Articles per tema PP
El blog d'El món Suscripció al feed RSS
Les píndoles del món
El micropenis de Mick Jagger
16/05/2013
Tian Riba, periodista
Keith Richards va escriure el 2010 que Marianne Faithfull, l’única dona que ha trencat el cor a Mick Jagger, el va deixar perquè no es podia divertir amb el penis petit del cantant. “Té un parell de boles enormes –va escriure el guitarrista-, però no pot omplir el buit que hi ha entremig”.
Les dues ànimes de Ses Satàniques Majestats sempre han tingut una relació d’amor i odi, però la dignitat de Jagger no li permetia tornar a la carretera pels 50 anys dels Stones si l’autor del riff més famós de la història no demanava disculpes. “Hi ha coses –ha dit el propietari dels morros impossibles- que no es poden deixar passar”.
Ara podríem recordar, perquè aquesta història és tan llarga com la dels Stones, que Catalunya pateix des de fa 30 anys un drenatge del 8% del seu PIB, de la seva riquesa anual, i ningú diu res. I és una bestialitat el que se’n va i no torna si ens fixem que ara hi ha una batalla per una dècima de dèficit en funció del PIB. O podríem recordar que l’Estat deu diners a la Generalitat. O que obliga a retallar més a qui ha d’assumir els serveis socials. I que, un cop ofegat, et deixa els teus diners i et fa pagar interessos.
Tot això és veritat. Però, el que ho explica tot és una altra cosa. La dignitat i el respecte és important fins i tot entre l’home que va esnifar les cendres del seu pare i el paio que li canta a Satanàs.
Entrevista d'actualitat
Enric Millo entèn que a fora vinculin nazisme amb sobiranisme
14/05/2013
“El nazisme forma part d’una altra història [...] Però entenc perfectament quan s’assimilen determinades actituds i metodologies de la transmissió de la propaganda a Catalunya amb els que es feien en aquella època de la història”, ha dit el portaveu del PP català al Parlament. Enric Millo s’ha defensat de les crítiques que aquest dilluns va rebre a la tertúlia per una entrevista al Via lliure, i ha raonat que l’estat no té cap obligació de pagar els 759 milions de la disposició addicional tercera. Millo ha acusat Jordi Basté de tendenciós i Tian Riba de mentider.
Les píndoles del món
Millo, un home de principis
13/05/2013Tian Riba, periodista
Enric Millo és un home de principis ferms. Va començar al sector més nacionalista d’Unió, va arribar a ser portaveu adjunt de CiU al Parlament, va intentar anar a les llistes d’ERC quan Duran el va treure de candidat per Girona, va fitxar pel PP dins del gir catalanista de Josep Piqué i, quan Acebes i Zaplana van posar fi a la paciència del vilanoví, no va tenir cap mania per adaptar-se al gir espanyolista dels populars.
Que ara en el seu minut de glòria de cada cap de setmana que els periodistes hem decidit regalar als polítics digui que l’Estatut és un paper aprovat unilateralment i que s’ha d’acabar amb la ximpleria dels qui denuncien que l’Estat és un morós només té quatre explicacions possibles.
Walter Riso en diria dependència emocional. Els mossos d’esquadra, síndrome d’Estocolm. Un lector de les 50 ombres de Grey parlaria de masoquisme. I qualsevol persona mínimament informada veuria que estem davant d’algú que obra amb desvergonyiment sense complexos, que ha fet de la política el seu modus vivendi per davant de tot i que confia que la resta del món pateixi idiòcia.
Les píndoles del món
Taronges
19/04/2013
Marta Lasalas, periodista
Quina diferència hi ha entre un pati d’escola i el pati dels tarongers? Ara mateix sembla que l’única diferència és que els habituals del pati dels tarongers no porten l’entrepà dins la cartera, ni la pilota de plàstic, ni la bata de ratlles…
I és que no anem bé. De fet anem fatal. Res pitjor que haver d’escoltar la vicepresidenta Sáenz de Santamaría, setciències i cofoia, sentenciant allò de “no lo tienen claro ni ellos”.
Mal rotllo quan Artur Mas ha de sortir a demanar al personal que tanqui la boca. Això recorda altres moments de la història recent del govern. I no precisament moments de glòria, sinó aquells en què les gàrgoles de la galeria gòtica es transformaven en dracs de parc d’atraccions i recorrien enfollits el palau.
No anem bé quan fins i tot sobiranistes recalcitrants acaben amb les mans adolorides d’aplaudir l’avís de Duran que “s’està parlant massa”.
Molt soroll per no res. Al pati dels tarongers, els tarongers són escanyolits, poc més que bonsais, i les taronges són amargues. El vicepresident Carod Rovira en va fer melmelades. En pots, petits, és clar. Però els catalans ja han deixat clar que no es resignen a arbres petits ni taronges amargues.
La consulta no avança. De fet sembla encallada. Però tampoc té marxa enrere. Fora del palau, la gent espera. Així que val més que els consellers inquiets aboquin l’esforç on cal, deixin els conflictes domèstics al carrer Còrsega i escoltin bé al president.
Les píndoles del món
Sola, davant del perill
05/04/2013
Salvador Cot, director de Nació digital
És com d’acudit. Anar a un lloc on es reuneixen tots els barons territorials del PP i, des d’allà al mig, demanar que ningú no es fiqui amb els catalans. I més encara quan el que es discuteix és el finançament de les comunitats autònomes. Doncs bé, això és el que diu que va fer ahir Alícia Sánchez-Camacho, la sempre voluntariosa líder del PP català. Sánchez-Camacho els va demanar que se centrin en el que vol cadascun d’ells i que no qüestionin el que reclami Catalunya.
El problema és que una cosa és viure del superàvit fiscal, com ho fan des d’Extremadura fins a Astúries, i una altra de molt diferent és que et prenguin per imbècil. Si Catalunya recupera una part dels diners això significa, necessàriament, que aquests fons els perden les comunitats fins ara subsidiades. Per tant, no sé pas amb quina cara es devien mirar Alícia Sánchez-Camacho quan els deia que callessin.
A més, la presidenta del PP del nord-est d’Espanya hauria de conèixer una mica més els seus companys de partit i nacionalitat. Tots aquells barons reunits ahir existeixen gràcies al drenatge fiscal català i la demagògia catalanofòbica és la manera políticament més eficaç de mantenir el sistema que se’ls va inventar. El PP els cria, i ells s’ajunten.
Les píndoles del món
Sánchez-Camacho busca rebaixar el suport independentista
05/04/2013
Albert Montagut, periodista
Feia molta falta que la presidenta del PP català demanés de forma explícita als homes i dones forts del seu partit que evitin qüestionar la proposta de model de finançament que es reclama per a Catalunya.
Camacho vol que el nou pacte fiscal, que l’Estat ha de negociar amb les comunitats els propers mesos, sigui singular per a Catalunya però dins del règim comú. Sánchez-Camacho considera que les característiques i necessitats econòmiques són específiques i diferents a Catalunya de la resta d’autonomies.
És important que Sánchez-Camacho demani al president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, que segueixi per aquesta via.
Són tots el catalans, fins i tot el militants i votants del PP, els que pateixen la difícil situació econòmica aquí a casa nostra.
Camacho parla de consens, paraula màgica amb un moment cabdal per al nostre país.
El president Mas ha declarat: “no vull crear l’il·lusió òptica d’una entesa amb Rajoy”, però no hi ha dubtes que qualsevol suport del PP a un nou model català de finançament relaxarà la qüestió independentista.
Molts catalans volen sortir d’Espanya però si la situació financera canvia i millora el debat serà molt diferent. Sánchez-Camacho ho sap, i si convenç al president Rajoy les ajudes tindran, agradi o no agradi, una relació proporcional a la rebaixada de la tensió. Diners per dir no a l’independentisme. Potser, però hem de ser realistes, molts catalans, molts, estarien d’acord amb aquesta equació. I al PP, a Madrid i a Barcelona, ho saben molt bé.
Les píndoles del món
Ja no volem molles
04/04/2013
Maiol Roger, periodista d’El País
Després de reunions secretes, cimeres amagades, i altres exhibicions d’incomunicació política, el president Mas ha sortit a explicar els seus 100 dies de Govern. Que fan de poc lluïr, tenint en compte la situació. Catalunya viu un final de mes diari. Ofegats, i tot perquè paguem un lloguer excessiu que es diu dèficit fiscal, per tenir una habitació d’una casa en ruïnes que es diu Espanya. Un propietari que alimentem i a sobre ens assetja. En això no li falta raó al president, però li va mancar autocrítica: quan la situació és tan greu, quan les entitats no cobren i això afecta el més essencial de l’estat del benestar, no pots dir que tota la culpa, tota, és de l’altre.
Però la solució és a la mà: viure a casa nostra i prescindir d’un propietari barroer i poc raonable. En això Mas va llençar un missatge tranquil·litzador: el camí cap a la consulta segueix endavant. Com dirien els espanyols, “sin prisa però sin pausa”. Ni s’accelera com vol Esquerra ni es frena com vol Unió: en cinquena, i anar fent. Avançar a velocitat de creuer sense fer cas als cants de sirena del Govern espanyol. Ni model de finançament nou, ni reformes de pa sucat amb oli com a moneda de canvi de la consulta. Mas va deixar clar que no caurà en el ‘timo de l’estampeta’ que ofereix l’Estat. Però vistos els precedents i la tendència històrica al pactisme Convergència i Unió, haurem d’estar atents perquè no hi hagi marxa enrere. Com cantava Ovidi Montllor, “Ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer”.
Les píndoles del món
Mariano Headroom
04/04/2013Tian Riba, periodista
La ficció va crear als anys 80 la història del periodista Edison Carter. L’home topa amb una moto pujant una rampa i la última cosa que recorda és un cartell en què hi posa: alçada màxima 2,3 metres. La intel·ligència artificial el va fer ressuscitar com a Max Headroom, un reporter digital mig sonat.
El president del Govern espanyol no és una pantalla de plasma. Hi ha testimonis que és humà i ningú li desitja que es doni un cop al cap. Però si segueix així, a les properes eleccions, els mítings que els facin al Media Markt. I sort que encara no es comercialitza l’ordinador de grafè. Perquè al final el comprarem al Carrefour i ens l’endurem enrotllat a casa.
Cal llegir la llista que ha fet Gene Sharp, el màxim especialista mundial en formes de protesta no violenta. Però d’entrada, suggereixo anar a la seu del PP amb un braçalet negre en dol per la mort de les preguntes. I, això sí, urgeix un pacte per no anar a les rodes de premsa que no són rodes de premsa i no transmetre l’argumentari que el partit que sigui vulgui vendre. Això és publicitat. I es paga. I n’hi ha poca. I aquesta no és la feina del periodista. I sense periodisme, no hi ha democràcia.
Les píndoles del món
Nostradamus
19/03/2013Tian Riba, periodista
José Maria Aznar López, que sap més per diable que per vell, va dir el 24 d’octubre “antes se romperá la unidad de Cataluña que la de España”. Però Catalunya estava tant immersa en l’onada d’oxitocina del l’11 de setembre, que no li va fer cas. Joe Frazer havia noquejat Muhammad Alí i, com que el Quixot també va passar per Barcelona, hi ha qui creia que no s’aixecaria de la lona.
Però abans que l’àrbitre comptés fins a 10, aquell titular de Pedro J. va ser l’inici d’una guerra de Secessió que inclou un ofec econòmic en tota regla. Objectiu? Ho va dir Aznar: trencar Catalunya. Primer amb el malestar social i, després, amb la voluntat que l’escorpí piqui la granota. O sigui, que ERC, que dit sigui de passada encara no ha fet ni un estirabot, no suporti la pressió i planti CiU. Final del problema, pensen.
I si no som capaços de veure això, pleguem. No donem les culpes a Madrid, perquè estem dormint amb l’enemic. Primer afeblim el president que vol convertir el país en un Estat. I ara, francament, encara no sé veure on està el viratge d’Artur Mas. Però a aquest pas, convertirem Aznar en Nostradamus.
-
http://www.racalacarta.com/download.php?file=0318%2008h%20(Dilluns%2018-03-13)%20Apunts%20imprescindibles%20(%20).mp3
El PP va fer espiar Bárcenas
Emès el Dilluns 18-03-13
Les píndoles del món
http://www.racalacarta.com/audio/el_mon_a_rac1/0318%2008h%20(Dilluns%2018-03-13)%20Apunts%20imprescindibles%20(%20).mp3 Descarrega-te'l Gabinet d’erudits
13/02/2013
Montse Oliva, periodista d’El Punt/Avui
Rectificar és de savis, però rectificar a totes hores i a contracor no és precisament un signe d’intel·ligència. Que en el darrer minut els de Rajoy anunciïn que accepten tramitar la iniciativa per impulsar la dació en pagament no és fruit d’un atac de responsabilitat. El mateix dia que una parella de Calvià se suïcidava perquè es quedava sense casa, volien estalviar-se un titular massa evident: els toreros surten per la porta gran del Congrés, mentre als desnonats se’ls expulsa per la del darrere. La pressió social comença a asfixiar el PP, però encara demostren que són poc ràpids de reflexos. La prova més evident és que havent-se inventat una mesura tan efectiva com la reforma laboral, van necessitar uns quants dies per trobar la manera d’acomiadar Jesús Sepúlveda, el marit d’Ana Mato. I per si no han tingut unes hores prou mogudes, Gallardón se sumava al club dels rectificadors després que la defensora del poble -del seu mateix partit- li hagi tocat el crostó per les seves taxes judicials abusives.
Efectivament, corregir els errors és de savis, però fer-ho tan sovint no convertirà el consell de ministres en un gabinet d’erudits, sinó més aviat tot el contrari.
Les píndoles del món
http://www.racalacarta.com/audio/el_mon_a_rac1/0318%2008h%20(Dilluns%2018-03-13)%20Apunts%20imprescindibles%20(%20).mp3 Descarrega-te'l Bárcenas
07/02/2013Marta Lasalas, periodista
Una de les imatges impressionants del cas Bárcenas, és la de l’individu en qüestió sopant amb xampany dissabte a la nit en un hotel francès de cinc estrelles. Mentre ell engolia bombolletes, el PP -la formació de la qual va ser gerent i tresorer durant més de 20 anys-, recollia al carrer Génova els petits bocins que quedaven de la credibilitat del partit que se n’havia anat en orris. Era la nit d’aquell dia en què Rajoy va fer una compareixença tan dramàtica com inútil per desmentir unes acusacions terribles que en qüestió d’hores ressonarien arreu d’Europa i farien trontollar de nou les borses.
En segons quins moments s’ha de ser d’una pasta especial per poder empassar res, ni que sigui xampany francès. Una mena de personatge que, presumpció d’innocència a banda, ens obliga a remuntar-nos a alguns dels pitjors malsons del mostrari dels horrors de la corrupció política espanyola.
Doncs, el que dèiem, el senyor Bárcenas ahir es va passejar indiferent pels carrers d’aquest Madrid polític que sembla que ha espoliat fins al moll de l’ós. Caminava a pas lent, amb rictus impenetrable i sense mirar l’eixam de periodistes que l’escortaven mentre es dirigia a declarar a la fiscalia anticorrupció. Era l’expectació davant del personatge que ha posat en la picota el Govern espanyol i ha deixat el país fet un nyap. I tot amb quatre apunts en una llibreta, que van resultar ser uns folis que en realitat no eren més que fotocòpies i que, ara, assegura que ni tan sols ha escrit ell.
Les píndoles del món
http://www.racalacarta.com/audio/el_mon_a_rac1/0318%2008h%20(Dilluns%2018-03-13)%20Apunts%20imprescindibles%20(%20).mp3 Descarrega-te'l Endevinalles
05/02/2013Montse Oliva, periodista d’El Punt/Avui
S’ha de ser maldestre per presentar-se a una de les compareixences que han generat més interès des que és president del Govern espanyol i no només no aprofitar-la per llençar un missatge curt i ras, sinó que, al damunt, la dediqui a generar més dubtes. Per si la seva intervenció de dissabte no hagués deixat prou incògnites, Rajoy ahir va decidir afegir-ne de noves. “Tot és mentida, excepte alguna cosa.” Encara que ho sembli, no és una endevinalla. És l’única resposta que va trobar després de cinc dies d’esquivar les preguntes de la premsa.
Tant és que el periodista se’l obligui a escoltar unes explicacions a través d’un televisor -i sense possibilitat de rèplica- o que se’n vagi fins a Berlín per situar-se a dos pams del president. El resultat és igual o pitjor. Perquè si dissabte pels passadissos del PP van quedar flotant centenars de preguntes sense resposta, ahir, i després d’assistir a una roda de premsa, a més d’un periodista li costarà despendre’s de la cara d’interrogant que se li ha quedat.
El president espanyol té molts problemes, és evident! I comunicar amb encert, en part, l’ajudaria a resoldre’ls. Però en aquest camp, com en tants altres, ja fa temps que ha llençat la tovallola.
Les píndoles del món
http://www.racalacarta.com/audio/el_mon_a_rac1/0318%2008h%20(Dilluns%2018-03-13)%20Apunts%20imprescindibles%20(%20).mp3 Descarrega-te'l Es busca Mario Monti
04/02/2013Tian Riba, periodista
No cal tenir un sisè sentit, per imaginar que avui Angela Merkel comenci a exhalar vapor quan es reuneixi amb un senyor que és mort políticament.
Se n’adona, el Don Tancredo de la Moncloa, que quan avui vagi a veure la cancellera i li demani, posem per cas, el relaxament del dèficit, pot respondre-li, escolti, defraudin menys?
Se n’adona, l’estruç de Pontevedra, que Alemanya i Europa estan immersos en una reforma radical de l’organització social i econòmica per fer viable el vell continent a deu anys vista en un món globalitzat i que per fer això calen uns sacrificis que els ciutadans no li acceptaran?
Perquè ja no és una qüestió judicial. És l’opinió pública la que ha dictat sentència.
I se n’adona, el Rasputin de Ferraz, que està fent exactament el mateix paper que el 2004? Sí, Rubalcaba està de Gaudí fent el “pásalo” de l’11-M. Però és que fa 9 anys ell i Rajoy ja van fer aquesta pel·li. I fa 30 anys que tenen càrrecs polítics.
Se n’adonen, que la resposta de González Pons és l’”i tu més” i que va tornar a esmentar ETA!?
El sistema canovista, el tornisme en el poder, comença a tenir símptomes d’esgotament i ells duro!
N’hi ha per posar-se a plorar.
No seria estrany que la diplomàcia europea comencés avui a enviar uns cables urgents amb aquest encapçalament: es busca un Mario Monti.
Les píndoles del món
http://www.racalacarta.com/audio/el_mon_a_rac1/0318%2008h%20(Dilluns%2018-03-13)%20Apunts%20imprescindibles%20(%20).mp3 Descarrega-te'l Espanya ha de fer dissabte
01/02/2013Tian Riba, periodista
Tenim uns correus electrònics que dosifica un imputat i que fan trontollar al rei. I tenim un llistat publicat pel diari espanyol més important que parla de pagaments irregulars al president del Govern espanyol. Doncs si Iñaki Gabilondo recomana al rei que triï entre el seu regnat o la monarquia, Rajoy ha de triar entre una democràcia liberal i moderna o la seva presidència.
En una democràcia avançada es facilitaria la investigació judicial, dimitiria el govern, s’exclouria perpètuament de la vida pública als qui van cobrar i es convocarien eleccions. I després es refundaria la dreta i l’esquerra, per molt que ara salivi el Rasputín de Ferraz, i es canviaria de dalt a baix l’arquitectura institucional i es farien els canvis legislatius imprescindibles per posar fi a aquest sistema d’elits extractives.
Aquesta vegada, l’estruç de la Moncloa no pot actuar com Don Tancredo, perquè no només deixaria podrir el seu partit, sinó que el mateix sistema entraria en descomposició. I la dreta extrema espanyola s’està fregant les mans entre el “cuanto peor mejor” i l’amenaça secessionista.
Espanya ha de fer dissabte. Una neteja a fons. Quina autoritat moral tenen ara per demanar sacrificis un president de govern sota sospita d’haver defraudat i un ministre d’Hisenda que menteix sobre l’amnistia fiscal? Disculpeu la contundència. Però ahir a mi em van cobrar l’IVA que pago per fer aquest humil comentari.
Les píndoles del món
http://www.racalacarta.com/audio/el_mon_a_rac1/0318%2008h%20(Dilluns%2018-03-13)%20Apunts%20imprescindibles%20(%20).mp3 Descarrega-te'l Perdre o guanyar temps
22/01/2013Montse Oliva, periodista d’El Punt/Avui
Hi ha moltes maneres de perdre el temps i moltes maneres de guanyar-ne. I ordenar treure la pols a unes catifes acabades d’aspirar i furgar dins uns calaixos acabats d’endreçar és la fórmula que ha decidit emprar Rajoy per distraure el personal mentre passa la tempesta. El líder del PP sap que localitzar els indicis d’una doble comptabilitat és extremament difícil, sobretot si es remena allà on no hi ha res a buscar. I si, al damunt, trobar-los ha de servir per posar vermell a més d’un dirigent actual, raó de més per aprofitar la nova campanya de neteja per fer desaparèixer qualsevol rastre que en quedés.
Perquè si al PP hi havia una trama de finançament irregular i una caixa negra per tapar boques, la veritat només se sabrà si l’hipotètic cervell de l’operació, Bárcenas, decideix actuar a cara descoberta o bé si algun dels beneficiaris de les pagues extraordinàries volgués passar comptes amb Rajoy. De fet, des que el 2008 va superar el traumàtic congrés de València, el president del PP dormia amb un ull obert. Un cop a la Moncloa havia decidit aclucar-lo, però queda clar que malgrat haver-s’hi passat més de mitja vida, Rajoy mai no ha aconseguit controlar el partit.
Entrevista d'actualitat
http://www.racalacarta.com/audio/el_mon_a_rac1/0318%2008h%20(Dilluns%2018-03-13)%20Apunts%20imprescindibles%20(%20).mp3 Descarrega-te'l CiU presentarà una moció de censura contra Xavier García Albiol
18/01/2013
CiU ha posat data per desallotjar el PP de l’alcaldia de Badalona, un desig que ha intentat dur a terme des que Xavier Garcia Albiol va guanyar les eleccions a Badalona per una ajustada majoria. El president del grup municipal de CiU a Badalona, Ferran Falcó, creu que la ciutat és ingovernable i, en menys de quinze dies, presentarà la proposta al PSC, ICV i a la ciutat. Falcó assegura que la decisió és seva i que no té res a veure amb casos com Castelldefels o la Diputació de Barcelona, perquè no té cap pacte amb el PP. Continuar llegint
Entrevista d'actualitat
http://www.racalacarta.com/audio/el_mon_a_rac1/0318%2008h%20(Dilluns%2018-03-13)%20Apunts%20imprescindibles%20(%20).mp3 Descarrega-te'l “Pagar en metàl·lic no és delicte. A les fàbriques s’ha fet sempre”
18/01/2013
Miguel Bajo, un dels advocats de l’extresorer i senador del PP, Luis Bárcenas, ha negat taxativament les informacions que aquest divendres publica El Mundo, i que el vinculen a pagaments en negre als càrrecs del PP fets durant més de 20 anys. “Pagar en metàl·lic no és delicte. A les fàbriques s’ha fet sempre”, ha defensat l’advocat, que avisa que només seria delicte si els diners no es declaren per part del pagador o de qui els rep. Continuar llegint
Entrevista d'actualitat
http://www.racalacarta.com/audio/el_mon_a_rac1/0318%2008h%20(Dilluns%2018-03-13)%20Apunts%20imprescindibles%20(%20).mp3 Descarrega-te'l Enric Millo: “Sempre que hi ha temes candents, Duran és de viatge”
10/01/2013
El portaveu parlamentari del PP, Enric Millo, ha acusat Duran i Lleida d’amagar-se per no valorar l’acord judicial del cas Pallerols. “Sempre que hi ha temes candents, Duran és de viatge”, ha dit Millo a El món a RAC1, i ha defensat la seva innocència. El 2001 el van imputar en el cas quan pertanyia a UDC, però el jutge el va “desimputar” després de declarar. Millo també ha acusat Mas d’actuar “de manera deslleial en la inauguració del TGV. Continuar llegint
Les píndoles del món
http://www.racalacarta.com/audio/el_mon_a_rac1/0318%2008h%20(Dilluns%2018-03-13)%20Apunts%20imprescindibles%20(%20).mp3 Descarrega-te'l Concepte comodí
31/12/2012Montse Oliva, periodista d’El Punt/Avui
Les veritables intencions del PSOE amb el seu pla federalista són massa evidents i, de fet, algun dirigent de pes no se’n amaga: es tracta de donar uns quants tombs, procurar marejar una mica a l’opinió pública per, al final, anar a parar al mateix lloc; a la defensa del cafè per a tothom. Davant el pols català i en un moment en què el PP està decidit a convertir el sistema vigent en un fantasma del passat, als de Rubalcaba els queda poc espai per moure’s. Després que a l’anterior legislatura tinguessin força temptacions homogeneïtzadores, el PSOE de l’oposició es troba que el banderí centralitzador el llueix millor el PP i que l’Espanya plural de Zapatero ja fa temps que està de dol.
Així que han optat per treure a passejar el concepte comodí: el federalisme. Un model que el PSOE buida de contingut però que li serveix per no quedar arraconat, i poder treure el cap entremig del sobiranisme i l’espanyolisme ranci del PP.
Però que vol dir impulsar una Espanya federal? A la pràctica poca cosa. I, en tot cas, no serà ni més ni menys del que digui el socialisme andalús. Al cap i a la fi, és l’autor no confés de l’Estatut que Pasqual Maragall va portar al Congrés i ara, davant la mala maror que tornar a generar el PSC, serà el que s’encarregui de barrar el pas a Navarro.
%s1 / %s2
