Articles per tema segrest
El blog d'El món Suscripció al feed RSS
Entrevista
Natascha Kampusch: “Sento culpa per la mort del segrestador”
18/02/2011
El 23 d’agost de 2006 va aconseguir fugir d’un segrest que havia durat 8 anys. Ara, 5 anys després, Natascha Kampusch, publica “3.096 dies” un relat d’aquells anys segrestada, humiliada, agredida i vexada per Wolfgang Priklopil. Kampusch ha concedit a El món a RAC1 l’única entrevista a un mitjà de comunicació català.
Entrevista d'actualitat
Giménez: “La negociació amb el govern espanyol ha anat a pas de cargol”
25/08/2010
Albert Vilalta i Roque Pascual ja han dormit a casa. Ho han fet després de gairebé 9 mesos de segrest per part d’Al-Qaida del Magrib Islàmic. De tot plegat n’hem parlat amb el director de comunicació de Barcelona Acció Solidària, Josep Ramon Giménez i a la tertulia amb Rafael Vallbona, Salvador Cot, Antoni Dalmau, Josef Ajram i la periodista d’internacional de La Vanguardia, Isabel Ramos. Continuar llegint
Les píndoles del món
Mantenir la calma
31/12/2009
Enric Vila, periodista i historiador
Quan els tres cooperants catalans van ser segrestats ara fa un mes, el govern espanyol ja va anunciar que la cosa aniria per llarg. Deixant de banda algunes bestieses que es van dir al començament barrejant el segrest amb les consultes independentistes, fins ara el tema s’ha portat prou bé. Vull dir que s’ha portat sense estridències i que cadascú ha fet més o menys el seu paper. Jo trobo natural que Rajoy digui que no està a favor de negociar amb els terroristes. Crec que en aquests casos és el que ha de dir. Una altra cosa és el govern, que té el deure i l’obligació de fer els seus càlculs sempre que no siguin en clau electoral. El fet que el ferit de bala rebi atenció i medicaments, és una bona notícia, i el fet que l’ONG dels segrestats recolzi la manera de treballar del govern és un bon senyal: vol dir que, de moment, tothom manté la calma. Els familiars també crec que ho estan fent molt bé. Un segrest és una guerra de desgast, un estira i arronsa. El problema dels segrestos és que l’experiència compta poc i que el valor de tot el que es diu o es fa depèn molt del resultat final. L’important ara és mirar d’aconseguir un final feliç. Per descomptat, les conseqüències polítiques del que està passant s’hauran de discutir, però jo sóc partidari de discutir-les després.
Entrevista d'actualitat
L’estat ja ha “contactat” amb els segrestadors dels catalans a l’Àfrica
29/12/2009
El portaveu de l’ONG Barcelona Acció Solidària, Josep Ramon Jiménez, ha explicat que va parlar la secretària d’estat de Cooperació, Soraya Rodríguez, i els va dir que “hi ha contactes”. Continuar llegint
Les píndoles del món
El segrest de Mauritània
02/12/2009
Enric Sierra, director de La Vanguardia digital
Si d’alguna cosa ha servit el segrest del tonyinaire a Somàlia, ha estat perquè el govern central hagi après la lliçó de l’actuació prudent i de silenci. En la confusió que ha envoltat les primeres hores del segrest dels cooperants a Mauritània, s’ha agraït que una veu autoritzada del govern central hagi mantingut una certa seriositat i hagi estat ràpid en el desmentiment de certes informacions, segurament interessades, que anaven arribant. El segrest dels cooperants s’ha produït en un entorn polític molt més complicat que a Somàlia i amb d’altres connotacions, probablement més greus. Per això, el treball de la diplomàcia i de les forces de seguretat necessiten de més discreció. Hem après la lliçó, però malauradament és perquè s’està tornant una moda això de patir segrestos. Ara cal destriar el gra de la palla de tota la confusió que envolta el rapte dels cooperants catalans i esperar que el treball discret tingui els seus fruits.
Entrevista d'actualitat
Els interrogants del segrest a Mauritània
01/12/2009
A l’espera que reivindiquin l’acció, aquest dimarts hem parlat amb Antoni Camps, el cap de l’expedició, amb el professor de relacions internacionals de l’UNED, Carlos Echeverría, i amb Josep Puxeu, el secretari d’estat de Medi Rural. Continuar llegint
Les píndoles del món
El segrest com a destrucció
01/12/2009
Rafael Vallbona, periodista i escriptor
Amb segrestos de turistes i cooperants Al Qaeda Magrib Islàmic o qui sigui que reté els tres catalans l’únic que aconseguirà, lluny de les seves intencions polítiques i criminals, serà enfonsar del tot l’economia i la societat del Sahel, el llindar sud del Sàhara i un territori on hi ha posades moltes esperances per a la regeneració de la regió.
Ja fa temps que els habitants del magrib han entès que el desert és un patrimoni natural i cultural vital per impulsar una economia sostenible basada en un turisme respectuós amb l’entorn i els costums. I també saben que aquest impuls ha de comptar amb l’ajuda d’organitzacions de cooperants occidentals per què pugui ser una realitat.
Això, que està ja essent possible a tot el sud del Marroc i a algunes zones d’Algèria i Mauritània, és la nova realitat que espera el magrib per a sortir-se’n. Les altres opcions, les integristes o criminals no serveixen per a res. La gent del desert sap que una fava no fa una sopa; com diu el vell proverbi amazic. Inxal·là.
Entrevista d'actualitat
Sense notícies dels segrestadors
30/11/2009
El director de Barcelona-Acció Solidària, Francesc Osán, diu que els segrestadors dels tres cooperants catalans a Mauritània no s’han posat en contacte amb ells. Continuar llegint
Entrevista
José Cendón: “Els pirates han convertit el segrest en un reality show”
24/11/2009
El fotoperiodista José Cendón va estar segrestat per pirates a Somàlia durant 40 dies, ara fa un any. Al llibre Billete de ida explica els detalls del seu captiveri i fa una aproximació a la realitat de la pirateria al país africà, que considera que s’ha professionalitzat fins al punt de convertir-ho en un espectacle als mitjans de comunicació. Continuar llegint
Entrevista
“A Maria Àngels Feliu només li preocupa una cosa: no els vol veure”
20/11/2009Fa 17 anys que van segrestar Maria Àngels Feliu, la farmacèutica d’Olot, i el seu advocat, Carles Monguilod, ens ha explicat que els segrestadors han pagat poca pena perquè s’han beneficiat d’un codi penal franquista.
Les píndoles del món
On era tothom?
10/11/2009Rafael Vallbona, periodista i escriptor
L’encaix jurídic amb Somàlia perquè els pirates detinguts acompleixin condemna o siguin jutjats allà sembla la sortida més plausible a la situació de l’Alakrana, però algú em pot dir perquè s’ha trigat tant en trobar aquesta solució?
On eren fins ahir el president del govern, la vicepresidenta, el ministre de justícia, el d’exteriors, la de defensa i el conserge de la Moncloa? Desapareguts, espantats pel caire que prenien les coses, capbussats pels maldecaps de les enquestes d’intenció de vot del CIS.
Les formes contemporànies de governar, pendents de l’enquesta més que no pas dels problemes reals, deuen seduir intel·lectualment Rodríguez Zapatero, però la banda de cafres que han segrestat l’Alakrana es deuen petar de riure quan veuen amb la facilitat que posen contra les cordes tot un país europeu que presumeix de modern; ells, que són una banda de trinxeraires. Ara, no s’atreviran a segrestar un vaixell francès. A que no?
Entrevista d'actualitat
Ricardo Blach: “Perdona, però m’han posat la metralladora a l’esquena”
09/11/2009
Ha passat durant l’entrevista al patró de l’Alakrana en la que ha assegurat també que “les coses s’han fet molt malament” i ha explicat que els pirates somalis “se senten vencedors”. Continuar llegint
%s1 / %s2
