Articles per tema teatre
El blog d'El món Suscripció al feed RSS
Les píndoles del món
Elles ballen soles
11/03/2011
Xavi Pardo, periodista de RAC1
Anna Lizaran és una força de la natura. Algú ho havia de dir. Bé, en aquest cas, hi ha algú que no pensi així? Després de veure-la convertida en una mare tirànica i ingovernable a Agost, en una de les millors interpretacions de la seva carrera, a Dues dones que ballen hi trobem una Lizaran fràgil, geniüda però tendra, ben humana, que remuga quan la seva filla li entafora a casa una dona per fer-hi les feines, però que acabarà apreciant-la, fins al punt que no sabrà passar sense ella. Aquesta dona és Alícia Pérez, una amargada, com diu ella mateixa, tot i que seria més apropiat parlar d’una dona ferida, vençuda. Les misèries de totes dues, unes misèries que accepten amb naturalitat i resignació, aniran quedant al descobert a mesura que creen un vincle indestructible. Però la història és el punt més feble de l’obra: absolutament previsible i amb tons de serial de televisió. Per alguna cosa Benet i Jornet és el pare de la telenovel·la a casa nostra. Però ben mirat, no ho era, Agost, una telenovel·la? Per bona que fos! Algú ho havia de dir…
Entrevista
Un actor anomenat desig
02/02/2011
Àlex Casanovas és un dels actors de l’obra Un tranvia llamado deseo que es pot veure a Madrid. L’actor català comparteix escenari amb Vicky Peña, Ariadna Gil i Roberto Álamo. Amb Casanovas hem parlat de la seva feina sota la direcció de Mario Gas i la seva trajectòria professional forjada al món del cinema i la televisió.
Les píndoles del món
I si ho tirem tot a terra?
12/01/2011Xavi Pardo, periodista de RAC1
Al final tot se’n va a fer punyetes. Tant li fa que parlem d’un projecte arquitectònic com d’alimentar una família. Sobre el plànol tot funciona, però després arriba la realitat i s’ho carrega. Un missatge de tot menys optimista que en l’últim muntatge de Julio Manrique pren forma en el personatge de Leo Black. Pere Arquillué és un arquitecte enfonsat en una crisi com una casa de pagès. I segur que una casa de pagès mal construïda. Un dels seus projectes arquitectònics li està caient a trossos, i per si no n’hi hagués prou amb les esquerdes físiques, en té d’emocionals, amb una família que podríem dir, pateix d’aluminosi. En fi, que totes li ponen.
L’arquitecte és el segon muntatge de gran format que dirigeix Julio Manrique, després de les males crítiques que va rebre amb L’hort dels cirerers. Ara torna al que se li dóna millor, els autors contemporanis, amb un text de l’escocès David Greig, pràcticament desconegut, aquí. No cal dir que se’n surt molt millor que amb Txèkhov, però tampoc acaba de tenir el ganxo dels seus primers muntatges. Probablement, però, el problema és més del text que de la posada en escena, ben dirigida i amb bones interpretacions. Sobretot la del jove Pol López, que amb L’arquitecte confirma que el seu gran paper a American buffalo, també sota les ordres de Manrique, no era una flor d’estiu.
Entrevista
Bon olfacte per a l’èxit
13/12/2010
No és el primer musical sobre Gerónimo Stilton però és el millor. Almenys això és el que diuen Àngel Llàcer (director), Manu Guix (compositor) i Enric Cambray (Scribacchinus Scribacchius), però també alguns dels oients que han pogut assistir a les representacions prèvies a l’estrena i que han sortit de les representacions entusiasmats. El cert és que l’obra ho té tot per triomfar: un personatge infantil d’èxit mundial, un gènere de moda com el musical, cançons que enganxen i una estrena nadalenca.
Especials
El Tricicle a Sevilla… amb sorpresa!
08/12/2010
Foto: El Tricicle
Sorpresa en l’actuació d’El Tricicle a Sevilla. En un dels moments de l’espectacle en què Paco Mir, Joan Gràcia i Carles Sans fan un cucurutxo amb paper de diari, en un dels costats del barret hi apareix Jordi Basté. El grup teatral ens ha enviat la curiosa imatge, que ha despertat moltes preguntes al seu Facebook.
Entrevista
Monumental Lizaran
01/12/2010
Com ha escrit Josep Lluís Merlos al Facebook d’El món a RAC1, l’Anna Lizaran es mereix un premi Butaca i, si cal, el sofà o un monument. La seva interpretació a “Agost”, fins el 23 de gener al TNC, és un recital de força i d’entrega. Una monumental interpretació per a una monumental obra que cada nit acaba amb el públic d’empeus. Continuar llegint
Les píndoles del món
Per què és tan difícil parlar?
01/10/2010Xavi Pardo, periodista de Cultura de RAC1
Àlex Rigola ha decidit posar-ho fàcil als espectadors. Que no s’hagin de trencar el cap per descobrir quin és el veritable tema de l’obra. Quan el públic entra a la nova sala de Gràcia el veu escrit a la paret: per què és tan difícil parlar? I aquesta pregunta, que a mesura que avança l’acció es va fent més i més insuportable, és l’autèntic motor d’aquesta “Gata sobre teulada de zinc calenta”. Per descomptat hi ha la família, l’odi, la por, la culpa… Però, per damunt de tot, la incomunicació. Els personatges de Tennessee Williams són incapaços de dir-se les coses amb el cor a la mà i això els submergeix en una espiral d’autodestrucció d’on difícilment podran sortir.
De fet… rectifico. Àlex Rigola ha decidit posar-ho difícil als espectadors. Ha sabut crear un clima de tensió tan ben aconseguit, amb tanta habilitat, que gairebé no es pot aguantar. Llàstima que sempre hi hagi un telèfon mòbil a punt per arruïnar un d’aquests moments dramàtics. I llàstima també dels seients, un pèl incòmodes per ser nous de trinca. Però bé, suposo que sempre és pitjor seure sobre una teulada de zinc calenta. Oi, Maggie?
Les píndoles del món
Grönholm… és suís?
29/09/2010Xavi Pardo, periodista de Cultura de RAC1
Hi ha obres de teatre que són com un moble de l’Ikea. Quan les muntes sempre et sobren un parell de peces que no saps d’on han sortit i encara menys on se suposa que haurien d’anar. Amb “El Mètode Grönholm” això no passa. L’obra de Jordi Galceran és com un rellotge suís, un mecanisme de precisió on cada peça és al lloc que li correspon.
El principi és ben fàcil: una entrevista de feina. Quatre candidats que aspiren a un càrrec executiu en una gran multinacional. Per entrevistes de feina tots hi hem passat, però cap com aquesta, això segur. Cap que ens posi en una situació tan degradant, que ens faci perdre la dignitat fins al punt que no ens faci res trepitjar els altres d’una forma tan salvatge.
Però “El Mètode Grönholm” és una comèdia, el públic es fa un fart de riure i aplaudeix a mitja funció. Fins a cinc vegades, la nit de l’estrena. El mecanisme de precisió els atrapa i els porta per on vol, amb sotragada final inclosa. Però a banda del text, extremadament intel·ligent, la producció té un altre gran aliat. Els quatre actorassos que hi ha damunt l’escenari, els mateixos que van estrenar l’obra ara fa vuit anys: Lluís Soler, Jordi Díaz, Roser Batalla i un espectacular Jordi Boixaderas. Ha costat Déu i ajuda tornar-los a reunir. Només per això ja val la pena tornar a veure “El Mètode Gronhölm”, o descobrir-lo, per qui encara no ho hagi fet. Aprofiteu l’oportunitat. Al rellotge suís encara li queda corda per 142 representacions més.
Entrevista
Àvia universal
22/09/2010
María Galiana, la creadora de l’àvia universal a Cuéntame, ens ha seduït amb la seva sabiduria. Si no fos que està de gira l’hauríem fitxat per a les tertúlies. Fins al 10 d’octubre podeu veure Galiana al Teatre Goya de Barcelona amb l’obra Fugadas.
Les píndoles del món
La meva “Nit de Sant Joan”
21/09/2010Xavi Pardo, periodista de RAC1
Ha passat mig any des que es va anunciar l’estrena de “Nit de Sant Joan”, però l’SGAE encara no tenia a punt el seu flamant teatre al bell mig del Paral·lel de Barcelona. Però tot arriba, i Dagoll Dagom ha pogut estrenar ja la seva revisió del clàssic de Jaume Sisa. La pregunta, però, és… si realment calia. Tu pots tornar a fer “El mikado” i aguanta. Pots tornar a fer “Mar i Cel” i cap problema. Però amb “Nit de Sant Joan”, gairebé 30 anys després… es fa difícil no apreciar una certa antigor, en el cabaret galàctic de Jaume Sisa. Tot i així, el nou muntatge és impecable. Sona bé, el vestuari llueix, l’escenografia dóna molt de joc… i el públic s’ho passa bé! En definitiva, hi ha qualitat. I tot plegat amb un repartiment jove i amb ganes de tirar-ho endavant. El millor, Jordi Llordella, sobretot en la pell del gran Jordiet, un número que alhora serveix per reivindicar la memòria del Paral·lel. Una via que comença a renéixer, sense anar més lluny amb la inauguració d’aquest nou teatre. Ara caldrà veure què en fa la SGAE de la seva joguina… De moment, a banda de “Nit de Sant Joan”, a l’Artèria només hi ha anunciada l’actuació de “Pimpinela, grandes éxitos”. En fi. Ah, i tenir la pàgina web en català no estaria de més. O també s’ha de pagar un cànon, per això?
Calamaro, Lope i Brasil
03/09/2010
Durant tot l’estiu el David Jobé ens ha donat les seves propostes pel cap de setmana. Propostes amb la parella, sols o amb nens. Avui un concert a Razzmatazz, el dia de Brazil i, com sempre, un llibre, un vi i la cançó de l’Spotify. Continuar llegint
Entrevista
“La pel·lícula d’Almodóvar serà una passada, i no perquè hi surti jo”
02/09/2010
El proper mes de març Pedro Almodóvar estrenarà La piel que habito, la seva divuitena pel·lícula com a realitzador. Almodóvar torna a comptar amb Antonio Banderas i Marisa Paredes però hi ha tres actors catalans que han participat en el rodatge. Una d’elles és una tarragonina amb una llarga trajectòria professional. Ha fet tele, teatre, cinema i doblatge… Avui parlem amb l’actriu Teresa Manresa. Continuar llegint
Entrevista
Galceran: “Només he tingut dues o tres idees bones a la vida”
01/09/2010
Va escriure l’obra de teatre en català amb més èxit dels últims temps. Vuit anys després torna a l’escenari del Teatre Poliorama de Barcelona una funció que han vist 2 milions de persones de 35 països del món. Parlem d’“El Mètode Gronholm” que la reestrena el 23 de setembre. Avui, parlem amb un dels dramaturgs més importants del panorama nacional i autor d’aquest “Mètode”, Jordi Galceran. Continuar llegint
Entrevista
Tornar a ser “Infidels”
31/08/2010
Parlem de la història de cinc dones que tenen com a consigna ser fidels a sí mateixes. I no és una tasca gens fàcil quan, al mateix temps, s’ha de ser abnegada companya o esposa, mare devota i professional competent en el teu horari laboral. Parlem de la segona temporada d’Infidels, que torna aquest setembre, amb dos dels seus actors, Silvia Bel i Santi Ricart, la Paula i en Jesús a la petita pantalla. Continuar llegint
Entrevista
“A l’obra parlem de sexe explícit”
25/08/2010
Margarita Minguillón és una de les veteranes de l’escena i a més, la sentim gairebé com una més de la família. I és que des de l’any 1994 ha estat pràcticament cada migdia a la nostra sobretaula compartint tot el que li passava de bo i de dolent. Primer era la Rosa i anys després va ser la Cinta. Ara torna al teatre, en una obra àcida i còmica, “Pasta Fullada”. Continuar llegint
Entrevista
30 anys de la nit de Sant Joan
19/08/2010
Gairebé 30 anys després que Dagoll Dagom estrenés Nit de Sant Joan, la companyia torna a portar l’obra als escenaris, amb equip renovat però amb l’essència de l’original. Avui ens ho expliquen a El món a RAC1 els actors Anabel Totusaus i Marc Pujol. Continuar llegint
Entrevista
‘La Gavina’, el clàssic tunejat
25/06/2010
El David Selvas es passa a la direcció amb l’adaptació de l’obra de Txèkhov. La història d’una família que “la vida els passa per sobre”. Produïda a Reus, es representa a La Villarroel fins l’11 de juliol.
En profunditat
Teatre i iPhone tot bevent vi
24/06/2010
El somelier del Celler de Can Roca, Josep Roca, ens ha presentat dues propostes: l’aplicació per iPhone “The top 153 wines of 2010” i l’espectacle teatral “Sis vins sentits”. Un ja és a l’Apple Store i l’altre es veurà al Festival de Cap Roig l’11 d’agost.
Entrevista
No som res…
16/06/2010
La vida i la mort es creuen en la primera obra dels ex Teatre de Guerrilla, el Fel i el Xuri. Ara amb la companyia Dosics estrenen “No som res” que els ha fet a mida tot un Premi Nacional de Literatura. Continuar llegint
Entrevista d'actualitat
Torna “El mètode Grönholm”
25/05/2010
El director de l’obra, Sergi Belbel, ha confirmat el retorn al Poliorama d’una de les obres de més èxit del teatre català. La tornada era un secret a veus però ja té data: el 23 de setembre. Continuar llegint
%s1 / %s2
