El Parlament va seguir ahir els dos primers manaments de l’emprenedor o entrepreneur que es diu ara. El primer: ven fum que algú te’l comprarà, fingint un debat erudit sobre Voltaire. I el segon: aquell que diu que si no tens una feina, te l’has d’inventar. Traslladat a la política, si vols una llei, crea-la. La llei de consultes és la legalitat que el Govern vol per fer la consulta. Un petit primer pas, tres punts i cap endavant que la Lliga és molt llarga.

El debat va servir per veure on està cada partit: que Ciutadans dóna per un reportatge a Telemadrid sobre perversió al llenguatge perquè converteix el desig d’un poble per votar el seu futur en el somni d’una tribu per muntar fronteres. Populisme de primera amb arguments de segona regional. El PP creu en una democràcia d’Instagram, passada pel filtre del blanc i negre: reconèixer els que van ajudar els nazis és bo i organitzar un referèndum és dolent. Bravo. I al PSC se’l va veure incòmode per defensar una cosa en què no creu. El dret a decidir del PSC és com el bigoti d’Aznar: sembla que hi sigui, però és una il·lusió òptica.

En un debat sobre Voltaire ningú va recordar que el filòsof ja va vaticinar que el procès sobiranista triomfaria. O més o  menys: “Catalunya, escrigué Voltaire”; pot sortir-se’n sense comptar amb l’univers; però els seus veïns no se’n poden sortir sense Catalunya. O com canta Manel: “de vegades, ens en sortim”.

El conseller de Presidència, Francesc Homs, considera que, després de la suspensió temporal de la declaració de sobirania demostra que  ”pot fer més coses una comunitat de veïns que el Parlament de Catalunya”. Homs ha anunciat una bateria de mesures legals del govern per fer front a la suspensió. I ha avisat al PP que “la tècnica que ‘el que no m’agrada ho recorro no resol els problemes, els incrementa’, però manté la voluntat de diàleg”.En una entrevista a El món a RAC1, el conseller de Presidència, Francesc Homs, ha dit que:

- “La suspensió temporal del TC no ha canviat res. Hem de fer el nostre camí. No ens hem de sorprendre. Continuarem defensant la legalitat i la legitimitat de les nostres accions”.

- “La suspensió és una resolució de contingut polític. Estic encuriosit per saber què hem de suspendre. El PP fa una resolució política d’una resolució jurídica. Costa saber entendre què queda suspès. A no ser que ens convidin que ens puguem expressar, que seria inconstitucional”.

- “Tens la sensació que pot fer més coses una comunitat de veïns que el parlament de Catalunya. Ens conviden a reduir la nostra feina a quants estan a favor i en contra de resolucions polítiques. Les regles de la democràcia són fixar objectius i treballar per aconseguir-los. Fixi’s si tenim arguments legals”.

- “L’aprovació d’una comissió pel dret a decidir ha coincidit en el temps, però no és una resposta al TC. Estava a l’ordre del dia aprovar-ho. És un pas més. Fa anys deien que el concert econòmic no hi cabia, i ara diuen que el dret a decidir no hi cap. El PP bé que va fixar els seus arguments llavors. Ara no”.

- “El que l’ànim ens demana en algun moment ho hem d’asserenar. Això forma part de la nostra força. Hem de fer les coses tranquil•lament. No ens hem d’atabalar. Veurem el desenllaç. Des del punt de vista jurídic estic molt encuriosit. Tenim una bateria a punt per defensar els arguments de la Generalitat davant de l’estat”.

-“La idea del diàleg continua. I tant! L’atzucac en el que estem passa per obrir una via de diàleg. El PP es pensa que per utilitzar una visió determinada de la llei resoldrà els problemes. La tècnica que el que no m’agrada ho recorro no resol els problemes, els incrementa”.

- “Farem resolucions formals i materials a la suspensió. Des del punt de vista formal del que és una resolució del parlament i que representa en l’elaboració d’una llei. I des del punt de vista material, la resolució està inspirada en l’Estatut. I respectant el principi de legalitat”.

- “A Catalunya no tenim un model de finançament que ens entrin els diners a xorro. No sé com ho farà el Sr. Monago. No tenim capacitat normativa, avui per avui. Si Monago pot donar subvencions és que disposa d’uns diners que no sap que fer i es pot permetre el luxe de donar diners a qui vulgui”.

- “Tot passa avui, i tenim 900.000 aturats. Després d’haver-ho intentat resoldre les coses per la via del diàleg, en aquest context hem de fer el que tinguem a l’abast per assolir l’objectiu d’un estat propi”.

- “Ara no estic en condicions de respondre si cal una llista de concentració per anar a Europa”.

- “Hem plantejat fer un govern de concentració, que sumi el màxim de forces possibles. La combinació de l’asfíxia govern espanyol, i la crisi dóna arguments perquè ho demanem. A Alemanya van donar resultats positius”.

- “Crec que a Catalunya estem obligats a fer les coses el més ben fetes possibles i amb els arguments que tenim a l’abast. Igualment hem d’actuar davant d’aquest Tribunal Constitucional. La predisposició al diàleg la mantindrem fins el dia del judici final”.

- “Del reportatge de TV3 em va cridar l’atenció que la majoria dels que defensava l’estat propi no ho feia fa uns anys. L’estat espanyol els ha anat decantant”.

- “Per aconseguir un límit de dèficit determinat no ens vendrem l’ànima al diable”.

- “Nosaltres no som culpables del que passa en relació als efectes arbitraris que planteja el govern espanyol. L’únic responsable que no puguem pagar les pagues extres és el govern espanyol i els diners que ens deu. Quan et deuen 8.000 milions d’euros tu no pots assumir que no pagues per culpa teva. Quan el model de finançament és injust tu no pots dir que es culpa dels catalans”.

- “Jo no he vist cap enquesta que digui aquest resultat. Amb tots els errors estem centrats a servir el mandat del poble de Catalunya, encara que ens pogués fer abaixar vots”.

Els diaris van plens de la suspensió de la declaració sobiranista del Parlament. Els diaris de Barcelona i Madrid ho veuen amb enormes diferències. Per això Jordi Basté considera que no és un bon dia per als matisos.

El Síndic de Greuges, Rafel Ribó, creu que el reportatge de Telemadrid contra el nacionalisme passa de la taca d’oli i no s’ha de banalitzar, pequè no forma part del soroll mediàtic habitual. Per això, ha interpel·lat a la Defensora del Poble perquè emeti un dictamen sobre el que es va emetre. Si queda impune, “serà un suma y sigue”. Per Ribó, el cas és especialment greu perquè TeleMadrid és una televisió pública i els responsables polítics del mitjà s’han quedat de braços plegats.

]]> http://rac1.org/elmon/blog/el-sindic-ha-demanat-a-la-defensora-del-pueblo-que-analitzi-el-video-de-telemadrid/feed/ 0 http://rac1.org/elmon/les-pindoles-del-mon/una-consulta-sense-data/ http://rac1.org/elmon/les-pindoles-del-mon/una-consulta-sense-data/#comments Fri, 28 Sep 2012 05:58:15 +0000 Jordi Ramos http://rac1.org/elmon/?p=53459 Albert Montagut, periodista
La notícia que el Parlament ha aprovat una convocatòria de consulta d’autodeterminació sense fixar data és positiva es miri com es [...]]]> <strong><a href=”http://rac1.org/elmon/files/2012/09/Albert-Montagut_edit.jpg”><img title=”Albert Montagut_edit” src=”http://rac1.org/elmon/files/2012/09/Albert-Montagut_edit.jpg” alt=”Albert Montagut_edit” width=”50″ height=”50″ /></a>Albert Montagut, periodista</strong>

La notícia que el Parlament ha aprovat una convocatòria de consulta d’autodeterminació sense fixar data és positiva es miri com es miri. El vot del Parlament frena, d’alguna manera, la cadena imparable de decisions polítiques adoptades des de la gran manifestació de l’Onze de Setembre. Molts catalans, molts, creuen que els esdeveniments s’havien precipitat, i el fet que la consulta no tingui data es pot interpretar clarament com un intel·ligent senyal del Parlament. Per una banda, el Parlament no retrocedeix amb els seus objectius, però a la vegada llança un clar senyal de serenitat i control de la situació. Una vegada més, el Govern del PP té un senyal que el diàleg és encara possible. Una cosa és aprovar una consulta d’autodeterminació que de fet hauria de ser possible constitucionalment en un país democràtic, i l’altra cosa és posar una data que, sense cap dubte, hauria fet créixer la tensió generada pels esdeveniments de les darreres setmanes. Si el procés català reclama serenitat, no posar data de la consulta d’autodeterminació ha sigut una decisió intel·ligent del Parlament.

L’expresident del Parlament desqualifica el diputat d’UPyD, Toni Cantó, per haver-lo acusat de cobrar 10.000 euros al mes. Benach diu que les declaracions que Cantó ha fet al programa Al rojo vivo són “mentida” i titlla de “lamentable” i “patètica” la campanya d’intoxicació en contra seva. 

Ernest Benach també ha dit que:

- “Tot plegat és tan lamentable i tan patètic que no ho pot ser més.”

- “És molt irresponsable perquè aquest senyor [Toni Cantó] pot tenir accés a la informació. No tinc el gust ni ganes de conèixer-lo.”

- Sobre si el que diu Toni Cantó és mentida: “Clar que és mentida.”

- “És lamentable que d’una campanya d’intoxicació que neix d’un concepte ideològic molt clar, que és anar a fotre els catalans, aquí en fem demagògia. No hem de caure en la trampa fàcil d’aquest tios, Toni Cantó i ’sus secuaces’, que el que volen és això.”

- “Hi ha un correu sobre aquesta història. Al començament vam intentar identificar d’on sortia i vam trobar que sortia de determinats periodistes i mitjans de Madrid. Intereconomía i tot aquest entorn.”

- “Els expresidents de la Generalitat i del Parlament tenen una sortida al seu càrrec. Els de la Generalitat cobren una part del sou, una oficina, personal, una escorta i un cotxe. Els presidents del Parlament només tenen una part del sou que és la meitat del temps que has estat president i, quan et jubiles, tens una part inferior. En cap cas són les barbaritats que es diuen.”

- “El meu cas és que jo no em jubilo perquè tinc 52 anys. Quan se m’acabi aquesta paga que tinc com a expresident del Parlament, que  té data de caducitat, cobraré zero, no tinc ni atur. O m’espavilo o zero de zero. El pagament s’acabarà al final d’aquesta legislatura.”

- “No tinc ni dret a l’atur.”

- “És una llei aprovada al Parlament i ho han cobrat tots els presidents.”

- “A mi el que em fa ràbia és que tot plegat respon a una campanya que surt d’un cert lloc. Els primers correus surten d’un mitjà a Madrid, Intereconomía.”

- “Tinc ganes de posar fi a aquest tema.”

- “Ni són certes les xifres que corren, ni és cert que jo sóc jardiner.”

Marta Lasalas, periodista

Segurament un gran acord polític al Parlament de Catalunya deu cotitzar als mercats europeus menys que un pot de laca a un congrés de calbs,  però a vegades fins i tot els reptes econòmics necessiten un impuls impossible de quantificar en xifres.

Que al carrer regna una preocupació profunda i paralitzant és evident. Tan evident com la impotència que passejava ahir furiosa pels passadissos del Parlament en les hores prèvies al debat sobre les retallades. La gravetat de la situació es llegia en el rostre desencaixat del govern i en la incòmoda desubicació dels principal partit de l’oposició. Fins i tot en la resignació amb què Sánchez Camacho admetia que no aconsegueix arrencar un gest de Montoro.

Enmig de tanta tensió, no va passar desapercebuda dimarts la mà que el socialista Quim Nadal havia deixat estesa dins l’hemicicle, com tampoc s’hauria d’obviar la petició de suport que ahir va plantejar el president Artur Mas.

Un gran acord al Parlament no faria revifar el deute espanyol, ni convertirà els bons patriòtics en els producte financer de moda. Però és innegable que com a mínim donaria una mica d’alegria a una Cambra que llangueix, i a uns diputats que, o es coordinen amb el batec del carrer, o acabaran servint d’inspiració per a la nova seqüela de Rec.

El diputat de Solidaritat Catalana per la Independència, Alfons López Tena, considera que no ha de demanar perdó per haver dit ‘mamarratxa’ i ‘cosa’ a la presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert, perquè les expressions no tenien caràcter “pejoratiu” ni “injuriós”. També ha reconegut, però, que “no hi ha cap inconvenient a retirar-les”.Alfons López Tena també ha dit que:

- “Jo crec que hem de felicitar la democràcia i la llibertat d’expressió, que ha guanyat a Catalunya davant una censura que volien imposar CiU, el PP, el PSC en contra de la llibertat d’expressió i la democràcia.”

- “Aquests darrers dies jo no he vist que ningú s’hagi exclamat perquè els responsables de CiU, com el senyor Duran, hagin aparegut dient ‘galtes’ al president del Govern espanyol, o com ara el fill del president Pujol que fa de portaveu parlamentari dient-li ‘triler’, o com ara el portaveu de CiU al Parlament, el senyor Turull, dient-li ‘defraudador’.”

- “Els únics que poden dir segons quines paraules són els de CiU?”

- “Nosaltres no vam entendre que això era cap mena d’injúria, ni insult, ni desqualificació personal de ningú i en aquest sentit ho vam aclarir i manifestar.”

- “Si s’ho agafen per desviar l’atenció de la seva voluntat de censurar, d’emmordassar diputats i d’impedir que es faci activitat política, és la seva línia.”

- “Aquí s’aplica una doble vara de mesurar.”

- “Jo no he sentit que es queixin perquè al president del Govern espanyol se li digui ‘triler’, ‘defraudador’ i ‘galtes’.”

- “Jo no li he dit ‘mamarratxa’ a la presidenta del Parlament. Jo el que he dit és que ‘es vestia de mamarratxa…’.”

- “[Ho vaig dir] Sense cap mena de intenció ni d’injuriar, ni de faltar al respecte a ningú.”

- “Li vaig dir ‘cosa’, de passada… però és una expressió en català que no té la més mínima intenció pejorativa.”

- “La expressió ‘cosa’ en català no té un caràcter pejoratiu.”

- “No teníem cap intenció injuriosa ni pejorativa en utilitzar aquestes expressions.”

- “Amb això s’està fent una cortina de fum per amagar que Espanya ens roba i que volien impedir-nos utilitzar aquesta expressió i fer activitat política.”

- “Els límits de la llibertat d’expressió de tothom els posen els tribunals de justícia.”

- “Si algú considera que una persona o un parlamentari s’excedeix en la llibertat d’expressió té els tribunals de justícia oberts per presentar la demanda o la querella que consideri oportuna.”

- “Jo ja he dit que aquestes expressions no tenien cap intenció pejorativa, que no hi ha cap inconvenient a retirar-les…”

- “El Parlament de Catalunya està per sota dels paràmetres democràtics normals d’un parlament del món civilitzat, és evident.”

- “Estem parlant d’un subparlament. Amb la qual cosa és molt difícil rebaixar el nivell del parlament actual.”

L’expresident del Parlament, Ernest Benach, no hauria prohibit expressions com “Espanya ens roba” -que reconeix haver fet servir- o “espoli fiscal” -que troba que és evident-. Creu que el límit el marca el respecte. Benach ha censurat la reacció de López Tena perquè creu que, quan insulta la presidenta del Parlament, “perd tota la raó”.

]]> http://rac1.org/elmon/blog/benach-jo-he-dit-que-espanya-ens-roba/feed/ 0 http://rac1.org/elmon/blog/els-diputats-no-cobren-ni-3-000-euros/ http://rac1.org/elmon/blog/els-diputats-no-cobren-ni-3-000-euros/#comments Mon, 31 Oct 2011 10:59:28 +0000 Xavi Sala http://rac1.org/elmon/?p=48437

La presidenta del Parlament, Núria de Gispert, ha lamentat que els diputats “no cobren prou per la feina que fan”. Ha justificat les retallades al pressupost del Parlament, “la primera en 31 anys”, així com la reducció de la flota de vehicles oficials. De Gispert també ha reclamat a tots els partits “fer pinya i treballar plegats” per defensar el pacte fiscal a Madrid.

Núria de Gispert, presidenta del Parlament, ha dit que:

- “El que ja cobra un diputat ras -amb la paga reduïda- no arribarà als 3.000 euros.”

- “Hi ha diputats que són funcionaris i que si tornessin a la seva plaça, cobrarien més. Criticar-los perquè només volen la cadira és un error.”

- “Tocar l’assignació dels grups parlamentaris és molt dur i ho haig de dir. És la vida del grup i del partit dins del Parlament. Aquesta quantitat, cada quatre anys es posava al dia. L’any passat hauria tocat més d’un 10% més, però vam prendre la decisió de congelar-ho. Per tant, estan cobrant el mateix que l’any 2006. I per al 2012 hem reduït, per primera vegada, aquesta quantitat.”

- “Estem en un moment crític, de gravetat extrema. La gent ha de veure que el Parlament de Catalunya està al seu costat.”

- “L’any que ve continuarà la situació del 2011, no es retallarà més. Confio que el 2012 no sigui tan horrorosament dolent com el 2011. Confio que veurem la llum al tercer trimestre.”

- “Alguns diputats em van dir que ’si ens has de treure la paga de Nadal, que sigui la de l’any que ve, perquè ja ens l’hem gastat’.”

- “La flota de cotxes del Parlament ha quedat en ‘flotilla’. En tenim cinc.”

- Sobre el pacte fiscal: “Catalunya ha de ser una pinya, ha de tenir la màxima unitat possible. Hem de ser conscients que som en un punt molt complicat de la nostra història.”

- “És lògic que en un moment electoral hi hagi grups que guardin alguna bala -en positiu- a la recambra.”

- “L’experiència em diu que, quan no hi ha majoria absoluta al Congrés dels Diputats, Catalunya hi surt guanyant.”

- “Sense majoria absoluta, tindrem moltes més possibilitats de tirar endavant el pacte fiscal.”

- “Crec que no hem de reprovar Peces-Barba. El silenci és el millor. El Parlament és molt divers. Dubto que en un cas com aquest hi hagi unanimitat.”

]]> http://rac1.org/elmon/blog/els-diputats-no-cobren-ni-3-000-euros/feed/ 1 http://rac1.org/elmon/les-pindoles-del-mon/incertesa-a-judea/ http://rac1.org/elmon/les-pindoles-del-mon/incertesa-a-judea/#comments Thu, 29 Sep 2011 06:44:51 +0000 David Jobe http://rac1.org/elmon/?p=47947 Tian Riba, periodista
Joan Puigcercós ja va insinuar en el 6 a traïció de les catalanes que somia amb un 'living apart together' amb CiU que posi fi als [...]]]> Tian Riba, periodista

Joan Puigcercós ja va insinuar en el 6 a traïció de les catalanes que somia amb un ‘living apart together’ amb CiU que posi fi als anys de guerra dels Rose. Però la gran patacada del 28-N va suposar un punt i a part i, amb Oriol Junqueras, el Front Popular de Judea i el Front de la Judea Popular semblen disposats d’una vegada a unir-se contra els romans. De moment, la foto fixa diu que el desglaç existeix i que s’hi poden unir altres faccions que no es van imaginar ni els Monty Python.

Esquerra sap que o surt al camp a jugar el partit o no recuperarà centralitat. I ni a Esquerra li interessa ser marginal ni a CiU un matrimoni amb el PP que ja va acabar com el rosari de l’Aurora. No perdem de vista això. I no perdem de vista que l’actual generació de dirigents de CiU no estan al govern per gestionar el 012. Però que Esquerra no perdi de vista tampoc que els pactes s’hauran de fer amb el PP i que en tota negociació hi ha contrapartides. I que CiU no perdi de vista que aquesta vegada ningú es deixarà prendre el pèl.

La foto fixa, doncs, diu que ERC vol saltar al camp a assumir responsabilitats en un moment de greu incertesa, de la mateixa manera que Iniciativa, atrapada en el seu propi dogmatisme, pensa escopir closques de pipes a la banqueta mentre critica els que juguen, i que el PSC va escalfant a la banda fins que passi el 20-N i fitxi un davanter i un entrenador que els digui a què carai juguen. I el PP? Al PP estan convençuts que sense els romans no tindríem ni aqüeductes, ni carreteres, ni vi.

A Heribert Barrera la política li va costar anar al front de l’Aragó amb un fusell, una temporada en un camp de concentració, un exili llarg i penós i una distorsió permanent de la que podria haver estat una gran carrera professional com a científic. A Barrera, la política li va costar disgustos, temps i diners.

Li costava entendre els polítics d’avui dia, aquests que cobren un sou des que militen a les joventuts del partit. “Jo no vaig cobrar de la política fins passats els seixanta anys” explicava, perplex, quan algú li feia notar la diferència.

Barrera entenia que un polític catalanista no és un polític normal. És algú que renuncia a ser ministre per defensar un país, una societat, un poble. I això va fer ell, igual en una trinxera de la Guerra Civil com, fa un mes i mig, al capdavant d’una manifestació pels carrers de Barcelona.

Si algú pot descansar en pau és ell.

Segons ha pogut saber RAC1, Convergència i Unió planteja una nova llei electoral en què els ciutadans tinguin un doble vot. L’un per escollir un únic diputat per representar la seva comarca o districte de Barcelona, i l’altre per la llista d’un partit per la seva vegueria (n’hi hauria 8).  Ens n’ha donat més detalls el cap de Política de RAC1, Marc Martínez Amat. Ho hem comentat a la tertúlia.

És la proposta, amb un gran pes del territori, que la federació plantejarà al PSC en la reunió que els dos grans partits han de fer aquesta setmana per pactar la llei, pendent des del 1980. De fet, tant CiU com el PSC estan d’acord que cada ciutadà tingui un diputat de referència, com passa per exemple als Estats Units o a la Gran Bretanya, per acostar la política a la població i superar el clima d’indignació. La proposta de Convergència i Unió, d’entrada, sembla difícilment assumible pel PSC, que NO vol una llei electoral menys proporcional que l’actual. Aquí hi tindrà un paper destacat la vicepresidenta de la Generalitat i consellera de Governació, Joana Ortega, per acostar posicions.

24 hores després dels aldarulls al Parlament, tots els portaveus dels grups parlamentaris han estat d’acord a perseguir, penalment, els qui van voler impedir l’entrada dels diputats. Estarien d’acord a aplicar l’article 498 del Codi Penal, que parla de penes de 3 a 5 anys de presó.En l’entrevista a El món a RAC1, Albert Rivera ha dit:

“Hem de reflexionar tots. Tenim un problema: durant un mes, la gent s’ha estat mobilitzant a places i carrers d’Espanya. És un símptoma greu que les coses s’han de millorar. Ara bé, la mà esquerra amb els violents no serveix.”

- “Sobre els delinqüents, ha de caure tot el pes de la llei. No podem permetre la impunitat i que sembli que això surt gratis.”

- “Em nego a qualificar d’indignat aquell que és un delinqüent.”

- “Crec que sí [que se'ls ha d'aplicar l'article 498 del Codi Penal] perquè correm el risc que hi hagi qui pensi que fer un cordó humà per impedir que els diputats vagin a votar, és un joc de nens. Això no és un joc. És democràcia.”

- “Avui, a la sessió de control, preguntaré al president què hem de fer nosaltres perquè això [aquesta situació] millori.”

En l’entrevista a El món a RAC1, Anna Simó ha dit:

- “Era una barreja de tristesa i, sí, li reconec, estava enfadada.”

- “Hem d’assumir al part que ens toca de tot plegat. No sabem, des dels partits, donar totes les respostes que ens demana la societat.”

- “Continuo pensant que així no es fan les coses.”

- “Hauríem d’haver pogut fer compatible el dret als diputats a fer el nostre deure, [...] amb el de la gent indignada.”

- “No és gens agradable [haver d'entrar al Parlament en helicòpter]. Era el cinquè intent d’entrar-hi. Ens vam trobar fora dos consellers i jo i vam decidir entrar-hi en helicòpter.”

- “Del moviment del 15M, hauria de poder-ne sortir acció per canviar les coses.”

- “Els diputats i portaveus ens vam conjurar a no entrar a fer la valoració de l’operatiu de la Conselleria d’Interior.”

- “Hi ha diputats que, certament, podran dir que no es van sentir molt protegits. En tot cas, ja és una altra qüestió.”

En l’entrevista a El món a RAC1, Dolors Camats ha dit:

- “[Sorpresos] igual que tothom. Sabíem que hi hauria molta gent, que seria important, però la violència ens ha sorprès a tots, perquè no formava part de la convocatòria, que era pacífica.”

- “Hem de celebrar que el propi moviment hagi condemnat i hagi fet crítica.”

- “Defenso que hem de ser capaços de tendir ponts. Hem de poder trobar maneres de treballar plegats [polítics i indignats], no des de la violència i no des de formes polítiques que no siguin acceptables. Tots tenim coses a canviar.”

- “És evident [que és inacceptable], hi va haver escenes de violència important.”

- “Ens van entorpir pel carrer, amb empentes, insults, etc. Qualsevol persona no pot anar pel carrer tement que hi hagi un grup de gent que l’agredeixi.”

- “Si la Conselleria d’Interior que insinuava que això és violència organitzada extrema, potser el dispositiu s’hauria d’haver pensat una mica més extens. [...] Sort en vam tenir alguns [que els policies secrets] fossin allà.”

En l’entrevista a El món a RAC1, Enric Millo ha dit que:

- “Em sembla una mica absurd [criticar que hi havia policies infiltrats entre els que provocaven aldarulls]. Si alguna cosa calia fer, era començar a actuar d’hora. El que havien de fer els Mossos d’Esquadra és actuar amb contundència per evitar el que va acabar passant.”

- “[Ahir va ser un] dia lamentable, trist, per oblidar.”

- “Hi va haver de tot [amb els diputats del PP].”

- “Tots plegats hem de fer una reflexió: el moviment respon a la indignació per l’actual situació que ve de coses que no hem sabut fer bé; però el que no es pot fer és qüestionar la validesa de la democràcia, que ha costat molt d’aconseguir.”

- “Estic totalment d’acord [amb què s'apliqui l'article 498 del Codi Penal].”

En l’entrevista a El món a RAC1, Jordi Turull ha dit que:

- “A mi no m’ho van dir, però suposo que sí [que podrem denunciar els fets].”

- “Avui només tinc paraules de gratitud cap als Mossos d’Esquadra.”

- “He vist que hi ha autèntics professionals de la violència.”

- “La voluntat va ser començar el ple amb tota normalitat. No es podia alterar el funcionament normal perquè hagués estat atacar la dignitat del poble de Catalunya.”

- “Ara s’ha de valorar tot [i després decidir si s'actua contra els detinguts]. Aquestes actuacions, però, no poden quedar impunes. La gent ha de saber que, qui la fa, la paga.”

Miquel Iceta, viceprimer secretari i portaveu del PSC, també ha dit que:

- “[Em sento] decebut, francament. [...] Li he de dir que no m’ha sorprès perquè tot això estava, desgraciadament, molt cantat.”

- “En vista que no hi havia hagut acord a Catalunya, [...] simultàniament havíem fet un esforç d’una negociació amb el PSOE d’una resolució que recollia [...] el que convenia que el Congrés aprovés. Però els partits catalans no ho han vist així. Ells s’estimaven més que el PSC votés alguna cosa per perdre-la i nosaltres [...] que el PSC votés alguna cosa per guanyar-la.”

- “[Els 25 diputats del PSC al Congrés van votar en contra del que el PSC va aprovar al Parlament] perquè nosaltres havíem acordat una cosa que sortís endavant.”

- “Nosaltres no anem a Madrid a perdre, sinó a guanyar. Però altres partits [...] han considerat que era millor fixar una posició perdedora que anar a guanyar una resolució positiva.”

- “No [crec que el PSC tingui dues cares, una al Parlament i una al Congrés].

- “Vam fer una traducció directíssima del que havíem aprovat a Barcelona perquè es pogués aprovar a Madrid.”

- “El que no podem fer és dir que estem d’acord en una cosa en què no estem d’acord i, a Madrid, escenificar un acord sobre una cosa en què no estem d’acord. I aquest és el problema [...] de fons.”

- “Pretendre escenificar una cosa que no és certa crec que seria també enganyar al ciutadà.”

- “Jo crec que sí [que servirà de res la manifestació del 10J]. [...] Serveix perquè [...] vam dir que aquesta sentència no la volíem.”

- “Avui a Madrid tindrem una nova etapa de relacions en les quals el punt zero és la manifestació.”

- “Això [la reunió Montilla-Zapatero] no resol res per si mateix perquè el que ha passat és tan gruixut que ni una resolució al Parlament ni una al Congrés ni una reunió ho resolen.”

- “[La reunió Montilla-Zapatero] ha de marcar [...] un punt d’inflexió. Sabrem si el missatge que hem donat [...] pels carrers de Barcelona, ha estat escoltat o no. Sabrem si, des del govern d’Espanya, s’atorga importància i quina importància s’atorga al malestar que hi ha amb la sentència i amb la necessitat de defensar tot l’Estatut i tot el potencial d’autogovern.”

- “Li he de dir que [Ernest Maragall] té raó [quan diu que vam perdre 4-0 al Congrés]. [...] No hem fet ni el gol de l’honor perquè suposo que, a CiU, van dir ‘nosaltres no volem que l’únic gol es marqui a instàncies del PSC’. I això és el que a mi em fa pena.”

- “No crec [que el PSC s'hagi equivocat]. [...] Crèiem que valia la pena fer l’esforç perquè una resolució potent com la que vam acordar amb el grup socialista fos aprovada. Que constatés el malestar que tenim a Catalunya per la sentència.”

- “CiU s’ha estimat més impedir que s’aprovi [aquesta resolució]. Crec que aquest és el principal error comès ahir i que explica aquest 4-0 tan espantós [que descrivia Ernest Maragall al Twitter].”