Articles per tema Societat
El blog d\'El món Suscripció al feed RSS
Les píndoles del món
Nevada oficial i real
12/03/2010
Enric Sierra, director de La Vanguardia digital
La nevada caiguda aquesta setmana a Catalunya ha eixamplat la distància entre la població i la política. El despropòsit viscut aquests dies, es va iniciar dilluns quan els responsables d’emetre els avisos tornaven a la feina sense creure’s la previsió de la gran nevada, i es van mantenir muts mentre milers de persones quedaven atrapades. Els afectats van fer sentir el seu crit d’auxili, primer, i d’indignació, després, perquè la reacció ràpida que reclamaven era impossible d’aplicar amb diligència perquè no hi havia hagut previsió. Davant d’aquesta orfandat oficial, les emissores de ràdio, televisions, internet i, per primera vegada en una crisi d’aquest tipus, les xarxes socials, s’han convertit en la plataforma informativa i de protesta ciutadana, on els testimonis anaven desmentint la informació oficial que ens feien arribar. La història dirà que hi va haver una nevada oficial i una real, que poc van tenir a veure. El descrèdit continua.
Les píndoles del món
A cadascú la seva responsabilitat
10/03/2010
Fidel Masreal, redactor de societat de El Periódico
Dilluns, estació de Renfe del Passeig de Gràcia de Barcelona, set de la tarda. Una gotera dóna la benvinguda al vestíbul.
Cada tres minuts la megafonia repeteix que gairebé totes les línies estan tallades degut al temporal de neu i “preguem disculpin les molèsties”. Els usuaris s’ho saben de memòria. I el pitjor és la resignació. Li pregunto a un home: ha demanat més informació a la guixeta? “Ja ni ho intento, són massa anys”. Una dona pendent d’agafar un tren a Granollers diu: “Ja estic acostumada, són més de vint anys de fer servir la Renfe”.
Sens dubte la manca d’informació a la xarxa ferroviària va ser, un cop més, el principal punt dèbil de l’actuació del Govern.
Dit això, a qui va agafar el cotxe tot i la recomanació de no fer-ho, va quedar atravessat agreujant el col·lapse i després es queixava que no el venien a rescatar, algú li demana explicacions?
Però si ciutadans i administració tenim canals per exigir-nos responsabilitats, l’empresa privada, en aquest cas Red Eléctrica de España, es pot permetre el luxe de no informar dels 200.000 usuaris sense llum fins a les set i cinc de la tarda d’ahir, en una nota de premsa que es dedica a descarregar les culpes en la precarietat del sistema elèctric de Girona.
Especials
Així ens hem despertat a RAC1. I tu?
09/03/2010
Com us ha afectat al temporal de neu? Heu passat la nit fora de casa? Esteu atrapats en algun lloc? Com us trobeu? Aquest matí compartirem les vostres experiències a El món a RAC1. Podeu trucar-nos al 902.477.100. Amb les vostres experiències podrem fer un mapa real dels efectes del temporal de neu i fred.
Les píndoles del món
Cat, domini esquiable
09/03/2010
Rafael Vallbona, periodista i escriptor
Com que mai no plou, o neva, a gust de tothom, les autoritats tampoc mai no actuen a gust de tothom, que és com dir que no actuen a gust de ningú, perquè en situacions com les que hem passat tots en som afectats.
En un dia com el d’ahir tots voldríem tenir al nostre costat una lleva neus, un bomber per si de cas, un generador i un maquinista de rodalies per portar-nos a casa, però no pot ser. Hi ha la policia que hi ha, les tones de sal que hi ha i les línies d’alta tensió que hi ha. I amb això hem de viure quan plou, quan fa sol i quan neva com si Catalunya fos a Garmish-Partenkirchen.
Totes les enquestes resolen que Interior no va actuar amb prou celeritat i rigor, tots els diaris posen el crit al cel perquè Saura era a Palma de Mallorca (com si la seva presència fongués la neu), tothom diu que els serveis van fallar estrepitosament, això no és nou, i el clam és que no hi va haver previsió, com si es pogués saber d’avantmà on caurà cada floc de neu.
En canvi, però, ningú no es pregunta perquè la majoria de conductors no portaven cadenes als cotxes, o perquè els surfers no van fer cas dels avisos de perill per onatge. En situacions extremes, la responsabilitat és de tothom.
Les píndoles del món
El toro català
05/03/2010
Enric Vila, periodista
A mi els toros no m’agraden i a més em semblen una salvatjada. Un país és un sentit del gust i els toros, tal com Espanya els interpreta, em resulten estrangers de dalt a baix. Potser si els toreros es vestissin d’una altra manera, potser si el toreig s’estalviés la mort del toro, com fan a Portugal, potser si el meu ideal de virilitat fos un altre i el conjunt estètic no em recordés aquell passatge dels segadors que diu “endarrera aquesta gent tan ufana i tan superba”, l’espectacle em semblaria més digerible. Els toros no m’agraden però, això sol, no em portaria a desitjar-ne la prohibició. A mi, el que em fa il·lusió és tornar la bufetada. Els arguments dels animalistes em fan gràcia perquè surten de la mateixa esquerra sublimatòria que tants cops ha servit a les polítiques colonialistes de l’Estat. Tants anys de fer sentir culpable un país perquè parla una altra llengua, perquè té uns altres costums, perquè vol governar-se i gestionar els seus diners; tants anys d’estovar el caràcter de la gent i de promoure la moral d’esclau, han donat un fruit. Avui molts catalans se senten més identificats amb el patiment del toro que amb la xuleria del torero. Que els arguments dels animalistes són falaços? Tan falaços com els de la solidaritat, el bilingüisme, el no nacionalisme, el multiculturalisme, i tota la demagògia humanitarista que fa temps que ens empassem aquí.
Entrevista d'actualitat
“Ho vaig comprar tot per Internet”
04/03/2010
Ho ha explicat el científic Jorge Wagensberg, l’endemà de la seva compareixença al Parlament de Catalunya defensant la prohibició de les curses de braus. També ha assegurat que ho va pagar una Plataforma en defensa dels animals. Continuar llegint
Les píndoles del món
Torn de compareixences per la ILP sobre els toros
04/03/2010
Mònica Planas, periodista
Es pot estar a favor de la ILP o se’n pot estar en contra. Res a dir-hi. Sóc més aviat de no matar els toros com un divertimento. Ara bé, el que no m’agrada és que el Parlament es converteixi en un lloc on l’argumentació de científics, filòsofs i experts sigui un show del Mag Lari.
Jorge Wagenswerg, tot una eminència, treu unes banderilles i un sabre a l’hemicicle i pregunta als diputats si creuen que aquella eina no pot fer mal. El filòsof Jesús Mosterín pixa fora de test. Barrejar els toros amb l’ablació de clítoris i la violència de gènere és d’una demagògia discursiva pobra i simplista. Que fa vergonya. I sincerament, encara no entenc què pot aportar de convincent la prosa poètica d’una escriptora com Espido Freire. ¿No hi ha una defensa millor? ¿Cal convertir el Parlament en el plató del ‘Vostè Jutja’, aquell programa que feia en Puyal a TV3 on els concursants exhibien tota mena d’atrezzo casolà. Només hi falta el Refeques perquè garanteixi un judici com cal.
Les píndoles del món
No dimitirà ningú
03/03/2010Enric Sierra, director de La Vanguàrdia Digital
A mesura que avança la investigació sobre la tragèdia a Horta de Sant Joan queden més clares algunes qüestions. La primera: que l’actuació en l’extinció de l’incendi no va ser impecable, com va dir el conseller Saura. Que la comissió parlamentària ha estat imprescindible perquè la ciutadania i les famílies de les víctimes coneguin la veritat del que va passar, més enllà de les versions oficials maquillades i opaques. Que els bombers morts podrien haver salvat la vida si s’hagués estat més diligent, com ho van fer els Brif d’Aragó. Que no hi va haver més morts de miracle. Que tenim un problema de model d’extinció d’incendis a Catalunya i que l’obstinació dels responsables d’Interior en dir que ho van fer tot perfecte ja no s’aguanta. La llista és més llarga, però, malgrat tot, no dimitirà ningú.
Les píndoles del món
Frau etern
03/03/2010Rafel Vallbona, periodista i escriptor
El frau etern és com el crim perfecte; no existeix. Fèlix Millet ho hauria d’haver sabut; el seu advocat Pau Molins persona de llarga i fecunda trajectòria professional, ho sap de sobres. Llavors, quin sentit te demanar un examen psicològic si no és per plantejar, posteriorment, un atenuant per alienació mental? Davant la probabilitat de passar uns quants anys a la presó, la peregrina idea de buscar una explicació no s’aguanta. Digueu-me incrèdul.
Si l’advocat vol una explicació a la conducta de Millet que vagi al diccionari, no a la medicina: cobdícia vol dir cobejança de riqueses; avarícia és un desig excessiu i desordenat d’obtenir riqueses; apropiació és un acte pel qual una persona fa seva una cosa, incorporant-la al seu patrimoni amb intenció de gaudir-ne o disposar-ne en concepte de propietari definitiu…Continuo, o no cal?
Si l’enfonsament moral de Fèlix Millet és degut a no entendre aquestes paraules, potser que, en lloc d’un psicòleg, contracti en Ramon Solsona. Ell li donarà les explicacions que calguin; ara bé, no farà cap informe que, per mor de no tenir presumptament prou vocabulari, l’exoneri de ser condemnat.
Les píndoles del món
John Cobra – Els freaks de la tele
26/02/2010Mònica Planas, periodista
Poca estona abans de l’actuació de John Cobra, TVE explicava com feia el criteri de selecció dels participants. Deien que, des de feia mesos, tenien una multitud d’Eurofans investigant a través d’internet les propostes que rebien per verificar-les. No cal ser Colombo per evidenciar que John Cobra no era gaire apte per participar en una televisió, i menys pública.
Atenció als vídeos:
John Cobra golpes a a la carta. 2 anys penjat a Youtube.
John Cobra botellazo de lleno. 11 mesos penjat a la xarxa.
John Cobra golpes fulañeros. 9 mesos.
John Cobra especial fracturas. 1 any i 5 mesos al youtube.
I el millor de tot. Un hit que us recomano: John Cobra: Documental. El hombre perro. 2 anys a la xarxa.
Tots amb centenars de milers de visites. TVE va voler impedir que una freak com Karmele accedís a Eurovisió i amb Cobra s’han marcat el gol en pròpia porta. Internet ha deixat en evidència la inaptitud del departament jurídic de TVE, lents com sempre.
Tele i internet són cada vegada més complementaris. Deia la cançó que el vídeo va matar l’estrella de la ràdio. Ara ja podem cantar, amb permís de Carol, que internet ha matat l’estrellat de la tele.
%s1 / %s2
