El món a RAC1

http://www.racalacarta.com/audio/el_mon_a_rac1/1129%2008h%20(Dimarts%2029-11-11)%20El%20davantal%20(%20).mp3 Descarrega-te'l Rubalcaba esgarrapa

Jordi Barbeta, cap de Política de La Vanguardia

A mi em sembla que del debat d’ahir en va treure més rendibilitat Rubalcaba que Rajoy. Però el candidat del PP no va perdre ni un sol vot. Així que, tot queda igual si fa no fa.

Malgrat que el candidat socialista lluitava contra la manca de credibilitat, va saber atacar Rajoy per tots els segments del mercat electoral: els treballadors, els aturats, els pensionistes, els mestres, els sanitaris, les dones, els homosexuals… Els va citar tots específicament mentre Rajoy deia una i altra vegada que això està molt malament i que cal un canvi.

Estic convençut que molts que van veure el debat, i que estaven empipats amb el PSOE, i amb raó, potser es van repensar la idea que tenien de no anar a votar. I consti que Rubalcaba va cometre un error garrafal: va parlar d’una manera que admetia, sense adonar-se’n, que guanyarà el seu rival.

I dit tot això, des de Catalunya estant, a mi em va semblar tot molt llunyà. Com si no parlessin de mi. Ni amb mi.

http://www.racalacarta.com/audio/el_mon_a_rac1/1129%2008h%20(Dimarts%2029-11-11)%20El%20davantal%20(%20).mp3 Descarrega-te'l ‘Cuéntame’

Tian Riba, periodista

Basté, t’haig de demanar disculpes perquè em van demanar que seguís el cara a cara, però la tele de casa es va espatllar i a gairebé tot arreu feien Cuéntame. Sortia un plató, tronat, amb dos senyors amb barba i un amb bigoti que saludava en portuguès, càmeres estàtiques, mala il·luminació. I, esclar, no crec que això costi mig milió d’euros i que fos el famós debat…

Un dels dos senyors amb barba era un tal Rodríguez Rubalcaba. Nerviós, mal maquillat, amb la corbata torta i la mirada trista i una llum zenital sobre la calba i que feia d’oposició del seu propi govern i d’oposició de l’oposició i que se sabia tot el programa del seu oponent.

I l’altre senyor amb barba era un senyor una mica mandrós que no se sabia ni el seu propi programa , que llegia uns papers tota l’estona i que es veu que va portar la llum i el telèfon a Galícia i que serà president fent de Don Tancredo. O sigui, quieto parao.

Fins i tot al final del programa va sonar una sintonia tan antiga, tan antiga, que vaig esperar a veure si començava El hombre y la tierra amb l’amigo Félix.

Alexandre Deulofeu era un amic de Salvador Dalí que va escriure La matemàtica de la història. Deia que els imperis duren 550 anys i que, per tant, el Regne d’Espanya es desintegrarà el 2029. Ahir vaig començar a pensar que potser té raó.

http://www.racalacarta.com/audio/el_mon_a_rac1/1129%2008h%20(Dimarts%2029-11-11)%20El%20davantal%20(%20).mp3 Descarrega-te'l El que no es diu

Fidel Masreal, periodista d’El Periódico

Probablement els aturats que ahir van veure el debat no tenen gaires motius per a l’optimisme. El candidat del partit que governa, Rubalcaba, va dedicar més temps a preguntar sobre el programa de Rajoy que a detallar el seu. I Rajoy va mantenir l’ambigüitat calculada sobre les seves receptes. Només en una cosa, al final, van coincidir: continuaran sent temps difícils.

Malgrat tot, hi va haver pinzellades de dos models. El de Rubalcaba, injecció pública europea per reanimar l’economia. El de Rajoy, reducció de la despesa i reforma laboral inconcreta sota la idea de la flexibilitat.

Des del punt de vista tàctic, Rubalcaba va començar fort, però es va perdre en la reiteració dels atacs, que es van transformar en cops de puny a l’aire. I Rajoy es va defensar bé fins a passar al contraatac, recordant les desigualtats creixents durant els anys de govern del PSOE.

Apunt final: tan important o més en aquests casos és el que no es diu.  I ahir, en més de cent minuts, no es va parlar gens del problema territorial espanyol, i molt poc de recerca i innovació, de fonts d’energia, de pobresa, de corrupció, de relaciones internacionals i de la desafecció creixent de la ciutadania respecte al sistema polític.