que hem vist fins ara, la cita papal amb el jovent catòlic a Madrid té força de màrqueting i de política i, francament, molt poc d’evangelització. El jovent alegre i moderadament festiu que inunda i acoloreix els carrers de la ciutat confegeix a Benet XVI un caràcter d’icona pop i ídol de masses imprescindible avui en dia per col·locar un producte al mercat, inclòs el mercat espiritual. I ho dic en el millor sentit del terme.
Després, quan parla, no s’està de criticar amb contundència algunes de les polítiques adoptades pel govern. Quan el Papa ha carregat contra ‘els que es creuen Déu i decideixen sobre qui és digne de viure’, als socialistes els han d’haver xiulat les orelles, una cosa ben poc agradable a tres mesos de les eleccions. I per aquest pedregar aniran les coses a cadascun dels 9 discursos que pronunciarà. No crec que ningú se sorprengui en aquests moments, oi?
Al cap i a la fi, quan Benet diu als joves quer resin perquè el missatge de l’església arribi als laics, està parlant indirectament a la immensa majoria de ciutadans d’aquest estat dit Espanya que, batejats o no, i fins i tot creients, senten el missatge de la jerarquia eclesiàstica com una veu que ressona lluny de la seva realitat.
En profunditat
Ser o no ser a Wembley
03/05/2011
Barça i Madrid disputen la tornada de la semifinal de la Lliga de Campions i n’hem parlat amb Santi Segurola, adjunt al director del diari Marca i Ramon Besa, cap d’esports del diari El País. També hem comptat amb la intevenció especial de Sergi Pàmies.
En profunditat
Perarnau vs. Segurola
27/04/2011
Dos savis del futbol ens han donat una lliçó de periodisme esportiu. Martí Perarnau, col·laborador d’El món a RAC1 i Santiago Segurola, director adjunt del Marca, han debatut sobre el Reial Madrid-Barça de Champions, i sobre l’entorn. Els periodistes s’han posat d’acord que el Madrid sortirà a destruir el joc del Barça, que Guardiola jugarà amb Keita i Mourinho amb Lass, i que el clàssic l’han condicionat les paraules dels tècnics i els silencis dels seus presidents.
Tertúlia esportiva
Déjà vu blanc amb final obert
31/01/2011
Els nostres analistes pensen que amb el Madrid a set punts, la lliga no ha mort encara. Miguel Rico creu que la sensació que deuen tenir els madridistes és que la loteria toca cada setmana als veïns. Enric Bañeres els vaticina un llarg calvari.
L'hora García
“Chapeau” al Barcelona
03/12/2010
José María García ha felicitat al Barça pel 5 a 0 al Madrid i ha apuntat que “Pep Guardiola és un catedràtic i Cristiano Ronaldo s’està traient el graduat escolar”. També ha rebut Gerard Piqué de qui ha dit que “és un gegant amb mentalitat de nen”. Pel que fa a l’elecció de Rússia i Qatar com a seus dels Mundials 2018 i 2022, García ha dit: “ens haurien de donar una almoina enlloc del Mundial”.
Les píndoles del món
Époustouflant
30/11/2010Martí Perarnau, periodista
D’aquest Barça diem que no hi ha paraules per definir-lo, però tot buscant n’he trobat una que sona molt rodona: époustouflant. És un galicisme, ja ho sé, però es el que més s’aproxima a l’estat d’ànim que et deixa aquest equip quan juga com els àngels. Es a dir, bocabadat i esmaperdut: époustouflant.
5-0 sí, però sobre tot una reivindicació del Com. No tan sols d’una idea i d’un estil de joc, sinó la reivindicació del com, de les formes. Importa arribar al cim, però potser importa més la forma d’arribar-hi. Es possible que algun dia ens oblidem si van ser cinc o quatre o sis els gols que va encaixar Casillas. Al cap i a la fi, la memòria es flaca i en Casillas ja n’ha rebut un bon grapat de gols del Barça. Però el que no oblidarem, perquè ha estat un monument i una obra d’art i una peça d’excel·lència i un rondo infinit, es la forma de jugar d’aquests xicots.
Cal donar les gràcies a Florentino Pérez perquè amb els seus fitxatges mediàtics ha obert la fam d’un monstre anomenat Pep Team.
Entrevista d'actualitat
El Barça-Madrid, dilluns, a les 21h.
11/11/2010
El clàssic no coincidirà amb les eleccions. Segons ha explicat el president de Mediapro, Jaume Roures, el Barça-Madrid s’emetrà per la televisió dilluns 29 de novembre, a les 21h. perquè “hi ha 80.000 persones que treballen en diumenge, que es mereixen un respecte”. Continuar llegint
Tertúlia esportiva
Encara sense data
08/11/2010
Coincidirà el clàssic amb les eleccions? Com diu Toni Brosa, la patata calenta està en mans de Mediapro. Jordi Badia i Enric Bañeres creuen que Montilla ha comès una irresponsabilitat triant la data que, quatre mesos abans, havia marcat el Barça-Madrid.
Les píndoles del món
El tsunami blanc
25/10/2010Martí Perarnau, periodista
Força preocupat, he obert la finestra per veure què està succeint. Els diaris diuen que un temporal bestial cau damunt Madrid. Uns parlen d’huracans; d’altres de tornados; tots de tempestes i vendavals. M’he espantat quan he sentit tsunami, doncs el mar queda força lluny d’aquí. Però he obert la finestra i fa un dia suau i dolç típic d’Octubre; es ben clar i no hi ha trons, ni llamps ni bufa el vent. Ai las, tanco la finestra i respiro tranquil: soc un ruc. Ara me’n adono que no parlaven del temps, sinó del Madrid de Mourinho.
El Madrid, és cert, està fet un brau i marxa llençat, amb l’autoestima creixent a força de gols i bon joc. No és un joc estètic com el del Barça o l’Arsenal, però sí un joc efectiu i directe com el del Chelsea. Un joc que dona bons resultats però que més que provocar por o neguit al poble blaugrana l’hauria d’estimular: per fi el Barça ha trobat un rival a l’alçada del seu talent. Davant d’aquest enemic extraordinari, els nois de Guardiola hauran d’assolir el seu cim com a futbolistes. Benvinguts a una batalla formidable.
Les píndoles del món
Mourinho
01/06/2010Martí Perarnau, periodista
Hi ha dos costums que no canvien al Reial Madrid: cada any rep un nou Messies disposat a fer el gran miracle i també cada any guanya la Décima a la portada dels diaris esportius. Després passa el que passa i els Messies acostumen a ser, en realitat, profetes de fira que l’únic miracle que coneixen es el d’aconseguir ser acomiadats amb uns finiquitos que no hi ha reforma laboral que els tombi. I pel que fa a la Décima podríem recordar allò que cantava Serrat: ara que fa deu anys que dic que fa deu anys…
El Messies d’enguany no és un qualsevol: és un gran entrenador i també el més gran provocador del futbol mundial. El seu pas pel Madrid no deixarà ningú indiferent. Segur que guanya títols i també segur que muntarà un circ allà on vagi, serà expulsat, menysprearà arbitres i rivals, organitzarà polèmiques i estimularà l’adrenalina dels seus i també dels contraris. Més que un Messies, de fet és la darrera bala que li queda a Florentino Pérez abans de sortir per cames del Madrid deixant un forat econòmic de proporcions bíbliques. No sé si ens divertirem com diu Guardiola, però de ben segur que cada setmana tindrem material per sucar-hi pa.
El valor d’unes ungles llargues
12/04/2010
La marató de “Punto Pelota” (Intereconomía) amb motiu del Madrid-Barça ja es troba entre els rècords Guinness. En Sergi Pàmies n’ha parlat i ho ha aprofitat per valorar altres proeses estrictament exhibicionistes. Continuar llegint
Les píndoles del món
Duel
29/03/2010Martí Perarnau, periodista.
Fa mesos que tot apunta a un xoc de trens el 10 d’abril. Són dos trens que corren per la mateixa via a gran velocitat, dirigint-se l’un contra l’altre sense cap voluntat d’apartar-se i evitar un destí que ja sembla inevitable: un xoc bestial, una Lliga a cara o creu, nou mesos de campionat jugant-se en noranta minuts.
Hi ha qui pensa que aquest duel bipartidista no es bo per la Lliga, doncs tot ha quedat resumit en veure com els dos líders es van cruspint la resta d’equips. Però l’espectacle està sent brillant, potent i emotiu. A cada nova dificultat, Barça i Madrid responen amb més energia i noves alternatives de joc per seguir sumant de tres en tres. Ara ja podem dubtar seriosament que cap dels dos perdin punts contra ningú més, tret del partit del Bernabéu, que com més s’apropa més sembla un duel del western americà entre els dos pistolers més ràpids del salvatge Oest.
Les píndoles del món
Henry
15/03/2010Martí Perarnau, periodista
En dos mesos s’haurà acabat la Lliga i ara mateix sembla que el títol es decidirà al partit del Bernabéu. El desequilibri entre els equips de Primera es tan gran com el diferencial de pressupostos. Barça i Madrid son cada any més poderosos perquè tenen més diners per seguir creixent. La resta, amb sort justeja i alguns, fins i tot estan amb l’aigua al coll. Participen a la mateixa competició, però gairebé no poden competir i la conseqüència es que la Lliga pot decidir-se en noranta minuts.
En aquesta lluita, el Madrid té l’avantatge de la contundencia rematadora, però el defecte conegut de la falta de joc asociatiu i un estat anímic com a mínim inestable desprès de la nova eliminació europea. El Barça és millor equip, juga de memòria i té homes en gran forma com Messi, Valdés o Alves. Queda la incògnita de saber si el d’Henry és un retorn de veritat. Si ho és i també tornen Keita, Abidal i Touré potser caldrà anar posant el cava en fresc.
Tertúlia esportiva
Eufòria culer, fracàs galàctic
11/03/2010
Convocatòria urgent amb Santi Nolla, Enric Bañeres i Martí Perarnau després que el Madrid quedés eliminat aquest dimecres de la Champions per l’Olimpique de Lyon.
%s1 / %s2
