Articles per tema Societat
El blog d\'El món Suscripció al feed RSS
Les píndoles del món
Pastís d’aniversari
23/07/2010
Rafael Vallbona, periodista i escriptor
Hem trigat un any en saber que la broma del pèrfid Millet ens ha costat 35 milions d’euros. El jutge es veu que encara no ho sap, perquè continua sense dictar cap mesura cautelar contra el venerable promotor de la cultura nostrada. Al pas que anem no passarà ni un altre any abans que la societat patrícia local, que ja el va rehabilitar l’any 84 després de l’afer Renta Catalana que el va dur a la presó, nomenant-lo ‘Ciutadà que ens honora’, torni a rehabilitar el seu bon nom de nou.
Potser per això somreia l’altre dia davant la Comissió Parlamentària. Rient-se dels diputats s’estava rient de tots nosaltres.
Ja perdonaran la causticitat del comentari, però hi ha situacions que només es poden suportar amb la sàtira. I ja fa un any que el cas Millet no permet més floritures dialèctiques a una societat ja de per si prou baquetejada per escàndols de tota mena i maltractaments jurídics i polítics.
Saben que poden fer: comprin un pastís barat, posin-li una espelma i celebrin l’efemèride en la intimitat de la seva llar. I no pensin en actuar com en Millet. Si a vostès els enxampen amb la més mínima sospita els caurà un paquet. No són ciutadans que ens honoren.
Musica i Internet
Internet t’organitza les vacances
22/07/2010
Webs per trobar vols barats, per tenir informació de la destinació, per obtenir contactes d’allà on volem anar, llocs per dormir, … Internet té de tot. I ho hem descobert amb en Josep Maria Ganyet. Si en voleu saber més només cal Continuar llegint
Les píndoles del món
Desencaixats
22/07/2010
Fidel Masreal, periodista
La meitat dels joves tarda més d’un any a trobar feina després d’acabar els estudis, segons dades del INE. Es constata un problema greu del sistema educatiu. Es diu que tenim la generació de joves millor formada però el sistema productiu no és capaç de rendibilitzar aquesta inversió formativa dels joves.
Es a dir, que estudiar molt no garanteix trobar un bon lloc de treball. L’ índex de sobrequalificació es del cinquanta per cent. Es a dir, la meitat dels joves treballen en feines de menys qualificació del que ells han estudiat.
Tothom vol anar a la Universitat, amb la idea que aquests són els estudis superiors, quan la formació professional és també educació superior i ofereix un bon percentatge d’accés a feines.
La joventut està polaritzada. D’una banda, un nivell de titulats superiors superior fins i tot a la mitjana europea, però sense accés garantit a la professió per a la que s’estudia la carrera.
De l’altra, joves sense titulació o només amb el títol obligatori, la ESO, que van deixar d’estudiar per començar a treballar fonamentalment en el sector de la construcció. Ells són els que més han patit l’ atur.
La sortida segueix passant per estudiar i formar-se, però amb millor orientació a l’alumne per diversificar els camins professionals, potenciant la FP i animant a les empreses a contractar més i millor en tots els sectors productius.
Entrevista d'actualitat
“Només vull saber la veritat”
21/07/2010
Foto: Joan Pere Roca. Grup Segre
Dolors Espinet, la germana d’un dels bombers del GRAF morts fa un any a Horta de Sant Joan, ha denunciat la “manipulació” de la conselleria d’Interior per “unificar els criteris” dels bombers que declaren al Jutjat de Gandesa. Espinet ha publicat el llibre La veritat crema (Pagès Editors). Continuar llegint
Diccionari enciclopèdic
Carles Puyol atemoreix els hotels
21/07/2010
En Quim Monzó ha tancat temporada repassant un seguit de notícies curioses com que l’alcalde de Reykjavík no volia pactar amb cap partit que no hagués vist la sèrie The Wire o que un restaurant d’Austràlia multa els clients que no s’ho mengen tot.
Les píndoles del món
Vulgaritat
21/07/2010Rafael Vallbona, periodista i escriptor
Si expliqués el seguit de rituals i d’autoenganys que necessito per agafar un avió tranquil, els oients es farien un tip de riure. No m’agrada volar. Dubto que un curs d’aquests que fan les companyies em resolgués el problema perquè no són els aspectes tècnics de l’avió els que m’inquieten. El que desperta els meus atavismes d’animal terrestre i em fa desconfiar, és que sigui possible agafar un vol per quatre duros. Això contradiu totes les lògiques del meu sentit comú. El misteri que una màquina que pesa tonelades s’enlairi em sembla un afer menor al costat de les tarifes que tenen avui els vols. Aquesta és part del miracle que no em crec i la que trobo que explica millor l’agitació permanent en què viu el món de l’aviació comercial. Em fa l’efecte que tothom hi vol fer massa negoci amb els avions,. ¿No és extrany que el vertiginós augment que el tràfic aeri ha experimentat els últims temps hagi augmentat tant la precarietat laboral del sector? Alguna cosa bàsica deu fallar quan un augment de la demanda genera tantes vagues i problemes. El govern espanyol parla de cridar els militars per garantir el tràfic aeri en comptes de preocupar-se per la seguretat. Els controladors fan vaga d’amagatotis i en ple estiu. L’actitud de totes dues parts dibuixa perfectament el clima moral del sector, fins a quin punt això volar s’ha tornat una vulgaritat.
Estem perdent l’oremus igual que el vam perdre amb les immobiliàries i internet.
En profunditat
De professió, consultor de viatges
20/07/2010
Àlex Orengo, director de Viatges Andrómeda, ha proposat vacances per donar i per vendre. Eslovènia com a país emergent, Sud-àfrica a la baixa, el paradís en un racó a Indonèsia… Continuar llegint
Les píndoles del món
Perdre la confiança
20/07/2010
Mònica Planas, periodista
L’accident del Tibidabo, com tota tragèdia, té aquest component d’injustícia enorme: quan la imprudència, la deixadesa o la incompetència l’acaben pagant innocents. I quan passa, sentim una desconfiança absoluta: desconfiem de totes aquelles persones en qui posem la nostra vida a les seves mans. Desconfiarem de tècnics, enginyers, pilots, mecànics i empreses que s’encarreguen d’atraccions, o de portar avions o vaixells, o de conduir vehicles. Ens sentim traïts, perquè hem dipositat la nostra confiança en persones que no coneixem però que creiem en la seva competència i responsabilitat.
Costarà recuperar la confiança en el parc. Recordo quan el maig del 2005 al Mon a RAC1 ja vam explicar que l’hèlix de l’avió del Tibidabo va sortir disparada en ple funcionament i no va tocar ningú de miracle. I penso en les fotos de l’accident del Pèndol que publicava ahir LV: No em va agradar gens veure com els cargols enormes de l’atracció estaven protegits amb culs d’ampolla d’aigua de plàstic retallats. És d’una mala imatge horrorosa. Diu poc d’un manteniment acurat. Res pot compensar la tragèdia, però cal una explicació ràpida i transparent. I seguirem creuant els dits cada vegada que posem les nostres vides en mans de tècnics i empreses que tot ho revisen abans però que fins l’accident, tot era normal.
Les píndoles del món
Els límits de la seguretat
19/07/2010Rafael Vallbona, periodista i escriptor
Un accident com el del Tibidabo mai no és evitable al cent per cent per revisions, mesures de seguretat, auditories i manteniment que s’hi faci. En la interacció de l’ésser humà amb la tecnologia existeix una imperceptible línia fronterera darrera de la qual hi ha terra erma. Vull dir que, per molt que revisem seguint tots els protocols establers amb extrema cura, sempre hi ha un llindar d’incertesa, de dubte, i de perill, evidentment, de que aquella màquina no funcioni sempre tal i com ho ha de fer. És impossible donar garanties absolutes.
Ara, dit això, i tractant-se d’una màquina on hi viatgen persones que s’exposen a un cert, encara que calculat, risc, totes les mesures de seguretat mai no són suficients i la possibilitat de l’errada humana o de la negligència professional s’hauria de reduir al mínim possible, bo i deixant clar que reduir-la del tot és impossible.
Quans més informes tinguem sobre l’accident del Tibidabo millor, més llum sobre la foscor, més claredat i contundència a l’hora d’exigir responsabilitats.
Ara, la imperceptible línia més enllà de la qual l’ésser humà és incapaç de controlar la tecnologia al cent per cent, sempre hi serà.
Les píndoles del món
Alcohol en augment entre adolescents
16/07/2010Mònica Planas, periodista
Les dades d’aquest estudi són prou reveladores. Baixa el consum del tabac i de les drogues en adolescents per les campanyes, però també perquè la societat i els adults, més o menys, prediquem amb l’exemple (si més no de cara a la galeria): el perjudici de les drogues i el tabac és una evidència científica demostrable.
Amb l’alcohol és diferent. Els anuncis de cervesa de la tele són de gent enrotllada i feliç. I els de licors de gent guapa i elegant. I les grans celebracions televisades regalimen alcohol. Ho hem vist amb el Barça i s’ha repetit amb La Roja.
Aquests herois campions del món, que han estat un exemple de normalitat, esforç, treball i disciplina el primer que se’ls dóna en arribar a Madrid és alcohol. Remullen la victòria amb litres de cervesa patrocinada. Vuit hores de borratxera televisada. Els herois s’emborratxen públicament i tothom els aplaudeix. Ens fa molta gràcia veure com van de desfasats.
Som uns hipòcrites. Ara surten dades d’adolescents i ens preocupem, però no ens enganyem. L’alcohol està més ben acceptat i el que va pet de la festa ens fa riure.
Diu l’estudi que gairebé la meitat dels adolescents s’ha emborratxat un cop en l’últim any. Us asseguro que aquests adolescents no són els únics
%s1 / %s2
