Articles per tema Palau de la Música
El blog d\'El món Suscripció al feed RSS
Les píndoles del món
Pastís d’aniversari
23/07/2010
Rafael Vallbona, periodista i escriptor
Hem trigat un any en saber que la broma del pèrfid Millet ens ha costat 35 milions d’euros. El jutge es veu que encara no ho sap, perquè continua sense dictar cap mesura cautelar contra el venerable promotor de la cultura nostrada. Al pas que anem no passarà ni un altre any abans que la societat patrícia local, que ja el va rehabilitar l’any 84 després de l’afer Renta Catalana que el va dur a la presó, nomenant-lo ‘Ciutadà que ens honora’, torni a rehabilitar el seu bon nom de nou.
Potser per això somreia l’altre dia davant la Comissió Parlamentària. Rient-se dels diputats s’estava rient de tots nosaltres.
Ja perdonaran la causticitat del comentari, però hi ha situacions que només es poden suportar amb la sàtira. I ja fa un any que el cas Millet no permet més floritures dialèctiques a una societat ja de per si prou baquetejada per escàndols de tota mena i maltractaments jurídics i polítics.
Saben que poden fer: comprin un pastís barat, posin-li una espelma i celebrin l’efemèride en la intimitat de la seva llar. I no pensin en actuar com en Millet. Si a vostès els enxampen amb la més mínima sospita els caurà un paquet. No són ciutadans que ens honoren.
Les píndoles del món
Ramon Garcia Bragado
01/07/2010
Albert Gimeno, periodista
Està clar que la vida tranquila no està feta per dirigir els designis de Barcelona. L’alcalde Hereu, que ahir defensava desde aquests estudis la integritat del tinent d’alcalde Ramon Garcia Bragado, va haver de fer front ahir a un altre sotrac que està malmetent la resistencia de l’equip de govern municipal: la imputació d’aquest alt càrrec pel cas Palau de la Música. Més enllà del que pugui determinar la justicia, el risc per qui governa la ciutat es situa especialment en la sensació de descontrol que pren cos entre la ciutadania. Si la credibilitat es un dels principals actius que tenim a la nostre societat, l’ajuntament seguéix acumulant massa dubtes, massa contratemps, massa errors que estan fartant al ciutadà. És posible que Millet i companyia enganyessin als regidors de Barcelona, com han fet amb moltes altres institucions, però el problema es que a la capital catalana els problemes estàn ploguent sobre mullat. Qui té raó? Encara no ho podem saber, per moltes pistes que aporti sobre el cas la ex regidora de Ciutat Vella. El que si sabem es que la confiança del ciutadà està en coma. En coma profund.
Les píndoles del món
Un fil per on estirar la troca
29/06/2010Rafael Vallbona, periodista i escriptor
La irrupció de l’acusació popular en el cas de l’hotel del Palau sembla que pot portar llum a un cas que serà més embolicat que el propi cas Palau per les implicacions politiques que se’n deriven.
Les pressions que ha admès la regidora dimissionària Itziar González, per bé que no es poden qualificar de sorpresa, doncs darrera la seva dimissió alguna cosa s’intuïa, si que han obert ben clarament un interrogant al que la justícia ha de trobar resposta: perquè tenia tant d’interès l’ajuntament de Barcelona en que es fes l’hotel del Palau si, tal i com ha reconegut la pròpia declarant, el projecte tenia deficiències importants?
I encara una altra pregunta: quins són els ‘interessos particulars’ a que Itzíar González s’ha referit per dir que, en la seva dimissió, el tema de l’hotel tenia un pes específic doncs les coses estaven molt embolicades?
Potser aquest lleu fil que ha començat a estirar avui l’acusació popular és dèbil, però donar-li argumentació és cosa de la jutge. No estaria malament que el seu company, que porta el cas Palau, prengués model sinó volen acabar convertint tot l’afer en un vodevil encara més esperpèntic.
Les píndoles del món
La base de la corrupció
28/06/2010
Tian Riba, periodista
S’ha escrit que Miquel Roca gairebé perd a mans de Leopoldo Rodés la seva casa al Port de la Selva després de la bancarrota de l’operació reformista. Llegeixo a El Virrei, que el primer butlletí de campanya del PSC de les eleccions del 1989 ja deia que el Banco Hispano Americano es va cobrar el deute d’aquesta operació a través de Ferrovial, que va aconseguir la construcció i gestió de l’Autopista Terrassa-Manresa per ordre expressa del president Pujol. Va ser CDC, que manejava el pressupost de la Generalitat i la concessió d’obres públiques, qui va pagar les factures del Partit Reformista.
21 anys després passo per aquella autopista i escolto la informació d’una suposada connivència que convertia en un tot CDC, la Generalitat, algunes constructores i el Palau de la Música, tot embolcallat amb la bandera i acompanyat de sucoses comissions. Les tares del pujolisme que presumptament estan a punt de tornar, avisa encara el PSC, que governa, però fa d’oposició.
La democràcia és cara. La base de la corrupció política continua sent el finançament dels partits polítics i el mal finançament dels ajuntaments. Si no es resolen aquests dos punts, pot ser que d’aquí a 21 anys continuem parlant del mateix. Per tant, presumpció d’innocència, explicacions convincents, investigació judicial i reformes estructurals en profunditat d’una vegada.
Entrevista d'actualitat
Benach està “radicalment en contra del burca, però no és un problema”
11/06/2010
El president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, creu que s’està fent un gra massa del debat sobre el burca. Benach deixa que el jutge decideixi si Millet i Montull han de comparèixer. Continuar llegint
Entrevista d'actualitat
“Tot és claríssim i transparent”
10/06/2010
La citació del fiscal per declarar com a testimoni en el cas de l’hotel del Palau de la Música, ha agafat el conseller d’Economia, Antoni Castells, per sorpresa. Continuar llegint
Les píndoles del món
Frau etern
03/03/2010Rafel Vallbona, periodista i escriptor
El frau etern és com el crim perfecte; no existeix. Fèlix Millet ho hauria d’haver sabut; el seu advocat Pau Molins persona de llarga i fecunda trajectòria professional, ho sap de sobres. Llavors, quin sentit te demanar un examen psicològic si no és per plantejar, posteriorment, un atenuant per alienació mental? Davant la probabilitat de passar uns quants anys a la presó, la peregrina idea de buscar una explicació no s’aguanta. Digueu-me incrèdul.
Si l’advocat vol una explicació a la conducta de Millet que vagi al diccionari, no a la medicina: cobdícia vol dir cobejança de riqueses; avarícia és un desig excessiu i desordenat d’obtenir riqueses; apropiació és un acte pel qual una persona fa seva una cosa, incorporant-la al seu patrimoni amb intenció de gaudir-ne o disposar-ne en concepte de propietari definitiu…Continuo, o no cal?
Si l’enfonsament moral de Fèlix Millet és degut a no entendre aquestes paraules, potser que, en lloc d’un psicòleg, contracti en Ramon Solsona. Ell li donarà les explicacions que calguin; ara bé, no farà cap informe que, per mor de no tenir presumptament prou vocabulari, l’exoneri de ser condemnat.
Entrevista d'actualitat
Pau Molins: “No descarto un examen psiquiàtric de Millet”
02/03/2010http://www.racalacarta.com/video_mon/100302_Pau_Molins.flv
Pau Molins podria sotmetre Fèlix Millet a un psiquiatre per entendre per què va robar tants diners del Palau quan no els necessitava. L’advocat defensor dels dos principals acusats de l’espoli del Palau considera “un error de falta de sensibilitat” que Jordi Montull aparqués en una zona de discapacitats per presentar-se davant del jutge, quan no té cap minusvalidesa. Continuar llegint
Especials
Guille Milkyway presenta la cançó dels 10 anys de RAC1: “Superherois”
24/12/2009
Música i lletra: Guille Milkyway © 2009 ELEFANT PUBLISHING
Arranjada, produïda i interpretada per Guille Milkyway a Milkyway Studios (novembre 2009)
Especials
Fotos – © Jordi Play
És Nadal al món. 24 de desembre de 2009
24/12/2009
Foto: Jordi Play
RAC1 ha omplert el Palau de la Música Catalana aquest dijous al matí per un especial de Nadal d’El món a RAC1 conduït per Jordi Basté. Prop de 2.000 persones ens heu acompanyat al programa especial “És Nadal al món”, emès des del Palau de la Música Catalana, a Barcelona.
El programa, que ha dirigit i presentat Jordi Basté, ha tingut les actuacions dels grups The Pepper Pots, La Porta dels somnis, Macedònia, Els amics de les Arts, el Cor jove de l’Orfeó Català i els cantants Marina Rosell, Kathy Autrey i Lídia Pujol.
A més de les actuacions musicals també hi han col·laborat Toni Clapés amb Oriol Cruz i Marcel Morilla, Jordi Margarit i l’equip de la Primera pedra, Marta Cailà, Òscar Dalmau, Òscar Andreu i Xavier Pérez Esquerdo, l’equip d’Informatius de RAC1, l’equip d’Esports de RAC1 i l’equip d’El món a RAC1 ha cantat amb Els amics de les Arts.
Foto Jordi Play
Com a comiat Jordi Basté ha presentat de la mà del cantant Guille Milkyway (La Casa Azul) la cançó ‘Superherois’ que ha compost com a regal d’aniversari a RAC1 que complirà 10 ANYS el proper 1 de maig de 2010.
Fotos – © Jordi Play
“És Nadal al món”, en vídeos
http://www.racalacarta.com/flv/20091224_nadal_al_mon1.flv
Primera part del programa especial.
http://www.racalacarta.com/flv/20091224_nadal_al_mon2.flvSegona part del programa especial.
Guille Milkyway presenta la cançó dels 10 anys de RAC1: “Superherois”
Música i lletra: Guille Milkyway © 2009 ELEFANT PUBLISHING
Arranjada, produïda i interpretada per Guille Milkyway a Milkyway Studios (novembre 2009)
Les píndoles del món
El nou Palau
16/11/2009
Manel Pérez, sotsdirector de La Vanguardia
La dimissió de la majoria dels 28 membres del Patronat, avui, forma part d’un procès de recanvi, de reestructuració o de recreació de la institució que pretèn donar mans lliures a la presidenta de l’entitat, a la Mariona Carulla, i a un reduït nucli de patrons, a un comitè d’enllaç que s’encarregarà de gestionar la transició fins aquesta refundació i que tindrà capacitat per cooptar els membres del Patronat, i que ja formaven part del Patronat i que aporten fons i capital intel·lectual per la gestió del Palau, més altres de nous que puguin reforçar la política musical, la política de finançament i a l’aportació a la societat del Palau. És un dia en el que definitivament es trenca la relació d’alguns patrons que encara hi són amb l’antic equip del Millet i suposa un final a la gestió derivada del saqueig del Palau per en Fèlix Millet i comença la nova era del Palau de la Música.
Entrevista d'actualitat
“La filtració de la declaració de Fèlix Millet ve del Fiscal o de les acusacions particulars”
29/10/2009
Ho ha dit Jordi Pina, advocat i un dels responsables de la defensa de Fèlix Millet i Jordi Montull. Pina ha dit que “quan dimarts va esclatar el tema de Santa Coloma, vaig pensar que se’ns havia aparegut la verge”. Continuar llegint
Entrevista d'actualitat
La defensa de Fèlix Millet i Jordi Montull assegura que el Ministeri Fiscal es contradiu
20/10/2009
Pau Molins, Jordi Pina i Fèlix Millet. (La Vanguardia)
Jordi Pina, advocat i soci del despatx Molins&Silva, encarregat de la defensa de Fèlix Millet i Jordi Montull, ha assegurat que en l’escrit de querella del Ministeri Fiscal contra Fèlix Millet i Jordi Montull, es demanava expressament que no ingressessin a la presó. En canvi, el fiscal ahir demanava presó incondicional pels dos delinqüents confessos.
Entrevista d'actualitat
Joan Manuel Tresserras: “L’estafa de Millet al Palau de la Música es tracta d’un engany colossal”
23/09/2009
El conseller de Cultura ha afirmat aquest dimecres, en una entrevista a El món a RAC1, que Fèlix Millet ha enganyat tothom o pràcticament tothom i que, per això, es tracta “d’un engany colossal”. Escolteu l’entrevista. Continuar llegint
Les píndoles del món
La complicitat del silenci
23/09/2009Rafael Vallbona, periodista i escriptor
Si la Sindicatura de comptes i els auditors van alertar els anys 2002,5, 6, 7 i 8 d’irregularitats flagrants al si del Patronat del Palau de la Música i cap institució (ni Ajuntament, ni Generalitat, ni Diputació ni Parlament) no van fer res, com és manifest, llavors són còmplices d’en Millet i els seus. Ho puc dir més fort, però no més clar. I que no em vinguin amb matisos que sonen a excuses barates com les de Jordi Vilajoana, Ferran Mascarell o Antoni Castells.
La raó per la qual mai no es va investigar els números clarament fraudulents del Palau és ben senzilla: per no tocar, ni empolsinar, ni aixecar la sospita pública (abastament comprovada ara) sobre un dels caps de cartell de la burgesia catalana; aquella que ens van voler fer creure que havia salvat el país de l’ensulsiada del franquisme.
Ja ho veiem del que ens han salvat. Això si, intocables ho continuen sent, mani qui mani. Un motiu més per deixar de creure en aquest país i els que, diuen que el fan. Quina barra!
%s1 / %s2
