Articles per tema Política
El blog d'El món Suscripció al feed RSS
Entrevista d'actualitat
“No és exactament ‘insubmissió fiscal’, és canviar de compte corrent”
14/03/2012
L’alcalde de Girona, Carles Puigdemont, ha defensat a El món a RAC1 la controvèrsia que l’Ajuntament de Girona votés a favor d’una moció de la CUP per pagar els impostos directament a l’Agència Tributària Catalana, però sense voler-ne dir “insubmissió fiscal”. “No diem ‘no pagar els impostos’, sinó pagar-los a la Generalitat quan sigui possible, que ara no ho és”. Puigdemont ha defensat el pacte fiscal com “l’única sortida de país possible”. Continuar llegint
Entrevista d'actualitat
“El corredor del mediterrani importa poc a Espanya”
12/03/2012
Un nou incompliment en el calendari del TGV de Barcelona a Figueres. I un nou menyspreu del Ministeri de Foment, que encara no ho ha reconegut oficialment, tal com avui explica El Periódico. En una entrevista a El món a RAC1, l’alcalde de Figueres, Santi Vila, opina que el retard és “preocupant” i que és una demostració que “el corredor mediterrani importa poc a Espanya”. Continuar llegint
Entrevista d'actualitat
Terrassa, “sorpresa” pel seu imam
07/03/2012
La regidora de Ciutadania i Drets Civils de Terrassa, Lluïsa Melgares, ha admès que la investigació a l’imam de la ciutat ha estat “una sorpresa”. L’Ajuntament hauria volgut que els Mossos els avisessin que tenien sospites que el clergue musulmà incitava a la violència contra les dones en les seves pregàries. “Respectem la investigació policial”, però ha afegit que “volem saber la veritat”. Continuar llegint
Les píndoles del món
‘Minisuperdimarts’
07/03/2012
Jordi Graupera, periodista de RAC1 a Nova York
La litúrgia electoral nord-americana és bestial. Els candidats a ser candidat lluiten estat per estat, votant a votant. El superdimarts, ahir, és el cor de la bèstia perquè molts estats hi celebren les seves primàries. Una victòria gran en un superdimarts és una gran victòria. Aquest any, però, hem viscut un minisuperdimarts: només 10 estats i poc menys de 500 delegats per la nominació en joc, contra els 20 estats i els 900 delegats del 2008, per exemple. I els resultats? Bé, el favorit Mitt Romney, una mena de ’soso-man’ que encarna tots els defectes i les virtuts del pragmatisme que tan bé coneixem els catalans, ha guanyat més que la resta, i s’ha endut, a més, l’estat d’Ohio, que és un estat important, per grandària i per varietat de la seva gent, però ha guanyat poc i pocs delegats en un minisuperdimarts que ja era poc de per si mateix. Dels altres, tots tenen una raó per continuar vius, ni que sigui unes setmanes: Santorum, el catòlic que ha posat l’agenda dels valors al centre, es consolida com l’aspirant musculat. Gingrich ha guanyat l’estat on viu i presumeix de ser una tortuga obstinada entre conills excitats. I Ron Paul en té prou tenint raó, i veu que hi ha gent que comença a donar-l’hi, encara que no pugui guanyar. Amb tot, el dia més súper de l’any ve just quan les enquestes mostren una insatisfacció creixent amb el procés. Als independents no els agraden els candidats, i fins i tot els republicans són poc entusiastes amb les eleccions. La foto d’arribada s’assembla encara massa al tret de sortida. Tot per decidir. Minisuperdimarts.
Les píndoles del món
Sense resistència
07/03/2012
Montse Oliva, delegada a Madrid El Punt/Avui
Rajoy ha decidit escanyar els territoris imposant-los un objectiu de dèficit impossible d’executar sense deixar ferits de mort els serveis socials i, al damunt, ho ha fet sense gairebé cap mostra de resistència. Tant de poder estatal, autonòmic i municipal ha d’acabar avorrint-lo a la força! Només Andalusia, amb unes eleccions a la cantonada que s’albiren com el comiat a 30 anys d’hegemonia socialista, va fer-se la indignada quan Montoro va sotmetre a votació la polèmica xifra de l’1,5% de dèficit. La posició catalana, en canvi, va quedar en quatre escarafalls que, a la pràctica, es van traduir en una abstenció. Després que hores abans a Catalunya se sentissin tambors de guerra, el conseller Mas-Colell va preferir oferir una mostra més de pragmatisme i es va limitar a retreure al govern espanyol que imposi una dieta de xoc als territoris mentre relaxa els criteris quan es tracta d’aprimar l’Estat. A banda de deixar dit que això és una injustícia, la Generalitat ha decidit fiar-ho tot als comptes de Rajoy pel 2012, amb l’esperança que en el repartiment del pastís, aquesta vegada Catalunya s’endugui la ració que li toca. Però si en temps de bonança ja és difícil cobrar, en temps de crisi, el que fia, no cobra mai ni mai més.
Entrevista d'actualitat
“Si és light, no volem pacte fiscal”
06/03/2012
Un pacte fiscal acceptable és el que permetria a Catalunya recaptar els seus propis impostos i donar a Espanya la part que correspongui. Així ho ha dit el secretari general adjunt de CDC, Oriol Pujol, que ha deixat clar que “si és light no volem pacte fiscal”. Pujol es mostra esperançat que “una part de l’ànima” del PP és partidari de negociar. En cas contrari, s’incrementarà la desafecció i l’independentisme, com el seu pare a Salvados. Continuar llegint
Entrevista d'actualitat
“La relació amb Mas és discreta, però crec que hauria de ser més fluida”
05/03/2012
El president d’ERC, Oriol Junqueras, ha deixat la porta oberta a més col·laboració amb el govern de CiU. “Crec que la resta de partits també viuen amb preocupació intensa la situació del país, però prefereixen anar-hi donant voltes”. En aquest sentit, Junqueras creu que “el 2013 hi haurà eleccions anticipades”. Continuar llegint
Les píndoles del món
La terra promesa
05/03/2012
Tian Riba, periodista
Als membres del pinyol d’Artur Mas els agrada dir que no estan en política per gestionar el 012. És una manera de dir que això de l’administració està bé, però que ells volen fer política i no passar a la història com la generació que va evitar que els nostres fills es passin la vida pagant interessos. Cosa que està molt bé, però que no té cap mena d’èpica. I ha de ser frustrant per qui va dedicar els millors anys de la seva vida a posar pancartes de ‘Freedom for Catalonia’ acabar tancant quiròfans ofegats per la realpolitik.
Així que és normal que el full de ruta del govern i de Convergència passi per un fer gran salt cap a l’anomenada plena sobirania, ja sigui aconseguint la clau i la caixa aquesta legislatura, o plantejant un pols amb l’Estat a les portes de les eleccions. Somiar és gratis.
L’únic entrebanc, és que, un dels escenaris previstos sigui acceptar “provisionalment”, això sí, una simple millora del finançament amb l’argument de la crisi i del consens. Més que res, perquè això ja ens ho sabem. Però, gat escaldat amb aigua tèbia en té prou, coneixent les debilitats del país i la força de l’Estat, aquest és l’escenari més realista. El 2013 toca revisar el finançament per llei, es millorarà, com sempre, i les urnes parlaran el 2014, que no el 2013, amb tots embolicats de nou amb la bandera i fent l’enèsim anunci d’una terra promesa on diuen que creixen bitllets dels arbres.
Entrevista d'actualitat
Qui hi ha rere Manos Limpias?
28/02/2012
Darrere de les acusacions particulars a Iñaki Urdangarin i Baltasar Garzón hi ha aquesta associació que es presenta a si mateixa com un sindicat. D’ells n’hem parlat a la tertúlia amb el portaveu de la plataforma Solidarios con Garzón, Jordi Gordón, que els presenta com “una amalgama de grupuscles integristes d’ultradreta” que també s’han querallat contra Ángel Maria Villar, Els Lunnis o els magistrats del Suprem que van permetre a Bildu que es presentés a les eleccions. Continuar llegint
En profunditat
“El judici pinta bé”
27/02/2012
L’excol·laborador de l’Institut Nóos, Xavier Agulló, i el periodista d’El País, Andreu Manresa, han analitzat la declaració d’aquest cap de setmana d’Iñaki Urdangarin. Tot i que amb matisos, tots dos consideren que les dues primeres jornades de declaració han estat beneficioses per al duc de Palma.
Entrevista d'actualitat
Un excol·laborador de Nóos: “Urdangarin no ha comès cap delicte”
24/02/2012
L’exconsultor de Nóos, Xavier Agulló, ha opinat en una entrevista a El món a RAC1 que cap de les proves judicials suposa que Iñaki Urdangarin “ha comès un delicte”, tot i que sí que hi veu dubtes ètics pel càrrec que tenia. Agulló ha denunciat filtracions del sumari previ al cas Urdangarin. “Una televisió privada ens ha trucat als nostres telèfons particulars”. Una informació sota secret de sumari que creuen que s’ha filtrat expressament. Agulló ha compartit tertúlia amb la periodista de La Vanguardia Mariángel Alcázar i el periodista d’El Mundo Germán González, experts en el cas Urdangarin, que aquest dissabte comença a jutjar-se a Palma. Continuar llegint
Les píndoles del món
Auriculars…
24/02/2012
Marta Lasalas, periodista
El Senat té un problema. I no és pas d’auriculars, ni els 1.200 euros que costa la traducció simultània. Ni tampoc la hipocresia que denuncia el portaveu popular José Luis Barreiro. Que, en això, ens podríem posar d’acord, n’hi ha -i molta- d’hipocresia al Senat, començant pel seu àlies de ‘cambra territorial’.
L’autèntic problema del Senat és que és una Cambra que no té ni solta ni volta. No té cap efecte a la vida política. Saben què passaria si demà el tanquessin? Doncs res. No passaria res. Res, més enllà d’estalviar-nos 55 milions d’euros anuals.
I enmig aquest marasme d’inutilitat fa poc més d’un any vam assistir a la irrupció de l’agosarat auricular. A la fi hi havia un gest que assenyalava una vocació, un sentit, com a cambra de representació territorial. L’entrada del català, l’eusquera i el gallec en algunes sessions va permetre que circulés una mica d’aire entre les parets d’una institució encarcarada, gairebé momificada. Va ser un gest, però va tenir el seu què.
Ara, el PP amenaça d’eliminar-ho. En alguns escons del PSOE, que en el seu dia ja van rondinar, tampoc es vessaran gairesllàgrimes. L’auricular va provocar moltes urticàries i no precisament a les orelles. Hi ha una majoria al Senat que no vol saber res de fets diferencials perquè senzillament li importen un rave, i això no hi ha auricular que ho pugui fer entendre.
Entrevista d'actualitat
El PP retreu a Òmnium que rep “subvencions culturals i fa política”…
23/02/2012
El portaveu parlamentari del PP, Enric Millo, s’ha acarat al vicepresident d’Òmnium Cultural, Vicent Sanchis, després de posar en dubte que “entitats culturals rebin subvencions públiques per fer política més que cultura”. Sanchis l’ha convidat a visitar l’entitat per rebre ells números que, segons Millo, el govern li ha negat fins a sis vegades “per la complexitat de saber les xifres”. Millo també ha retret a CiU la maniobra d’ahir al Senat per convertir Palamós en un port de l’espai Schengen. Continuar llegint
Entrevista d'actualitat
Jordi Pujol a Alícia Sánchez Camacho: “S’excita i s’ha de controlar”
22/02/2012
El dia abans que surti a la venda el tercer volum de les seves memòries, el president Jordi Pujol s’ha mostrat contundent amb la demanda del PP de retallar ajudes a Òmnium Cultural i ha recordat que “hi ha línies vermelles que el PP no pot traspassar”. Pujol també s’ha mostrat obert a que Catalunya abandoni la Llei Orgànica de Finançament de Comunitats Autònomes (LOFCA) i s’ha mostrat partidari que Europa “consolidi la vigilància dels pressupostos”. Continuar llegint
Entrevista d'actualitat
El PP no sabia que CiU retallaria els sous un 3% hores després del pacte
20/02/2012
Alícia Sánchez-Camacho ha reconegut que “no sabíem res de les últimes retallades” que havia d’emprendre el govern d’Artur Mas, tot i que CiU i el PP havien pactat l’aprovació dels pressupostos. En una entrevista a El món a RAC1, la presidenta del PP de Catalunya li ha demanat “explicacions”. Camacho arriba satisfeta del congrés del PP de Sevilla: “Al de fa 4 anys a València els mateixos que em volien matar a mi, també volien matar Rajoy”. Continuar llegint
Les píndoles del món
Un bonic conte d’amor
15/02/2012
Maiol Roger, periodista d’El País
El bonic conte d’amor que ha entretingut Catalunya les últimes setmanes toca a la fi. Ai, l’amor pressupostari… Els protagonistes, l’Artur i l’Alícia, estan la mar de contents. Un final feliç. Tot i que…
L’Artur volia només un rotllo. Una relació fugaç amb l’Alícia, que la família de Convergència no vol una relació estable. I l’Alícia volia quelcom més formal, que deixés clar com s’estimen amb l’Artur, aquí, a Madrid i per sempre. L’Artur volia que fos mig d’amagat. Però l’Alícia vol explicar-ho: estendre les plomes per cridar als quatre vents que ella decideix la política catalana.
La parella avança tot i que la família de l’Artur li para els peus. I surt en Francesc Homs, que a la història vindria a ser el cosí-amic que aconsella. I recorda a l’Artur que hi ha la xicota del poble, Esquerra. I ai… l’Artur. Ell a l’estiu i per festes se sent còmode amb el sobiranisme d’Esquerra, però el fred hivern pressupostari l’acosta a l’Alícia… La relació amb Esquerra és el somni d’una nit d’estiu.
L’Alícia, que té el vistiplau de la família del PP, i l’ha aconseguit lligar curt. Fins i tot té una carta d’amor que dura tota la legislatura. L’Artur està lligat de cap a peus. L’enllaç és un fet: serà nen, i es dirà Pressupost.
Les píndoles del món
El lapsus de Cospedal
14/02/2012J
ordi Goula, economista i periodista de La Vanguardia
Probablement quan la senyora Cospedal va dir ahir que el PP és el partit que defensa els drets dels treballadors va tenir un petit lapsus. I és d’aquells lapsus que poden haver molestat tant els treballadors com els empresaris. Per defensar la reforma laboral del Govern espanyol no calia que digués això. N’hi havia prou esmentant la urgència de canviar una legislació que era molt rígida, que afavoria més als qui tenen feina que no pas als aturats, que Europa ho exigia, que el mercats no perdonen… Mira que hi ha coses a dir i amb qualsevol hauria quedat bé. Però parlar de drets després de llegir el BOE em sembla una mica agosarat. A mi hi ha dos aspectes de la reforma que em preocupen. L’un és que arbitràriament l’empresari pugui canviar sous i horaris i l’altre és que una magnitud tan manipulable com els ingressos es prengui com a referència per poder acomiadar el personal. Dit això, penso també que, posats a escollir, facilitar l’acomiadament en una època en què hi ha molta destrucció d’ocupació i l’economia està en recessió, no sembla el millor moment. Ho veurem d’aquí a unes quantes setmanes.
Les píndoles del món
Mori Montesquieu, visqui Pedro Pacheco!
10/02/2012Tian Riba, periodista
Té raó el Suprem quan argumenta que la llei només permet intervenir converses entre els acusats i els seus advocats en casos de terrorisme i que gravar-les pot causar una destrucció generalitzada del dret de defensa? Sí. Hauria pogut argumentar el contrari? Que hi havia sospites d’activitat delictiva, com ara plans per fer desaparèixer els diners rapinyats per la trama Gürtel i que les escoltes tenien l’aval de la fiscalia anticorrupció? També.
Diu la sentència del Suprem que l’actuació de Garzón no va ser un error, sinó un acte arbitrari. Doncs és exactament el mateix que han fet els set magistrats del Suprem: aprofitar els errors de Garzón per fer una sentència política. Quina casualitat que a l’home que ha perseguit Pinochet, els GAL, el terrorisme d’ETA i l’islamisme, l’apartin de la carrera judicial just quan investiga una trama corrupta que afecta el PP i quan vol investigar els crims del franquisme. I quina befa que a la sentència contra Garzón es parli de les escoltes com a “pràctiques de règims totalitaris”.
I em pregunto, per què no va ser tant gelosa la justícia espanyola quan el mateix exjutge estrella va tancar Egunkaria o quan va fer detenir 38 independentistes catalans amb Terra Lliure ja dissolta i no va fer cas de les denúncies de tortures per part de la Guàrdia Civil? 12 anys va trigar el Tribunal Europeu de Drets Humans a estirar les orelles a l’Estat per no haver investigat les denúncies. Que ràpids que han anat ara quan la vedet ara caiguda ha volgut investigar els crims del règim que ells perpetuen amb nostàlgia.
Mori Montesquieu, visqui Pedro Pacheco!
Entrevista d'actualitat
“Treient de circulació molt pocs reduiríem en molt la inseguretat”
07/02/2012
El ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, ha posat com una “prioritat” del govern espanyol confeccionar una llei que permeti combatre la delinqüència multireincident. “És una prioritat acabar amb les persones que han fet dels petits robatoris i els assalts a les persones una forma de vida”, i ha afegit que “tancant i fent fora uns pocs podríem eradicar bona part de la sensació d’inseguretat”. Fernández, en una entrevista a El món a RAC1 ha carregat durament contra el Fiscal Anticorrupció de Madrid, José Grinda, que va acusar els funcionaris catalans de rebre suborns. Continuar llegint
Entrevista d'actualitat
“Chacón és la política que surt del Congrés del PSOE amb més futur”
06/02/2012
“Carme Chacón és el dirigent polític que ha sortit d’aquest congrés del PSOE amb més futur polític”, ha assegurat José Zaragoza en una entrevista a El món a RAC1. L’artífex de la campanya de Chacón ha reconegut la derrota, però ha admès que “n’ha sortit amb molta força, no deprimida”. Zaragoza no ha concretat si Chacón es presentarà a les primàries o com a candidata a la Generalitat, però creu que “ha connectat amb la voluntat de canvi igual que Zapatero el 2000″. Continuar llegint
%s1 / %s2
