El ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, ha posat com una “prioritat” del govern espanyol confeccionar una llei que permeti combatre la delinqüència multireincident. “És una prioritat acabar amb les persones que han fet dels petits robatoris i els assalts a les persones una forma de vida”, i ha afegit que “tancant i fent fora uns pocs podríem eradicar bona part de la sensació d’inseguretat”. Fernández, en una entrevista a El món a RAC1 ha carregat durament contra el Fiscal Anticorrupció de Madrid, José Grinda, que va acusar els funcionaris catalans de rebre suborns.En una entrevista a El món a RAC1, el ministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz ha dit que:

- [Sobre la multireincidència] “Es pot fer i s’ha de fer una llei nova. En coherència amb el que vaig dir a la campanya intento emprendre amb Alberto Ruiz Gallardón un canvi en el Codi Penal i la Llei d’Enjudiciament Criminal. S’ha de fer com més aviat millor. Hi ha una comissió bilateral Justícia-Interior que ha d’aprovar una bona norma. És una prioritat d’aquest govern acabar amb les persones que han fet dels petits robatoris i els assalts a les persones una forma de vida. A mi m’ha dit la policia que la multireincidència s’acabaria posant a la presó un grup de delinqüents i fent fora del país uns altres. Sense perjudici de la seva constitucionalitat s’han de posar lleis que evitin la multireincidència.”

- “Els immigrants multirencidents se’ls ha de fer fora del país, i els d’aquí se’ls ha de posar a la presó. Els que fan de la seva vida un delicte permanent no pot ser. Els jutges han de tenir les eines per fer-ho i nosaltres els les donarem.”

- “Un fiscal (si el que diu és veritat) ha d’actuar com a tal. No com un ciutadà o un periodista. Ha d’actuar amb responsabilitat. Nosaltres ho investigarem. Per què no ho diu on ho ha de dir? Parlar de corrupció generalitzada és injust i imprudent. Parlem amb precisió i seriositat.”

- “Un fiscal no ha de dir això. Ha d’actuar. Aquest senyor és un irresponsable. Vostè està per actuar.  Si és així, ha de trucar al ministre i informar-lo sense perjudici d’actuar legalment. Tenen un problema al port i ho diu el fiscal. Sigui una mica seriós i responsable. Vull que aquest senyor m’informi perquè sóc el primer intreressat, em sembla un frívol.”

- [Sobre la decisió de Patxi López d'indemnitzar les víctimes de la policia entre el 1968 i el 1978] “Els governs no s’han de criticar entre si. Els partits sí perquè és part de la seva feina. La primavera que ve hi ha eleccions al País Basc i el PSE té un problema d’indefinició perquè és evident que governa amb el PP, que governa Espanya, i s’està disputant una part del vot no nacionalista. En aquests moments volen diferenciar-se de nosaltres en la gestió política de la lluita antiterrorista.”

- “En aquests moments ETA té la seva capacitat operativa esquitllada. No és possible fer atemptats ni volent. Qui lidera aquest moviment és l’esquerra abertzale. La banda està molt feble. ETA diu que vol deixar les armes. Si ho decideix no té sentit que no dissolgui l’organització. Per què té les armes, doncs? No hem abaixat la guàrdia. ETA té una dificultat de moviments evidents. Fins que no es dissolgui i entregui les armes no té veracitat.”

- “Sempre pot sortir un grup d’escindits d’ETA. Tant de bo arribés això perquè voldria dir que ETA deixa d’existir. Actuarem perquè ETA formi part de la història negra del País Basc i d’Espanya. Sarkozy va dir que les fronteres no existien als Pirineus. Tenim el testimoni ètic i moral de les víctimes.”

- “El govern basc va ser el primer a retirar els escortes. Ara treballem conjuntament per prendre decisions. La situació no la motiven temes econòmics, sinó que l’amenaça terrorista ha disminït. A la resta d’Espanya hi ha massa persones protegides i hi destinem massa efectius (en total 2.168 efectius policials) i havíem de retallar.”

- “Un govern no es pot asseure amb una organització terrorista. Per principis és impensable. El nostre objectiu és que ETA deixi d’existir.”

- “Entregar les armes seria una manera de visualitzar-ho. La Guàrdia Civil i la Policia té prou elements per verificar que ETA deixa d’existir. No ens calen els observadors que paga l’esquerra abertzale. Hauria d’anar acompanyada d’una declaració molt solemne i verificable.”

- “El full de ruta del Govern és el compliment de la llei penitenciària, que no permet beneficis col·lectius. Sí individuals. Demanant perdó i dir ‘em penedeixo del meu passat terrorista’ i ’si tinc beneficis no tornaré a aquestes activitats’ i demano perdó a les víctimes. Aplicar la llei segons es preveu. Ara mateix ETA és el principal enemic dels presos perquè no els ho deixa fer. Si ETA no existís podrien actuar amb llibertat.”

- “L’actuació dels darrers anys del ministeri de l’Interior ha estat molt positiu amb Rubalcaba. Si el PSOE i el PP haguessin actuat en la primera legislatura com en la segona estaríem millor. La feina contra ETA ha estat molt positiva. En la segona legislatura hi havia un pacte entre el PSOE i el PP.”

- [Sobre la multireincidència”Es pot fer i s’ha de fer una llei nova. En coherència amb el que vaig dir a la campanya intento empendre amb Alberto Ruiz Gallardón un canvi en el Codi Penal i la Llei d’Enjudiciament Criminal. S’ha de fer com més aviat millor. Hi ha una comissió bilateral Justícia-Interior que ha d’aprovar una bona norma. És una prioritat d’aquest govern acabar amb les persones que han fet dels petits robatoris i els assalts a les persones una forma de vida. A mi m’ha dit la policia que la multireincidència s’acabaria posant a la presó un grup de delinqüents i fent fora del país uns altres. Sense perjudici de la seva constitucionalitat s’han de posar lleis que evitin la multireincidència.”

- “Els immigrants multirencidents se’ls ha de fer fora del país, i els d’aquí se’ls ha de posar a la presó. Els que fan de la seva vida un delicte permanent no pot ser. Els jutges han de tenir les eines per fer-ho i nosaltres els les donarem.”

- “Les normes de trànsit han de ser prou flexibles per adaptar-se a les necessitats de cada ciutat. Les normes són les mateixes i les dicta el Ministeri. la diferència és que en un lloc et multa la Guàrdia Civil i en altres els Mossos.”

- “Cal posar l’accent en la prevenció. Hi ha lesionats que no han mort i que tenen patologies greus. Cal comparar estadístiques en matèria de seguretat viària.”

- “Un país pot conviure tranquil·lament amb 6 milions d’aturats? És molt difícil mantenir la pau social en aquest país. Una prova és el que va passar al Parlament. Crec en la institució familiar com la primera xarxa per ajudar a sortir de la crisi.”

- “Espanya té una posició geoestratègica d’arribada de droga per tot Europa. És una plataforma de destí i distribució. La policia del Marroc i França estan actuant conjuntament amb nosaltres perquè la droga és un dels grans problemes. Molta d’aquesta delinqüència està relacionada amb un consum excessiu de droga.”

“Carme Chacón és el dirigent polític que ha sortit d’aquest congrés del PSOE amb més futur polític”, ha assegurat José Zaragoza en una entrevista a El món a RAC1. L’artífex de la campanya de Chacón ha reconegut la derrota, però ha admès que “n’ha sortit amb molta força, no deprimida”. Zaragoza no ha concretat si Chacón es presentarà a les primàries o com a candidata a la Generalitat, però creu que “ha connectat amb la voluntat de canvi igual que Zapatero el 2000″. En una entrevista a El món a RAC1 José Zaragoza també ha dit que:

- [Chacón] “Està bé, té molt clar el que vol fer, que és deixar fer a Alfredo Pérez Rubalcaba.”

- “Sóc a l’executiva per compromís amb el partit.”

- “Hi ha molta reticència al canvi. Molts dirigents històrics del partit no els agradava el que proposava Carme Chacón.”

- “Hi va haver alguns comportaments personals que passaven de les bones a les males maneres de la política.”

- “Les declaracions fora de to de Rodríguez Ibarra són trampes on no hem de caure.”

- “En cap moment vam reclamar el 48% de l’executiva pels partidaris de Chacón.”

- “Chacón, l’únic que sap ara, és que ha de deixar que Rubalcaba faci la seva feina.”

- “La gent jove ha connectat amb la Carme.”

- “Per què no m’haig de veure votant diferent del PSOE al Congrés? Sóc una persona pragmàtica.”

- “Hem perdut, per pocs vots, però hem perdut.”

- “La Carme ha connectat amb una voluntat de canvi, com quan l’any 2000, José Luis Rodríguez Zapatero.”

]]> http://rac1.org/elmon/blog/chacon-es-qui-surt-amb-mes-futur/feed/ 0 http://rac1.org/elmon/blog/el-psc-denuncia-pressions-contra-chacon-es-van-traspassar-fronteres/ http://rac1.org/elmon/blog/el-psc-denuncia-pressions-contra-chacon-es-van-traspassar-fronteres/#comments Mon, 06 Feb 2012 08:59:20 +0000 David Jobe http://rac1.org/elmon/?p=49872

Al Congrés del PSOE “es van traspassar algunes fronteres”, ha denunciat el secretari d’Acció Social del PSC, Antoni Balmón, en una entrevista a El món a RAC1 en què ha valorat el futur del PSC i de Carme Chacón. “El PSC es queda sense cap hipoteca”, ha dit el seu partit. A la candidata li ha recomanat que “reflexioni amb calma sobre el seu futur”. I del Congrés del PSOE li ha recordat a Rubalcaba “la norma no escrita que si tens el 51% del suport has de fer una executiva integradora”.En una entrevista a El món a RAC1, el secretari d’Acció Social del PSC, Antoni Balmón, ha dit que:

- “El PSC es queda sense hipoteques, amb les seves pròpies reflexions. Els propers mesos veurem si només són paraules o fets. Més enllà de les reflexions, el PSC té per endavant un camí important.”

- “[Els crítics] si hagués guanyat Chacón dirien que estem ‘hipotecats’. Estic tocat des del punt de vista personal, però no compungit. El projecte del PSC no pot canviar gaire el seu rumb. Hem traçat un projecte i un camí complicat. Estic més pendent de França al maig, que de què pot fer ara el socialisme espanyol.”

-  [Si guanyés Hollande] “S’obre una nova visió en la crisi de la gestió econòmica que interessa més a la societat. Si no és així, tornarem a parlar de les nostres coses. No és cap fugida endavant.”

- “Jo tindré veu propia. És una paraula. En menys d’un mes hem parlat dels pressupostos de la Generalitat, hem fet un congrés del PSOE en què es presentava una militant del PSC. Déu n’hi do el que ha canviat!”

- “A mi em preocupa la gestió de trobar un nou projecte polític. Al congrés del PSOE hi havia dues opcions: la  gestió de la travessia al desert, i la gestió del futur. Ara em preocupa més la gestió del PSOE que la del PSC.”

- “Carme Chacón perd perquè 12 delegats no la voten. De 950 van ser 12. Hi va haver pressions. Penso que es van traspassar les fronteres. Rodríguez Ibarra va dir un Zapatero amb faldilles. Això no es pot admetre. El vot és secret i s’hi dóna poc valor. El discurs de Chacón va trobar el seu espai.”

- “Qui guanya té la responsabilitat de fer l’executiva. Qui guanya amb un 51% ha d’integrar. El PSC no intervé, perquè és una decisió del partit federal, i no som una federació del PSOE.”

- “Sempre va quedar clar que hi hauria dos membres dins l’executiva.”

- “Jo a les set del matí jo estava fart d’escoltar els uns i els altres. Estava per allà i vaig dir de manera conscient que demà estarien les cadires buides.”

- “No m’identifico amb la nova executiva, però li reconec que té pes polític. No em sento representat. M’agrada més o menys. Però ara cal veure si poden creuar un programa alternatiu al PP.”

- “Chacón el que ha de fer -consell com a amic- és estar amb la seva família i pensar què vol fer.”

-  ”Del pacte fiscal hi ha moltes coses per parlar. I ara hem de donar prioritat als interessos de Catalunya. Estic fart de parlar del congrés. Jo només tinc una ànima. No és un problema que una de les candidates sigui militant del PSC.”

- “Quan un està desorientat el congrés gira entorn a propostes àmplies i no a resolucions congressuals. Hem de tenir clar que fa un mes ens van dir a l’oposició. I ara hem de tornar a ser alternativa. És un procés complicat i no conjuntural.”

- “Hi ha molta gent que surt derrotada. Ara el PSOE ha de fer la seva travessia al desert. Chacón ha perdut. Probablement Zapatero i també el militant que creia en la victòria de Zapatero.”

- “M’interessen més les trajectòries que les paraules. EL PSOE està obligat a canviar: està desconnectat de les classes urbanes, a les grans i mitjanes ciutats. Si vol ser el que fa 30 anys haurà de mudar la pell.”

- “Ara Chacón s’ha de refer. I ella mateixa serà qui dirà què vol fer. Jo no li puc recomanar res. Només molta reflexió i tranquil·litat. Ella és una persona sòlida i la seva edat l’ajuda. Té projecció i autonomia política pròpia. Ara estem al principi.”

A continuació hem escoltat una de les diputades del PSC, Montserrat Tura, que ens ha dit que:

- “Ens hem d’acostumar a acceptar l’expressió de la majoria.”

- “Crec que hi ha hagut poc debat ideològic entre els dos candidats. No m’agrada que hi hagi retrets perquè si no no considerarem formes de democràcia interna.”

- “A mi m’agradaria que hi hagués un aprofundiment de les llibertats col·lectives pel que fa a Catalunya.”

- “Espanya no és una cosa homogènia i [tant Rubalcaba com Chacón] l’han volgut tractar com una cosa homogènia. Aquí crec que és on s’ha produït el dèficit que jo sento.”

- Sobre si es veu algun dia votant diferent del PSOE a Madrid: “Crec que algun dia no tindrem més remei que fer-ho si la línia és permanentment aproximar-se massa a les posicions que entenc que són més de centredreta que no centreesquerra.”

- Sobre el futur del PSC: “El PSC participa en els òrgans federals però té una vida pròpia. És l’únic partit sobirà, a més del PSOE. Aquesta sobirania l’ha d’exercir en defensar programes de caràcter social i aprofundiment d’aquesta llibertat col·lectiva.”

- “Més poder polític i econòmic per Catalunya han de ser també la nostra via.”

Si fos Joan Margarit diria que el PSOE ha tornat a les ruïnes d’aquell lloc segur que hi havia a la infància. Com que no sóc poeta diré que el PSOE és avui un partit acollonit i, quan la gent té por, busca les faldilles de la mare. Les faldilles de la mare Alfonso i el caliu del pare Felipe, aquella zona de confort anomenada Rubalcaba que ens allibera de l’angoixa quan el món ens és hostil.

El zapaterisme ha estat per al PSOE un parèntesi en la història que no vol tornar a repetir i menys, per ara, amb dona i catalana, per molt que ho intenti aquesta Llibertat guiant el poble de laboratori, d’Olula/Esplugues, que és Carme/Carmen Chacón. I vet aquí com ja no hi ha cap partit a Espanya que faci veure que vol que el catalanisme s’hi senti còmode. Ni tan sols el federalisme buit del PSC.

Chacón ha perdut. I al PSC l’únic que ha guanyat és l’inefable José Zaragoza, que podrà exercir uns anys més de lampista professional. Però Navarro respira. Navarro és un home pacient que a Terrassa ja es va saber escapolir hàbilment de l’ombra de Manuel Royes. Però, si no vol ser Pere el Breu, ha de començar a resoldre la gran incògnita. El PSC vol ser l’esquerra catalanista alternativa a CiU a risc que el PSOE s’implanti a Catalunya? Es condemnarà al no-res uns anys més per fer de lobby en el projecte personal de Chacón en unes primàries, a risc que ERC i ICV li prenguin la cartera? O continuarà fent de saltimbanqui esquizofrènic de clatellada a clatellada fins a la victòria final?

Qui estigui lliure de culpa, que llanci la primera pedra. Els socialistes s’han fet un fart els últims anys de dir que el PP utilitza Catalunya per confrontar territoris. Però el PSOE no ha estat precisament un angelet aquestes setmanes. No hem sentit idees sobre com renovar la socialdemocràcia per fer-la útil contra la crisi. Més aviat s’han dedicat a discutir com d’uniforme ha de ser el seu discurs i com d’espanyola és Carme Chacón.

Fent de teloners, els guardians de les essències, Alfonso Guerra i José Bono, van encetar l’obra qüestionant que una catalana pugui liderar el PSOE.

A la primera escena, Rubalcaba va apostar perquè el PSOE tingui un únic discurs. Un de gran i lliure.

Fins a l’intermedi, Chacón es va dedicar a realçar els seus orígens andalusos. Algú sap que Rubalcaba és càntabre? Doncs tothom havia de saber que la sang de l’exministra no només és catalana.

I al segon acte, Chacón ha acabat per deixar el PSC com una delegació més del carrer Ferraz, que acabarà fent el que ella digui sobre el pacte fiscal.

I en quina escena ha sortit el PSC? Ens ho hem perdut. Què se n’ha fet del federalisme asimètric que defensava Pasqual Maragall? El que va inspirar Zapatero per assaltar el PSOE l’any 2000? Ni rastre. Davant d’una Catalunya cada cop més exigent, el discurs dels socialistes retrocedeix al segle XX.

La presidenta del PP de Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, ha valorat la trobada de Mariano Rajoy i Artur Mas a La Moncloa com “l’establiment d’una línia de confiança”. Preguntada sobre el pagament pendent del deute del 759 milions, ha dit que “pagaran quan puguin” i ha recordat que hi ha altres comunitats pendents de rebre inversions que els deuen.Alícia Sànchez-Camacho també ha dit que:

Segurament Artur Mas no té cap interès a semblar el cobrador del frac cada cop que aterra a Madrid. No obstant això, tan bon punt trepitja la Moncloa Rajoy li deixa anar un “vivo en el lío”, com qui avisa, no et passis demanant que aquí no tenim ni un duro.

I això que aquesta vegada Mas ha preparat el terreny. Abans d’anar a Madrid, ha descrit la situació al Frankfurter Allgemeine Zeitung. Ja se sap que avui dia o t’expliques en alemany o et prenen per un zero a l’esquerra. En una entrevista a aquest diari Mas assegura que vol la mateixa sobirania fiscal que té Euskadi i que a Catalunya hi ha cada cop més gent que somia en un estat propi.

Una manera com una altra de deixar clar que no va a Madrid només amb un llistat de deutes i traspassos pendents. De fet, en acabar la reunió, el president compareix davant dels periodistes sense l’habitual cove amb el grapat de peixets que s’acostuma a exhibir en aquests casos. Assegura que el seu objectiu no era entrar en qüestions concretes. Tot i deixar entreveure que s’ha parlat de moltes coses, explica que de fet les gairebé dues hores de reunió a la Moncloa han estat una prova, un tempteig per veure fins a quin punt és possible la relació.

La conclusió és que tot està molt fotut i que val més mirar de col·laborar perquè si no tothom acabarà prenent mal. Mas garanteix mà estesa però reclama el mateix al govern de Madrid. Exigeix lleialtat i confiança. I de nou subratlla que la col·laboració amb Rajoy és com una inversió a termini que s’ha d’anar renovant i té el pacte fiscal com a teló de fons.

Deia Karl Marx que la història es repeteix, la primera vegada com a tragèdia, la segona com a farsa. Assistir ahir a l’acte de l’Ateneu va fer créixer els interrogants més que no pas les certeses respecte al concert econòmic.

Hi van assistir, és cert, representants de tots els partits i del Govern, però hi haurà unitat per plantejar-ho a Madrid? O tornarà a passar com amb l’Estatut, on tots van defensar els seus interessos? I eren tots menys el partit que serà decisiu per al pacte fiscal: el Partit Popular. I el discurs del representant de Foment del Treball, l’altra peça clau en tot plegat, va ser més que moderat respecte a aquesta reivindicació.

Més interrogants. Si com el 1899 Madrid diu no al concert, hi haurà com llavors tancament de caixes? Quin és el pla B del govern i de les institucions catalanes? Per cert que, com recorda Cambó a les seves memòries, el tancament de caixes va acabar amb una persecució implacable a un a un dels industrials que el va promoure i la campanya d’insubmissió es va ajornar, diu textualment, per una altra ocasió.

“Estic convençut que aquest any el govern espanyol pagarà els 759 milions d’euros que deu a la Generalitat”, ha reconegut Josep Antoni Duran i Lleida, el president del grup parlamentari de CiU al Congrés, en una entrevista a El món a RAC1. Creu que serà després de les eleccions andaluses. Sobre les relacions de CiU amb el PP Duran ha dit que “no hi ha cap acord concret amb el PP, però en les converses hi ha hagut gestos significatius cap a Catalunya”.

Josep Antoni Duran i Lleida, president del grup parlamentari de CiU al Congrés.

- “La millor prova de l’encert al suport a les mesures del govern espanyol és la rebuda que han tingut per part dels mercats.”

- “S’hauran de prendre mesures encara més dures per recuperar-nos.”

- ”Entre governs hi ha molt més diàleg ara que abans. El PP entén que les comunitats autònomes també són Estat i que s’ha d’eixugar el dèficit públic. El govern de l’Estat assumeix que les dificultats de tresoreria de les autonomies els incumbeix.”

- ”No hi ha cap acord concret amb el PP. Però en les converses [amb el PP] hi ha hagut gestos significatius cap a Catalunya.”

- “Estic convençut que aquest any el govern espanyol pagarà els 759 milions d’euros que deu a la Generalitat. També els d’aquest any, que són als pressupostos. D’això ja n’han parlat el conseller Mas-Colell i el ministre Montoro. Suposo que serà després de les eleccions andaluses. Encara rebo cartes [per les declaracions del PER].”

- “Haurem de fer que paguin. Cadascú que faci el que vulgui. Prefereixo apurar la negociació abans que un tancament de caixes, que després tots sabem com acaba. Queda molt bé sortir el cap de setmana proclamant el tancament i històricament et segueixen quatre.”

- “Mai hem dit que no calgui penalitzar aquell que no compleixi el dèficit. Nosaltres estem fent els deures. El que em preocupa és que el dèficit el tingui tan alt per l’impagament de deutes de l’Estat.”

- “A mi m’agradaria que hi hagués altres opcions polítiques, més enllà del PP, que entenguessin que la governabilitat també és responsabilitat seva. Vam estendre la mà a tothom i només la va agafar el PP.”

- ”Els britànics no estan cansats de les aspiracions dels escocesos. El que han fet ara ha estat marcar el calendari i així els nacionalistes escocesos tindran menys temps per convèncer.”

- “Crec que Espanya no hauria de vetar una hipotètica entrada d’Escòcia a la Unió Europea. Però no pateixi que algú altre s’avançarà a Espanya en aquest veto.”

- ”Per part de Caixabank no hi ha hagut cap moviment sobre la fusió amb Bankia. A la Generalitat tampoc li consta i per això no s’hi ha de pronunciar.”

- ”Em sento més còmode amb Rubalcaba, però jo no votaré ni l’un ni l’altre. A mi m’aniria molt millor que guanyés Chacón perquè em seria més fàcil subratllar què suposa el PSC dins el PSOE. Però Rubalcaba està molt més preparat que Chacón.”

- ”Veig amb preocupació l’actuació dels sindicats i la manca de responsabilitat dels seus líders. Sento vergonya de la resposta dels Mossos d’Esquadra utilitzant el castellà com un instrument de vaga sense cap efectivitat. El funcionari veu reduït el seu poder adquisitiu mentre milers i milers de persones han perdut la feina.”

Quan era jove i mirava el Persones humanes hi havia una frase del Miquimoto que em feia riure molt. Deia: “O ens escalfem tots o llancem l’estufa al riu”. Ara trobo que és el lema que hauria de presidir el país. “O ens escalfem tots o llancem l’estufa al riu”, vol dir que tant el president Mas com els Sindicats haurien de vigilar de no fer la feina bruta a Espanya, que és qui ens roba. Si per una vegada aconseguíssim no llençar l’estufa al riu, com al 1936, o com al 1919, o com al 1909 -o com a la Guerra dels Segadors-, seria extraordinari. Si els funcionaris comprenguessin que els seus sous estan i han estat sempre en mans de la política econòmica de Madrid; si els Mossos veiessin que per pressionar el govern de debò el que han de fer és amenaçar de parlar només en català; si el govern deixés de confondre la Generalitat amb Catalunya per acontentar quatre vividors i parlés encara més clar, aniríem molt millor. Un país és un sistema de justícia i això vol dir que perquè els de dalt se sentin segurs els de sota també s’hi han de sentir. En els països normals les relacions entre rics i pobres són verticals i això facilita les negociacions. Però a Catalunya les relacions són triangulars, com al billar, perquè sempre hi ha Madrid per atiar el foc en un sentit o un altre. Per això les crisis són imprevisibles i només se sap que els especuladors no hi perden mai i que la pitjor part la reben sempre els del mig.

L’amor adolescent és molt  maco, i si no, que ho preguntin a Convergència i Unió i el Partit Popular. S’agraden, i era qüestió de temps que es fessin un petó. Però ells, vinga a embolicar la troca i fer veure que només es miraven furtivament, sense pactar. Avui a l’hora del pati, al Parlament, han quedat per fer-se un petó, tramitar els pressupostos. Serà un petó innocent, una abstenció, però un primer pas per la relació.

L’amor  de Convergència i el PP ha passat moltes etapes. De l’acarmelament del Majestic al “ja no t’estic” del notari. Ara volen tornar a començar, i fer les coses bé. A l’assignatura de Consell de Política Fiscal i Financera Mas-Colell fa de bon nen amb el professor Montoro. I per les hores lliures Convergència ha guardat el joc del pacte fiscal per jugar a la responsabilitat, que li agrada més al PP.  Després dels primers petons entre els dos partits, Artur Mas i Mariano Rajoy, quedaran per parlar, i declarar-se en secret amor polític. Rajoy és el més guapo de la classe, però tenir a CiU al costat li va bé. A Mas la relació amb Alícia Sánchez-Camacho no el convenç tant, però va necessitat dels petons parlamentaris. Avui CiU agafarà els pressupostos, s’aproparà a la orella del PP, i li cantarà la cançó de moda pels adolescents: Sense tu, jo no puc.

El president del Port de Barcelona, Sixte Cambra, descarta conseqüències a l’activitat portuària de Barcelona i, de fet, ha avançat que el 2012 hi atracaran 880 creuers. També ha destacat que l’empresa propietària del creuer accidentat -el grup Carnival- és l’única que té una terminal privada al port de la capital catalana.Sixte Cambra també ha dit que:

- “Esperem que l’accident del Concordia no tingui cap impacte sobre l’activitat del Port de Barcelona.”

- “Es garanteix l’arribada de creuers a Barcelona. Està absolutament tancada la del 2012 des de fa mesos. [...] I estem molt a prop de tancar també la planificació del 2013.”

- “Cobrem per vaixell atracat i per passatger que arriba.”

- “L’accident del Costa Concordia s’ha produït a mar obert i pensem que a l’entorn de Barcelona no s’ha produït mai ni es podria produir en els milers de vaixells que hi circulen.”

- “Barcelona és el primer port de creuers a escala mundial després dels tres ports que hi ha Florida, que són la base de molts dels creuers.”

- “Hem tancat l’any 2011 amb més de 2.650.000 creueristes, un creixement del 13% respecte al 2010. És una activitat molt important per a la ciutat de Barcelona.”

- “El 2011, el 58% dels creuers han tingut Barcelona com a ciutat d’origen o de sortida.”

- “L’impacte dels creueristes que comencen o acaben a Barcelona el creuer és molt important, perquè també se’ls ofereix uns 2 o 3 dies més a la ciutat.”

- “Segons les dades del 2009, va representar una aportació superior als 260 milions d’euros per a la ciutat de Barcelona.”

- “L’única activitat que en cap moment no ha notat la crisi ha estat la dels creuers. El 2009 no només no va baixar, sinó que va créixer. [...] Té unes perspectives molt bones.”

- “El 2012 serà un any de consolidació de l’activitat creuerista. [...] Aquest any atracaran uns 880 creuers a Barcelona.”

- “Mai hi havia hagut cap problema amb Costa Cruceros. El grup Carnival és el primer grup mundial de creuers i és l’únic que té una terminal privada al Port de Barcelona.”

]]> http://rac1.org/elmon/blog/mai-hem-tingut-problemes-amb-costa-cruceros/feed/ 0