Articles per tema PSC
El blog d'El món Suscripció al feed RSS
Entrevista d'actualitat
“Chacón és la política que surt del Congrés del PSOE amb més futur”
06/02/2012
“Carme Chacón és el dirigent polític que ha sortit d’aquest congrés del PSOE amb més futur polític”, ha assegurat José Zaragoza en una entrevista a El món a RAC1. L’artífex de la campanya de Chacón ha reconegut la derrota, però ha admès que “n’ha sortit amb molta força, no deprimida”. Zaragoza no ha concretat si Chacón es presentarà a les primàries o com a candidata a la Generalitat, però creu que “ha connectat amb la voluntat de canvi igual que Zapatero el 2000″. Continuar llegint
Entrevista d'actualitat
… i Balmón denuncia “pressions”
06/02/2012
Al Congrés del PSOE “es van traspassar algunes fronteres”, ha denunciat el secretari d’Acció Social del PSC, Antoni Balmón, en una entrevista a El món a RAC1 en què ha valorat el futur del PSC i de Carme Chacón. “El PSC es queda sense cap hipoteca”, ha dit el seu partit. A la candidata li ha recomanat que “reflexioni amb calma sobre el seu futur”. I del Congrés del PSOE li ha recordat a Rubalcaba “la norma no escrita que si tens el 51% del suport has de fer una executiva integradora”. Continuar llegint
Les píndoles del món
El saltimbanqui esquizofrènic
06/02/2012
Tian Riba, periodista
Si fos Joan Margarit diria que el PSOE ha tornat a les ruïnes d’aquell lloc segur que hi havia a la infància. Com que no sóc poeta diré que el PSOE és avui un partit acollonit i, quan la gent té por, busca les faldilles de la mare. Les faldilles de la mare Alfonso i el caliu del pare Felipe, aquella zona de confort anomenada Rubalcaba que ens allibera de l’angoixa quan el món ens és hostil.
El zapaterisme ha estat per al PSOE un parèntesi en la història que no vol tornar a repetir i menys, per ara, amb dona i catalana, per molt que ho intenti aquesta Llibertat guiant el poble de laboratori, d’Olula/Esplugues, que és Carme/Carmen Chacón. I vet aquí com ja no hi ha cap partit a Espanya que faci veure que vol que el catalanisme s’hi senti còmode. Ni tan sols el federalisme buit del PSC.
Chacón ha perdut. I al PSC l’únic que ha guanyat és l’inefable José Zaragoza, que podrà exercir uns anys més de lampista professional. Però Navarro respira. Navarro és un home pacient que a Terrassa ja es va saber escapolir hàbilment de l’ombra de Manuel Royes. Però, si no vol ser Pere el Breu, ha de començar a resoldre la gran incògnita. El PSC vol ser l’esquerra catalanista alternativa a CiU a risc que el PSOE s’implanti a Catalunya? Es condemnarà al no-res uns anys més per fer de lobby en el projecte personal de Chacón en unes primàries, a risc que ERC i ICV li prenguin la cartera? O continuarà fent de saltimbanqui esquizofrènic de clatellada a clatellada fins a la victòria final?
Les píndoles del món
Nous actors, discursos vells
03/02/2012
Marc Martínez Amat, cap de Política de RAC1
Qui estigui lliure de culpa, que llanci la primera pedra. Els socialistes s’han fet un fart els últims anys de dir que el PP utilitza Catalunya per confrontar territoris. Però el PSOE no ha estat precisament un angelet aquestes setmanes. No hem sentit idees sobre com renovar la socialdemocràcia per fer-la útil contra la crisi. Més aviat s’han dedicat a discutir com d’uniforme ha de ser el seu discurs i com d’espanyola és Carme Chacón.
Fent de teloners, els guardians de les essències, Alfonso Guerra i José Bono, van encetar l’obra qüestionant que una catalana pugui liderar el PSOE.
A la primera escena, Rubalcaba va apostar perquè el PSOE tingui un únic discurs. Un de gran i lliure.
Fins a l’intermedi, Chacón es va dedicar a realçar els seus orígens andalusos. Algú sap que Rubalcaba és càntabre? Doncs tothom havia de saber que la sang de l’exministra no només és catalana.
I al segon acte, Chacón ha acabat per deixar el PSC com una delegació més del carrer Ferraz, que acabarà fent el que ella digui sobre el pacte fiscal.
I en quina escena ha sortit el PSC? Ens ho hem perdut. Què se n’ha fet del federalisme asimètric que defensava Pasqual Maragall? El que va inspirar Zapatero per assaltar el PSOE l’any 2000? Ni rastre. Davant d’una Catalunya cada cop més exigent, el discurs dels socialistes retrocedeix al segle XX.
Les píndoles del món
El congrés del PSC
19/12/2011
Marta Lasalas, periodista
El PSC no s’ha refundat ni s’ha reinventat aquest cap de setmana. Però si més no, s’ha redecorat. Nou líder, Pere Navarro: potser no arrossega les masses però és una cara nova per substituir una direcció que feia olor de socarrim. A banda i banda, l’alcalde de Cornellà, Antoni Balmón, un autèntic pes pesat i un dels dirigents més respectats del partit, i Dani Fernández, l’home del PSC a Madrid. Un pinyol de tres cares beneït pels fins ara inquilins de Nicaràgua. No hi ha trencament. Tampoc trencadissa. Ho demostra el guarniment d’equilibris i reequilibris de la nova direcció. Hi ha tants secretaris i membres nats que per seure hauran de portar la cadira de casa com el dia del dinar de Nadal a ca la tieta Pilar.
El realment important és què passa a partir d’ara. El PSC ha de definir ja quin paper vol tenir en la política catalana i al Parlament. I haurà de posar fil a l’agulla de les famoses primàries obertes per escollir candidat que amenacen fer supurar de nou el partit.
A tall de resum del congrés, cal destacar: l’esforç d’obertura de l’organització, que en algun moment semblava tan complicat com per a Spielberg obrir l’arca perduda; el 25 per cent de vots que va obtenir Joan Ignasi Elena aguantant el pols amb Navarro tot i saber la força de l’aparell entre els delegats. I una cloenda curiosa, amb l’incombustible Josep Maria Sala a l’escenari entre la nova executiva, mentre sonava la Internacional en castellà que pocs se sabien i la popular Sánchez Camacho triomfava als passadissos repartint petons i fent-se fotos amb delegats.
En definitiva, al senyor Navarro se li gira una feinada de por.
Entrevista d'actualitat
“Pere Navarro liderarà el PSC”
02/12/2011
Quim Nadal creu que “del Congrés en sortirà una executiva integradora amb Pere Navarro al capdavant”. El cap de l’oposició ha negat que el Govern els hagi proposat negociar els pressupostos i ha apuntat que “CiU ha estat molt més condescendent amb el PP que amb el PSC”. Sobre el futur de José Montilla com a senador, el portaveu del grup parlamentari del PSC ha remarcat que “hi té tot el dret” tot i que és “una cambra sobrera i el primer estalvi que es podria fer”. Continuar llegint
Les píndoles del món
Quan plou, tothom es mulla
01/12/2011
Rafael de Ribot, director d’El Singular Digital
Els sindicats estan indignats perquè consideren brutal i un insult les mesures d’estalvi que el govern proposa per a la funció pública. Repasso els 19 punts del document presentat i llegeixo que entre les mesures estructurals proposades hi ha la revisió dels tiquets restaurant i la flexibilitat horària, o la deducció de forma proporcional del sou segons les absències injustificades o que es volen suprimir els dies addicionals de vacances que s’atorguen per antiguitat. A mi no em sembla tant escandalós, i entenc que els que no disposen de tots aquests avantatges els consideri privilegis injustificables i insostenibles. Segueixo llegint i entenc que, potser, la causa de tant d’enrenou és que a l’últim punt del document es proposa la supressió de les subvencions sindicals i pactes, acords o convenis en allò referent a l’increment de nombre d’hores de crèdit horari sindical per sobre del previst per la normativa.
Entenc més la preocupació personal que puguin tenir els funcionaris i els treballadors de la funció pública per les mesures que afectaran directament a la seva retribució, com la reducció dels complements que s’inclouen a les pagues extres, però que en tot cas es proposen amb caràcter temporal.
Els representants sindicals tenen el repte d’arribar a un bon acord, i no de continuar fent creure a alguns que són diferents i que ells, quan plou, son els únics que no es mullen.
Les píndoles del món
Molt soroll per no res
01/12/2011
Maiol Roger, periodista d’El País
El Parlament va convalidar ahir un decret llei que permet la caça d’ocells com el Carduelis cannabina, més conegut com a passerell comú. Dit i fet. El Govern ha decidit caçar austeritat amb els seus passerells preferits: els treballadors públics. Molts han entès la crisi: tenen el sou retallat i congelat per obra i gràcia del Govern de l’Estat. Ara, una altra retallada.. En tres anys, segons els sindicats, el poder adquisitiu dels treballadors públics s’ha rebaixat un 20%. El mite de funcionari acomodat i dropo està molt bé per a la tertúlia del bar, però un Govern que s’autoanomena responsable hauria d’anar més enllà. Per cada funcionari mandrós, n’hi ha cinc que s’hi deixen la pell. Ara, el Govern els deixa com a veritables passerells.
És comprensible que es minvin les pagues extres, però no que es persegueixin els interins. Un col·lectiu que treballa com ningú perquè no té plaça assegurada i és bàsic per mantenir la maquinària de la Generalitat. Els ajustos presentats ahir potser ajuden a estalviar uns quants milions, però no resolen la situació del sector públic. La funció pública s’ha de revisar, però no pel boc gros. El Govern ha d’afrontar una reforma amb valentia. S’ha d’oblidar de retallades lineals com aquestes i combatre els sectors de l’administració menys productius. La resta, propostes com la que hi ha sobre la taula, són molt soroll per no res.
Entrevista d'actualitat
Marcelino Iglesias: “És clar que Chacón pot liderar el PSOE”
29/11/2011
Clar i català. El secretari d’Organització del PSOE, Marcel·lí Iglesias s’ha preguntat “per què Carme Chacón no pot liderar el PSOE?”, en resposta a les crítiques de José Bono o Alfonso Guerra. Iglesias ha recordat que Chacón crida “Viva España!” al final de cada acte que ha presidit com a ministra de Defensa i entén que pel fet de pertànyer al PSC no hi ha cap problema perquè és “el PSOE de Catalunya”. Iglesias ha recordat que un altre català, Josep Borrell, va rebre els avals suficients per liderar el PSOE anteriorment. Continuar llegint
Entrevista d'actualitat
Al congrés decidirà si es presenta
29/11/2011
Montserrat Tura ho ha condicionat al fet “que voti tota la militància”. A l’exconsellera li “sembla molt bé que per primera vegada hi hagi diverses opcions” i assegura que els “està escoltant a tots”. Tura ha remarcat que el PSC ha rebut “tres clatellots i que no hi ha consol possible” i que no se sent “gens identificada amb el que diuen socialistes com Bono, Guerra o Peces-Barba”. Continuar llegint
-
http://www.racalacarta.com/download.php?file=1129%2011h%20(Dimarts%2029-11-11)%20Apunts%20imprescindibles%20(%20).mp3
Més possibles líders al PSC
Emès el
Les píndoles del món
http://www.racalacarta.com/audio/el_mon_a_rac1/1129%2011h%20(Dimarts%2029-11-11)%20Apunts%20imprescindibles%20(%20).mp3 Descarrega-te'l La que sempre té un plat quan arriba Nadal
29/11/2011Tian Riba, periodista
Diguem-ne que Serrat votava el PSC, però la tieta era convergent.
El PSC sempre ha tingut problemes per connectar amb les classes mitjanes tradicionals, aquest sector tieta de CiU, aquella tieta que es pagava el nínxol, el taüt, els salms dels capellans i les misses de difunts i que tantes nits de glòria va donar al pujolisme. Fins que un dia CiU va entendre que ja no guanyava prou perquè els seus votants eren una piràmide invertida. Que se li morien, vaja. I es va saber salpebrar de liberalisme i sobiranisme.
Al PSC el votava, en canvi, la gauche divine de Sant Gervasi i els obrers del cinturó i va fer una feina impagable com a dic de contenció del lerrouxisme i la xenofobia. I ha ajudat a cosir un país amb el català com a llengua comuna i de prestigi. Fins que Zaragoza i Montilla van convertit el partit en una simple màquina de poder sense ànima, ni l’una ni l’altra, ni ideologia.
I ara el PSC no connecta ni amb la tieta, ni amb un home amb ulleres de pasta ni amb la Choni de Castefa. Ni amb les classes mitjanes tradicionals, ni amb els intel·lectuals, ni amb els fills de la immigració. Catalunya és majoritàriament de centreesquerra i catalanista. Té raó Ros. L’únic que ha de fer el PSC és tornar on ja era, però sense oblidar que estem en el postautonomisme i que fins i tot el laborisme s’ha tenyit de blau. Només així, descanci en pau, amén, oblidarem la tieta.
Entrevista d'actualitat
http://www.racalacarta.com/audio/el_mon_a_rac1/1129%2011h%20(Dimarts%2029-11-11)%20Apunts%20imprescindibles%20(%20).mp3 Descarrega-te'l Tots rebutgen Miquel Iceta
25/11/2011
Tres dels quatre candidats a la primera secretaria del PSC mantenen la seva intenció de presentar candidatura per separat al congrés. Per tant, barren el pas a l’oferta del fins ara primer secretari, Miquel Iceta, que aquest dijous va oferir continuar encapçalant “una candidatura unitària”. Pere Navarro, Joan Ignasi Elena i Àngel Ros aposten per “una renovació total” del PSC. Continuar llegint
Les píndoles del món
http://www.racalacarta.com/audio/el_mon_a_rac1/1129%2011h%20(Dimarts%2029-11-11)%20Apunts%20imprescindibles%20(%20).mp3 Descarrega-te'l Els dubtes d’Iceta
25/11/2011Marta Lasalas, periodista
Fa molts anys que el PSC viu amb l’ànima esquinçada. Però, quan un està immers en el batibull del poder, les esgarrinxades anímiques queden silenciades per l’alegria general de tanta benaurança. Ara bé, quan la sort es gira, les ferides supuren dolorosament.
En aquest context, davant d’un PSC amb contusions múltiples va explicar ahir Miquel Iceta el que per a ell és una obvietat. Que sens dubte és el millor candidat possible per dirigir el partit. Experiència contrastada, dedicació exclusiva –és a dir, res de partir la jornada amb la feina posem d’un ajuntament-, tarannà obert… En fi, per què seguir? Ni fet a mida.
Però això de la feina està fotut i hi ha competència. De moment, un senyor de Lleida i un de Vilanova que l’escoltaven entre el públic i un de Terrassa, que no hi era, però com si hi fos. I aquí està el rovell de l’ou. Iceta ja va viure a Sitges un congrés a cop de navalla i si una cosa va deixar clara ahir és que la seva aposta és per una direcció de consens.
Total, que després de setmanes desfullant la margarida sobre si fer o no el pas, el darrer pètal –i l’aparell del partit- li van aconsellar que no. Així que va prendre una decisió ràpida. Desfullar una altra margarida, i una altra, i una altra. I així fins que arribi el dia del congrés. Per què a Miquel Iceta li agradaria ser primer secretari. És conscient que ho té fotut, però mai se sap si sonarà la flauta. Vés a saber, una direcció d’integració pot obligar a buscar una tercera via, entre Terrassa i Lleida. Sobretot quan aquesta tercera via ha deixat clar que al final el líder del partit serà qui escullin els catalans en unes primàries obertes.
Entrevista d'actualitat 
http://www.racalacarta.com/audio/el_mon_a_rac1/1129%2011h%20(Dimarts%2029-11-11)%20Apunts%20imprescindibles%20(%20).mp3 Descarrega-te'l Pere Navarro vol que Àngel Ros tingui “un pes rellevant al PSC”
23/11/2011
L’alcalde de Terrassa i aspirant a primer secretari del PSC, Pere Navarro, ha començat a aplanar el camí cap al congrés dels socialistes. Aquest dimecres ha assegurat a El món a RAC1 que Àngel Ros, rival a la candidatura, ha de tenir “un pes rellevant a la nova direcció”. D’Iceta, l’altre nom que sona, ha dit: ”Vull escoltar-lo amb molta atenció”. Continuar llegint
Entrevista d'actualitat
http://www.racalacarta.com/audio/el_mon_a_rac1/1129%2011h%20(Dimarts%2029-11-11)%20Apunts%20imprescindibles%20(%20).mp3 Descarrega-te'l “No m’ha agradat la campanya de Carme Chacón; no ha estat positiva”
21/11/2011
L’alcalde de Lleida i aspirant a la secretaria general del PSC, Àngel Ros, ha admès que la campanya de Carme Chacón, rival al congrés del PSC, no li ha agradat “perquè no ha estat feta en positiu”. Ros ha volgut animar Chacón, tot i els mals resultats del PSC, que ha passat de 25 diputats a 11. Continuar llegint
Les píndoles del món
http://www.racalacarta.com/audio/el_mon_a_rac1/1129%2011h%20(Dimarts%2029-11-11)%20Apunts%20imprescindibles%20(%20).mp3 Descarrega-te'l Chacón dalt del Titànic
21/11/2011
Iñaki Ellakuría, periodista de La Vanguardia
Carme Chacón es va escapolir divendres passat del debat de 8TV de candidats potser perquè ja intuïa que portararia el PSC al pitjor resultat de la seva història. La ministra de Defensa, nena dels ulls de Zapatero, va tornar a Catalunya convençuda que la nit electoral podria dir que era l’única dirigent socialista que feia front a la marea blava del PP. Res més lluny que la realitat.
Amb la derrota d’ahir, més dolorosa que mai perquè certifica que el PSC és una mena de Titànic a la catalana, veu com bona part de les seves aspiracions polítiques se’n van en orris: ni substituta de Rubalcaba ni líder del PSC.
El 20-N obre un complicat escenari pels socialistes catalans de cara al congrés del 20 de desembre. Àngel Ros, Joan Miquel Elena, Pere Navarro i ara Miquel Iceta, ja han fet un pas endavant. Però atenció al malestar de les bases del partit, i possibles moviments dels joves dirigents Blackberry, que no volen mai més una nova direcció amb accent montillista.
Entrevista d'actualitat
http://www.racalacarta.com/audio/el_mon_a_rac1/1129%2011h%20(Dimarts%2029-11-11)%20Apunts%20imprescindibles%20(%20).mp3 Descarrega-te'l Carme Chacón: “Canvio totes les enquestes pels vots”
14/11/2011
Carme Chacón, candidata del PSC a les eleccions al Congrés, ha defensat en una entrevista a El món a RAC1 que pot guanyar les eleccions a Catalunya. “Me’n recordo d’Aznar, quan deia que volia una majoria àmplia. Confio que quan la gent vegi la marea blava, la gent sigui molt conscient del què ens hi juguem”. Chacón ha defensat la política econòmica del PSOE: “Espanya ha resistit allà on Grècia, Portugal, Irlanda i Itàlia, no”, i confia que amb aquest panorama Rubalcaba encara pugui guanyar les eleccions. Continuar llegint
Les píndoles del món
http://www.racalacarta.com/audio/el_mon_a_rac1/1129%2011h%20(Dimarts%2029-11-11)%20Apunts%20imprescindibles%20(%20).mp3 Descarrega-te'l Enquestes embogides
14/11/2011Marta Lasalas, periodista
Qui ho havia de dir? Rajoy, tot i conservar la seva valoració més aviat trista, ha fet embogir les enquestes i ja supera amb escreix els 183 escons de Jose María Aznar. Els sondejos vaticinen que el pànic a la crisi ha fulminat el discurs de la por a la dreta.
Darrere, a molta distància, intenta mantenir el tipus Rubalcaba. L’electorat socialista ha optat per hivernar davant les inclemències de la crisi i deixar caure el seu candidat per sota els 125 diputats de Joaquín Almunia. Se’n recorden? Aquell de la mirada neta que va tocar el dos la nit electoral de l’any 2000 després de quedar escombrat per la majoria absoluta d’Aznar. Aquella nit, el PSOE va encetar una travessia pel desert. Més o menys com la que programen a partir de diumenge vinent a la seu de Ferraz on ja tornen a preparar camells, i cantimplores…
Però atenció que a Catalunya aguanta Carme Chacón. Les enquestes li auguren una caiguda en picat fins a un perillós empat tècnic, però encara li reserven la primera plaça. Amb aquesta posició en tindria prou per intentar conquerir la cúpula del PSOE. No obstant això, la cosa no queda prou clara i hi ha nervis. Això explicaria el vídeo de les retallades i la velocitat amb què la ministra ha passat el mort al caporal de torn.
Rere Chacón, Duran i Lleida sua la cansalada per mantenir el segon lloc frec a frec amb el popular Fernández. Si Duran quedar tercer podria tenir efectes interns a CiU, en què es juga un pols entre el discurs del pragmatisme de Duran i les veus sobiranistes de Convergència.
Entrevista d'actualitat
http://www.racalacarta.com/audio/el_mon_a_rac1/1129%2011h%20(Dimarts%2029-11-11)%20Apunts%20imprescindibles%20(%20).mp3 Descarrega-te'l “És un vídeo de perdedors. S’ha de retirar per demagog i per mal gust”
10/11/2011
La candidata del PP a Madrid, Soraya Sáenz de Santamaria, ha carregat contra el vídeo de la campanya del PSC. Ha estat així d’explícita demanant la seva retirada: “és un vídeo de perdedors, demagog i de mal gust”. També ha parlat del programa polític del PP i de la possibilitat que sigui vicepresidenta de Mariano Rajoy. Continuar llegint
%s1 / %s2
