Articles per tema Política
El blog d'El món Suscripció al feed RSS
El davantal
El senyor que fa por ha tornat
22/05/2013
José María Aznar ha tornat. En una entrevista a Antena 3, ha deixat oberta la possibilitat de tornar, si cal, per complir el programa de govern, posar ordre a la fiscalitat, i per endurir les relacions amb les autonomies. Jordi Basté li ha dedicat el “Davantal”.
Les píndoles del món
Aznar i Mourinho
22/05/2013
Màrius Carol, periodista de La Vanguardia
Aznar és el Mourinho de la política. És “the special one” de la cosa pública. Tant l’un com l’altre, com més pressió tenen, més forts se senten. Així que el dia que El País feia pujar els colors a l’expresident pel fet de revelar que la trama Gürtel havia pagat la il·luminació del casament de la seva filla Ana a l’Escorial, convertida en princesa per un dia, va donar la cara a Antena 3.
Feia més de mig any que patia l’“Espanya en silenci”, segons les seves paraules, i anit va deixar de callar. Ho va fer en camp propi i amb els àrbitres a favor. Molt propi. En qualsevol cas, Aznar no va defraudar. Va marcar distàncies amb Rajoy, va atacar el grup Prisa, va tirar porqueria sobre Felipe González i va anunciar l’imminent trencament de la societat catalana.
Com si fos un dels quatre genets del Apocalipsi, va proclamar que ni Espanya va bé, ni Catalunya tampoc pel camí que porten, i es va oferir com a Don Pelayo reviscut per reconquerir Espanya. I a més, es va omplir l’americana de medalles dient que ha estat el gestos de l’època de més prosperitat en la història de l’Estat espanyol.
Aznar també va dir que només ha parlat una vegada amb Rajoy, des que mana, una mitjana semblant a la de Mourinho amb Florentino. El portuguès ja no hi és, i l’expresident tampoc. Però el fantasma d’un i de l’altre vaguen per Madrid. És el que tenen els fantasmes: van de blanc, com els jugadors del Madrid, i només fan por als que creuen amb espectres.
Les píndoles del món
El Don Pelayo del bigoti impossible
22/05/2013
Tian Riba, periodista
I del fons de les tenebres va emergir Lord Voldemort vestit de Don Pelayo amb un bigoti impossible disposat a reiniciar la Reconquesta. Rajoy és un “maricomplejines” i el que cal és més Espanya, una, gran i lliure i abaixar els impostos.
En el sisè any de la pitjor crisi institucional, política i econòmica que es recorda, ha aparegut, per fi, el tapat de la teoria de la conspiració, el salvador de la pàtria, el mascle alfa. A Itàlia tenen Beppe Grillo, a Espanya el sogre d’Agag. L’home del bigoti. Sempre un bigoti. Que tremolin els independentistes i els rojos.
Del personatge que es va apoderar de la Constitució, ara arriba com tergiversar l’esperit de la Transició davant de la seva mussa.
El dubte és si l’home que va sembrar la llavor de la crisi, amenaça de tornar perquè li dol Espanya o perquè la millor defensa és un bon atac i no ens farem mal, oi doctor?
Les píndoles del món
Sense sentit de la credibilitat
21/05/2013
Miquel Noguer, periodista d’El País
Tot el que s’ha publicat és fals, excepte alguna cosa. Ho recorden? Va dir-ho Mariano Rajoy el passat 4 de febrer quan no va tenir cap més remei que sortir de la pantalla de plasma per donar la cara. Ara es comença a veure que el seu sentit de la falsedat és, com a mínim, dubtós.
Pío García-Escudero i Eugenio Nassarre admeten que van cobrar sobresous del partit. Legals i declarats, sí, però sobressous, al cap i a la fi.
Primera mentida caçada al vol. O és que no va dir llavors el PP que això dels sobresous era mentida?
No ens estranyem si avui tornem a veure a Cospedal fent malabars amb allò que aquests diners són, en realitat, una indemnització en diferit, simulada, o mitjançant acord entre les parts.
Veurem quina versió dóna ara el PP. I si Mariano Rajoy sortirà a explicar-se. No estaria malament que ho fes. Més que res perquè la setmana vinent hi ha el segon round. Declaren fins a vuit constructors que, segon els papers de Bárcenas, van finançar el PP de forma poc clara. Fora bo que a Rajoy li quedés llavors un mínim de credibilitat.
Les píndoles del món
Catalunya no és Kosovo
21/05/2013
Pere Martí Colom, periodista de 8TV
Divendres passat, durant la final de la Copa del Rei al Bernabéu, va aparèixer una pancarta que posava “Kosovo és Sèrbia”. No és que els Ultra Sur s’hagin aficionat a la geopolítica. Es tractava d’una provocació més cap a Catalunya, tot i que no jugava el Barça, però reflectia molt bé el tarannà de la diplomàcia espanyola. Espanya és l’únic país de la Unió Europea que encara no ha reconegut Kosovo, tot i que fa cinc anys que va proclamar unilateralment la seva independència.
En canvi, una altra exrepública iugoslava, Montenegro, ho va fer passant per les urnes. La UE va fixar dues condicions per acceptar la decisió: que en el referèndum hi participés més d’un 50 per cent del cens i que els partidaris de la independència superessin el 55%. El resultat va ser favorable i el reconeixement de Montenegro a escala internacional ha topat amb menys problemes que Kosovo.
Afortunadament, Catalunya no és ni Kosovo ni Montenegro però qualsevol procés sobiranista ha de tenir molt en compte el reconeixement internacional i aquest només s’obté si darrere hi ha una clara majoria democràtica. La declaració unilateral d’independència pot ser molt llaminera per a l’independentisme exprés, però és molt més efectiu per aconseguir el reconeixement internacional que qualsevol decisió d’aquesta mena passi per les urnes i sigui fruit de majories incontestables.
Les píndoles del món
Una altra oportunitat perduda
20/05/2013
Fidel Masreal, periodista d’El Periódico
Declaracions com les de Rafael Hernando, simplista i d’un partidisme de tan curta volada, són una revelació lamentable. La revelació és que el PP està decidit a fer un ús ideològic de la reforma educativa. Potser per tapar l’agenda econòmica, la de l’atur i les retallades, on té pocs guanys a oferir. Ús ideològic no només pel que fa al qüestionament de la immersió lingüística, sinó també a la religió com a assignatura al mateix nivell que les altres.
La part lamentable és que ens allunya, un cop més, de fer un debat serè sobre l’assignatura pendent de veritat: l’ensenyament. Igual que va passar amb altres grans reformes educatives, el PP i el PSOE són incapaços de cercar un acord amb la comunitat educativa i les comunitats autònomes a l’hora de legislar sobre ensenyament.
Pendent queda valorar amb racionalitat certs assumptes interessants de la llei Wert, com la professionalització de la figura del director, o d’altres més discutibles, com els itineraris de tercer i quart d’ESO i la segregació que poden generar.
Però amb personatges com Hernando semblem condemnats a la bronca. La de més baix nivell educatiu, per cert.
Entrevista d'actualitat
“Llanos de Luna ha de dimitir”
17/05/2013
L’alcalde de Sant Andreu de la Barca, Enric Llorca, també va participar a l’acte d’homenatge pel 169è aniversari de la Guàrdia Civil però afirma que “no sabia que Llanos de Luna hi anava a homenatjar la División Azul”. Assegura que “si ho hagués sabut segurament no m’hi hauria quedat”. Llorca recorda que “dos familiars van haver d’exiliar-se”.
Les píndoles del món
El micropenis de Mick Jagger
16/05/2013Tian Riba, periodista
Keith Richards va escriure el 2010 que Marianne Faithfull, l’única dona que ha trencat el cor a Mick Jagger, el va deixar perquè no es podia divertir amb el penis petit del cantant. “Té un parell de boles enormes –va escriure el guitarrista-, però no pot omplir el buit que hi ha entremig”.
Les dues ànimes de Ses Satàniques Majestats sempre han tingut una relació d’amor i odi, però la dignitat de Jagger no li permetia tornar a la carretera pels 50 anys dels Stones si l’autor del riff més famós de la història no demanava disculpes. “Hi ha coses –ha dit el propietari dels morros impossibles- que no es poden deixar passar”.
Ara podríem recordar, perquè aquesta història és tan llarga com la dels Stones, que Catalunya pateix des de fa 30 anys un drenatge del 8% del seu PIB, de la seva riquesa anual, i ningú diu res. I és una bestialitat el que se’n va i no torna si ens fixem que ara hi ha una batalla per una dècima de dèficit en funció del PIB. O podríem recordar que l’Estat deu diners a la Generalitat. O que obliga a retallar més a qui ha d’assumir els serveis socials. I que, un cop ofegat, et deixa els teus diners i et fa pagar interessos.
Tot això és veritat. Però, el que ho explica tot és una altra cosa. La dignitat i el respecte és important fins i tot entre l’home que va esnifar les cendres del seu pare i el paio que li canta a Satanàs.
Apunts imprescindibles
“La Generalitat és insaciable”
15/05/2013
El govern de Mariano Rajoy té tota la pressió dels barons del seu partit, que ignoren completament la seva crida a la calma i a la generositat que va fer fa un parell de dies. De fet, continuen ben alta la brega contra la flexibilització del dèficit per Catalunya. Ni Madrid, ni Galícia, ni l’Aragó, li han fet gaire cas. Qui lidera les protestes, però és Extremadura i el seu president José Antonio Monago. Ahir a la COPE va dir que la Generalitat és insaciable i que sempre en voldrà més.
Les píndoles del món
Ui sí, els pressupostos
15/05/2013
Maiol Roger, periodista d’El País
Ui sí! Els pressupostos! El Govern els prorroga per no tenir desgast polític, i l’oposició els demana per tenir alguna cosa per criticar. Política de curta volada, tot plegat. Però la diferencia entre tenir pressupostos o no tenir-ne, ara, és ben minsa: la misèria és la mateixa.
Misèria? El Govern no vol ni sentir-se a parlar. Ni que el president Mas es posés a pidolar menjar a la Castellana es plantejarien donar un tracte just a Catalunya. I quan hi ha un tímid pas que es diu dèficit a la carta, arriben els barons del PP a dir que som uns insolidaris i uns independentistes malgastadors. Els barons del PP actuen com els pinxos de la classe, que es dediquen a atonyinar qui hi posa colzes. Perquè Catalunya ha fet els deures: és la comunitat que més ha retallat. I això, carregant un maltractament que es diu 8.000 milions de deutes de l’Estat i 8% de dèficit fiscal.
Rajoy donarà un cop sobre la taula? Difícil de pensar en un home que es famós per haver marxat d’una reunió important per veure un partit de futbol. S’imposarà la fatxendaria de l’extremeny Monago, l’odi lingüístic de l’Aragó, el señorito d’Ignacio González de Madrid i l’estil presumptament “narcofriendly” de Núñez Feijóo.
Els barons del PP són com els insectes: viuen de picar-nos i són bastant molestos. L’única diferència és que l’ONU ja ha trobat beneficis nutritius a les bestioles, i encara és hora que trobi alguna cosa positiva als barons del PP.
Entrevista d'actualitat
Enric Millo entèn que a fora vinculin nazisme amb sobiranisme
14/05/2013
“El nazisme forma part d’una altra història [...] Però entenc perfectament quan s’assimilen determinades actituds i metodologies de la transmissió de la propaganda a Catalunya amb els que es feien en aquella època de la història”, ha dit el portaveu del PP català al Parlament. Enric Millo s’ha defensat de les crítiques que aquest dilluns va rebre a la tertúlia per una entrevista al Via lliure, i ha raonat que l’estat no té cap obligació de pagar els 759 milions de la disposició addicional tercera. Millo ha acusat Jordi Basté de tendenciós i Tian Riba de mentider.
El davantal
Alonso, Lobato, Mas i l’himne
13/05/2013
Aquest dilluns Jordi Basté ha dedicat el davantal al comentari del locutor d’Antena 3, Antonio Lobato, que durant la retransmissió de la cursa de Montmeló opinava que “qué mal lo debe de estar pasando Artur Mas escuchando el himno español con el lío que tiene en Catalunya. Menudo papelón!”.
Les píndoles del món
Millo, un home de principis
13/05/2013Tian Riba, periodista
Enric Millo és un home de principis ferms. Va començar al sector més nacionalista d’Unió, va arribar a ser portaveu adjunt de CiU al Parlament, va intentar anar a les llistes d’ERC quan Duran el va treure de candidat per Girona, va fitxar pel PP dins del gir catalanista de Josep Piqué i, quan Acebes i Zaplana van posar fi a la paciència del vilanoví, no va tenir cap mania per adaptar-se al gir espanyolista dels populars.
Que ara en el seu minut de glòria de cada cap de setmana que els periodistes hem decidit regalar als polítics digui que l’Estatut és un paper aprovat unilateralment i que s’ha d’acabar amb la ximpleria dels qui denuncien que l’Estat és un morós només té quatre explicacions possibles.
Walter Riso en diria dependència emocional. Els mossos d’esquadra, síndrome d’Estocolm. Un lector de les 50 ombres de Grey parlaria de masoquisme. I qualsevol persona mínimament informada veuria que estem davant d’algú que obra amb desvergonyiment sense complexos, que ha fet de la política el seu modus vivendi per davant de tot i que confia que la resta del món pateixi idiòcia.
Entrevista d'actualitat
Xavier Solano: “Cal marcar una data pel referèndum”
10/05/2013
Xavier Solano, assessor del Partit Nacional Escocès al Parlament britànic, assegura que “és important marcar una data” al calendari i que aquesta serà “la del referèndum, no la de la independència”. Solano considera que això anima el ciutadà perquè “llavors la gent veu que va de debò”. També assenyala que “el Salmond de Catalunya serà la persona que concreti aquesta data”. Ell proposa la setmana anterior a la del referèndum escocès. Continuar llegint
Les píndoles del món
Bomba de dispersió
10/05/2013Maiol Roger, periodista d’El País
Deia l’espanyolíssim general Espartero que Barcelona s’ha de bombardejar un cop cada cinquanta anys. Les bombes que ens tiren ara no ens maten, però són de dispersió i cauen cada dia: una estratègia pautada per trepitjar-nos sistemàticament i amb totes les armes disponibles. No podem parlar el que volem, no podem votar, i no podem ni ser! Si volguéssim ser una comunitat de veïns, també ens ho suspendrien. I ens dirien nazis.
I què fem nosaltres. Anar amb el lliri a la mà. Diu el conseller Homs que tranquils, que Europa ens ho arregla. Hola, Europa! Aquella comunitat de propietaris preocupats dels interessos dels seus estats membres. És com estar tranquil perdent 2 a 0 pensat que l’àrbitre ja et xiularà un penal. Passa que al final acabes perdent.
Tampoc els contraris a la independència fan un gaire bon paper. El PSC va més despistat que un grup del Sónar en un aplec sardanista, i només una cosa seria més ridícula que Enric Millo comparant una sessió parlamentària amb robar a casa el veí. Que ho hauria fet vestit de faralaes.
La reacció no passa per al·legacions ni recursos. Passa per agafar el paper del Tribunal Constitucional i estripar-lo. I seguir mirant endavant, sense dubtar. Deixar-nos de piulades massives i cadenes humanes i seguir el camí marcat. I el dia que es faci la consulta, girar-nos i a aquests fills d’Espartero i dir-los, clar i lapao: bon vent i barca nova.
Entrevista d'actualitat
“Sembla que un grup de veïns pugui fer més que el Parlament”
09/05/2013
El conseller de Presidència, Francesc Homs, considera que, després de la suspensió temporal de la declaració de sobirania demostra que ”pot fer més coses una comunitat de veïns que el Parlament de Catalunya”. Homs ha anunciat una bateria de mesures legals del govern per fer front a la suspensió. I ha avisat al PP que “la tècnica que ‘el que no m’agrada ho recorro no resol els problemes, els incrementa’, però manté la voluntat de diàleg”. Continuar llegint
-
http://www.racalacarta.com/download.php?file=0509%2008h%20(Dijous%2009-05-13)%20Apunts%20imprescindibles%20(%20).mp3
No és un bon dia per als grisos
Emès el Dijous 09-05-13
Els diaris van plens de la suspensió de la declaració sobiranista del Parlament. Els diaris de Barcelona i Madrid ho veuen amb enormes diferències. Per això Jordi Basté considera que no és un bon dia per als matisos.
Les píndoles del món
http://www.racalacarta.com/audio/el_mon_a_rac1/0509%2008h%20(Dijous%2009-05-13)%20Apunts%20imprescindibles%20(%20).mp3 Descarrega-te'l Espanya i la brea
09/05/2013Tian Riba, periodista
Hi ha un venerable científic a la Universitat de Queensland, Austràlia, que fa 13 anys que espera que caigui una gota de brea, una substància obtinguda d’un residu de fusta, carbó o quitrà. 13 anys esperant que caigui una gota. Quina paciència, no? Doncs imagineu la paciència de qui fa 300 anys que espera el final d’un plet.
I quan tres segles després, un Parlament, seguint el mandat d’una majoria de vots populars, decideix declarar Catalunya subjecte polític, la resposta del govern de l’Espanya borbònica de matriu castellana, del PP –i del PSOE– a través d’un tribunal que controlen és que Catalunya no pot fer política. I aquesta és la gravetat. Negar el dret de Catalunya a fer política.
Han caigut dues fal·làcies. Sense violència es pot parlar de tot i tot és possible, deien. Mentien. El problema és que un referèndum és inconstitucional, han dit ara. Mentida. Ara ha quedat en evidència que el problema no és jurídic. El problema és que no volen que qui no pensa com ells faci política i ni tan sols, com ha admès el ministre d’Exteriors en el cas de la professora Ponsatí, es puguin expressar lliurement.
Per cert, l’experiment del venerable i pacient científic australià serveix per demostrar que substàncies que semblen sòlides, al final, s’acaben diluint
El contenidor
http://www.racalacarta.com/audio/el_mon_a_rac1/0509%2008h%20(Dijous%2009-05-13)%20Apunts%20imprescindibles%20(%20).mp3 Descarrega-te'l El Síndic denuncia el vídeo Telemadrid a la Defensora del Pueblo
08/05/2013
El Síndic de Greuges, Rafel Ribó, creu que el reportatge de Telemadrid contra el nacionalisme passa de la taca d’oli i no s’ha de banalitzar, pequè no forma part del soroll mediàtic habitual. Per això, ha interpel·lat a la Defensora del Poble perquè emeti un dictamen sobre el que es va emetre. Si queda impune, “serà un suma y sigue”. Per Ribó, el cas és especialment greu perquè TeleMadrid és una televisió pública i els responsables polítics del mitjà s’han quedat de braços plegats.
Entrevista d'actualitat
http://www.racalacarta.com/audio/el_mon_a_rac1/0509%2008h%20(Dijous%2009-05-13)%20Apunts%20imprescindibles%20(%20).mp3 Descarrega-te'l “Mas preconfigura el final del camí, que és la independència”
07/05/2013
El portaveu del PSC, Jaume Collboni, assegura que “Artur Mas preconfigura el final d’un camí, que és la independència, i que això posa més difícil” al PSC sumar-se a l’acord. Collboni, a més, ha insistit a assenyalar que “l’Estat ha de donar el vistiplau o pactar que el resultat de la consulta serà vinculant, si no no es pot fer”. Continuar llegint
%s1 / %s2
