Articles per tema Política
El blog d\'El món Suscripció al feed RSS
Entrevista d'actualitat
Mas s’obre a “pactes puntuals amb el PP”
16/03/2010
Aquesta vegada CiU no anirà al notari. El president de la federació, Artur Mas, ha reconegut en una entrevista a El món a RAC1 que “CiU opta a tenir una gran majoria, que ens permetria a arribar acords puntuals amb qui calgui: els socialistes, ERC, i puntualment, amb el PP”. Mas ha deixat clar que la política de pactes “serà diferent” que la del novembre del 2006.
Les píndoles del món
Descobrint Montilla
16/03/2010
Marc Martínez Amat, cap de Política de RAC1
Explica José Zaragoza en la biografia Descobrint Montilla que el primer secretari dels socialistes no és capaç de mentir, i que no perdona la mentida. Deu ser per això que el president va preferir ahir xiular fins a 3 vegades abans que donar una resposta quan Mònica Terribas li va preguntar si Joan Saura li ha posat mai la dimissió sobre la taula.
Montilla sap que la seva imatge és més forta que la del seu govern, i per això va intentar reforçar en l’entrevista la seva autoritat amb un to més presidencialista: “Si no hi ha dimissions, no és perquè el president no les pugui forçar als socis, sinó perquè no creu que n’hi hagi d’haver”. “Amb la MAT no passa res perquè hi hagi discrepàncies dins del tripartit, perquè el que compta és la voluntat del president perquè es faci”.
A l’hora de la veritat, però, Montilla va haver de trampejar l’embestida i admetre errors en la gestió de la nevada de la setmana passada i en l’incendi d’Horta (per cert, amb un assajat to emotiu inclòs). Errors sense més conseqüència. Són aquells gripaus que s’ha d’empassar el qui governa, i encara més qui ho fa en coalició.
I és que el president també va deixar clares quines són les seves cartes: no farà canvis en el govern, no avançarà les eleccions, i de cap manera veu la sociovergència. Els destins del tripartit i el de José Montilla van lligats.
Les píndoles del món
Il·luminats
16/03/2010
Enric Vila, periodista
Em fa molta gràcia que Iniciativa es mantingui a les enquestes tot i les bufetades que està rebent de tot arreu. Ja vaig dir que convertir-la en el cap de turc dels problemes que té el país, a la llarga serà contraproduent. En l’entrevista que Jordi Basté va fer a Saura ahir al matí ja va quedar clar que els dirigents del partit són senyors molt segurs de les seves opinions. El comunisme ja ho té això; forja caràcters impassibles, aquesta mena de polls ressucitats insensibles al dubte i a les reaccions del món que tenen al davant. Atacar Iniciativa, buscar-los les pessigolles amb la gestió, és massa fàcil i, precisament per això, és contraproduent. Els problemes que ha generat la nevada no tenen a veure amb la gestió, sinó amb problemes de fons que no es volen afrontar. Iniciativa desapareixerà quan aquest país es faci gran, quan es comenci a fer un discurs de poder, quan algun govern estigui disposat a atacar, per exemple, el monopoli de les empreses privatitzades per l’estat, com s’ha fet, timidament, amb Spanair. Mentrestant, convertir Iniciativa en l’ase dels cops, fugir d’estudi ressaltant els seus errors, augmentarà la insatisfacció general amb els polítics, però no pas la dels votants d’Iniciativa, que són gent monolíticament satisfeta, que han vist la llum del galliner i l’han confós amb la de Déu.
Entrevista d'actualitat
Interior esquiva el temporal: “No hi havia imprevisió, hi havia un operatiu”
15/03/2010
Joan Saura s’ha defensat de les crítiques per la gestió del temporal de neu. En una entrevista a El món a RAC1, el conseller d’Interior creu que “es va encertar bastant en el pronòstic del temps”, i en funció a aquesta predicció es va posar en marxa l’operatiu previst. “No hi va haver imprevisió”, ha remarcat Saura. Continuar llegint
Les píndoles del món
El Neucat existeix
15/03/2010
Tian Riba, periodista
El Pla Neucat existeix i el poden consultar, si tenen la paciència de fer-ho, en un bonic PDF fàcilment localitzable a la xarxa. Diu el pla en qüestió que “tot Catalunya excepte la zona litoral del terç sud és susceptible de patir com a mínim un dia de nevada a l’any”. I que “la probabilitat que es produeixin nevades extraordinàries,fa necessari el desenvolupament d’un pla que doni una resposta, ràpida i eficaç, dirigida a minimitzar els possibles danys a les persones, béns i medi ambient, i que permeti restablir els serveis bàsics per a la població en el menor temps possible”. Fins aquí la teoria, perquè és evident que l’aplicació del Neucat es va fer amb una passivitat impressionant.
1) la nevada es preveia des de tres dies abans
2) el propi Neucat diu què cal fer, amb celeritat, si comença a nevar on no estava previst
3) “last but not least”, a qui correspon dirigir el pla de protecció civil, que és el conseller d’Interior, va pensar que ho podia fer des de Mallorca.
I si el menor temps possible per restablir els serveis bàsics de la població és una setmana en alguns casos, cal alguna cosa més que un pla Neucat. No bloquejar infraestructures, per exemple. Per cert, les elèctriques formen part d’aquest pla. I haurien de saber també que “tot Catalunya” és susceptible de patir una nevada a l’any. Ho dic per les seves 33 torres de la senyoreta Pepis.
És evident que una nevada comporta incomoditats i que no val allò de “piove, porco governo”, que no es pot ni s’ha d’exigir tot al pare Estat, encara que sigui al govern d’una nació sense el tal. Però si que s’ha d’exigir, sobretot a qui muntava pollastres quan era a l’oposició, millor informació i amb més ganes. El que em temo que Saura i el seu equip s’han enfrontat a la neu amb la por escènica de qui ja s’ha vist golejat abans pel vent, la sequera (també pel no a tot, per cert) i el foc.
Les píndoles del món
L’alegria no és complerta però és gran
11/03/2010
Esther Vera, periodista de Cuatro
L’alegria no és complerta però és gran. Alicia Gámez ha recuperat la llibertat. La diplomàcia tenaç i discreta ha tingut èxit i els contactes amb mediadors poc recomanables han portat a bon terme la resolució del segrest.
Després del psicodrama de l’Alakrana, el PP ha entès que el silenci ajuda a resoldre situacions delicades i ha deixat la vendetta pel final. La vicepresidenta De la Vega, en hores baixes, s’ha apuntat un èxit i ha dit probablement el que havia de dir: que no s’ha pagat el que algunes fonts xifren al voltant d’uns 5 milions d’euros. La vida dels segrestats justificaria el pagament; però caldria ser-ne conscient. Ara, la prioritat és la tornada dels altres dos cooperants perquè les seves famílies també respirin. Després, caldria poder-se valorar com s’han de fer les coses, i si el cost que el nou terrorisme afegeix a les missions humanitàries les ha de fer replantejar.
Les píndoles del món
Llum al final del túnel
11/03/2010
Quim Torrent, periodista del diari Avui
Em sembla que el tripartit no és conscient de l’immens desgavell que ha contribuït a crear a les comarques gironines. Mentre els portaveus d’Esquerra i Iniciativa es barallaven amb José Montilla sobre la conveniència o no de la MAT, més de 100.000 gironins continuaven sense llum i deixats de la mà de Déu.
Mentre el president defensava una MAT que amb tres anys i mig ha estat incapaç de construir, els alcaldes de Lloret, Tordera o Vidreres s’esbatussaven amb els responsables d’Endesa perquè els enviessin grups electrògens.
I mentre el president avalava l’actuació de Saura i Boada, els hotelers de la Costa Brava es buscaven la vida perquè tenien més de 20.000 turistes passant fred als seus hotels.
El tripartit s’ha construït una mena de Matrix dins dels despatxos. Un món paral·lel on la crisi no és tan greu, els incendis no cremen tan com sembla i les apagades elèctriques no ho són tant si no afecten Barcelona. Però la Catalunya real, expressió que tan li agrada al president, fa temps que va amb espelmes per trobar la llum al final del túnel.
Les píndoles del món
El govern de Zapatero ha guanyat temps
05/03/2010
Fidel Masreal, periodista i escriptor
Fa dues setmanes estava amb l’aigua al coll per missatges contradictoris, solitud política i indicadors interns i externs nefastos pel que fa a la situació econòmica.
Avui l’ atur segueix creixent però, gràcies a la ‘operació Palau de Zurbano’, ha aconseguit prendre la iniciativa, la qual cosa en la política actual és part mateix de la victòria.
Una política que es fa a cops d’imatge, que tant li agraden al president del govern, que acaba de canviar de cap de Comunicació.
Objectivament, el principi d’acord del Govern amb els partits per tirar endavant mesures com l’ IVA reduït per a obres de rehabilitació d’habitatges, préstecs directes del ICO a les petites i mitjanes empreses i un major comprimís de la morositat, sense ser qüestions menors, no és res més que el està fent el PSOE al Congrés durant tota la legislatura: buscar aliances amb uns i altres per navegar en la crisi davant el nord incert i la falta de majoria absoluta i
Però si això mateix es fa ara amb la solemnitat del palau de Zurbano, la presència de tres ministres i les fotos mediàtiques, es pot aconseguir el que en política i economia és tan necessari com els continguts: imatge de consens i d’acord, ni que sigui en temes relativament menors, perquè de pacte d’Estat PSOE-PP no n’hi haurà, perquè les seves posicions sobre impostos, mercat laboral o energia són allunyades però sobretot perquè el PP no vol i el PSOE no cedirà en tot per a que el PP s’apuntés el mèrit de l’hipotètic acord.
Les píndoles del món
El toro català
05/03/2010Enric Vila, periodista
A mi els toros no m’agraden i a més em semblen una salvatjada. Un país és un sentit del gust i els toros, tal com Espanya els interpreta, em resulten estrangers de dalt a baix. Potser si els toreros es vestissin d’una altra manera, potser si el toreig s’estalviés la mort del toro, com fan a Portugal, potser si el meu ideal de virilitat fos un altre i el conjunt estètic no em recordés aquell passatge dels segadors que diu “endarrera aquesta gent tan ufana i tan superba”, l’espectacle em semblaria més digerible. Els toros no m’agraden però, això sol, no em portaria a desitjar-ne la prohibició. A mi, el que em fa il·lusió és tornar la bufetada. Els arguments dels animalistes em fan gràcia perquè surten de la mateixa esquerra sublimatòria que tants cops ha servit a les polítiques colonialistes de l’Estat. Tants anys de fer sentir culpable un país perquè parla una altra llengua, perquè té uns altres costums, perquè vol governar-se i gestionar els seus diners; tants anys d’estovar el caràcter de la gent i de promoure la moral d’esclau, han donat un fruit. Avui molts catalans se senten més identificats amb el patiment del toro que amb la xuleria del torero. Que els arguments dels animalistes són falaços? Tan falaços com els de la solidaritat, el bilingüisme, el no nacionalisme, el multiculturalisme, i tota la demagògia humanitarista que fa temps que ens empassem aquí.
Les píndoles del món
No dimitirà ningú
03/03/2010
Enric Sierra, director de La Vanguàrdia Digital
A mesura que avança la investigació sobre la tragèdia a Horta de Sant Joan queden més clares algunes qüestions. La primera: que l’actuació en l’extinció de l’incendi no va ser impecable, com va dir el conseller Saura. Que la comissió parlamentària ha estat imprescindible perquè la ciutadania i les famílies de les víctimes coneguin la veritat del que va passar, més enllà de les versions oficials maquillades i opaques. Que els bombers morts podrien haver salvat la vida si s’hagués estat més diligent, com ho van fer els Brif d’Aragó. Que no hi va haver més morts de miracle. Que tenim un problema de model d’extinció d’incendis a Catalunya i que l’obstinació dels responsables d’Interior en dir que ho van fer tot perfecte ja no s’aguanta. La llista és més llarga, però, malgrat tot, no dimitirà ningú.
%s1 / %s2
