Hem trigat un any en saber que la broma del pèrfid Millet ens ha costat 35 milions d’euros. El jutge es veu que encara no ho sap, perquè continua sense dictar cap mesura cautelar contra el venerable promotor de la cultura nostrada. Al pas que anem no passarà ni un altre any abans que la societat patrícia local, que ja el va rehabilitar l’any 84 després de l’afer Renta Catalana que el va dur a la presó, nomenant-lo ‘Ciutadà que ens honora’, torni a rehabilitar el seu bon nom de nou.

Potser per això somreia l’altre dia davant la Comissió Parlamentària. Rient-se dels diputats s’estava rient de tots nosaltres.

Ja perdonaran la causticitat del comentari, però hi ha situacions que només es poden suportar amb la sàtira. I ja fa un any que el cas Millet no permet més floritures dialèctiques a una societat ja de per si prou baquetejada per escàndols de tota mena i maltractaments jurídics i polítics.

Saben que poden fer: comprin un pastís barat, posin-li una espelma i celebrin l’efemèride en la intimitat de la seva llar. I no pensin en actuar com en Millet. Si a vostès els enxampen amb la més mínima sospita els caurà un paquet. No són ciutadans que ens honoren.

Està clar que la vida tranquila no està feta per dirigir els designis de Barcelona. L’alcalde Hereu, que ahir defensava desde aquests estudis la integritat del tinent d’alcalde Ramon Garcia Bragado, va haver de fer front ahir a un altre sotrac que està malmetent la resistencia de l’equip de govern municipal: la imputació d’aquest alt càrrec pel cas Palau de la Música. Més enllà del que pugui determinar la justicia, el risc per qui governa la ciutat es situa especialment en la sensació de descontrol que pren cos entre la ciutadania. Si la credibilitat es un dels principals actius que tenim a la nostre societat, l’ajuntament seguéix acumulant massa dubtes, massa contratemps, massa errors que estan fartant al ciutadà. És posible que Millet i companyia enganyessin als regidors de Barcelona, com han fet amb moltes altres institucions, però el problema es que a la capital catalana els problemes estàn ploguent sobre mullat. Qui té raó? Encara no ho podem saber, per moltes pistes que aporti sobre el cas la ex regidora de Ciutat Vella. El que si sabem es que la confiança del ciutadà està en coma. En coma profund.

La irrupció de l’acusació popular en el cas de l’hotel del Palau sembla que pot portar llum a un cas que serà més embolicat que el propi cas Palau per les implicacions politiques que se’n deriven.
Les pressions que ha admès la regidora dimissionària Itziar González, per bé que no es poden qualificar de sorpresa, doncs darrera la seva dimissió alguna cosa s’intuïa, si que han obert ben clarament un interrogant al que la justícia ha de trobar resposta: perquè tenia tant d’interès l’ajuntament de Barcelona en que es fes l’hotel del Palau si, tal i com ha reconegut la pròpia declarant, el projecte tenia deficiències importants?
I encara una altra pregunta: quins són els ‘interessos particulars’ a que Itzíar González s’ha referit per dir que, en la seva dimissió, el tema de l’hotel tenia un pes específic doncs les coses estaven molt embolicades?
Potser aquest lleu fil que ha començat a estirar avui l’acusació popular és dèbil, però donar-li argumentació és cosa de la jutge. No estaria malament que el seu company, que porta el cas Palau, prengués model sinó volen acabar convertint tot l’afer en un vodevil encara més esperpèntic.

S’ha escrit que Miquel Roca gairebé perd a mans de Leopoldo Rodés la seva casa al Port de la Selva després de la bancarrota de l’operació reformista. Llegeixo a El Virrei, que el primer butlletí de campanya del PSC de les eleccions del 1989 ja deia que el Banco Hispano Americano es va cobrar el deute d’aquesta operació a través de Ferrovial, que va aconseguir la construcció i gestió de l’Autopista Terrassa-Manresa per ordre expressa del president Pujol. Va ser CDC, que manejava el pressupost de la Generalitat i la concessió d’obres públiques, qui va pagar les factures del Partit Reformista.

21 anys després passo per aquella autopista i escolto la informació d’una suposada connivència que convertia en un tot CDC, la Generalitat, algunes constructores i el Palau de la Música, tot embolcallat amb la bandera i acompanyat de sucoses comissions. Les tares del pujolisme que presumptament estan a punt de tornar, avisa encara el PSC, que governa, però fa d’oposició.

La democràcia és cara. La base de la corrupció política continua sent el finançament dels partits polítics i el mal finançament dels ajuntaments. Si no es resolen aquests dos punts, pot ser que d’aquí a 21 anys continuem parlant del mateix. Per tant, presumpció d’innocència, explicacions convincents, investigació judicial i reformes estructurals en profunditat d’una vegada.

Ernest Benach, president del Parlament, també ha dit que:

- “Haurem de veure què diu el jutge. No deixa de ser un procés curiós que, quan el Parlament constitueix una comissió d’investigació, es produeixi aquesta reacció.”

- “Amb la comissió d’Horta de Sant Joan també hi havia un procés judicial paral·lel i la col·laboració amb la jutgessa del cas va ser exemplar.”

- “Amb el Tribunal Constitucional, estem amb la sensació del conte de Pere i el llop, ‘que ve el llop!’, però ara no ens fa ni efecte. Finalment, arribarà i se’ns menjarà a tots.”

- “És dantesc com hem arribat a aquest punt.”

- “Sospito que la sentència serà abans de les eleccions. Si és com ens expliquen, mare de Déu senyor, posem-nos les mans al cap.”

- “Si el ple del Parlament vota a favor d’aquest referèndum [per la independència], té molt de sentit i molta força. Arribem a un nivell al qual no s’havia arribat mai. El procés no té marxa enrere. Per primera vegada, se sustenta jurídicament.”

- “Estic en contra del burca, radicalment. Em sembla una autèntica barbaritat que, a aquestes alçades històriques, al nostre país, algú se’l pugui posar.”

- “No hem de fer un problema d’una cosa que és important però no és un problema.”

- “Em fa l’efecte que estem perdent la perspectiva de les coses perquè la presència del burca a Catalunya, ara mateix, és minoritària.”

Castells diu que està sorprès i una mica decebut, ja que el conveni que va signar amb el Palau de la Música per l’intercanvi d’un edifici de la Generalitat per un del Palau és “claríssim i transparent”.

Antoni Castells, conseller d’Economia i Finances, també ha dit que:

- “És l’última cosa que em podria imaginar. Estic una mica sorprès.”

- “És una cosa que es va fer amb totes les de la llei perquè hi havia un interès ciutadà.”

- “Vam fer un conveni que té tot el sentit i que és molt habitual. I això és el que vaig fer, signar el conveni i prou, com faig sempre.”

- “Això està fet amb totes les garanties. Per descomptat, amb cap tracte de favor amb ningú.”

- “Estem a disposició del jutge.”

- “Els senyors querellats i sospitosos d’haver fet una cosa mal feta són Millet i Montull.”

- “Evidentment que no hi ha cap pèrdua ni cap lesió pels interessos patrimonials de la Generalitat. Mai.”

- “El conveni preveu perfectament aquesta compensació dinerària. Està garantit. La Generalitat ha de rebre aquests diners.”

- “La directora general de Patrimoni em diu que això està fet amb totes les de llei. Ja ho aclarirà ella amb tot detall dilluns, que compareix al Parlament.”

- “Crec que tot és claríssim, transparent i els interessos de la Generalitat estan garantits.”

- “No recordo haver-ne parlat amb el senyor Millet.”

- “Estic totalment tranquil. Ara, una mica decebut, no sé si queda massa espai per a la indignació. S’està jugant amb coses que no s’hi hauria de jugar.”

- “Crec que sabrem donar les explicacions que calgui i estar a l’altura, que és el que ens demana la gent.”

- “Estic una mica empipat perquè tot contribueix a l’empastifada, i no és bona.”

- “La gent ha de tenir la tranquil·litat que les administracions actuen amb tota honestedat i transparència.”

- Sobre la petició de compareixença per part de CiU en la comissió de cas Millet: “Em sembla de mal estil voler donar lliçons d’ètica i voler empastifar amb coses que saben positivament que no hi ha res, de res, de res. Això em sembla fatal. Però empastifem que alguna cosa queda.”

- “Tot és més clar que un vas d’aigua clara.”

- Sobre la ruptura de les negociacions per a la reforma laboral: “És una mala notícia, però no vol dir que no ho veiéssim venir, perquè tot era molt forçat i estava sota molta pressió. Ara el que passarà serà que se sotmetrà al debat partidista.”

- “És molt important que el que fem ara compti amb una gran solidesa i que projecti la imatge que Espanya està molt convençuda de les reformes que fa. Si no, genera una gran sensació de fragilitat.”

El frau etern és com el crim perfecte; no existeix. Fèlix Millet ho hauria d’haver sabut; el seu advocat Pau Molins persona de llarga i fecunda trajectòria professional, ho sap de sobres. Llavors, quin sentit te demanar un examen psicològic si no és per plantejar, posteriorment, un atenuant per alienació mental? Davant la probabilitat de passar uns quants anys a la presó, la peregrina idea de buscar una explicació no s’aguanta. Digueu-me incrèdul.

Si l’advocat vol una explicació a la conducta de Millet que vagi al diccionari, no a la medicina: cobdícia vol dir cobejança de riqueses; avarícia és un desig excessiu i desordenat d’obtenir riqueses; apropiació és un acte pel qual una persona fa seva una cosa, incorporant-la al seu patrimoni amb intenció de gaudir-ne o disposar-ne en concepte de propietari definitiu…Continuo, o no cal?

Si l’enfonsament moral de Fèlix Millet és degut a no entendre aquestes paraules, potser que, en lloc d’un psicòleg, contracti en Ramon Solsona. Ell li donarà les explicacions que calguin; ara bé, no farà cap informe que, per mor de no tenir presumptament prou vocabulari, l’exoneri de ser condemnat.

Pinche aquí para ver el vídeo

Pau Molins podria sotmetre Fèlix Millet a un psiquiatre per entendre per què va robar tants diners del Palau quan no els necessitava. L’advocat defensor dels dos principals acusats de l’espoli del Palau considera “un error de falta de sensibilitat” que Jordi Montull aparqués en una zona de discapacitats per presentar-se davant del jutge, quan no té cap minusvalidesa.

Pau Molins, advocat de Fèlix Millet i Jordi Montull, també ha dit que:

- Sobre la fotografia que publiquen La Vanguardia, l’Avui i El Periódico: “Me n’acabo d’assabentar en veure els diaris. He demanat explicacions. Un altre error, de caràcter menor, en aquest cas. Sembla que té un familiar amb minusvalidesa, però si no acompanya aquesta persona discapacitada, no ha de fer servir el distintiu.”

- “Té tota la raó [que pot semblar que se li'n refot tot]. Portem la defensa dels temes penals i prou feina tinc.”

- “És un error de manca de sensibilitat.”

- “Fins a la sentència ferma, crec que, com a mínim, trigarem dos o tres anys.”

- “El judici podria arribar a finals d’any.”

- “M’he trobat una persona [Fèlix Millet] enfonsada moralment, que estava a dalt de tot, i que ara està absolutament marginat. Li costa poder justificar el que fa fet.”

- “Crec que sí [que Millet pensava que podria mantenir el frau in aeternum].”

- “Fèlix Millet complia els objectius del Palau. Tenia una gran capacitat de captació de recursos fins al punt que excedien les necessitats. I va quedar-se l’excedent. És un error gravíssim.”

- “Si aconseguissin tornar tots aquests diners [30 milions d'euros], podrien fer un altre Palau de la Música.”

- “No descarto un examen psicològic o psiquiàtric pel senyor Millet. És una conducta estranya. No ho necessitava.”

- “No busquem un atenuant, busquem una explicació. No pretenc rebaixar la seva responsabilitat. És conscient que era el responsable màxim del Palau i, per tant, és el responsable màxim del que s’ha produït, amb la col·laboració del senyor Montull.”

- “Encarregarem a Ernst & Young una resposta a l’auditoria de Deloitte. Tampoc confio que la xifra baixi gaire.”

- “No entenc per què els músics no ho van dir aleshores [que no estaven contents].”

- “Pel que sé, Millet no surt pràcticament de casa. Només per la presentació mensual al jutjat, per les reunions que tenim i per anar al metge.”

- “Sí [sabíem que tenia 1'5 milions d'euros a Suïssa]. No estan vinculats al frau del Palau. És patrimoni previ, però no posarem cap pega perquè tornin a Catalunya i s’ingressin al compte del jutjat i es donin al Palau de la Música. Intentaré que les dones -propietàries del 50% del compte- col·laborin en la reparació dels danys que els seus marits van fer.”

- “Estem tornant diners, produint vendes i ingressant els diners al jutjat.”

- “Han tornat quatre milions d’euros en efectiu. Hi ha un patrimoni de 20 milions d’euros amb què respondre. Més tres milions d’euros de la venda d’aquell immoble. Confio tornar 25 milions d’euros abans del judici.”

- “Com a advocat del senyor Millet, li haig de dir que intentaré que no entrin a la presó. Com a jurista crec que Millet i Montull entraran a la presó. Que la gent estigui tranquil·la. [...] En el primer moment, no tocava.”

- “No crec que, després del judici, hi hagi gent de la societat civil que quedi retratada. Només hi ha dues persones responsables que haurien d’anar al banc dels acusats i que haurien de ser condemnades.”

- “La senyora Montull rebia ordres. Estic convençut que no en sabien res, ni ella ni la dona. Que vivien bé i es fotien uns viatges espectaculars, no es pot negar. Però, sincerament, no tenen per què saber-ho.”

- Sobre la imatge de Fèlix Millet: “No és veritat que els advocats intervinguem en tot. No sabia que es deixaria barba per Nadal. Mai li he dit que ho fes, mai li he dit que no es posi corbata ni que es posi l’americana de quadres.”

- “Ell tenia els seus dubtes [de tornar la Creu de Sant Jordi]. Ell pensava que es mereixia aquest reconeixement perquè havia complert els objectius del Palau. Ha necessitat un temps per entendre que havia de tornar-la.”

- “La va tornar al Palau de la Música perquè ell creia que, si no la mereixia, potser sí que la mereixia el Palau.”

- “A la defensa li han fet mal [les filtracions]. No ho havia vist mai. Sospito qui ho ha fet, però no tinc proves. No s’havien filtrat mai les declaracions judicials amb imatge.”

- “Ens paguen, ens aquests darrers mesos, les dones. La de Millet i Montull, amb el seu propi patrimoni i, en alguns casos, venent propietats. La primera provisió de fons, venia d’ells. Si sé que vénen del Palau, els torno.”

Fotografia de Francesc Melcion que l’Avui publica aquest dimarts.

Arranjada, produïda i interpretada per Guille Milkyway a Milkyway Studios (novembre 2009)

RAC1 ha omplert el Palau de la Música Catalana aquest dijous al matí per un especial de Nadal d’El món a RAC1 conduït per Jordi Basté. Prop de 2.000 persones ens heu acompanyat al programa especial “És Nadal al món”, emès des del Palau de la Música Catalana, a Barcelona.

El programa, que ha dirigit i presentat Jordi Basté, ha tingut les actuacions dels grups The Pepper Pots, La Porta dels somnis, Macedònia, Els amics de les Arts, el Cor jove de l’Orfeó Català i els cantants Marina Rosell, Kathy Autrey i Lídia Pujol.

A més de les actuacions musicals també hi han col·laborat Toni Clapés amb Oriol Cruz i Marcel Morilla, Jordi Margarit i l’equip de la Primera pedra, Marta Cailà, Òscar Dalmau, Òscar Andreu i Xavier Pérez Esquerdo, l’equip d’Informatius de RAC1, l’equip d’Esports de RAC1 i l’equip d’El món a RAC1 ha cantat amb Els amics de les Arts.
Foto Jordi Play

Com a comiat Jordi Basté ha presentat de la mà del cantant Guille Milkyway (La Casa Azul) la cançó ‘Superherois’ que ha compost com a regal d’aniversari a RAC1 que complirà 10 ANYS el proper 1 de maig de 2010.

Fotos – © Jordi Play

“És Nadal al món”, en vídeos

Primera part del programa especial.

Segona part del programa especial.

Guille Milkyway presenta la cançó dels 10 anys de RAC1: “Superherois”

Música i lletra: Guille Milkyway © 2009 ELEFANT PUBLISHING

Arranjada, produïda i interpretada per Guille Milkyway a Milkyway Studios (novembre 2009)

Manel Pérez, sotsdirector  de La Vanguardia

La dimissió de la majoria dels 28 membres del Patronat, avui, forma part d’un procès de recanvi, de reestructuració o de recreació de la institució que pretèn donar mans lliures a la presidenta de l’entitat, a la Mariona Carulla, i a un reduït nucli de patrons, a un comitè d’enllaç que s’encarregarà de gestionar la transició fins aquesta refundació i que tindrà capacitat per cooptar els membres del Patronat, i que ja formaven part del Patronat i que aporten fons i capital intel·lectual per la gestió del Palau, més altres de nous que puguin reforçar la política musical, la política de finançament i a l’aportació a la societat del Palau. És un dia en el que definitivament es trenca la relació d’alguns patrons que encara hi són amb l’antic equip del Millet i suposa un final a la gestió derivada del saqueig del Palau per en Fèlix Millet i comença la nova era del Palau de la Música.

Jordi Pina, advocat i un dels responsables de la defensa de Fèlix Millet i Jordi Montull, també ha dit que:

• “Em sembla lamentable que surti aquesta declaració. La persona que ho ha filtrat [...] no respecta el que ha dit el jutge. [...] Ens va advertir a tots”
• “O el fiscal o les dues acusacions particulars personades [ho han filtrat]“
• “Quan dimarts va esclatar el tema de Santa Coloma de Gramenet vaig pensar que se’ns havia aparegut la verge”
• “Penso que si l’alcalde de Santa Coloma fos del PP o de CiU, avui no sortiria això a la portada”
• “L’Audiència Nacional juga amb una altra llei [d'enjudiciament criminal]. [...] [Decretar presó provisional sense motius sòlids] és la corrupció absoluta del sistema processal penal espanyol”
• “[Quan Fèlix Millet ens explica tot el que ha fet] el primer que pensem és que, quan això transcendeixi, serà la bomba”
• “Les manifestacions [de Mena i Villarejo] les vinculo al ressentiment pel tema de Banca Catalana”
• “El que m’agradaria és que el senyor Mena [...] tornés a fer unes manifestacions dient ‘el cas Millet ha demostrat que en aquest país hi ha independència judicial’. Això és el que un exfiscal responsable hauria de dir”

Pau Molins, Jordi Pina i Fèlix Millet. (La Vanguardia)

Jordi Pina, advocat i soci del despatx Molins&Silva, encarregat de la defensa de Fèlix Millet i Jordi Montull, ha assegurat que en l’escrit de querella del Ministeri Fiscal contra Fèlix Millet i Jordi Montull, es demanava expressament que no ingressessin a la presó. En canvi, el fiscal ahir demanava presó incondicional pels dos delinqüents confessos.

Jordi Pina, advocat i soci del despatx Molins&Silva, encarregat de la defensa de Fèlix Millet i Jordi Montull, també ha dit que:

• “El propi Ministeri Fiscal demanava expressament la llibertat del senyor Millet i del senyor Montull”
• “Entenc perfectament [que la gent no ho entengui]. I ho entenc, quan escolto manifestacions tan injustes com les de [...] Maria Sanahuja”
• “Li hauríem de preguntar [a Maria Sanahuja] quins problemes té amb el Juli Solans”
• “En un mes o un mes i mig, suposo que ja hauríem e tenir un informe preliminar [de l'auditoria] per poder quantificar”

El conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, també ha dit que:

- “Em sembla una cosa estranya. No em sembla normal. O es tracta d’un error o no sé quina és l’explicació.”

- “A tots els efectes, català i valencià són la mateixa llengua.”

- “Sí [tinc la sensació que Fèlix Millet ha enganyat a tothom], o gairebé a tothom.”

- “Encara no sabem si [el frau] s’ha descobert del tot.”

- “És un engany d’una magnitud extraordinària.”

- “[Millet] fa un abús de la confiança i de la bona fe de la gent que l’envolta, durant molt temps i d’una forma escandalosa. Es tracta d’un engany colossal.”

- “És evident que això s’ha acabat detectant però hem de trobar la manera de blindar millor i oferir més garanties perquè una cosa d’aquestes no torni a passar.”

- Sobre els informes de dubtosa utilitat: “Em sembla que [...] era necessari fer aquesta auditoria per demostrar la voluntat de trasparència.”

- “Alguns d’aquests estudis -al voltant del 9%- no han tingut l’utilitat que calia ser exigible i que una part d’aquests estudis, amb els recursos de la Generalitat, es podrien haver fet dintre.”

- “Sí que és veritat que hi ha marge de millora.”

- “És un resultat que permet millorar.”

- “Que alguns [estudis] puguin fer-se internament és especialment interessant. [...] Hem d’intentar que aquesta dinàmica es faci a l’interior de l’administració.”

- Sobre l’encàrrec del Departament de Cultura a un dels implicats en el Cas Palau: “Aquest és un encàrrec que hi havia en marxa, que es va rebre el 2007, i es va remunerar tal com estava previst. I, en aquells moments, [...] el senyor Bergós no era subjecte a cap ombra de dubte i apareixia com un especialista. [...] Arran d’aquests dies i de la seva vinculació [...] en relació al Cas Palau, que hi plana l’ombra de dubte.”

- “Els patrocinadors volen continuar vinculats al Palau.”

Rafael Vallbona, periodista i escriptor

Si la Sindicatura de comptes i els auditors van alertar els anys 2002,5, 6, 7 i 8 d’irregularitats flagrants al si del Patronat del Palau de la Música i cap institució (ni Ajuntament, ni Generalitat, ni Diputació ni Parlament) no van fer res, com és manifest, llavors són còmplices d’en Millet i els seus. Ho puc dir més fort, però no més clar. I que no em vinguin amb matisos que sonen a excuses barates com les de Jordi Vilajoana, Ferran Mascarell o Antoni Castells.

La raó per la qual mai no es va investigar els números clarament fraudulents del Palau és ben senzilla: per no tocar, ni empolsinar, ni aixecar la sospita pública (abastament comprovada ara) sobre un dels caps de cartell de la burgesia catalana; aquella que ens van voler fer creure que havia salvat el país de l’ensulsiada del franquisme.

Ja ho veiem del que ens han salvat. Això si, intocables ho continuen sent, mani qui mani. Un motiu més per deixar de creure en aquest país i els que, diuen que el fan. Quina barra!