Articles per tema Millet
El blog d'El món Suscripció al feed RSS
Entrevista d'actualitat
La defensa de Millet i Montull creu que, al final, se salvaran de la presó
20/07/2011
L’advocat de Jordi i Gemma Montull, Jordi Pina, es mostra “esperançat a no veure’ls a la presó”. Això contradiu el que el mateix advocat deia en aquest programa el setembre del 2010. Pina assegura que treballa perquè, si els condemnen, la pena de presó no passi dels dos anys. Afegeix que “els acusats estan bé” i calcula que “el judici es podria celebrar a finals del 2012″. Continuar llegint
Entrevista d'actualitat
Vigo reclama celeritat al jutge
05/08/2010
El president de la Comissió d’Investigació del Cas Palau i diputat d’ERC, Pere Vigo, demana al jutge Juli Solaz, encarregat del Cas palau, que “s’espavili” i defensa la feina feta per la comissió, i diu que Convergència “ha de donar explicacions”. Continuar llegint
Les píndoles del món
Pastís d’aniversari
23/07/2010
Rafael Vallbona, periodista i escriptor
Hem trigat un any en saber que la broma del pèrfid Millet ens ha costat 35 milions d’euros. El jutge es veu que encara no ho sap, perquè continua sense dictar cap mesura cautelar contra el venerable promotor de la cultura nostrada. Al pas que anem no passarà ni un altre any abans que la societat patrícia local, que ja el va rehabilitar l’any 84 després de l’afer Renta Catalana que el va dur a la presó, nomenant-lo ‘Ciutadà que ens honora’, torni a rehabilitar el seu bon nom de nou.
Potser per això somreia l’altre dia davant la Comissió Parlamentària. Rient-se dels diputats s’estava rient de tots nosaltres.
Ja perdonaran la causticitat del comentari, però hi ha situacions que només es poden suportar amb la sàtira. I ja fa un any que el cas Millet no permet més floritures dialèctiques a una societat ja de per si prou baquetejada per escàndols de tota mena i maltractaments jurídics i polítics.
Saben que poden fer: comprin un pastís barat, posin-li una espelma i celebrin l’efemèride en la intimitat de la seva llar. I no pensin en actuar com en Millet. Si a vostès els enxampen amb la més mínima sospita els caurà un paquet. No són ciutadans que ens honoren.
Entrevista d'actualitat
Millet no confia en el seu advocat
28/06/2010
L’advocat de Jordi i Gemma Montull, Jordi Pina, ha explicat que hi ha hagut “una pèrdua de confiança” entre Fèlix Millet i Pau Molins i, per això, han renunciat a continuar-lo defensant. Continuar llegint
Entrevista d'actualitat
Joaquim Nadal: “Qui se senti al·ludit, que desfili i comparegui”
28/06/2010
El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha contestat Felip Puig i ha dit que “qui se senti al·ludit, que vagi desfilant, un darrere l’altre” per la comissió d’investigació. Continuar llegint
Entrevista d'actualitat
“Poso les mans al foc pel govern”
26/05/2010
El president de la Generalitat, José Montilla, ha demostrat la seva confiança en els consellers Antoni Castells i Joaquim Nadal, després que La Vanguardia publiqués que Macià Alavedra i Lluís Prenafeta havien contactat amb ells per aconseguir tractes de favor. Continuar llegint
Entrevista d'actualitat
Pau Duran: “Volem refundar l’Orfeó Català després del cas Millet”
25/02/2010
El tresorer de l’Orfeó Català, Pau Duran, ha trencat el seu silenci a El món a RAC1, per explicar que l’assemblea d’aquest divendres servirà per posar la primera pedra de “la refundació de l’Orfeó”, després de la sacsejada del cas Millet. Continuar llegint
Entrevista d'actualitat
Clara Millet prefereix 80.000 euros que tornar a treballar al Palau
24/02/2010
Ho ha dit el seu advocat, Àngel Mazorra. La filla de Millet està “satisfeta” amb la sentència que obliga el Palau a readmetre-la, però preferiria que la indemnitzessin i no haver de tornar-hi. En aquest cas, cobraria 80.000 euros. Continuar llegint
Especials
Societat: vergonya burgesa
31/12/2009
El cas Palau ha fet de Fèlix Millet el gran protagonista de l’any 2009. Un senyor de Barcelona, de cognom il·lustre, convertit en un dels grans lladres de la dècada. Bolonya, grip A, Mauritània, i Alakrana han marcat l’agenda.
Entrevista d'actualitat
Joan Llinares: “El frau de 24 milions del Palau es quedarà curt”
02/12/2009
L’estafa del Palau superarà els 24 milions. Ho ha avançat a El món a RAC1 el director executiu del Palau de la Música, Joan Llinares, que també ha afegit que “hi haurà més imputats” en la trama. Llinares espera que les entitats que van rebre diners de Fèlix Millet els retornin, també Àngel Colom, tal com s’ha compromés a fer-ho la Fundació Ramon Trias Fargas. Continuar llegint
Les píndoles del món
El nou Palau
16/11/2009
Manel Pérez, sotsdirector de La Vanguardia
La dimissió de la majoria dels 28 membres del Patronat, avui, forma part d’un procès de recanvi, de reestructuració o de recreació de la institució que pretèn donar mans lliures a la presidenta de l’entitat, a la Mariona Carulla, i a un reduït nucli de patrons, a un comitè d’enllaç que s’encarregarà de gestionar la transició fins aquesta refundació i que tindrà capacitat per cooptar els membres del Patronat, i que ja formaven part del Patronat i que aporten fons i capital intel·lectual per la gestió del Palau, més altres de nous que puguin reforçar la política musical, la política de finançament i a l’aportació a la societat del Palau. És un dia en el que definitivament es trenca la relació d’alguns patrons que encara hi són amb l’antic equip del Millet i suposa un final a la gestió derivada del saqueig del Palau per en Fèlix Millet i comença la nova era del Palau de la Música.
Entrevista d'actualitat
Jordi Pina: “Estem convertint el cas Millet en el ‘circo Millet’”
30/10/2009
Ho ha dit l’advocat de Jordi Montull i Fèlix Millet, Jordi Pina, després de la divulgació del vídeo dela declaració dels seus clients davant el jutge Solaz als portals d’El País i d’El Mundo. Continuar llegint
Les píndoles del món
La justícia és un “cachondeo”
22/10/2009
Enric Sierra, subdirector de La Vanguardia.es
El lamentable espectacle del món judicial al què estem assistint arran del cas Millet recorda a la famosa frase que l’any 1985 va pronunciar l’aleshores alcalde de Xerez Pedro Pacheco, “la justicia es un cachondeo”. I és que la gent si ja trobava increïble el que va arribar a fer Fèlix Millet, encara entèn menys com està reaccionant la justícia davant d’aquest cas. Un jutge que triga tres mesos a prendre declaració a dos estafadors confesos, una fiscalia que primer, fa mesos, no demana cap mesura cautelar i que, davant de l’enrenou que s’ha organitzat munta insòlites rodes de premsa demanant que ara sí s’hauria de tancar aquests dos personatges a la presó. Ara que s’han pogut extraviar totes les proves i més. El món judicial està interpretant un veritable sainet que porta camí d’escandalera majúscula. La fractura entre jutges i fiscals és clara, evident i total,… un cachondeo, vaja. I el missatge que està rebent la ciutadania és que el principal beneficiari de tot aquest guirigall seran Millet i Montull.
Les píndoles del món
Botxins
21/10/2009
Enric Vila, periodista i historiador
Si volen que els digui la veritat, el cas Fèlix Millet ja em surt per les orelles. Aquest senyor l’ha fet molt grossa però l’explotació mediàtica del cas no és gaire més edificant. Aquests dies alguns diaris no es poden ni llegir. La baba d’enveja i de ressentiment amb què determinats comentaristes parlen del tema fa venir ganes de tapar els ulls i les orelles als menors. Alguns diries que s’han ofès perquè Millet no els va convidar a sucar; d’altres semblen tant contents de poder empastifar de ràbia els valors que representava, que cridaries els Cascos Blaus de l’ONU, per si de cas. L’ús polític que s’està fent del robatori fa vergonya. Retirar-li la creu de Sant Jordi ara. Hauria estat més lògic esperar que es dictés sentència, ni que fos per mantenir les formes. Potser Millet era com el màgic Andreu i va robar el piano de cua sense que ningú no se n’adonés. Però el dolor demana una mica de silenci. Fins i tot per castigar un culpable declarat cal una mica de pudor. El cas Millet m’ha fet pensar en el comentari que em va fer el pare d’un amic meu el dia que li vaig dir que estudiaria periodisme.
- Em sap greu perquè per ser un bon periodista cal ser una mala bèstia
-Per què, vaig exclamar, si defensaré la veritat!
- No, va respondre, faràs de botxí, i per quatre rals.
Doncs això. No només hem descobert que hi havia lladres al Palau; ara ja sabem que, a Catalunya, per la feina de botxí mai no ens faltaran voluntaris.
Les píndoles del món
Que parlin d’una vegada!
20/10/2009
Jordi Goula, economista i periodista de La Vanguardia
La decisió del jutge de deixar al carrer als senyors Millet i Montull no m’ha sorprès. M’ha indignat, però no m’ha sorprès. Saben el que sí que m’ha sorprès? El fet que hagi trigat tres mesos a cridar-los a declarar, no fent cas als requeriments dels fiscals. També m’ha sorprès que no hagi actuat quan fa una setmana van sortir fotos del senyor Millet carretejant material. I mirin, també m’ha sorprès que no hagi cridat als altres tres imputats pel fiscal. Que potser no tenen res a dir? Al final sembla que ningú no sàpiga res de res. Ni tan sols els que cridaven tant els primers dies. Només hi han amenaces. Que no em facin parlar!, acusava a qui sap qui en la seva carta inculpatòria el senyor Millet. O el senyor Colomines de la Fundació Trias Fargas, “si parlo aixó pot ser una altre Italia”. Per favor, parlin d’una vegada!.
Bé, probablement, el procediment seguit i la decissió del jutge siguin totalment legals, però a vegades el mon de la justicia te coses que son difícils de comprendre pels ciutadans que no sabem de lleis.
Entrevista d'actualitat
Millet i Montull davant el jutge
19/10/2009
Aquest dilluns el “cas Palau” ha viscut un dels seus capítols més destacats. N’hem parlat amb Francesc Jiménez, gerent de la Ciutat de la Justícia. Continuar llegint
Les píndoles del món
Transparència i justícia exemplars
19/10/2009
Esther Vera, periodista de Cuatro
Si el Palau i l’Orfeó són un símbol nacional que transcendeix el seu paper musical, la necessitat de transparencia i justícia de l’escàndol del Palau haurien de ser exemplars.
La lentitud de la justícia, la falta de controls de les administracions sobre l’ús dels diners púbics, el paperot dels membres del patronat, el volum del robatori, l’estafa a petits contribuents, les connexions polítiques ; converteixen aquesta estafa en un magnífic carburant per al cinisme col.lectiu.
Millet i Montull declararan avui gairebé tres mesos després de l’escorcoll dels mossos al Palau i quan el forat negre de la seva gestió es xifra en els 20 milions d’euros.
El fiscal demanarà presó. Seria bo que el jutge atengués la petició. Seria bo combatre la sensació de farsa. Només una investigació i una justícia implacables podran aturar a banda de la delinqüència, el perilós aliment del cinisme social.
Les píndoles del món
Les ambigüitats ajuden el lladre
13/10/2009Rafael Vallbona, periodista
L’espremuda de cargols d’Iceta i Herrera a Convergència per les donacions del Palau a la fundació Trías Fargas tenen clau electoralista, i sobre això no hi ha res a dir, poden demanar tantes explicacions com vulguin. Ara bé, que la fundació convergent tingui l’obligació d’explicar-se o de tornar els calés, és un altre tema.
La Trías Fargas no te cap mena de deure ni legal, ni fiscal, ni polític sobre la necessitat de dir en públic d’on li venen els diners que rep. La llei de finançament de partits prohibeix que aquests rebin diners d’anònims, però no diu res de que ho facin les seves fundacions afins, com és el cas de la nacionalista. Per tant, posats a demanar els comptes a la Trías Fargas, jo també els demano a les altres i tots en pau. O no.
Ara, si és ben cert que la fundació afí a Convergència no te cap obligació de passar els seus números per una roda de premsa, si que, moralment, estaria bé que ho fes. No per ells, sinó perquè l’ambigüitat que s’ha creat, beneficia al lladre.
Les píndoles del món
La burgesia catalana
06/10/2009Enric Vila, periodista
Veig que tothom, començant pel president Montilla, té molta pressa perquè el jutge prengui declaració a Fèlix Millet i emeti una sentència exemplar. Molt bé, a mi Millet no em fa pena, tot i que aquest ambient de Plaça de la Concòrdia durant la Revolució Francesa em posa la pell de gallina. El que em treu de polleguera és que es relacioni Millet amb la burgesia catalana, i l’enveja implícita que acompanya aquest discurs d’espanyol que al cap de quatre dies d’estar a la Xina es pregunta com és que els xinesos encara no han après el castellà.
La burgesia catalana és i ha estat sempre el senyor que obre la fàbrica a les set del matí i no la tanca fins a les vuit de la tarda, deixem això clar. Suposo que entre aquests senyors també hi pots trobar lladres, perquè al món hi ha de tot. Però la burgesia catalana, si roba, té poc temps perquè està ocupada treballant i enriquint el país. Millet pertany més aviat a la burgesia espanyolitzada i sociovergent, a la famosa burgesia de la pedanteria empordanesa que els barons del Llobregat han començat a liquidar d’uns anys ençà dins el seu partit, per alegria meva i de tots els independentistes. Ara el president Montilla vol relacionar Millet només amb convergència. Però Millet era espanyolista de cap a peus, com ho són els dirigents de la majoria d’insignes institucions del país que cobren de Madrid per recomanar seny als catalans i prevenir-los contra les aventures separatistes.
Entrevista d'actualitat
Montilla demana que s’afanyin a jutjar Millet
05/10/2009El president de la Generalitat, José Montilla, ha demanat que la justícia actuï amb celeritat en el cas del Palau de la Música: “amb tots els respectes a la feina dels jutges, una justícia justa és aquella que, a més, és ràpida”.
http://www.racalacarta.com/video_mon/Jose_Montilla.flv
%s1 / %s2
