Joan Carretero, líder de Reagrupament, també ha dit en una entrevisa a El món a RAC1, que:

- “Ahir vam fer una assemblea que ens va donar un segon impuls important als nostres objectius.”

- “Si Laporta decideix no entrar a Reagrupament serà un problema per al país perquè la vàlua de Laporta és indiscutible i seria molt bo que entrés en política i defensés les seves tesis.”

- “El menys important és la marca, el més important és l’objectiu [...] i amb quines eines es faci és secundari.”

- “El que sí que veig és que cada vegada [Joan Laporta] va fent passos perquè això sigui possible [que entri a Reagrupament].”

- “No seria intel·ligent que els que pensem igual no anem junts, per això estic convençut que d’una manera o altra acabarem anant junts [amb Joan Laporta].”

- “Ho espero i ho desitjo [que anem junts] i estic convençut que serà així, perquè si pensem el mateix i tenim els mateixos objectius el que és lògic és que sigui així.”

- “No tenim ni un euro per fer cap enquesta. No tenim cap enquesta.”

- Sobre la possibilitat de no poder presentar-se a les eleccions com a Reagrupament: “Jo no he expulsat a ningú. Sí que es va registrar un partit, el van registrar tres persones, però de partits se’n poden crear cada matí.”

- “Encara no sabem amb quines sigles o amb quin logo anirem a les eleccions, ni si serem una suma de partits. Això ens preocupa molt poc.”

- Sobre la proposta de crear un exèrcit català: “Em sorprèn que la gent es pensi que serem un estat anòmal, i si tenim un estat, serem un estat normal.”

- “Seríem poc solidaris amb els nostres col·legues europeus si nosaltres decidim no tenir exèrcit.”

- “Hem fet una proposta de constitució catalana i parlem de com serà el nostre estat.”

Aquesta vegada en Quim Monzó no ha arribat a obrir el diccionari. Ha preferit destacar la feina de l’ideòleg del logo de Reagrupament, Joan Romero i ha demanat salvar-ne el dibuix pel que pugui passar a l’associació.

• “Aquesta situació no esdevé a partir d’un tema de llistes. [...] És un debat que no s’havia produit. [...] És fictici. [...] Tot això no és cert, no s’ha produit mai.”
• “En la junta directiva, el president [Carretero] els planteja [als quatre crítics] que, per diferents motius que ja venien de lluny, els ha perdut la confiança [...] i se’ls acaba demanant que pleguin de la direcció de l’associació.”
• “La petició del president té el suport de la junta directiva. [...] Aquestes persones decideixen que no volen plegar. I [...] dos no es barallen si un no vol. Decidim [...] que nosaltres pleguem.”
• “Manifestem que això no ha de sortir a la premsa, que no se n’ha de parlar perquè Reagrupament no en surti perjudicat.”
• “D’aquesta situació, es produeix un cop d’estat, en els termes clàssics, i aquestes quatre persones es fan càrrec de la direcció, donen instruccions perquè es talli qualsevol comunicació entre nosaltres i els associats, es fan càrrec de la web, ens tallen tots els accessos, pengen la informació que consideren oportuna, nosaltres no tenim aquesta possibilitat.”
• “A partir d’aquell moment, el moviment a favor que la situació torni al seu punt inicial [...] ha estat molt fort i se’ls ha demanat que acceptessin la seva dimissió.”
• “En el moment en què facin efectiva la seva dimissió, desapareix qualsevol impediment perquè la junta directiva es torni a formar com estava.”
• “Han passat moltes coses. Els membres de la junta ens hem de tornar a trobar i parlar entre nosaltres. [...] Encara no ho hem concretat.”
• “Aquest tipus de situacions no són agradables. No estic particularment contenta amb tot el que ha passat.”
• “El projecte està per damunt de les persones i els interessos particulars no tenen cabuda en la nostra associació.”
• “No em consta. Una de les coses que han portat a aquesta situació és que la seva actitud [dels crítics] no havia estat molt d’aproximar-s’hi [a Joan Laporta].”

Tian Riba, periodista

Els mitjans de comunicació i els ciutadans hem fet la feina de confrontació, que no enfrontament, amb el govern, com corresopon, en aquest cas, al govern tripartit. Època que ha coincidit amb la més alta desafecció de la política i dels polítics que hi ha hagut mai en democràcia. Ara bé, si l’alternativa és una Convergència i Unió, a qui tant critica el PSC, li acaben tremolant les cames amb Ascó sense tan sols ser al govern, o un Reagrupament, que havia de regenerar la política, i a la primera de canvi ha caigut en els pitjors vicis que criticava és perquè s’ho facin mirar tots plegats. I en el cas concret de Reagrupament és per començar a pensar que, si vas en una autopista i tots els cotxes van contra direcció, potser qui va en contra direcció, en realitat, ets tu. Carretero va trencar el tripartit de Maragall impulsant el No d’Esquerra a l’Estatut, va trencar Esquerra per tot arreu, i ara ha trencat la seva pròpia joguina. A veure si resultarà que el Dragon Kahn no era el tripartit, sino que era Carretero. Escrivia Pere Martí aquest diumenge a l’Avui que potser Joan Laporta provoca una fisió nuclear en el sobiranisme per després fusionar-lo. Vista l’experiència, val més que no dinamitin res més.

El fins ara president de Reagrupament, Joan Carretero, s’ha mostrat partidari de donar suport al president del Barça per crear un nou partit polític a Catalunya. “Sempre he comptat amb el senyor Laporta, i ell em tindrà a la vora per aconseguir el seu objectiu”. En una entrevista a El món a RAC1, Carretero ha confirmat que aquest dilluns mateix espera parlar-ho amb Laporta. El fins ara president de Reagrupament, Joan Carretero, ha dit a El món a RAC1.

L’expressió de la voluntat popular no és en cap cas censurable i la convocatoria de referèndums és una legítima expressió del dret a decidir. Una altra cosa és la utilitat de les consultes i la representativitat del resultat.

La convocatoria de les consultes  amb censos ampliats, l’animació de la tropa amb enquestes poc riguroses i la falta de vinculació del resultat creen unes condicions per a l’expressió del malestar ciutadà més enllà de qualsevol pregunta concreta sobre la independència.

Les consultes, ara també amb Barcelona a la llista, serviran per escalfar motors cara a les eleccions previstes per d’aquí un any. Es beneficiaris? Esquerra i Reagrupament, que situen la seva oferta en el centre del debat. Convergència haurà de fer front a les seves contradiccions entre la moderació del seu electorat tradicional i el sobiranisme. I el PSC? Fora del joc pregant perque no hi hagi sentència del constitucional.

Les consultes vehicularan un difús malestar, però difícilment seran un termòmetre real de l’opinió pública en condicions d’un referèndum.