El secretari d’Estat de Seguretat, Ignacio Ulloa, ha assegurat que a la final de Copa només es prohibiran els objectes que puguin ser perillosos com “bengales, armes blanques, de foc o ampolles” i que “les forces de seguretat sabran discriminar símbols d’apologia de la violència, com una esvàstica, d’una senyera, ikurriña o alguna estelada”. Ulloa també ha apuntat que no es pot comparar la manifestació de la Falange amb Arnaldo Otegui perquè “la ultradreta encara no s’ha manifestat de forma violenta a Espanya, i, en canvi, Batasuna sí que ho ha fet.”Ignacio Ulloa també ha dit que:

- “No hi ha hagut incidents de moment.”

- Sobre les declaracions d’Esperanza Aguirre: “Crec que cal transmetre una mica de sentit comú. Només és futbol. Tothom intenta treure’n rèdit. Cal desdramatitzar les declaracions. La presidenta de Madrid és una política veterana i crec que ha reivindicat el sentir d’un sector de la població. No cal treure-ho de context.”

- Sobre si és un error la manifestació de la Falange: “En aquest país s’ha produït una hipertròfia de la protecció o de la concessió de determinats drets fonamentals. Sota la capa de la llibertat d’expressió es permet tot.”

- “La llibertat d’expressió tenia com a límit l’insult o la vexació i ara ja l’hem superat. Llavors la llibertat d’expressió és un expedient per fer qualsevol cosa.”

- “Una mica ha passat el mateix amb el dret de reunió. Hauria de ser un dret que estigués regulat i tampoc és absolut.”

- “Estem en un escenari on algú hauria de posar una mica de mesura o ponderació i entenc que han de ser els tribunals, perquè és a qui els correspon.”

- “Cal posar una mica de limitació perquè no hi ha drets absoluts i ha de prevaldre el sentit comú. No es poden assumir riscos addicionals, no potencials sinó reals. Cal posar algun límit.”

- “Són 300 persones les que han sol·licitat la manifestació i la fan a tres quilòmetres. La regla és que cal donar prioritat al dret de reunió. [...] La delegada del govern té l’obligació, entre cometes legal, de permetre-la.”

- “Hi ha 2.700 homes pendents de la seguretat a Madrid.”

- “[El dispositiu de seguretat] És una unitat menys de la que es va desplegar per la cimera del BCE a Barcelona. És una final, no podem menysprear la dimensió de l’esdeveniment.”

- “[La policia] És un servei públic i dins del dret administratiu ja es preveu que qui en faci un ús intensiu hagi de contribuir en aquest aspecte.”

- “No ha de ser un cànon dissuasiu, però sí que ha de contribuir per l’ús intensiu que es fa del dispositiu de seguretat [també per als esdeveniments que vinguin de fora].”

- “Estem en la conjuntura que estem i això és el que ens ha permès plantejar aquest concepte. Té encaix jurídic i no desvirtua el propi sentit del servei de seguretat.”

- “Les despeses no es fan públiques. És una quantitat considerable,
si hi hagués un partit cada cap de setmana el pressupost se’n podria anar en sis mesos.”

- [Sobre si és una bona notícia que Aguirre no hi vagi] “No entro en valoracions. Ella és madridista, el seu equip no és a la final i institucionalment no és requerida.”

- “Arnaldo Otegui és molt diferent de la gent que es manifesta avui pels carrers de Madrid. Per la senzilla raó que Otegui és un convicte, és a dir, ha estat condemnat en dues ocasions i fa apologia constant del terrorisme, mentre que aquests senyors avui fan apologia però no tenen cap delicte encara.”

- “La ultradreta encara no s’ha manifestat de forma violenta a Espanya, gràcies a Déu, i, en canvi, Batasuna i la seva gent sí que ho ha fet.”

- “La Llei 19/2007, a l’article 2, diu que estan prohibit els símbols o emblemes que exhortin a la violència o que siguin discriminatoris. Crec que les forces de seguretat aplicaran el sentit comú i un bon criteri per discriminar símbols com una esvàstica que és apologia de la violència, d’un símbol com una senyera, una ikurriña o bé que entri alguna estelada.”

- “Cal contextualitzar les coses. No és el mateix penjar una estelada d’un organisme oficial que portar-la a un camp de futbol.”

- “Les forces de seguretat saben què diu la llei i l’aplicaran. Si hi ha símbols o emblemes que exhortin a la violència, es recolliran.”

El foc de Rasquera es mantenia viu aquest matí. El director general d’Emergències, Jordi Gassió, ha explicat en una entrevista a El món a RAC1, que “l’orografia del terreny fa complicat de controlar-lo. El vent, a més, ens ho està complicant.” El vent ha de continuar posant traves als bombers, segons la meteoròloga Mònica Usart. També n’hem parlat amb l’alcalde de Rasquera, Bernat Pellissa. Al municipi de la Ribera d’Ebre creuen que el foc “podria haver estat provocat”.

Jordi Gassió, director general d’Emergències, ha dit avui, en una entrevista a El món a RAC1, que:

- “El foc continua actiu i el vent el va empentant.”

- ”Ja s’han cremat 700 hectàrees en llocs dispersos. El perímetre és molt gran i hi ha llocs dins que no estan cremats.”

- ”L’orografia del terreny fa complicat de controlar-lo. El vent, a més, ens ho està complicant.”

- ”Ho estem investigant. Quan s’acabi el foc, acabarem d’investigar-ho.”

- “Hi ha molt de foc i és molt difícil poder-lo controlar.”

- “La meteorologia sembla que ens serà favorable.”

Bernat Pellissa, alcalde de Rasquera, ha afegit que:

- “Encara bufa el mestral, no tant com aquesta matinada, però encara bufa.”

- “Per sort, no hi ha ferits d’importància.”

- ”Hem hagut de desallotjar moltes cases i defensar-ne moltes més, i molts corrals.”

- “Un foc en el moment precís, el dia precís i en l’orografia complicada. Com al 95, però en lloc de fer-ho en dos dies, ho ha fet en dues hores. Els agents rurals ho estan investigant.”

- ”Hi ha hagut molt bona coordinació.”

- “La nit ha sigut molt llarga, la situació és molt difícil i la gent està molt nerviosa. Estem intentant gestionar-ho.”

- ”La gent del poble s’ha bolcat a fer entrepans, ajudar i a posar-se a disposició.”

- ”El més important és acabar el malson aquest i tornar a començar.”

- ”Hi ha molt de foc.”

- “El foc avança cap al Perelló, un altre front que avança lleugerament cap a Rasquera. És molt difícil.”

La "Nomofòbia" és la por d'estar sense telèfon mòbil. I cada vegada està més implantada en la societat del S.XXI. Hem parlat d'addicció i de dependència als telèfons intel·ligents amb el psiquiatra Manuel Mas-Bagà, director del centre Centre d’Assistència Terapèutica Barcelona, i el sociòleg expert en noves tecnologies, Francesc Núñez, professor d'humanitats a la UOC.

Manuel Mas-Bagà i Francesc Núñez

La primatòloga Jane Goodall ha apuntat que "els humans hem d'intentar curar els danys que fem al planeta". Goodall ha destacat que "els elefants són més savis i simpàtics que els ximpanzés i, en conseqüència, que els humans". També ha assegurat que ella "mai podria matar un elefant".

El conseller d’Interior, Felip Puig, ha criticat indirectament el Ministeri de l’Interior per haver enviat efectius de la Policia Espanyola i la Guàrdia Civil quan, “amb els Mossos, n’hi havia prou”. D’altra banda, Puig està satisfet del resultat perquè creu que ha evitat més imatges d’aldarulls a Barcelona.Felip Puig també ha dit en una entrevista a El món a RAC1 que:

- “Si el dilema era entre Barcelona, rosa de foc, aldarulls, Starbucks cremats i manifestacions o una ciutat raonablement segura i que aquesta cimera es fes amb una certa tranquil·litat, es va aconseguir el resultat.”

- “Els mossos d’esquadra que hi havia al carrer eren els necessaris per garantir la seguretat ciutadana i que tot el procés anés com va anar.”

- “Hi ha hagut un desplegament molt efectiu, des del punt de vista, fins i tot, visual [per part de l'Estat].”

- “Hi va haver un dispositiu polític adequat per garantir una cimera europea.”

- “La meva impressió és que amb els Mossos d’Esquadra n’hi hauria hagut prou.”

- “Suposo que el nou govern, que vol mostrar un canvi en segons quines polítiques, va comportar [això] com ja va passar amb al visita del papa.”

- “Sí, [em va fer mal la fotografia de Pedro Madueño ahir a la portada de La Vanguardia]. Em va sorprendre, fins i tot, que la fotografia la publiqués La Vanguardia. No és una fotografia neutra. Crec que era excessiva, sí [perjudica Barcelona].”

- “N’he parlat amb el ministre i amb el secretari d’Estat. Els vaig dir que les nostres informacions deien que havíem de prendre mesures preventives i que, per part de la Generalitat, estàvem en condicions de garantir-ho.”

- Sobre la crítica de Duran i Lleida al desplegament: “Respecto les opinions de tothom, però sóc el conseller d’Interior i necessito una relació perfecta amb el Ministeri de l’Interior, per moltes raons.”

- “Per part de la Generalitat, [el desplegament] ha costat entre 400.000 i 500.000 euros. Un import raonable. No conec el nombre final d’efectius que l’Estat va desplaçar.”

- “L’Estat va decidir, finalment, tenir dos centres de comandament. Tothom tenia molt clar que el millor era tenir un centre de coordinació, però l’Estat va preferir tenir-ne un per als seus dispositius.”

- “Des de feia setmanes, teníem informacions que circulaven per la xarxa, que segons les nostres fonts reservades, hi havia interès de provocar concentracions i aldarulls com els que van passar fa unes setmanes davant de la seu del BCE a Frankfurt.”

- Sobre el control fronterer: “Hi havia gent que venia amb materials per provocar aldarulls, amb màscares antigàs, material explosiu, de risc per part de la policia, etc. Les mesures preventives tenen el seu efecte. És evident, però, que aquesta no és una guerra que hàgim guanyat definitivament.”

- “Els que intenten delinquir estan innovant permanentment. La violència urbana organitzada s’evidencia sovint.”

- “Sempre que hi ha excessos, es produeixen imatges que poden ofendre. Però quan hi ha excessos de violència, crec que l’efecte encara és pitjor.”

- Sobre els agents de paisà: “És un sistema dinàmic. En algun moment anirà canviant i innovant. Però ha funcionat molt bé.”

- “Anaven encaputxats perquè no se’ls identifiqués i per protegir la seva integritat.”

- “Hauríem pogut fer les coses una mica millor, així ho he traslladat al ministre i al secretari d’Estat. [...] Ahir al vespre, el secretari d’Estat em va felicitar.”

- “Si hagués de prendre decisions pel que corre pel Twitter, m’equivocaria cada dos per tres.”

- “Quan vaig veure que no hi havia ningú a l’Arc de Triomf, vaig pensar que havíem fet bé la feina.”

- “Em sembla poc sensible, del tot [que hi hagi actituds com la del comissari Rehn, que va voler anar al Camp Nou]. Hi ha gent que viu una mica en una bombolla, al marge de la realitat. Gent molt important que viu en palauets d’ivori. I no em refereixo que volgués anar al Camp Nou, tot i que n’és un exemple.”

- “Els tres primers dies [de funcionament del web per indentificar els responsables dels aldarulls de la vaga general], vam rebre entre 200 i 300 informacions de qualitat.”

- “Encara no s’han detingut les persones identificades.”

- Sobre la campanya #novullpagar: “[Tinc] simpatia amb la motivació, no comparteixo la manera d’expressar-ho. Des de fa molts anys, estic indignat amb els greuges que tenim en peatges, infraestructures, inversions, etc. Comparteixo aquest sentiment.”

- “Quan Abertis ens enviï els expedients [sancionadors], instruirem un expedient, analitzarem si hi ha hagut una sanció o no, teòricament i legal, no pagar el peatge pot ser constitutiu d’una infracció lleu segons el reglament de circulació que pot arribar a tenir una sanció de 100 €. En qualsevol cas, s’analitzarà cas per cas.”

- “Si acabem posant alguna multa, no és per a Abertis, que ho tinguin clar. No anirem a recuperar el peatge. [Els diners són per a la Generalitat], exacte. Una cosa és una sanció i l’altra és el peatge que ha deixat de cobrar Abertis, que ja tindrà el seu mecanisme de reclamació civil d’aquestes quantitats.”

La plataforma Prou Peatges reconeix que “ara els toca als polítics dir-hi la seva” i assegura que l’amenaça de “multa no els espanta”. Aquest dimarts han planificat una acció simbòlica de protesta en què conviden a tothom que vulgui a no pagar els peatges. Un dels membres de la plataforma, Fèlix Simon, ha explicat a El món a RAC1 que “el poble ha de recuperar el poder que ha anat regalant en tots aquests anys”.

Fèlix Simon, membre de la plataforma Prou Peatges, també ha dit que:

- “Entenem que, mentre duri l’acció, hi ha una pedagogia, hi ha uns missatges, una informació que arriba a la ciutadania… S’ha obert un debat, jo crec que això és positiu. Als polítics els tocarà dir-hi la seva”

- “No s’ha fet a l’hora de l’operació tornada perquè és un gest per engrescar la gent a fer-ho. Ningú vol entomar un lideratge d’aquesta iniciativa, sinó que la volem compartir amb tota la ciutadania”

- “Aquestes concessions que s’han anat fent els últims 20 anys, allargades per successius governs de la Generalitat i de l’Estat, a canvi de contenció en els preus i altres privilegis hauran de cercar altres alternatives”

- “A nosaltres la multa no ens espanta gens ni mica. Creiem que no es pot formular una multa, si més no, tal com està la legislació en aquest moment”

- “El poble ha de recuperar el poder que ha anat regalant, sense adonar-se’n aquests darrers anys”

- “No sabem quanta gent està mobilitzada el dia d’avui. És una iniciativa que va començar de manera anònima però donant la cara i que s’hi ha anat sumant gent.”

- “Aquests dies s’han anat produint les accions a escala individual a les diverses vies de peatge i el d’avui és un acte simbòlic. Convocar la gent a les 12 h.”

- “Comencem a les 12 h i convidarem tothom a seguir-ho fent la resta del dia i la resta del dies perquè aquesta no és una acció puntual.”

- “Aquestes concessions que s’han anat fent els últims 20 anys, allargades per successius governs de la Generalitat i de l’Estat, a canvi de contenció en els preus i altres privilegis, hauran de cercar altres alternatives.”

- “Fa anys que hi ha insubmissió de molt ciutadà que no passa per l’autopista per convicció personal, però a vegades això és impossible o pràcticament impossible.”

- “Convidem a assumir el compromís a adoptar aquesta queixa en qualsevol moment i dia.”

- “Les empreses de peatge l’única cosa que poden fer és prendre nota de la matrícula. No tenen cap dret a identificar el conductor i demanar la documentació.”

- “La Llei 8/1972 i el codi de circulació diu que de manera excepcional, i si la situació ho requereix, [els treballadors dels peatges] estan investits temporalment en caràcter d’autoritat.”

- “Aquí no es tracta d’estalviar-nos un, dos o tres euros; es tracta d’una actitud per criticar l’enorme greuge pel que fa a peatges.”

- “Totes les autopistes van a Madrid i com més t’hi acostes menys pagues. I això és una injustícia.”

- “Jo crec que hi ha ciutadans que amb l’amenaça del govern [de la multa] han dubtat, però els nostres assessors ens diuen que el govern ha intentat una operació de maquillatge i espantar el personal.”

- Aquests darrers anys hi ha hagut cooperació amb les institucions, denúncies repetides, moments de no cooperació… hem arribat a un moment que crec que és lícita i humanament acceptable que hi hagi un acte de desobediència civil amb totes les seves conseqüències.”

- “Si es dóna el cas haurem d’assumir el risc, però ja hi ha hagut partits polítics que ofereixen el seu suport per donar tota l’ajuda jurídica i procedir que les multes no es puguin fer. Primer Abertis haurà de facilitar la informació i procedir a la denúncia. Si no fa aquest pas, ningú pot executar res perquè ningú ha plantejat les multes”

El xef i propietari d’El Celler de Can Roca, Joan Roca, ha rebut amb alegria i orgull que el seu restaurant continuï sent el segon millor del món. De la llista, que elabora la revista Restaurant, ha premiat com a millor local el restaurant danès Noma, de qui Roca creu que és “reaccionari” en les formes: no hi ha estovalles, és auster, i els mateixos cuiners fan de cambrers.En Joan Roca, xef i propietari del Celler de Can Roca també ha dit que:

- “El Noma és un restaurant reaccionari pel que fa a les formes. No hi ha estovalles a les taules, no hi ha pràcticament cambrers, perquè són els cuiners els que serveixen; és un restaurant molt diferent conceptualment també. Aquesta llista valora sobretot això, fins i tot una certa radicalitat”

- “Per Michelin, el Noma no és un gran restaurant. El Noma, per exemple, no té tres estrelles Michelin, en té dues”

- “Ells posen en valor la precarietat que tenen en productes i construeixen amb això un discurs que també està molt bé i és molt interessant”

- “Jo he anat al Noma i és un gran restaurant. És molt diferent d’El Celler de Can Roca. Els que estem entre els deu primers som bastant diferents. Al final són històries autèntiques en tots els casos”

- “Estar entre els cinc primers és un luxe, és el que és visible d’aquesta llista. Estar a dalt et dóna representació i visibilitat del nostre territori i generar magnetisme amb tot el món que té ganes de venir, conèixer la nostra cuina i el territori

- “Molt contents i molt agraïts de mantenir aquestes posicions de privilegi que fan venir ganes i il·lusió de seguir treballant.”

- Sobre el fet de passar de la posició 28, el 2008, a la 2a el 2011: “No ha canviat gaire cosa. Tenim les mateixes ganes de seguir endavant, d’estar compromesos amb la cuina del nostre país, la creativitat i seguir treballant en la mateixa direcció. El que ha canviat, en tot cas, és la percepció que tenen els jutges que valoren la feina que anem fent.”

- “Ho seguirem fent independentment del que passi en aquestes llistes. Les hem d’agrair i valorar però també n’hem de saber prendre una certa distància. A les llistes sempre s’hi puja i s’hi baixa.”

- Sobre si la tercera serà la bona i El Celler de Can Roca superarà el Noma a la primera posició: “Fa de mal dir. Nosaltres seguirem treballant en la mateixa direcció, il·lusió i compromís. Vés a saber què pot passar. És difícil de preveure els resultats d’un any per l’altre.”

- “Aquesta llista pretén una cosa molt difícil: objectivar la valoració d’un restaurant, que és una cosa molt subjectiva.”

- “Estar entre els cinc primers és un luxe, és el que és visible d’aquesta llista.”

- “El nostre restaurant està ubicat a Girona, fem essencialment cuina catalana, creativa, és un restaurant molt mediterrani i tenim la sort de tenir un territori amb productes extraordinaris i tenir un rebost que, per exemple, no tenen als països escandinaus.”

- “No som sols, som molts [restaurants] i ho estem fent molt bé.  S’ha de saber aprofitar tot això. Com? Posant valor als nostres productes. Si fem aquesta cuina és perquè tenim productes excel·lents al nostre entorn i també com a recurs turístic importantíssim per completar la gran oferta turística que tenim al nostre territori. Ho hem de saber aprofitar.”

Com si fos una malaltia, la Federació Internacional de Metges Catòlics, amb seu a Roma, diu que l’homosexualitat es pot curar. Ho ha dit el president, José María Simón, que és metge. D’aquesta manera, subscriuen de cap a peus les declaracions del bisbe d’Alcalá de Henares, que assegura que la conducta dels homosexuals va contra natura. El Col·legi de Metges de Barcelona ho considera una barbaritat.

La Federació Internacional de Metges Catòlics diu que un terç dels homosexuals que segueix teràpia es pot curar, un altre terç recondueix la conducta, i la resta no té remei. Simón confia que, amb l’avenç de les tècniques, la curació serà més efectiva. Per cert que el bisbe de Solsona, el més jove de l’estat, també ha sortit en defensa del seu homòleg d’Alcalà. Xavier Novell creu que s’han acarnissat amb Juan Antonio Reig Pla perquè hi ha qui té ganes a l’Església.

Des d’ El món a RAC1 hem demanat l’opinió al vicepresident del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, que ha dit que:

- “Són desafortunades. Fa por parlar de ‘veritat’ en termes absoluts. Si parla com a creient, jo dissenteixo. Si parla com a metge, no hi ha cap evidència que l’homosexualitat sigui una malaltia, i si un metge la volgués curar estaria incorrent en una mala praxi.”

- “La llei podria ser arbitrària. Hi ha consens en el que es considera una bona praxi. El Col·legi de Metges de Barcelona fa dos anys ja ens vam posicionar en contra d’aquest tema. Una altra cosa és si el metge ha de tractar l’impacte que, des de punt de vista psicològic, té en qualsevol acceptació de la pròpia identitat. Hi ha persones que tenen problemes pel rebuig social, no pas en tractament farmacològic com una malaltia.”

- “Si no hi ha una evidència que s’està tractant algú, no podem fer res més que deixar clar la posició del Col·legi de Metges.”

- “Estàvem abocats a regular la despesa farmacèutica, que costa una quarta part del pressupost. Els països més avançats en la protecció social fa anys que van introduir mesures per coresponsabilitzar els ciutadans. Fa anys que existeix el copagament, però és obsolet, i ve de les quotes de la Seguretat Social, que es financen a través dels impostos. En moments de crisi, qui més té ha de contribuir més.”

- “Cobrar per donar sang em fa retornar a la història de ciutadans en situació de precarietat que donaven sang per guanyar diners. Si és per aconseguir donar una prestació als aturats, no em sembla idoni. Fa anys que fem un model de trasplantaments que és referent mundial.”

Josep Call, director del Centre de Primats de l’Institut Max Planck de Leipzig a Alemanya, és un dels primatòlegs de referència a tot el món. Ha explicat com són i com es comporten els grans simis, uns animals que ha estudiat des de fa més de tres dècades. Per Call, tenen sentiments, sentit de l'humor, poden mentir, poden aprendre i són capaçós de comunicar-se amb els humans.

Això a Catalunya, on hi ha fins a 12 bandes diferents. Del perfil dels seus components n’hem fet una radiografia amb l’inspector Joan Domènech, cap de l’Àrea Central de Persones dels Mossos d’Esquadra. Ha assegurat que es tracta de joves “d’entre 13 i 25 anys” amb origen de l’Amèrica Llatina “tot i que cada vegada en formen part més espanyols i marroquins”.

El director del Servei Català de Trànsit s’ha mostrat preocupat per la retallada d’inversions en infraestructures que preveu el govern central a Catalunya. Joan Aregio ha posat com a exemple l’N-II, una de les carreteres amb més sinistralitat, que des de fa anys espera un desdoblament. “Les retallades no ajuden a evitar accidents”. Aregio ha recomanat prudència als conductors en una operació sortida de Setmana Santa marcada pel mal temps.En una entrevista telefònica a El món a RAC1, Joan Aregio, director del SCT, ha dit que:

- “La pluja sempre complica la mobilitat. S’ha d’extremar la prudència i anar a la velocitat adequada.”

- “No és fàcil saber els motius de l’augment de la mortalitat. Són molt greus i comencem l’any malament. Cada accident té la seva causa. Hi ha molts xocs frontals i sortides de via. Per valorar el conjunt és aviat.”

- “Reviseu el vehicle, descanseu, no us distragueu. El 70% d’accidents es produeix pel factor humà, i per tant són evitables. Extremeu la velocitat perquè ha de ploure. Al final, és igual arribar mitja hora més tard.”

- “Els controls estaran bastant distribuïts, però especialment a l’AP7, l’N-340 i l’A-2, que són les que acumulen més mobilitat.”

- “Des del punt de vista de les sancions no hi ha un augment especial. La gent no és més infractora ara que fa tres mesos enrere.”

- “A les zones 80, res d’especial. Comportament normal.”

- “L’N-II és una carretera molt problemàtica. Fa anys que ho és, i és preocupant que rebi aquesta retallada. Defenso que una infraestructura no ha de posar fàcil la sinistralitat. Hi ha infraestructures que han quedat desfasades. Realment no ajuden a evitar els accidents.”

- “Sóc partidari d’evitar al màxim que aquesta via vagi sobrecarregada. La fórmula d’aplicació no la sé. Qualsevol mesura que descarregui una infraestructura sobrecarregada, hi ajuda.”

- “Jo crec que és bo que s’obri una reflexió sobre els límits de velocitat. Han canviat els vehicles, les infraestructures fa 20 anys que són les mateixes. Cal parlar amb tothom, amb criteris tècnics, i es parla de límits genèrics, que poden ser inferiors en carreteres, i que s’inscriuen en autovies i autopistes que tenen 5 vegades menys accidents. S’ha de poder fer la reflexió allunyada de la conjuntura del moment.”

Apalabrados és l’aplicació de moda. És l’scrabble de tota la vida, però traslladat als telèfons intel·ligents. El joc l’ha creat l’empresa argentina Etermax, però la versió en català cal agrair-la a Joan Montané, l’encarregat de fer la llista de paraules en català. No té cap vincle amb l’empresa, ni rep cap compensació econòmica a canvi.

Londres, París, Lisboa, Berlín. A la Mònica Usart li heu dit on anireu a passar la Setmana Santa i ella us ha fet un temps a la carta. Una previsió a mida. Si voleu informació actualitzada cada dia, cliqueu aquí.

El Telèfon de l’Esperança de Barcelona, 93 414 48 48, va néixer el 1969 gràcies al mossèn i psicòleg Miquel Àngel Terribas. Amb l’actual directora del servei, Neus Calleja, hem repassat aquells inicis i els canvis que hi ha hagut en quatre dècades. Calleja ha dividit els usuaris en tres grans grups: els que tenen alguna problemàtica emocional personal, els que acumulen problemàtiques relacionals i els que tenen malalties psíquiques.

Així ho creu l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, que vol evitar que els detinguts en aquests actes “estiguin al carrer l’endemà”. Per aquest motiu es reunirà amb el ministre de Justícia després de Setmana Santa. Trias també ha destacat que “només en mobiliari urbà la despesa és superior als 500.000 euros” i ha assenyalat, referint-se a la CGT, que “hi ha sindicats més minoritaris que estan a favor de segons quins actes de violència.”

L’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, també ha dit que:

- “Són delinqüents, hi estic d’acord. Però no són grupuscles. Són més gent de la que sembla, ben organitzada, coordinada, que reben ajut de persones i que hi ha cops que hi ha gent que els fa la gara-gara i s’ha d’acabar aquesta història d’una vegada.”

- “La UGT i CCOO organitzen una manifestació amb un ordre excel·lent i crec que no hi ha res a dir.”

- “Hi ha gent, que no és ni CCOO ni la UGT, que des de fora anima un tipus de gent que fa autèntiques bestieses.”

- “Hi ha sindicats més minoritaris que estan a favor de segons quins actes de violència.” [Està parlant de la CGT, senyor alcalde?] “Vostè ho ha entès de seguida!”

- “La violència és inadmissible sempre. Mai és legítima. Ni fent piquets de vaga.”

- “Hi ha gent que està còmoda amb aquesta violència i tenim grups, que no són grupuscles, grups importants de gent organitzada que utilitza la violència d’una manera sistemàtica que van amb les motxilles, la cara tapada, van a provocar, a buscar l’enfrontament amb les forces de seguretat.”

- “Els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana ahir ho van passar malament.”

- “Quan va cremar Starbucks aquesta gent tirava pedres perquè els bombers no poguessin apagar el foc. Es podria haver generat una tragèdia, una tragèdia grossa. Això no pot ser.”

- “Hem de canviar les lleis perquè això no pot ser.”

- “Després de Setmana Santa ja he quedat amb el ministre de Justícia. Nosaltres hem de canviar les lleis perquè no pot ser que aquesta gent estiguin al carrer l’endemà d’agafar-los.”

- “Això no es fa d’una manera casual. Són coses preparades, estudiades.”

- “Són més de 100. Potser 500 o 1.000. Gent que està organitzada, que de la violència en fan un exercici i això és inadmissible en una ciutat com aquesta. Hi ha gent que creu que a través de la por es poden imposar.”

- “Es van cremar 300 contenidors. Només en mobiliari urbà la despesa que haurem de fer és superior als 500.000 euros. Són diners que necessitem per a altres coses. La gent s’ha tornat boja.”

- “Això no pot ser el desordre total.”

- “Té uns costos d’imatge espectaculars, però també econòmics directes.”

- “Jo tinc unes competències limitades, però el primer que faré és anar a veure el ministre perquè canviï el Codi Penal. No pot ser que aquesta gent camini per aquí tranquil·lament.”

- “Una cosa és la gent que protesta legalment, i que té dret a protestar, i una altra cosa és aquesta gent que actua des de la violència.”

- [Per què a Barcelona?] “Durant un temps a aquesta gent se’ls ha fet la gara-gara.”

- “Durant molt de temps ha semblat que els Mossos d’Esquadra eren els dolents i això no és admissible. Ells són la gent que ha de posar ordre.”

- [Avui la premsa no carrega contra els Mossos] “És un primer pas positiu. Hem tocat fons. No pot ser això.”

- “És un escàndol el que ha passat. L’Starbucks va cremar, però podria haver cremat tot l’edifici. És una bogeria, intentaven que no es pogués apagar aquest edifici. És d’una irresponsabilitat tan gran que no té ni cap ni peus.”

- “La gent que acaba rebent és la que passava per allà.”

- “La barbaritat és la gent que crea aquests aldarulls, que són gravíssims.”