Resultat del partit d’ahir: Marmota, 0; la Candelera, 1. Bé, o al revés. El cas és que l’invent aquest de la bèstia que es mira l’ombra a si mateixa vaticina sis setmanes més de fred. En canvi la nostra Candelera, l’aimada Candelera, ahir va plorar. Per tant, segons ella, l’hivern és fora.

El que passa és que ara mateix sembla que en té per dies perquè estem afectats per una siberiana. Bé, a hores d’ara qui no sap el que és, una siberiana, oi? Deu ser que no ens ho han explicat el meteoròlegs i les meteoròlogues… Al matí obres la cortina de la dutxa i ja et trobes un (o una) méteo explicant-te que segons els models, l’hectopascal isobàric de la borrasca està a les isotermes del mapa de 1.500… 1.500 metres… res, la siberiana.

Total, que som al febrer i fa fred. I neva… també neva. Una cosa que no havia passat mai de la vida. Però es veu que aquest cop serà molt més, cosa que ens permetrà encetar l’apassionat debat titulat: hem alarmat massa o massa poc? I, que vol que li digui, millor això que haver de parlar de Chacón i Rubalcaba.

Ho assegura Manel Pardo, director general de Protecció Civil, i assenyala que l’única possible excepció “seria l’illa de calor urbana de Barcelona”. Pardo ha afegit que “el fred més sec i dur el notarem a partir de dijous” i, especialment, el cap de setmana. Pardo apunta que “Protecció Civil no ha recomanat” que es deixin de fer activitats a l’aire lliure el cap de setmana però sí “que només es facin aquelles en què es pugui assegurar la seguretat de tots els participants.”Manel Pardo també ha dit que:

- “Les variacions indiquen que no serà tan sec com inicialment es preveia. Això pot indicar que hi pot haver algunes precipitacions més de neu del que inicialment s’esperava.”

- “Entra una onada de fred que feia molt de temps que no era tan freda o profunda i que dura de quatre a cinc dies.”

- “El fred sec i dur el notarem a partir de demà.”

- “És molt probable que tot Catalunya estigui sota zero. [...] Posaria la mà al foc que sí (amb l’excepció de l’illa de calor urbana).”

- “El que preocupa més Protecció Civil és l’atenció a les persones, a la gent més vulnerable i necessitada; l’atenció social.”

- “Ens podem trobar amb un augment de les incidències a la llar per culpa de les estufes.”

- “On tindrem més dificultats i més feina d’atenció és a les zones urbanes.”

- “És molt complicat preveure nevades com les de fa 2 anys.”

- “Cal fer un seguiment del tema i estar-ne pendents. També cal la participació de tothom per estar pendents de l’entorn, dels veïns.”

- “Les empreses de servei ja estan advertides i avisades. Espero que hauran pres les determinacions i que hauran previst les actuacions necessàries.”

- “Les recomanacions que fa Protecció Civil és tenir un rajolí d’aigua que vagi caient, així circula l’aigua per la canonada i s’evita que es congeli.”

- “Pel que fa a la calefacció, mantenir-la a certa temperatura al vespre i així evitar que es congeli.”

- “En el cas de mobilitat demanem prudència. Si no és necessari sortir, recomanaríem quedar-se a casa.”

- “Dur al cotxe materials i estris necessaris per aguantar una situació que no es pugui preveure.”

- Sobre les activitats a l’aire lliure: “Recomanem que només es puguin fer aquelles en què es pugui assegurar la seguretat de tots els participants.”

- “Protecció Civil no ha recomanat específicament que deixi d’haver-hi activitats esportives a l’aire lliure aquest cap de setmana.”

- “Demanem prudència a l’aire lliure. Entenem que els responsables ja són capaços de prendre la decisió de no posar els participants en situació de risc.”

- “El sistema sanitari està avisat i és conscient de la situació d’aquests cinc dies. Entenc que els serveis sanitaris de la Generalitat es posaran en alerta per cobrir la demanda de més que hi pugui haver.”

- “Sóc jo qui pren les decisions. Ho fem amb la voluntat de no alertar el llop sinó de fer-ho des del màxim coneixement de la informació que hi ha en aquells moments i que també permeti una gestió raonable del risc del que pugui venir. És buscar el punt d’equilibri entre les dues coses.”

- “Ara estem més preparats [que en episodis anteriors], però mai estarem del tot preparats perquè cap país ho està.”

- “Dels errors i l’experiència se n’aprèn. Tot i així, hem de ser conscients que algun dia pot passar que una nevada ens col·lapsi”

- “El precedent més similar a aquest, en termes de fred, és l’episodi del 14 i 15 de desembre del 2001.”

Aquest dimecres hem parlat amb el director del Jardí Botànic de Barcelona, Josep Maria Montserrat, de com tractar les plantes davant de les baixes temperatures que hi haurà aquests dies a Catalunya. Consells i consultori obert amb els vostres dubtes.

Deia Karl Marx que la història es repeteix, la primera vegada com a tragèdia, la segona com a farsa. Assistir ahir a l’acte de l’Ateneu va fer créixer els interrogants més que no pas les certeses respecte al concert econòmic.

Hi van assistir, és cert, representants de tots els partits i del Govern, però hi haurà unitat per plantejar-ho a Madrid? O tornarà a passar com amb l’Estatut, on tots van defensar els seus interessos? I eren tots menys el partit que serà decisiu per al pacte fiscal: el Partit Popular. I el discurs del representant de Foment del Treball, l’altra peça clau en tot plegat, va ser més que moderat respecte a aquesta reivindicació.

Més interrogants. Si com el 1899 Madrid diu no al concert, hi haurà com llavors tancament de caixes? Quin és el pla B del govern i de les institucions catalanes? Per cert que, com recorda Cambó a les seves memòries, el tancament de caixes va acabar amb una persecució implacable a un a un dels industrials que el va promoure i la campanya d’insubmissió es va ajornar, diu textualment, per una altra ocasió.

Ja hi tornem a ser. Nou govern, nou canvi en el sistema educatiu. Tant hi fa. Li auguro el mateix èxit que tots els anteriors. Mai tindrem un sistema educatiu fort, creïble i eficaç mentre aquest estigui sotmès als capricis i fòbies dels partits polítics. Em pregunto si arribarà el dia que l’educació dependrà d’un ens independent basat en criteris professionals, científics i pedagògics. Mani qui mani. A sobre, a Catalunya, hem d’aguantar teories absurdes sobre models lingüístics.

Després de les paraules del ministre el consol el vam trobar a TV3 amb Mestres. Un homenatge a un ofici menystingut.

On és el punt de connexió entre el discurs del ministre i tot el que vam sentir  explicar als mestres ahir? Enlloc.  Em sap greu que mestres i estudiants tornin a patir un canvi que debilitarà encara més les seves energies. Però repassant els titulars que va deixar anar José Ignacio Wert només puc dir, que SORT EN TENIM DELS MESTRES. SORT…

Segurament els periodistes hem d’aprendre, entre altres moltes coses, a no fer judicis paral·lels i a no condemnar ningú abans d’hora. I vagi per endavant que en un judici hom no s’ha de defensar d’una acusació, sinó que és qui l’acusa que ha de demostrar el suposat delicte. I si el jurat declara Paco Camps no culpable perquè no veu proves suficients és que és no culpable. I punt. Escola Guardiola.

Dit això, anem malament quan la crònica política i judicial es converteix en crònica esportiva. Que ningú s’enfadi. Vull dir que anem malament quan ens veiem obligats a valorar una decisió d’un tribunal com si fos la d’un àrbitre davant d’un penal. Quan hem de fer servir la moviola per determinar si un jurat té raó o no.

Anem malament quan un suposat delicte és interpretable. Quan hi ha cinc àrbitres que ho veuen d’una manera i quatre d’una altra. Anem malament quan hi ha arbitratges que ens semblen escandalosos perquè veiem –i escoltem- la trepitjada amb els nostres propis ulls. Anem malament quan la justícia ens dóna la sensació que els innocents som nosaltres. Quan hi ha sentències que ens fan perdre la confiança en una justícia democràtica que, per cert, jutja a qui vol jutjar els crims d’una dictadura.

Camps, però, ha de recordar que la justícia té dos sentits: conformitat al dret i igualtat ètica. I aquí sí que cadascú pot valorar lliurement.

I una pregunta final sobre això dels tribunals populars. Algú em pot explicar perquè carai hi ha una gent que estudia dret durant tants anys?

Portada: Ara llibres

Fa 10 anys en Jaume va tenir un accident que el va deixar en coma. La Carme, la seva dona, va estar al seu costat fins que es va despertar. Però no recordava res: ni la Carme, ni els seus dos fills de 7 i 3 anys. La vida començava de nou. En Jaume es va tornar a enamorar. Però un amor tan gran no garanteix que duri per sempre, i la parella, cinc anys després, es va separar. La ruptura, a en Jaume, va estar a punt de costar-li la llibertat.La seva família, d’esquena a ell i a la Carme, el volia incapacitar. Els jutges li van treure la raó i van acusar la família d’en Jaume de mala fe i d’actuar per quedar-se els diners de la indemnització. En aquest procés, en Jaume i la Carme van tornar a unir-se, i després d’un temps van tornar a viure plegats. Avui són feliços: viuen junts, estan amb els seus fills, que ara tenen 17 i 13 anys, i en Jaume es recupera de la duríssima lesió. Ells són la demostració que les històries d’amor no són com a les pel·lícules. Sinó que són així, com la seva.

]]> http://rac1.org/elmon/blog/el-meravellos-triomf-de-lamor/feed/ 0 http://rac1.org/elmon/blog/sala-i-martin-traca-un-horitzo-economic-negre/ http://rac1.org/elmon/blog/sala-i-martin-traca-un-horitzo-economic-negre/#comments Tue, 24 Jan 2012 11:00:16 +0000 David Jobe http://rac1.org/elmon/?p=49634

“El 2012 podria acabar pitjor que el 2009″ ha augurat el professor del departament d’Economia de la Universitat de Columbia Xavier Sala i Martín a la tertúlia d’El món a RAC1 des del Fòrum de Davos. L’escenari econòmic pinta molt negre. A més, el director general de la Taula del Tercer Sector (l’associació que aplega més de 4.000 entitats) ha alertat de l’increment d’ajudes que necessitaran els més desvalguts. Toni Codina creu que ens espera “un hivern molt llarg”. En una entrevista a El món a RAC1, el director general de la Taula del Tercer Sector, Toni Codina, ha dit que:

- “Ens hem de preparar per un llarg hivern. El túnel serà llarg. Hem de garantir els drets bàsics i la dignitat com sigui. Les coses aniran a pitjor i hem d’invertir més que mai en polítiques socials.”

- “No estem saturats encara, però hem de treballar. El sistema impositiu és obsolet. Hem d’organitzar-nos perquè hi hagi un sistema més just.”

- “No som dels més rics del planeta, però tenim molts recursos i els hem de saber gestionar.”

- “Podem arribar a un 23% d’atur. Hi ha persones que fa anys que no reben cap subsidi. Avui tenim pobres al nostre voltant i qualsevol de nosaltres podria ser el següent.”

- “Hem de ser més solidaris. Cal un esforç col·lectiu. Hi ha notícies que no van en la bona direcció. Sabem que la RMI deixaran de rebre-la unes 15.000 persones en un moment dramàtic i de necessitat.”

- “Agrupem 4.000 entitats que atenen 1.700.000 catalans. Crec que ara haurem d’atendre molta més gent en un moment d’escassetat de recursos: augmenta el voluntariat, els recursos i la solidaritat, però ara en necessitarem més.”

- “Podem millorar la informació. Al país hi ha entitats a cada barri i a cada comarca. La majoria coneix entitats socials. No ha de ser gaire complicat. A prop de casa segur que n’hi ha alguna. Més enllà de col·laborar, cal pedagogia i consciència que cal pagar impostos per garantir els drets socials. Les entitats farem tot el possible per arribar on ells no arribin. Però cal un estat del benestar a la mida de la riquesa que tenim.”

- “Des de l’inici de la crisi ha crescut la solidaritat en diners, voluntaris i recursos, però encara estem allunyats del que passa als països del nostre entorn. No som tan solidaris com ens pensem. Sense el voluntariat, aquestes entitats no existirien. Els drets civils no costen diners, però els drets socials sí. La llei de la dependència s’ha de garantir amb ingressos corrents, no amb superàvit.”

En Pau Garcia-Milà ha explicat les conseqüències que pot tenir el tancament de Megaupload i ha apuntat que “hi havia gent que veia un negoci en el fet de piratejar”. També ha afirmat que hi ha dues possibles sortides al pirateig: la creació de lleis o la promoció de models que ofereixin continguts a canvi d’una tarifa plana.

Font: El Punt-Avui

La Ramona Ossul va desaparèixer misteriosament a Castellar del Vallès l’any 1917. El seu marit, Anastasi Miralles, no va denunciar mai la seva desaparició ni es va preocupar de saber què li havia passat. Ara els néts han decidit investigar el cas. Ens ho ha explicat el nét que porta el mateix nom que l’avi, Anastasi Miralles, després que hem descobert la història gràcies a en Jordi Panyella, que l’explica a El Punt-Avui.

L’FBI ha tancat Megaupload, pàgina web de referència en la descàrrega d’arxius. L’advocat especialitzat en gestió de la propietat intel·lectual, Enric Enrich, ha explicat que Megaupload s’enriqueix “facilitant l’accés a continguts sense autorització dels productors audiovisuals o musicals” i ha apuntat que “sortiran altres webs” amb finalitats similars. Pau Garcia-Milà, col·laborador del programa especialitzat en tecnologia, ha dit que “el 2012 serà l’any que els governs actuaran contra la pirateria”.

Una empresa nord-americana, Nuance Communications, reconeix el català com una de les llengües més importants en les noves tecnologies. Per això ha buscat 600 veus catalanes per implamentar-les en el procés de reconeixement de veu digital. El cap de la campanya, Jordi Redondo, ha assegurat la presència “de la màxima diversitat d’accents” i ha apuntat que “això posa el català a la primera línia de les llengües del món”.

Catalunya és el país d’Europa que ha rebut més immigrants. Però segons dades de l’INE, aquest 2011 s’ha tancat amb un saldo negatiu de 36.000 persones. És a dir, per segona vegada en molts anys marxen més immigrants que no pas arriben. Ho hem analitzat amb la investigadora associada del CIDOB, Gemma Pinyol, que proposa que els catalans perdin la por a la mobilitat, i recomana crear “ambaixades” que facilitin l’emigració.